dilluns, 4 de maig del 2009

L'ESPANYOL ESCOMBRA DEL CAMP
A UN VALENCIA QUE SURT GOLEJAT





































RCD Espanyol: 3 – Valencia CF: 0

De pel·lícula
El RCD Espanyol ha encadenat la quarta victòria consecutiva, cinquena jornada sense encaixar cap gol, completant una ratxa de 16 punts sobre 18, en el moment en que més ho necessitava per pogué eludir les places de descens.

Avui, davant un Valencia amb aspiracions d’assolir el tercer lloc de la classificació, l’equip de Mauricio Pochettino ha aguantat i ha tingut millors oportunitats en el primer temps que el conjunt ché, i en el segon període ha escombrat als valencianistes, per acabar passant per sobre com una piconadora. Quelcom que semblava impossible just quan abans d’enfrontar-se al Racing, l’equip es trobava a set punts de la salvació.

Només començar l’encontre, al minut i mig, ja Ivan de la Peña ens ha donat bona mostra del que és capaç sobre un terreny de joc amb una passada que per molt poc, Cesar llençant-se als peus del davanter espanyolista, ha evitat el gol.

L’Espanyol intentava arribar amb perill, sempre via Ivan de la Peña, i Luis García, llençant un obús que ha sortit a la dreta de Cesar, ha donat mostres de perill als deu minuts de joc. En altre ocasió de Ivan Alonso, que després d’una combinació entre l’altre Iván i Luis, el davanter uruguaià, ha rematat desviat.

El Valencia també ho intentava, sobre tot per la banda dreta del seu atac, on Chica se les desitjava per pogué frenar les incursions dels valencianistes.
El domini de la pilota era visitant, però l’Espanyol al contracop portava molt de perill, tot i que el desencert en els darrers metres evitaven que els de Pochettino se n’anessin al descans amb avantatge: Sergio Sánchez en diferents pilotes servides per Iván de la Peña, intenta amb bones centrades trencar la defensa visitant, però no acaben fructificant.

La jugada més clara dels espanyolistes arribarà al darrer minut del primer temps, quan un contracop conduït per DLP, cedeix a Tamudo qui molt bé en aquesta ocasió, cedeix a l’esquerra a Iván Alonso que es troba tot sol, però el xut del davanter surt desviat, malbaratant-se una gran ocasió.

Segon temps, amb començament de domini valencianista.
Els primers minuts son dominats per un Valencia que té la possessió però que no inquieta a un Kameni molt segur en tot l’encontre. Un xut de Villa, als tres minuts de la represa, alt, o una falta que el Valencia, xuta ajustat al pal sortint a còrner. Aquí és consumeix tot el foc d’un equip amb artilleria pesant, però sense munició avui.

En canvi, l’Espanyol, mitjançant Luis García no acaba de crear la situació definitiva. Fins a tres vegades, en una acció per la dreta, centrarà l’asturià sense que les seves passades tinguin l’encert suficient. En altre, (16’), una pujada de Chica per l’esquerra, i després que Cesar allunyi en curt i defectuosament l’esfèrica, Luis García tot sol, prova una vaselina que surt alt per sobre.

Román, de nou, marca des de la frontal
Llavors, Pochettino encertadament, traurà un davanter (Alonso) i reforçarà el mig del camp per acabar amb el control de la pilota d’un Valencia, apagat en atac, però que en qualsevol moment pot ressorgir. Romàn, donarà més consistència al centre del camp i serà clau ja que tan sols tres minuts després de la seva entrada al terreny de joc, aprofita una jugada de Nené per l’esquerra, refús d’un defensor, i la pilota sense control en la frontal, l’engalta amb un tret enverinat que res pot fer un Cesar totalment venut.

Era el tercer gol consecutiu de l’argentí. Aquest gol esperona encara més a la grada, que comença a festejar un triomf que pot ser definitiu per la sort d’aquest Espanyol. L’equip cada cop s’entona més, i acaba passant per sobre d’un Valencia ferit de mort.
Luis, llença un servei de falta, però Cesar bloca a la seva esquerra (68’).

L’Espanyol mitjançant Luis García (barallat amb el gol, tot i que ha lluitat molt), té una ocasió molt clara de fer el segon, però l’asturià remata al ninot. Tan sols un minut desprès en idèntica acció, serà el capità Raul Tamudo qui també remata al cos del porter. Mentre, el públic dona ales a un conjunt enratxat i amb fam de triomf.
Una gran combinació entre DLP, Tamudo, acaba a Nené, que encara a Cesar buscant forat, i xuta un tret fort, però un pèl desviat.

Tamudo deixa el lloc a Callejón, acomiadat en mig d’una ovació. Un minut després altre falta perillosa a favor dels de Pochettino. Aquesta vegada, no valen els galons, i reclamat des de les grades, Nico Pareja davant Luis, agafa la bola, se la prepara, i llença un obús que es cola per l’escaire dreta de Cesar, aconseguint un gran gol, i la tranquil·litat definitiva en el partit.

Posteriorment, dues oportunitats per banda: Una rematada de Villa, aturada en dos temps per Kameni, i una passada en profunditat a l’espai de Ivan de la Peña (com no!), a Callejón, que el davanter en aquesta ocasió desaprofita davant Cesar.


El públic (gran artífex d’aquesta metamorfosi), s’ho passa d’allò més bé en les grades, i amb crits d’Olé, Olé, al veure com l’equip toca i toca en aquests moments. Rufete substitueix a Ivan, acomiadat també amb una majúscula ovació.


Avui si que li xiulen el penal a Rufete
Rufete, molt apreciat per la grada per el seu compromís i lluita més enllà de les vicissituds sofertes amb les lesions, entre dos defenses es fa amb una bola impossible (de les Raul Tamudo d’abans), i increïblement en mig del clamor de les grades, se’n va dels dos defensors i davant un tercer, el retalla dins l’àrea, cau travat per darrera i Carlos Clos que tot i no tenir una arbitratge difícil s’ha guanyat més d’un cop la reprovació del públic, aquest cop assenyala el màxim càstig, que l’executarà Nenè, amb “paradinha ” inclosa, llençant a l’esquerra d’un Cesar novament “gafat” davant l’Espanyol.

Una rematada posterior del Valencia, és ben blocada per Kameni que no ha tingut molta feina però la poca que ha tingut la resolt de manera perfecta.

Amb aquest triomf, els espanyolistes amplien a quatre punts l’avantatge després de la derrota del Getafe, del Betis, i l’empat del Sporting. El Recre ha estat l’únic resultat dolent, ja que davant Osasuna, un empat, hagués estat el millor pels interessos pericos.

Un, modestament es pregunta, si per veure tot aquest cabdal de força a la grada i al camp, aquesta força imparable que resulta de la unió de tot l’espanyolisme en la consecució d’un objectiu, si és necessari estar set punts per sota de la línia de la permanència, o sigui mig morts, per veure això; si no seria possible algun dia, que aquest club dirigís tota aquesta força per altres objectius i no quan l’aigua ens arriba ja al coll...



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (8), Sergio Sánchez (7), Jarque (8), Nico Pareja (9), Chica (5), Moisés (8), De la Peña (9), Nené (8), Luis García (7), Iván Alonso (6), i Tamudo (6)
Román (9) per Iván Alonso, m. 62; Callejón (s.q.) per Tamudo, m. 81; Rufete (s.q.) per De la Peña

Valencia CF: Cesar, Maduro, Albiol, Marchena, Villa, Baraja, Mata, Joaquín, Alexis, Silva i Miguel.
Substitucions: Pablo H., per Joaquín, m. 71; Vicente per Maduro, m. 77; Morientes per Baraja, m. 77.

Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del col·legi aragonès. Ha mostrat targetes grogues a Nico Pareja, m. 82, i a Pablo H., m. 90.

Gols: 1-0: Román, m. 66; 2-0: Pareja, m. 82; Nené (pen), m. 94.

Incidències: 34.130 espectadors en el Olímpic Lluis Companys, amb una afició totalment bolcada amb l’equip, en una tarda assolellada i força calorosa. Al principi del matx, s’ha desplegat un enorme mosaic en la grada de lateral.

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

.

CLASSIFICACIÓ

PTS

PJ

PG

PE

PP

GF

GC

1

F.C. BARCELONA

85

34

28

3

3

100

28

2

REAL MADRID C.F.

78

34

25

3

6

79

41

3

SEVILLA F.C.

60

34

18

6

10

48

38

4

VALENCIA C.F.

56

34

16

8

10

62

50

5

ATLÉTICO DE MADRID

55

34

16

7

11

69

54

6

VILLARREAL C.F.

55

34

15

10

9

49

46

7

R.C DEPORTIVO

53

34

15

8

11

44

43

8

MALAGA CF

51

34

14

9

11

52

53

9

R. MALLORCA

45

34

12

9

13

45

52

10

U.D. ALMERIA

43

34

12

7

15

42

52

11

ATLETIC CLUB

41

34

11

8

15

45

55

12

REAL VALLADOLID

41

34

12

5

17

42

52

13

REAL RACING CLUB

39

34

10

9

15

44

44

14

R.C.D. ESPANYOL

38

34

9

11

14

37

46

15

REAL BETIS B.

37

34

9

10

15

47

55

16

C. AT. OSASUNA

36

34

8

12

14

38

43

17

GETAFE C.F.

34

34

8

10

16

44

54

18

REAL SPORTING

34

34

11

1

22

40

73

19

RECREATIVO

33

34

8

9

17

32

51

20

C.D. NUMANCIA

31

34

9

4

21

37

66


4 comentaris:

Anònim ha dit...

fELICIDADES A TODOS LOS PERICOS QUE ASISTIERON AYER A MONTJUICH.
Josep Mª, tu como gran seguidor de futbol me puedes explicar como un equipo que sabe jugar como demostro ayer y en los ultimos partdios hace un mes estaba desahuciado ?
Creo que Pochetino ha obrado un milagro. Pero al final de la temporada habra que poner las notas a todos desde arriba hasta abajo
Pere Joan

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb el comentari anterior. Tot i que dir-ho a hores d'ara poden semblar ganes d'aigualir el vi, cal no oblidar que aquests mateixos homes que ara ens estan embadalint, han estat un any tocant-se els pebrots i fent-nos avorrir el futbol.
Però ara gaudim del moment. Estem veient un equip amb una gran solidesa defensiva (5 partits sense rebre un gol), un mig del camo creatiu i golejador, un contracop mortal, un porter que bat rècords d'imbatibilitat (498 minuts), un preparador físic que fa miracles com si fos un "xaman" i un entrenador que té la sort que quan fa un canvi aquest li respon.
Ara gaudim-ne, refermem la salvació i després demanem responsabilitats a qui correspongui.
BERGUEDÀ

Josep Maria ha dit...

Pere Joan: Solo puedo justificarlo bajo el punto de vista de que el equipo física y psíquicamente con Di Blasi, haya obrado esta metamorfosis. Me parece incluso muy excesivo que este hombre tenga este "poder", aunque los resultados ahí están. De todas formas, los cambios bruscos de este equipo (que cada uno piense lo que crea más conveniente acerca de los motivos) ya los vimos y padecimos la temporada pasada,pero justamente en sentido inverso.

Pel que puc palpar parlant en gent perica, no tothom, amic Berguedà es partidari de recordar...Hi ha gent que ja en la llançadera quan vaig fer aquest comentari ja em dèien que ells ho havien oblidat ja tot.
Naturalment, ara toca el que toca, estar a mort amb l'equip com així ho vàrem decidir tot l'espanyolisme en el seu dia quan la situació es va tornar dramàtica, i vam comprovar que no hi havia altre solució que recolzar l'equip tothom, i omplir Montjuïc. Prometo que no oblidarè tot el que ha passat, i al menys aquí, no depenem de cap altre interès que els legítims del socis, i en bé sempre de l'entitat,i no cedint davant interessos personals de ningú(ni dels que manen, ni dels qu volen manar).
Salutacions

Anònim ha dit...

HOLA PERICOS/QUES:
FELICITATS AL RCD ESPANYOL QUE ESTÀ
DEMOSTRANT QUE ÉS UN DELS MILLORS EQUIPS DE LA LLIGA, I QUE SÍ HAGUESSIM COMENÇAT EN ABRIL, ESTARÍEM EN LA CHAMPIONS I LLUITANT X TÍTOL, I QUE ABANS LA MALA SORT I EL GAFE ENS PRIVAVEN DE LES VICTÒRIES, ENFRONT DEL VALÈNCIA VAM SER SUPERIOR, VAM GUANYAR I GOL-LEJAR AMB JUSTÍCIA:
MOLT BON JOC, DOMINI, ETC. ARA A CONTINUAR GUANYANT.
JOSE CARRERA




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M