QVO VADIS, FEMENÍ?
La gota que vessava el got. Després de perdre el derbi amb una jugadora més i guanyant 1-0, després de no saber fer-se amb partits encarrilats com el de Málaga amb 0-2, o realitzar un dels partits més pobres a casa que es recorden davant un Sporting de Huelva que només va venir a mantenir l’empat, ahir no solament era una oportunitat per refer-se i agafar moral per la Copa de la Reina, si no que era una obligació guanyar a les valencianes del Colegio Alemán.
Portar aquesta samarreta implica unes obligacions. No es pot llençar el prestigi d’una secció a les escombraries, perdent davant un equip que tota la temporada ha estat en descens o tercer per la cua, d’aquesta manera tant indigna. No valen excuses.
Ha arribat el moment que qui ostenta la responsabilitat en el futbol femení, el senyor Ramió, es posi les piles i comenci a fer-se càrrec del problema, ja que és molt maco ser conseller en els moments de triomfs i de joia, però el càrrec li obliga també a donar la cara en els moments tant desastrosos com els que estem vivim.
Ens recorda molt aquesta segona volta (després de la primera com a líder de la Superlliga), a aquella que el primer equip va realitzar la temporada passada després del matx davant el Villarreal.
Portar aquesta samarreta implica unes obligacions. No es pot llençar el prestigi d’una secció a les escombraries, perdent davant un equip que tota la temporada ha estat en descens o tercer per la cua, d’aquesta manera tant indigna. No valen excuses.
Ha arribat el moment que qui ostenta la responsabilitat en el futbol femení, el senyor Ramió, es posi les piles i comenci a fer-se càrrec del problema, ja que és molt maco ser conseller en els moments de triomfs i de joia, però el càrrec li obliga també a donar la cara en els moments tant desastrosos com els que estem vivim.
Ens recorda molt aquesta segona volta (després de la primera com a líder de la Superlliga), a aquella que el primer equip va realitzar la temporada passada després del matx davant el Villarreal.
Aquí, els problemes deuen ser altres, (en part) i potser les solucions haurien de ser diferents. Però el que no es pot permetre (i al primer equip se li va permetre, i ja veieu a que es va arribar), que un equip qualificat, amb jugadores internacionals absolutes, que està confeccionat per plantar cara tant a Rayo com a Llevant, acabi arrossegant-se d’aquesta manera pels camps d’Espanya donant aquesta imatge tant pobre com desencisadora cara al futur, i més tenint en compte que gairebé segur, Quat Sabor no patrocinarà la propera temporada la secció.
Llavors, em pregunto com volen que ningú s’interessi ja de per sí en un esport minoritari, (encara que sigui futbol, econòmicament és a anys llum del masculí a nivell de patrocinadors i atípics), si l’equip teòricament construït per donar grans matins de futbol i estar el més amunt possible, ens dona aquests “espectàcles”.
Es hora que es digui ja obertament, el divorci existent entre el planter (o part d’ell) i el tècnic, senyor Morata, qui no dubtem del seu saber fer com a tècnic en absolut. Però pel que hem pogut comprovar ja per segona vegada, i el que tampoc es molt difícil de suposar, que dista un abisme entre entrenar nois i noies.
Per acabar, només dir que amb Emilio Montiagut (que no va acabar la temporada,) es van perdre 8 partits i un d’empatat a la lliga, mentre que a l’actual temporada, l’equip ha empatat sis encontres i sis més de perduts. I una altre dada: En 14 encontres abans de les vacances nadalenques, l’equip havia perdut 5 punts (empat davant Prainsa i derrota davant Llevant); en els següents 15 encontres, 25 punts.
Amb aquest consell hem pogut anar observant com el mateix problema, s’ha anat estenent al llarg de totes les esferes de l’entitat. Falta de resolució dels problemes fins que s’enquisten, absència de valentia per renovar una plantilla que l’estiu passat ja dèiem que més d’una jugadora ja havia cobert un cicle, i poc encert al tornar a repetir errades en el perfil del tècnic per aquest lloc, i finalment, desencís, i deixadesa en tots els aspectes fins que es vegin les orelles al llop. Això és l’únic que variarà aquí... Que s’acaba en quart lloc, i no hi ha perill de baixar...
Llavors, em pregunto com volen que ningú s’interessi ja de per sí en un esport minoritari, (encara que sigui futbol, econòmicament és a anys llum del masculí a nivell de patrocinadors i atípics), si l’equip teòricament construït per donar grans matins de futbol i estar el més amunt possible, ens dona aquests “espectàcles”.
Es hora que es digui ja obertament, el divorci existent entre el planter (o part d’ell) i el tècnic, senyor Morata, qui no dubtem del seu saber fer com a tècnic en absolut. Però pel que hem pogut comprovar ja per segona vegada, i el que tampoc es molt difícil de suposar, que dista un abisme entre entrenar nois i noies.
Per acabar, només dir que amb Emilio Montiagut (que no va acabar la temporada,) es van perdre 8 partits i un d’empatat a la lliga, mentre que a l’actual temporada, l’equip ha empatat sis encontres i sis més de perduts. I una altre dada: En 14 encontres abans de les vacances nadalenques, l’equip havia perdut 5 punts (empat davant Prainsa i derrota davant Llevant); en els següents 15 encontres, 25 punts.
Amb aquest consell hem pogut anar observant com el mateix problema, s’ha anat estenent al llarg de totes les esferes de l’entitat. Falta de resolució dels problemes fins que s’enquisten, absència de valentia per renovar una plantilla que l’estiu passat ja dèiem que més d’una jugadora ja havia cobert un cicle, i poc encert al tornar a repetir errades en el perfil del tècnic per aquest lloc, i finalment, desencís, i deixadesa en tots els aspectes fins que es vegin les orelles al llop. Això és l’únic que variarà aquí... Que s’acaba en quart lloc, i no hi ha perill de baixar...
Però com sol passar en aquests casos, la victòria té cent pares, però la derrota es orfe. Aquí ningú assumirà responsabilitats (no les assumeixen en el primer equip, uff!, imagineu-vos), i tothom carregarà les culpes en altres, quan el fracàs es de tot el col·lectiu, amb majors i menors responsabilitats i finalment, d'aquells que tenen la responsabilitat màxima de dirigir i prendre decisions.
.jpg)
3 comentaris:
Josep Maria: Todo esto forma parte del desastre de proyecto deportivo en todos y cada uno de los equipos. El ascensor de entrenadores y conocidos designados a dedo nos lleva a esta situación, desde hace bastante tiempo lo denunciaba, las chicas de ser el espejo del fútbol femenino español junto al Bilbao paso a ser uno mas del montón. ¿Que equipos han sido campeones en sus respectivas liguillas, son estos todos de segundo año?, exceptuando al B que bajo un peldaño la temporada pasada, hemos dejado de ser la hegemonía de las canteras, lo bueno se lo llevan y de lo que uno se puede enorgullecer lo matan. Casanovas tiene que volver a tomar las riendas del fútbol base en serio y empezar a buscar patrocinadores a ver si podemos conseguir subir el presupuesto de nuestra cantera, porque se la merece y nos la merecemos. Lo del Femenino A no tiene nombre.
Sento haver de dir que el Sr. Ramió, em sembla, que li agrada massa sortir a la foto i seure's a la llotja de l'Estadi Olímpic. Cosa que podria fer igualment en estar al Consell per representació de l'APMAE, però no entenc què coi fot al capdavant del futbol femení... (considero que la seva missió de control o vigilància de les accions que representa, hauria de ser a l'àrea de patrimoni o alguna cosa similar). També, si està al capdavant del futbol femení, no sé, perquè ha d’acompanyar, en els desplaçaments, al primer equip... El Sr. Ramió fa temps que també va perdre el nord en el club dels despropòsits. 1 molt petitó accionista.
Començant per l'últim només dir que el senyor Ramió tinc entès que en certa manera va ser designat en el càrrec, per que aquest senyor patrocina al femení. Es un dels que col·laboren en aliviar la càrrega que fins ara majoritariament es cobria amb Quat.
De totes maneres, també soc de l'opinió que si no està al corrent del tema del femení, millor que hi hagi algú altre.
En quant al tema de l'APMAE, crec que son els seus afiliats els que tenen que tenir les idees ben clares del que volen. Igual que a les penyes es va decidir en el seu dia que era perniciós estar dins del consell i tant Rius com Ariza no van continuar formant part del consell com en el seu dia Vicenç Nos que tots sabem com va acabar. També son ells els que tenen que jutjar al marge si hi participen o no al consell, si ha portat la seva tasca correctament d'acord a les premises que l'APMAE marca en les seves assembleas.
Pues si Keyplus, ya lo he manifestado, forma parte de como funciona la entidad.
Si me hablas del futbol base, solo decir que hasta ahora, solo se ha conseguido el título del B en Tercera División, un peldaño más abajo de lo que corresponde a un club como el nuestro, y 3 de las 4 categorías de futbol siete.
En futbol once, solo el Cadete B tiene serias posibilidades y no se puede permitir error alguno en los dos encuentros.
En cuanto a formación, el tiempo lo dirá, y veremos cuantos suben al primer equipo y si les dan oportunidades que esa es otra. Con tres entrenadores en una temporada y más de media liga en descenso, difícil subir chicos de la cantera.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada