(Zaragoza, Caesaraugusta en temps dels romans).
Població:682.283 habitans.
El Tren Alvia S-120 arribar un minut abans de l’horari previst (això ja era bona senyal tractant-se de Renfe) a l’estació de Zaragoza Delícias. Als voltants de dos quarts de deu del matí, després de poc menys de dues hores, arribàvem a la gran estació central que Adif té a la capital aragonesa. 
L’estació d’Adif es troba a la part nord-oest de la ciutat. Més al Nord, a l’altre banda del Riu Ebre, es troba els pavellons de l’Expo Zaragoza units amb un telecabina.
Després d’agafar un dels bus que fan el recorregut circular de la capital aragonesa, arribàrem a l’Estadi de la Romareda, a més de tres kilometres de l'estació ferroviaria, al costat del Passeig d'Isabel "La Católica", al Sud de la Universitat de Saragossa.
La resta ja ho sabeu... L’Espanyol guanya 5-1 al Prainsa Zaragoza, som dels darrers en abandonar el vell estadi. Les forces de seguretat ens impedeixen trepitjar la gespa de la Romareda un cop acabat el partit en mig de les celebracions de les jugadores i amb posterioritat del lliurament de medalles i de la pròpia Copa, malgrat els esforços de qui escriu aquestes línies per intentar burlar aquesta absurda ordre, en moments de joia i alegria i un cop ja l’afició rival ha abandonat el camp i per tant cap incident podia haver-hi succeït. Les escenes vistes en Montjuïc o en el vell Sarrià arrancant gespa i porteries, potser va pesar en aquesta decissió...
Quan ens disposem a anar a menjar a algun lloc proper, veiem l’autocar que ha de conduir a l’expedició blanc-i-blava cap a Barcelona. Esperem, però les noies triguen, i triguen... Som conscients que la celebració als vestidors serà llarga... Veiem als comentaristes de TV3, Jordi Sunyer i la ex jugadora Natàlia Arroyo. El partit ha estat televisat en directe pel CANAL 33, i pel que m’han dit persones que el van seguir, va estar a l’alçada de les circumstàncies. No així moltes altres televisions que van fer tota la sang amb el tema de Noemí, i encara no han dit ni tan sols que es jugava la final...
Ens sorprèn veure, a l’expedició del Atlético de Madrid Féminas. Han fet escala en Saragosa abans de disputar un torneig davant el Sant Gabriel, i han anat a presenciar la final.
Després de dinar, agafem de nou un Bus en la zona pròxima a la Romareda, rumb al casc vell de la ciutat.
Allà, començarem nostre ruta particular a la Plaça d’Espanya, on veurem el “Monumento a los mártires de la Religión y de la Patria”...de Ricardo Magdalena i Agustín Carol (1902).
A la nostra dreta, veiem la seu regional del Banc d’Espanya i l’edifici seu de la Diputació de Saragossa. 
Enfilant el carrer d’Alfons I el Batallador, es veu al fons la Basílica del Pilar, visita obligada tant per catòlics com per agnòstics i ateus, obra màxima del període barroc a la ciutat. 
Abans, a l’esquerra es troba l’escultura d’un “Pastor con oveja i águila”. 
Vistes frontals de la Basílica de N.S. del Pilar. 
Escultura "Niños con peces" de Francisco Rallo Lahoz (1976) en la Plaza del Pilar 
Al fons, la Seo.
L'Ajuntament de Saragossa (1965), amb escultures a la façana de l'artista Pablo Serrano.
Estàtua (Federico Marés, 1960), en honor al pintor Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos 30/03/1746 – Burdeos,15/04/1828). L’aragonès més insigne de tots els temps.
La "plaza de la Seo" amb la Catedral de San Sebastián, al fons.
Després de fer una aturada, girem a la Plaça de la Seo, i anem direcció a l’Ebre; el riu més cabalós d’Espanya. Veiem unes escultures d’uns lleons a l’alçada del “Puente de Piedra” o de “los leones” (Francisco Rallo, 1991). Aquest lloc ha patit diverses remodelacions des de 1336 a causa de la crescuda del riu en diversos moments de la historia de la ciutat. Significatius les seves vuit arcades.
Puente de Santiago
Restes de muralles romanes.
Estatua de Cesar Augusto, l'emperador romà. És Copia de bronze, de la d’Augusto de Prima Porta, regal del govern italià en els anys 40 del segle vint a la ciutat. 
A pocs metres de l’estàtua de Cesar Augusto, podem veure el Mercat Central d’estil modernista. Inaugurat en 1903, des de 1978 és Monument Nacional.
Seguint l’Ebre de nou, pel Passeig d’Echegaray, arribarem després d’una bona passejada a la Plaza de Europa, amb l’obelisc en mig de la rotonda, i amb la imatge d'un cartell que se'ns indica la "Ruta de los Sitios" de la Guerra de la independencia espanyola (Guerra del Francès).
Deixem definitivament l’Ebre, i agafem la “Calle de los Diputados” en direcció al Palacio de la Aljaferia, seu de les Corts d’Aragó en l’actualitat. Aquest palau va ser construït en la segona meitat del segle XI per Al-Muqtadir, exemple d’arquitectura islàmica en ple Regne de Taifa.
Després de més de quatre quilometrés de caminada, ja albirem al fons, la grandiosa estació de Zaragoza Delícies, on un tren procedent de Madrid, ens portarà a l’estació Central de Sants, per emprendre viatge als diversos destins on residim els que vàrem decidir no només apostar per veure una final, i gaudir-la, si no gaudir també de la rica i variada geografia d’un lloc encisador i amb tanta història com és Saragossa, la capital de l’Aragó.Si haveu arribat fins aquestes línies, felicitats i gràcies per la paciència, i si no, ho sento... En aquesta vida no només hi ha d'haver-hi futbol...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada