(Seu social de la Penya Els Incansables, Barcelona: Josep Maria)
Aquest vespre ha tingut lloc a la seu social de la Penya Els Incansables, al carrer Freser de Barcelona, l’acte de presentació del vuitè número de la revista 23 Perico.
Han pres la paraula dirigint-se als presents, Sergio Fidalgo, director de la revista, Domènec Gómez redactor en cap, i altres personatges del espanyolisme com Alberto Ariza, President de la FCPE, el periodista Rafael Metlikovez, poeta i columnista perico del diari “El Pais” i Nacho Julià (per cert, molt crític amb la gestió de l’actual Consell).
Han assistit la Presidenta honorífica del futbol femení, Fina Torres, la ex consellera Anna Maria Fusté, i diferents presidents i membres de penyes espanyolistes, que per evitar deixar-me’n cap, evitaré citar, així com Gabriel Martínez soci que té un museu perico, i que és protagonista en aquest número, així com una bona representació de socis de la penya amfitriona, Els Incansables.
En aquest exemplar, es parla i molt de quin serà el futur post-Dani, entrevistes a diversos personatges (el que va ser delegat a l’època Pardo, Salvatierra), així com articles d’opinió dels columnistes habituals, al marge de la secció d’humor, del baròmetre perico i com no, fotografies del nou estadi de Cornellà-Prat per dins.
Aquest vespre ha tingut lloc a la seu social de la Penya Els Incansables, al carrer Freser de Barcelona, l’acte de presentació del vuitè número de la revista 23 Perico.
Han pres la paraula dirigint-se als presents, Sergio Fidalgo, director de la revista, Domènec Gómez redactor en cap, i altres personatges del espanyolisme com Alberto Ariza, President de la FCPE, el periodista Rafael Metlikovez, poeta i columnista perico del diari “El Pais” i Nacho Julià (per cert, molt crític amb la gestió de l’actual Consell).
Han assistit la Presidenta honorífica del futbol femení, Fina Torres, la ex consellera Anna Maria Fusté, i diferents presidents i membres de penyes espanyolistes, que per evitar deixar-me’n cap, evitaré citar, així com Gabriel Martínez soci que té un museu perico, i que és protagonista en aquest número, així com una bona representació de socis de la penya amfitriona, Els Incansables.
En aquest exemplar, es parla i molt de quin serà el futur post-Dani, entrevistes a diversos personatges (el que va ser delegat a l’època Pardo, Salvatierra), així com articles d’opinió dels columnistes habituals, al marge de la secció d’humor, del baròmetre perico i com no, fotografies del nou estadi de Cornellà-Prat per dins.
Debat i anàlisis de les circumstàncies passades, presents i futures d’aquest Espanyol. En definitiva un exercici constructiu d’opinió i reflexió tant necessari en la nostra entitat, tant tancada a opinions fixes, sense voler escoltar els propis socis moltes vegades les opinions de tothom. En aquesta revista tenen cabuda totes les opinions i formes de pensar envers el RCD Espanyol amb respecte i total llibertat.
.jpg)
3 comentaris:
POr cierto, aunque sea tarde, muchas gracias por el apartado: cómo ir al estadio de Cornellà pues quería verlo. ¿ se sabe si hay posibilidad de verlo por dentro como en el Bernabeu? Ojalá.
Un saludo.
Hola Fernando:
El apartado de Como ir al Nou Estadi de Cornellà-Prat, está colgado desde hace muchos meses, y aunque sea tarde, pues ya lo has visto.. Ahora solo falta ir... En cuanto a poderlo ver por dentro, eso solo está al alcance de algunos. De servidor no...
Se dijo que se harían visitas para las peñas, pero solo ha ido alguna... No sigo.
Se dijo que irian los socios para ver su localidad. Se paralizó por el retraso en la entrega de llaves. Se dijo que al mes de julio... Veremos...
En el partido de Veteranos esperemos tener todos el carnet en mano... Pagado ya se cuidan ellos los que lo tenemos domiciliado, ahora veremos cuando nos llega...
En fin, esperemos que todo se haga bien. Tiempo han tenido de sobras desde 2005 que se tenía que inaugurar y sin costarnos nada...
Saludos.
Vamos, una destreza de organización por lo que veo. Bueno, somos pericos y eso se lleva en la sangre.
Lo he mirado ahora porque ha sido el momento en que me he dicho de ir a ver el 95% de Barcelona(obviamente, ni pisaré el museu del Barça por si tengo un ataque alérgico :D. Pero si no se puede ver quizá me eche un poco para atrás. Son 5 días para ver la ciudad y me temo que son pocos.
Un saludo desde Alicante.
Publica un comentari a l'entrada