At. Madrid: 4 – RCD Espanyol: 0
Sense excuses
L’Espanyol un cop més ha estat el veritable bàlsam per un equip en crisi, per un equip necessitat de punts. Avui al Calderón, l’equip de Mauricio Pochettino ha completat post ser el pitjor encontre des que l’argentí va agafar les brides de l’equip, ressuscitant a un Atlético de Madrid en hores baixes i caient per un contundent 4-0 que tal com dèiem fa una setmana, disparen les alarmes a Can Perico, davant el futur de l’equip al més curt termini.
L’Espanyol no ha jugat a res. Ha xutat només un cop entre els tres pals mitjançant Coro, al minut 67, i sense majors problemes pel meta matalasser. La crònica aquest cas, es resumeix en un monòleg blanc-i-bermell davant un nul Espanyol que ni ha jugat, ni ha tingut arribada ni molt menys ha portat gens de perill. A sobre, Roncaglia passat de revolucions, no s’ha aturat fins que per fi li ha mostrat el col•legiat la segona cartolina. Molt abans ja l’estava “demanant a crits” amb faltes continuades i amb entrades sense cap tipus de necessitat sempre vorejant el reglament. Molt malament el quadre que ens ha quedat d’aquest encontre, resultat al marge.
El conjunt matalasser ha portat pel carrer de l’amargor als laterals espanyolistes que un cop més han patit de valent. David ha rebut un cop als dos minuts de joc i ha aguantat fins el descans que ha estat substituït per Pillud. El mig del camp no ha trenat pràcticament jugada alguna. I també s’han notat les absències d’homes com Pareja (és el millor defensa), i Ivan Alonso (malgrat les seves limitacions continua sent qui aporta més sensació de perill al marc contrari).
Ja des d’un bon començament l’Atlético ha portat de bòlid a la cobertura espanyolista: Una penetració de Kun, un xut de Forlán que s’ha marxat per sobre el travesser, o una passada de Forlán a Kun Agüero que supera a dos adversaris i el seu remat es rebutjat per Kameni salvant el gol. L’Espanyol mitjançant Chica i Tamudo es limita a intentar centrar pilotes impossibles en varis intents frustrats.
L’Atlético cada cop arriba amb més perill; Kameni es juga el físic llençant-se als peus davant Kun, al 21’. Kameni i el pal salvaran una doble ocasió de Reyes en jugada de Kun Agüero que feia el que volia per la part dreta de la defensa espanyolista. En altre ocasió la bola s’ha passejat un pèl creuada...
Tantes ocasions i al final arriba el gol... Una paret dins l’àrea entre Kun i Reyes acaba amb una rematada de Forlán molt oportú com sempre. Aquí s’acaba la fortuna d’un Espanyol que acaba desnonat davant la força, la lluitat i la qualitat d’un Atlético que dona pena davant equips de nivell inclòs bastant inferior al RCDE.
El conjunt matalasser ha continuat buscant el segon. Una rematada de Forlán a una centrada de Ugfalusi s’ha passejat creuada, amb Kameni batut, sortint ajustada al pal esquer. Reyes no ha encertat una rematada al segon pal a una centrada de Simao.
Per contra, l’Espanyol una esperpèntica relliscada de Nakamura quan si hagués controlat podia haver rematat.
Pochettino ha introduït canvis: Coro i Pillud per Callejón i David García. No ha servit de res. No ha canviat ni un mil•límetre la decoració d’un partit que pintava molt malament. Mentre Kameni s’adornava amb un regat temerari dins l’àrea, a l’equip li cremava la bola als peus fins a límits inimaginables, errant un munt de passades fàcils. El conjunt madrileny ha tornat a obsequiar-nos amb altre paret dins l’àrea en un fet ja molt preocupant de la feblesa defensiva de l’equip com a bloc.
El segon gol, aconseguit per Kun Agüero al llençar rasa una falta directa a l’esquerra de Kameni ajustat al pal i que el camerunès no ha estat molt encertat tot i que era complicada d’aturar, ha acabat de matar l’encontre.
L’Espanyol intenta despertar, però l’apatia i el ritme tant lent i les poques idees impedeixen qualsevol recuperació o reacció.
Per acabar-ho d’arrodonir, Roncaglia que ja havia fet quatre faltes amb una cartolina a les seves esquenes, entra de manera negligent i se’n va al carrer, quelcom ja previsible veient la seva actuació.
El llançament de la falta suposa el tercer gol després que la rematada sigui aprofitada en segona instància per Kun, després que el primer remat s’estavellés al pal amb Kameni totalment venut.
El quart gol en plena descomposició ha estat veritablement de jutjat de guàrdia: Kun es marxa de fins a tres defensors espanyolistes per velocitat i cedeix en safata de plata a Maxi per que tot sol afuselli a Kameni a plaer. Era ja la cirereta d’aquest lamentable pastís, que el del “trampolín” també mullés.
Mauricio Pochettino tindrà que donar un cop fort i variar sensiblement l’equip. Independentment de les mancances, avui hem vist bastant deixadesa i poca convicció en més d’un jugador. Els matalassers mossegaven i lluitaven per cada bola com si estiguessin empatats o perdent, mentre que els nostres s’arrossegaven pel camp derrotats moralment molt abans, donant una molt pobre imatge. Ara comencen a sortir els problemes de no tenir diners, de desprendre’s dels millors jugadors i de fitxar el que pràcticament ningú vol... Davant el Racing, s’haurà de guanyar per tornar la confiança a l’afició i per no tornar a reviure aspectes de la temporada passada que mai més, voldríem haver d’acordar-nos.
Fitxa Tècnica:
Atlético de Madrid: Asenjo, Perea, Juanito, Dominguez, Ujfalusi, Assunçao, Jurado, Simao, Reyes, Kun Agüero i Forlán.
Substitucions: Maxi per Reyes, m. 68; Camacho per Forlán, m. 75; Antonio López per Simao, m. 86.
RCD Espanyol: Kameni (5), Chica (3), Forlín (4), Roncaglia (2), David García (5), Moisés (4), Verdú (2), Nakamura (4), Luis García (3), Callejón (3) i Tamudo (3).
Substitucions: Pillud (4), per David García, m. 46; Coro (4) per Callejón, m. 46; Ben Sahar (s.q.) per Verdú, m. 68.
Àrbitre: José Luis González González, del col•legi castellà - lleonès. Ha mostrat cartolines grogues a Simao, m. 17, Assunçao, m. 72, i Juanito, m. 78 per part local, i a Roncaglia (m. 47 i m. 84), Nakamura, m. 59, i Raul Tamudo, m. 83.
Gols: 1-0: Forlán, m. 26; 2-0: Kun Agüero, m. 62; 3-0: Kun Agüero, m. 83; 4-0: Maxi, m. 90.
Incidències: Estadi Vicente Calderón de Madrid. Dotzena jornada de lliga. Daniel Sánchez Llibre en la llotja del Manzanares, presenciant el desastrós encontre.
Sense excuses
L’Espanyol un cop més ha estat el veritable bàlsam per un equip en crisi, per un equip necessitat de punts. Avui al Calderón, l’equip de Mauricio Pochettino ha completat post ser el pitjor encontre des que l’argentí va agafar les brides de l’equip, ressuscitant a un Atlético de Madrid en hores baixes i caient per un contundent 4-0 que tal com dèiem fa una setmana, disparen les alarmes a Can Perico, davant el futur de l’equip al més curt termini.
L’Espanyol no ha jugat a res. Ha xutat només un cop entre els tres pals mitjançant Coro, al minut 67, i sense majors problemes pel meta matalasser. La crònica aquest cas, es resumeix en un monòleg blanc-i-bermell davant un nul Espanyol que ni ha jugat, ni ha tingut arribada ni molt menys ha portat gens de perill. A sobre, Roncaglia passat de revolucions, no s’ha aturat fins que per fi li ha mostrat el col•legiat la segona cartolina. Molt abans ja l’estava “demanant a crits” amb faltes continuades i amb entrades sense cap tipus de necessitat sempre vorejant el reglament. Molt malament el quadre que ens ha quedat d’aquest encontre, resultat al marge.
El conjunt matalasser ha portat pel carrer de l’amargor als laterals espanyolistes que un cop més han patit de valent. David ha rebut un cop als dos minuts de joc i ha aguantat fins el descans que ha estat substituït per Pillud. El mig del camp no ha trenat pràcticament jugada alguna. I també s’han notat les absències d’homes com Pareja (és el millor defensa), i Ivan Alonso (malgrat les seves limitacions continua sent qui aporta més sensació de perill al marc contrari).
Ja des d’un bon començament l’Atlético ha portat de bòlid a la cobertura espanyolista: Una penetració de Kun, un xut de Forlán que s’ha marxat per sobre el travesser, o una passada de Forlán a Kun Agüero que supera a dos adversaris i el seu remat es rebutjat per Kameni salvant el gol. L’Espanyol mitjançant Chica i Tamudo es limita a intentar centrar pilotes impossibles en varis intents frustrats.
L’Atlético cada cop arriba amb més perill; Kameni es juga el físic llençant-se als peus davant Kun, al 21’. Kameni i el pal salvaran una doble ocasió de Reyes en jugada de Kun Agüero que feia el que volia per la part dreta de la defensa espanyolista. En altre ocasió la bola s’ha passejat un pèl creuada...
Tantes ocasions i al final arriba el gol... Una paret dins l’àrea entre Kun i Reyes acaba amb una rematada de Forlán molt oportú com sempre. Aquí s’acaba la fortuna d’un Espanyol que acaba desnonat davant la força, la lluitat i la qualitat d’un Atlético que dona pena davant equips de nivell inclòs bastant inferior al RCDE.
El conjunt matalasser ha continuat buscant el segon. Una rematada de Forlán a una centrada de Ugfalusi s’ha passejat creuada, amb Kameni batut, sortint ajustada al pal esquer. Reyes no ha encertat una rematada al segon pal a una centrada de Simao.
Per contra, l’Espanyol una esperpèntica relliscada de Nakamura quan si hagués controlat podia haver rematat.
Pochettino ha introduït canvis: Coro i Pillud per Callejón i David García. No ha servit de res. No ha canviat ni un mil•límetre la decoració d’un partit que pintava molt malament. Mentre Kameni s’adornava amb un regat temerari dins l’àrea, a l’equip li cremava la bola als peus fins a límits inimaginables, errant un munt de passades fàcils. El conjunt madrileny ha tornat a obsequiar-nos amb altre paret dins l’àrea en un fet ja molt preocupant de la feblesa defensiva de l’equip com a bloc.
El segon gol, aconseguit per Kun Agüero al llençar rasa una falta directa a l’esquerra de Kameni ajustat al pal i que el camerunès no ha estat molt encertat tot i que era complicada d’aturar, ha acabat de matar l’encontre.
L’Espanyol intenta despertar, però l’apatia i el ritme tant lent i les poques idees impedeixen qualsevol recuperació o reacció.
Per acabar-ho d’arrodonir, Roncaglia que ja havia fet quatre faltes amb una cartolina a les seves esquenes, entra de manera negligent i se’n va al carrer, quelcom ja previsible veient la seva actuació.
El llançament de la falta suposa el tercer gol després que la rematada sigui aprofitada en segona instància per Kun, després que el primer remat s’estavellés al pal amb Kameni totalment venut.
El quart gol en plena descomposició ha estat veritablement de jutjat de guàrdia: Kun es marxa de fins a tres defensors espanyolistes per velocitat i cedeix en safata de plata a Maxi per que tot sol afuselli a Kameni a plaer. Era ja la cirereta d’aquest lamentable pastís, que el del “trampolín” també mullés.
Mauricio Pochettino tindrà que donar un cop fort i variar sensiblement l’equip. Independentment de les mancances, avui hem vist bastant deixadesa i poca convicció en més d’un jugador. Els matalassers mossegaven i lluitaven per cada bola com si estiguessin empatats o perdent, mentre que els nostres s’arrossegaven pel camp derrotats moralment molt abans, donant una molt pobre imatge. Ara comencen a sortir els problemes de no tenir diners, de desprendre’s dels millors jugadors i de fitxar el que pràcticament ningú vol... Davant el Racing, s’haurà de guanyar per tornar la confiança a l’afició i per no tornar a reviure aspectes de la temporada passada que mai més, voldríem haver d’acordar-nos.
Fitxa Tècnica:
Atlético de Madrid: Asenjo, Perea, Juanito, Dominguez, Ujfalusi, Assunçao, Jurado, Simao, Reyes, Kun Agüero i Forlán.
Substitucions: Maxi per Reyes, m. 68; Camacho per Forlán, m. 75; Antonio López per Simao, m. 86.
RCD Espanyol: Kameni (5), Chica (3), Forlín (4), Roncaglia (2), David García (5), Moisés (4), Verdú (2), Nakamura (4), Luis García (3), Callejón (3) i Tamudo (3).
Substitucions: Pillud (4), per David García, m. 46; Coro (4) per Callejón, m. 46; Ben Sahar (s.q.) per Verdú, m. 68.
Àrbitre: José Luis González González, del col•legi castellà - lleonès. Ha mostrat cartolines grogues a Simao, m. 17, Assunçao, m. 72, i Juanito, m. 78 per part local, i a Roncaglia (m. 47 i m. 84), Nakamura, m. 59, i Raul Tamudo, m. 83.
Gols: 1-0: Forlán, m. 26; 2-0: Kun Agüero, m. 62; 3-0: Kun Agüero, m. 83; 4-0: Maxi, m. 90.
Incidències: Estadi Vicente Calderón de Madrid. Dotzena jornada de lliga. Daniel Sánchez Llibre en la llotja del Manzanares, presenciant el desastrós encontre.
.jpg)
4 comentaris:
Destacar también la presencia de Adriana Martín (Rayo Vallecano) al lado de los pocos aficionados pericos que se encontraban en la zona visitante (estuvo muy amable tanto con nosotros como con unas niñas del infantil del Atlético)
Gracias por la información. La desconocía. Una auténtica lástima el desastre de partido que nos brindaron, y el que una jugadora como Adriana no esté en nuestro equipo. Pero eso ya es historia... Que le haremos!. Un saludo.
Lamentable l'evolució cap enrere d'aquest equip que està situat en caiguda lliure.
El retorn de Tamudo a l'equip ha coincidit amb una sèrie de mals resultats i pitjors actuacions. Mentrestant Pochettino sembla haver perdut el nord i haver renunciat a un estil de joc amb què l'equip va començar bé la lliga, va guanyar algun partit i va marcar els pocs gols que porta marcats en aquesta lliga.
Què collons deuria passar en la famosa reunió del vestidor en què es va decidir l'indult a Tamudo i fer veure que la seva injustificable rebelia i les seves declaracions contra els directius no havien existit mai. Els que adoren Tamudo ja el tenen, potser estan contents, però també en tenen les conseqüències.
SERRALLONGA
No solo es preocupante el tema deportivo, hoy después de ver Pericos Online estoy acoj......con la deuda que ya parece que si es de 160 millones de € esto nos va a llevar a una ampliación de capital donde entrarán más palmeros y mafiosos. Acordaros de como han terminado equipos como Badajoz,Compostela, Málaga, Betis, Cádiz etc.
Y mañana en la asamblea nos venderán una burra y los palmeros como siempre le reirán las gracias al Consejo.
Dani vete ya!!!!!!
Hipopótamo
Publica un comentari a l'entrada