dimecres, 2 de desembre del 2009

TOT SOBRE LA JUNTA GENERAL
ORDINÀRIA D'ACCIONISTES DEL RCD ESPANYOL SAD






(Palau de Congressos de Catalunya, Avinguda Diagonal: Josep Maria)

Poc més de les set del vespre, començava la Junta Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol en el Palau de Congressos de Catalunya, amb quòrum suficient fet constar davant notària.

Dani obre la sessió


El President Daniel Sánchez Llibre, ha començat reconeixent que els números son molt dolents, però felicitant-se per la finalització de la construcció del nou estadi i per que donarà uns atípics per sobre dels que fins ara ens treien. Ha dit que té “una total tranquil•litat” respecte a la qüestió econòmica ja que el crèdit sindicat dona una tranquil•litat a 24 anys vista. Ha felicitat i ha agraït a l’afició, FCPE, APMAE, etc. per “l’apoyus” que va donar a l’equip en les circumstàncies tant dolentes que tots sabem, en els desplaçaments recolzant l’equip, així com tot el que va significar l’homenatge a Dani Jarque de l’afició, encara que aquest sigui un tema comprés en la següent temporada a la que es centrava la Junta. Ha recordat que el club ha passat de tenir poc més de 28.000 socis a tenir-ne més de 35.000 en una temporada, gràcies “al treball de tots, i en especial per la il•lusió del nou Estadi ”.
Les paraules del President han tingut una bona acollida i han estat aplaudides per la majoria dels presents.

Primeres paraules del nou Conseller Delegat


A un quart de vuit, el Conseller Delegat Joan Collet ha explicat durant uns tres minuts com funcionaria el procés de votacions, que com anteriors convocatòries, seria per mètode indiciari, o sigui aixecant la ma els que n’estan a favor, els que s’abstenen i els que estan en contra, i els que siguin minoritaris son els que es tindran que aixecar posteriorment a votar a les taules, mentre que qui ha guanyat en braços alçats no ha d’anar a votar ja que el vot es comptabilitzarà per deducció.


Perelló i la construcció de Cornellà-El Prat.


José Luis Perelló ha fet us de la paraula en una extensa, prolífica i fins i tot repetitiva intervenció (alguns tems ja han estat força explicats en anteriors juntes) per exposar el informe de la comissió de patrimoni envers la construcció del Estadi.

Ha explicat l’evolució des del primer projecte un cop es va adjudicar a Tusell - Gasulla la construcció del estadi en el concurs d’adjudicació que va tenir lloc. En aquell primerenc projecte, l’estadi només tenia coberta una tribuna. En el segon, les dues tribunes laterals. Ara, ha quedat cobert en un 99%. Ha mostrat imatges en un Power Point de la il•luminació, vestidors, sala de juntes, destacant la perfecta visió del futbol en qualsevol lloc del estadi. En temes econòmics ha dit que sempre ha volgut no barrejar les xifres del cost del estadi amb les pròpies del club en l’àmbit general. Ha explicat que l’augment de costos per les millores, era justificable ja que si no es feien llavors potser mai es farien o si es feien algun dia els costos serien molt més elevats.

Ha explicat Perelló les millores: L’ampliació de la zona Vip, la col•locació de mobiliari a oficines i llotges, les millores d’acondicionament en les instal•lacions pels mitjans de comunicació escoltant les pròpies recomanacions en propostes dels mitjans. El canvi de cadires fixes per cadires articulades que han costat 900.000 euros més, però suposaran un gran estalvi en el pas dels anys en quant a manteniment amortitzant-se sobradament només pel tema de cadires trencades. Altre de les millores han estat els dos vídeo marcadors del estadi, la il•luminació de la façana adient per temes de marketing i per utilitzar-se com a colors corporatius d’empreses.

El cost total (o inversió com li agrada a Perelló dir) és de 57.744.000 euros. Ha manifestat sentir-se molt orgullós del nou estadi, “sanament orgullosos”. Ha explicat els comptes. El pressupost inicial era de 40.300.000 euros amb pressupost tancat i claus en mà. Per diversos temes es va encarir: 6,430 milions per sanejament del subsòl. Revisió de preus pel temps que les obres van estar aturades a causa del tema del subsòl, 4,646 milions. Per millores, 4.646 milions, per adaptació coberta, 4,733 milions, Hotel: 435.000 euros.

Ha explicat el problema que va sorgir quan es van fer els fonaments al descobrir la classe de subsòl que hi havia a la llera on es feia el camp, amb zona contaminada que es va tenir que sanejar. Desprès va haver-hi un canvi de normativa que exigia un reforç de les mesures obligatòries anti – sísmiques. La creació d’una bassa de laminació d’aigües residuals, i tota la dura negociació amb l’ACA (Agencia Catalana del Aigua). Ha explicat que els vídeo marcadors son en part finançats per la patrocinació de la pròpia empresa.

Ha fet una valoració sobre el cost dient que en l’estadi hi ha 81.000m2 construïts, el que significa un cost de 800 euros per metre quadrat, i agafant altre barem, 1625 euros per seient del estadi, quan en altres estadis recentment construïts el cost es dispara per quantitats entre 200 i 300 euros metre quadrat, i inclòs el Villarreal li van costar 30 milions unes obres de remodelació per adaptar al camp a la normativa europea per disputar Champions League.

Ha citat el reconeixement de moltes personalitats externes al club envers el nou estadi; el reconeixement de la UEFA mitjançant el seminari que va tenir lloc fa unes setmanes.
Ha arribat el torn del tema de la urbanització: Aquí s’han disparats els costos. Ha dit que per maig i juny del 2010 estarà finalitzat el centre comercial, i la famosa rotonda (Ministeri de Foment) d’aquí a dos anys calcula José Luis Perelló que pot estar finalment enllestida.

El cost total de la urbanització (aquí si que parla de “cost” i no de “inversió”) és de 38 milions d’euros, sent repartits entre Acciona (que va comprar a Grupo LAR) i el RCDE. L’Espanyol hauria de fer front a 15 milions mentre que Acciona a 23. Pels temes de les partides del Hotel (o residència), Plaques fotovoltàiques, unes quantitats retornaran al RCDE. El cost final de tot l’estadi, i urbanització que ha de pagar l’Espanyol és de: 77.144.000 euros descomptant es clar, els 40/42 milions que el Grupo LAR va pagar al RCDE.

Com a finançament: El Crèdit Sindicat, els diners del Grupo LAR mencionats, els 13.100 m2 edificables per a locals comercials al Nou Estadi i les plusvàlues latents de la requalificació de Sadrià. Sobre la Ciutat Esportiva ( a la que es van dedicar 1.900.000 euros en millores dels camps, construcció d’oficines engrandint la façana de la tribuna, construcció d’un gimnàs, etc), ha dit que entra dins la remodelació compresa en el Plan General d’aquella zona, tot i que des de l’Ajuntament de Sant Adrià, s’ha tingut molt en compte la especificidat de la zona esportiva. Ha dit que en ple boom immobiliari, hi havia ofertes de fins i tot 45 milions d’euros, però que ara davant la crisi del sector les quantitats serien molt més a la baixa. Confia, en que en els dos anys que manquen (com a mínim) per enllestir tot el tema, el mercat immobiliari es recuperi.

Ha acabat Perelló agraint al personal de la casa tot el que ha significat el trasllat al nou estadi, la reubicació gairebé modèlica dels socis al nou estadi, complicada física i anímicament en aquells moments (per la defunció de Jarque), als tres Presidents de la Generalitat des de que es va iniciar el projecte ( i en el cas de Montilla per la seva doble condició, primer d’alcalde i després de President), i als senyors Balmon i Tejedor com a alcaldes de les dues ciutats, sense oblidar el paper sempre important com a referent, de Sito Canga, alcalde de Sant Adrià. Tampoc ha faltat l’agraïment als arquitectes, als quatre directors generals que han passat per l’entitat, a la tasca dels mitjans de comunicació envers el soci, i com a cirereta al pastís en el capítol d’agraïments ha sorprès a tothom quan ha dit que seria partidari de ressuscitar un guardó que ha existit en l’entitat (Soci d’Honor) i que durant la llarga historia només s’ha adjudicat en sis o vuit persones...

Naturalment tots hem pensat en Daniel Sánchez Llibre, donant-se presa dient que no era al president... si no a Josep Sánchez Llibre, per les gestions que ha fet...(tot queda en casa dels Sánchez Llibre aquí...).

Després d’un llarg aplaudiment de la majoria d’assistents a l’acte, Daniel Sánchez Llibre s’ha mostrat sorprès i ha negat que tingués coneixement d’aquesta proposta...

Després de l’hora i quart gairebé d’exposició de Perelló, ha arribat el torn per a Joan Collet que ha afirmat que el quòrum era del 66.31% i ha passat al tercer punt. L’aprovació de comptes, que se les ha deixat per Emilio Gutiérrez (el vicepresident econòmic Botet ho deixa per motius personals).

Tediosa explicació d’un deute de 113 milions d’euros


Emilio Gutiérrez ha manifestat que li “tocava la pitjor part, ja que els números no son per tirar coets”. Ha intentat explicar (no sé quants ho hauran comprès) les diferencies existents en el balanç degut a l’aplicació del nou sistema general de comptabilitat que s’ha d’aplicar a totes les societats des de 2007 (l’anterior datava de 1990). Ha explicat els canvis de denominació d’algunes partides, el canvi de nomenclatura, i el canvi en alguns criteris de comptabilitat.

Ha incidit en culpar als temes esportius del augment de les despeses que han originat l’augment del dèficit del exercici fins a 6.858.000 euros. Els percentatges d’ingressos es reparteixen entre 37% (Televisions), 15% (socis i taquilles), 18% (publicitat i patrocinis), i extraordinaris, (venta de jugadors 26% ).

Ha explicat els crèdits que havia demanat l’Espanyol (un de 3 milions del que falta dos tornar per a la construcció de la Ciutat Esportiva, un de 55 milions en tres trams) amb amortització aquest darrer de 4,6 milions a l’any pel finançament del deute general, i completar les obres del estadi, quedant 9 milions per possibles contingències fiscals. Aquest crèdit ha estat “novat” canviant l’import per 61 i amb nou calendari: 24 anys d’amortització suposant 2,3 milions a l’any la quantitat a tornar.
Ha finalitzat brillantment recordant al fundador, als pioners d’aquell equip en l’any 1900 i “com un d’aquells joves que van lluitar per mantenir aquella entitat, era el seu avi, que ara estarà orgullós de veure des del cel tot això”.


Pla de negoci per la següent temporada


A un quart de deu de la nit, Joan Collet va explicar el pla de negoci pel següent exercici, en el que destaca el passar dels 28.500 socis als més de 35.000 que a hores d’ara té el RCD Espanyol. Va explicar com està el tema de les zones President i Corporate. Va xifrar en un percentatge entre el 50% i 60% el nombre de butaques que l’Espanyol ha llogat. Quan es cobreixi el 100% significaria uns ingressos de 7,2 milions d’euros. Va dir que hi ha una llista d’espera de 1.100 socis que per diversos motius no poden ser socis (no hi ha localitats disponibles en les zones on volen o poden pagar, o no els hi agrada el lloc on hi ha lliure), als que va oferir el nou carnet SOC RCDE amb un seguit d’ofertes i que es poden adaptar a aquesta situació, recordant el que va significar en Montjuïc el carnet “Simpatitzant”, i esperant que aquestes persones i les que s’han sumat com a nous socis acabin fidelitzant-se en un futur.

Va parlar Collet d’objectius per la temporada següent (la d’ enguany), i va parlar dels futurs ingressos procedents del Estadi, com son per concepte de reunions corporatives, filmacions publicitàries, congressos i fires, partits d’empreses, concerts, dinars i sopars d’empreses, tour per l’estadi (escoles, socis, turistes, empreses).
Es va referir al “namingright”, considerant-lo difícil en aquests moments de crisi, però que si que hi ha alguna empresa que té intenció, està estudiant el tema de posar el nom a l’estadi, però tot està aparcat però no rebutjat.

Va anunciar que l’Espanyol tindrà un nou sponsor tècnic, a punt de signar-se- d’una empresa amb molta projecció que obrirà nous mercats. Va parlar dels productes (més de 300 ja al Stil Shop RCDE), de la nova botiga i la seva més gran capacitat per a un negoci més gran.

Finalment es va procedir a la lectura dels punts 4 , 5, 6 ,7 sotmesos a votació, anunciant la temporalitat del punt 7è, ja que és intenció del club que la seu social retorni a Barcelona.

APMAE; Xavier Pujol


En el torn de paraules per jutjar la gestió econòmica i social, va prendre només la paraula el representant de l’Associació de petits i mitjans accionistes, APMAE, Xavier Pujol.

A les 21 hores i 40 minuts, Pujol va començar fent una severa crítica a l’aspecte esportiu. Va comentar el ris real de descens que aquest club ha tingut en les darrers sis temporades, en les que al menys en tres, aquest risc ha estat present de manera molt important. Va recordar que ja l’APMAE no va votar la gestió del 2002/03 per la falta de projecte esportiu i va mencionar l’erràtica política esportiva fins les hores. Va comentar que el dèficit d’aquesta temporada que s’estava analitzant, va ser encara rebaixat pel traspàs de Riera, per que si no les xifres serien encara molt més elevades.

Va lamentar-se que les despeses superin d’aquesta manera tant clara als ingressos, i que el que més li preocupava que la major part d’aquestes despeses son en concepte de salaris a personal esportiu i personal no esportiu (30 milions d’euros). Que aquests salaris son un 20% superiors a quan l’Espanyol va assolir el subcampionat d’Europa de la UEFA i un 90% superiors a la temporada 2002/03. Va tornar a demanar un any més que la retribució salarial vagi en un important tram en funció de variables per fites esportives conquerides. No va censurar el deute ja que en la seva major part és inversió patrimonial però si que es va qüestionar seriosament la solvència per tornar els crèdits, per amortitzar financerament la inversió del camp. Va alertar sobre la conveniència real de prendre accions immediates per paliar el greu desequilibri de tresoreria que pateix l’entitat, i es va qüestionar la realitat d’uns ingressos probables de futur, que “més enllà del que es pugui dir en un power point” i va instar al consell per que dissenyin un projecte de futur il•lusionant per tothom en la nova era a Cornellà-El Prat.

Torn de precs i preguntes


José Antonio Duarte Moreno



El primer accionista que va utilitzar el torn de precs i preguntes va ser José Antonio Duarte Moreno. Va girar la seva intervenció a l’estrada, per interpel•lar al consell sobre la que ell considera subtracció de banderes espanyoles en l’Estadi. Es va preguntar si existia intenció de canviar el nom del RCDE i va afirmar que en els estatuts no li confereixen facultats al President del RCDE per pronunciar-se sobre afers d’índole política com és el cas de la signatura de la nota apareguda als mitjans de premsa catalans prenen postura davant la propera sentència del Tribunal Constitucional envers l’Estatut. Va explicar que Sánchez Llibre (Daniel) va aparegué fotografiat junt a Joan Laporta, derivant llavors en un incís en la més ressent “actuació” d’aquest senyor celebrant el darrer triomf del seu equip, fet que provocar les esbroncades i crits en una bona part de la sala del Palau de Congressos, que li van interrompre en la seva exposició.
Moments tensos entre els accionistes, aplaudiments d’una part i el senyor Moreno que abandonar l’estrada em mig d’una bona polèmica.



Dani li contestar que només s’havien retirat aquelles amb les que es pretenia fer negoci amb l’escut del RCDE (subjecte al copyright en favor de l’entitat) al mig. Del fons de la sala ressonaren crits de “Mentira, mentira”. Mentre, que Dani insistí que mai es retirava una bandera i menys espanyola sempre que fos constitucional. Que no sap qui pot haver inventat el tema del canvi de nom per que a ell no li consta. De nou, crits d’uns accionistes dient: “Ciprés, pregunti-li a Ciprés”. Dani afirma que “jamás el consejo se ha planteado ni nadie ha dicho de canviar el nombre de la entidad”. Duarte va dir fora de micròfon que ell no havia dit que el consell ho hagués tractat, si no que ell preguntava. Sobre la foto, Dani va dir que només havia aparegut en “La Vanguardia” i que ell li preguntava si volia ser l’única institució important a Catalunya que no donés suport a aquest manifest, i que pel que es veia “no pensamos igual ud. que yo”. Dani afirmar que mai, tot i tenir un germà diputat, havia fet política en favor d’un u altre partit polític i havia tingut allunyada a l’entitat d’aquests assumptes.

Urbano Rodríguez.



La intervenció pesada, repetitiva i fins a cert punt còmica d’aquest accionista va girar en torn a la seva queixa per que el club va mentir a l’hora de no deixar (tal com es va publicitar) als socis que visitessin el nou estadi i veiessin totes les seves dependències. Ell si que ho va fer aprofitant una trucada que ell va dir pròpia al programa Tiempo de Espanyol aprofitant que era present Perelló sent entrevistat. Aquell dia, Perelló va dir que a l’endemà hi anessin els socis que volessin (i van ser més de 400, prova que molts no hi havien pogut anar tal com s’havia anunciat). L’aturada de les obres, motius de seguretat van ser les excuses de Perelló per haver paralitzat les visites organitzades en la primavera passada. Urbano Rodríguez va dir que es considerava enganyat. Perellò lamentar aquest sentiment, dient que s’havien fet dotzenes de visites organitzades. També a instància d’aquest accionista, Perelló va anunciar que s’enviarà als socis una entrada commemorativa de la jornada de la inauguració del estadi. Al final, un llarg debat amb rèpliques entre ambdós persones, que no va conduir a rés, i allargar els temps de manera alarmant davant la desesperació de molts i el divertiment d’altres.

Ricardo Herrero Halcón.


Va començar dient que era el soci 32. I va girar la seva intervenció en lamentar que havia sol•licitat una entrevista personal amb el President, i des del club se li havia enviat una carta signada per ell, excusant-se i que no li havien contestat mails enviats...Mereixent més respecte després de 70 anys com a soci, va cloure.



Dani va contestar que si, en efecte el tema de la carta, negar el tema dels e-mail ja que ell no té e-mail si no els departaments de l’entitat. Va dir que ell no nega mai el “saludu” a ningú ni rebre a una persona, malgrat les seves ocupacions “en temps de crisi, has de dedicar més temps als negocis”, i que es comprometia a rebre’l. Va demanar disculpes per no fer-ho abans.

Sergio González Cabello


Bona intervenció la d’aquest accionista, que va plantejar amb claredat diversos temes; Va felicitar a Dani, per que havia donat la volta al tema de la seva continuïtat, passant de la “seva marxa en quant tallés la cinta, a acabar sent el màxim accionista”. Li va instar a que prengués nota del senyor Del Nido, a l’hora de vendre jugadors per les clàusules, destacant que molts pocs dels jugadors que ha tingut l’Espanyol i s’han venut, han estat per quantitats raonables, sent “un pobre bagatge”. Va alertar sobre el fracàs dels fitxatges estrangers (Costa, Lola, Jonatas, etc.) en contraposició als que ja tenien experiència a la lliga espanyola (Riera, Luis García). Va fer una apel•lació pel que considera preocupant retallada en el futbol base i va dir-li a Collet que no continuï “fent servir les tisores”, ja que en la lliga espanyola a primera divisió hi ha un munt de jugadors (citar tots ells) que han sortit i s’han fet com a jugadors en la pedrera del Espanyol. Que els hagin malvenut o deixat escapar és altre història.


Va parlar també preguntant sobre si el Columbari esta aturat el tema o com estava l’assumpte. I va acabar dient que malgrat les dues consecucions patrimonials, les dues esportives, 9 de 10 anys havia hagut dèficits i anys molt dolents esportivament parlant amb molt de patiment.



Dani contestar que degut a la crisi el tema del Columbari està aturat. L’empresa ha pagat una part, però ha demanat temps, una demora. Sobre el tema accionarial, va manifestar que és el màxim accionista però que no té la majoria (?), ja que si s’ajunten els seus companys accionistes contra ell, el desbanquen. Si que es cert, va manifestar, que té una part molt important.
Va contestar que tret de dos equips tots estem en perill de baixar una u altre vegada a Segona Divisió. De fet, en aquesta darrera dècada, només set equips no ho han fet, sent l’Espanyol un d’ells.

Emilio Garrido


Va iniciar la seva intervenció, dient que un familiar seu havia mort recentment i que si el Columbari hagués estat, podia haver decidit si portar-lo allà en comptes del cementiri de Les Corts prop del camp que tots sabem..


Va centrar la primera part de la seva intervenció en recordar la seva de la passada junta, que va discórrer sobre els incidents violents del passat derbi, del que les autoritats ningú va assumir responsabilitats, la lamentable intervenció de Pedro Tomás (Director General a les hores) en un programa televisiu en la que la seva feblesa, la seva intervenció tova va fer que els espanyolistes es sentissin “humillados y ultrajados”. Va alertar demanant mesures dràstiques a fi d’evitar que es tornin a reproduir aquells salvatges incidents en el proper derbi. Va instar a que es vigilessin la venda d’entrades, que es portés un seriós control a fi d’evitar desgràcies posteriors. Va dir que “a Montjuïc los teníamos arriba, a Cornellà los tendremos al lado en la grada”.



Va parlar de la grada de metracrilat en la zona visitant de l’estadi, que era més que suficient (molt més va fer emfàsis) per a divuit aficions rivals, però era insuficient creia ell per la del FC Barcelona.
Es va queixar dels preus abusius dels bars, dient que “nos quejábamos en Montjuïc que eran caros, alegando que estábamos en un campo de alquiler”, dient que no sap com deu estar el tema en la zona de presidència, però en la resta del camp, si, i son preus que s’han disparat i que comprèn que hi ha d’haver-hi un benefici per part de l’empresa i el RCDE, però no tant. Va preguntar també sobre el tema del Museu.

Joan Collet, li respongué que estava aturat per motius econòmics. Volien fer quelcom digne, que fos per sentir-se orgullós de tenir un gran museu, i el pressupost que van fer significaven de 3 a 4 milions d’euros. I es va optar per altres prioritats, esperant que algun dia (!) es pugui dur a terme. El va invitar a mostrar-li personalment el contracte amb el grup SHERS sobre el tema dels bars.


Sobre el tema de la seguretat, va reconèixer que efectivament només hi havia una afició violenta, i era la del FC Barcelona (aplaudiments dels presents), sent totes les demés ben rebudes. Va reconèixer que no havien estat molt diligents els membres de seguretat a l’hora d’escorcollar a la gent que van portar bengales i altres objectes prohibits, per evitar “que aquesta gentussa pogués entrar”.

Mercè Vila


De nou la polèmica tornar a la sala, per que si bé Mercè va demanar respecte i que no se li xiulés (alguns aquí tinc que fer un incís, semblen hooligans dins i fora del camp i no respecten als oradors, fet que des de Sentiment Perico denunciem públicament; tothom, que s’expressi amb respecte i correcció mereix ser escoltat amb respecte, malgrat estiguem en contra del que escoltem. Sembla que els hàbits democràtics continuen brillant per la seva absència a aquest país en moltes facetes de la vida, i més en un cas més lamentable encara al tractar-se entre pericos).

Anant al tema de Mercè Vila, va incidir de nou en el repetitiu assumpte de la politització del club. Va dir que érem una entitat “acomplexada”, que no teníem per que dir que s’havia catalanitzat rés, per que sempre hem sigut des de la fundació un club català i que aquest interès en “catalanitzar” era més un complexe inspirat com a derivació en l’actitud del rival, el FC Barcelona. Es va lamentar perdre cada cop més l’actiu de la pluralitat i la tolerància i va dir que era un dret legal poder exhibir la bandera d’Espanya, i qualsevol que no impliqués racisme, xenofòbia, o aspectes inconstitucionals. Va tornar a incidir igual que el senyor Duarte en el tema del canvi de nom d’un directiu (protestes en els assistents, barrejades amb aplaudiments d’altre petit sector).



Va treure el polèmic tema de “La Gaceta” amb les seves greus acusacions de prohibició de la bandera espanyola a l’estadi (crits i més crits, esbroncada). Dani va negar-ho dient que era mentida el que deia aquell article “procedent d’un mitjà que tots sabem el que només tenen al cap”. Mercè va treure el tema de la manipulació amb fotoshop d’un calendari del RCDE en el que van ser suprimides banderes espanyoles i reconvertides en blanc-i-blaves, qualificant l’assumpte de denigrant.

Per últim i en mig d’un ambient molt calent, va parlar que li sembla molt malament que Daniel Sánchez Llibre parli en nom de tots els socis en el tema de l’Estatut, possicionant-se en un comunicat-manifest que segons ella era un “manera de pressionar a un Tribunal (T.C.) abans d’una important sentència", i això solament ja era inadmissible per ella que formava part del mon del dret. Si vol posicionar-se el club en el tema del Estatut, que es faci un referèndum (ara que esta de moda, va dir) i que es pregunti al soci la seva opinió vers el tema. Va dir que comprèn que des del consell es vulgui fomentar la bandera blanc-i-blava, però no li semblava bé ni legal retirar banderes espayoles, per que entre altres coses es podia acusar com a delicte de coacció o pitjor encara de “ultraje a la bandera nacional” segons el codi penal espanyol vigent. (Crits, esbroncada, aplaudiments a la sala).

Va dir que no en tots els casos les banderes retirades tapaven publicitat. Li semblar molt qüestionable les excuses del tema del copyright, al•legant que llavors com l’antic escut (el de la ñ) no l’explota l’Espanyol, podia ser utilitzat per qualsevol persona. Va acabar en mig d’un bona polèmica la seva intervenció interrompuda per els continuats crits, i no va rebre resposta del Consell ja que va marxar (visiblement molesta) de la sala.

Jose Sig Formentín


Va començar dient que es sentia agraït pel nou estadi. Va demanar que es reservi dret d’admissió davant l’afició del FCB. Va avisar que la situació esportiva ha canviat molt i malament en les darreres quatre setmanes, malgrat tot, mostrar el seu recolzament a Mauricio Pochettino i la seva confiança en que amb tranquil•litat, l’equip tornarà a recuperar-se. Va mostrar-se preocupat per la retallada en el futbol base del pressupost, preguntant-se si això incidirà en els resultats futurs, ja que és important per a nodrir de jugadors al primer equip en comptes de fixar mitjanies de fora. Va demanar que el Consell prengui ràpidament les mesures per que l’adreça de la seu social torni a ser a BCN., per no perdre la condició d’entitat esportiva de Barcelona. Va acabar demanant un fort aplaudiment per Daniel Jarque.

Pere Duran de Grau


Aquest accionista variar diametralment, exposant un tema sobre la imatge i disseny del Espanyol, com a club pioner en aquest àmbit, malgrat no tenir la ressonància en els mitjans.



Va demanar que es compti amb les noves generacions de persones del mon de l’art, de la cultura i del disseny que surten de les escoles, per pogué ser utilitzat en el futur per l’Espanyol, posant per exemple en el futur museu, a fi que col•laborin en l’entitat en aquestes qüestions.

Joan Calero


Problemes per Joan Calero que va caure al pujar els graons que portaven al lloc on estava l’estrada. Des d’aquí desitgem la més ràpida recuperació de la forta contusió que va patir a la cama.

Va centrar el tema de la seva intervenció com a President de l’Associació d’Esports Blanc i Blau-Pro Seccions, en el tema del atletisme espanyolista. Va recordar que les seccions esportives han estat presents en el curs en 80 dels 109 anys de vida. Va comentar que en un programa de “Tiempo de Espanyol” va coincidir amb el president (era un entrevistat després de l’altre per diferents temes) i Daniel Sánchez Llibre al acabar, quan es van trobar, li va dir colpejant-lo amb la mà “Jo t’apoyu, jo t’apoyu”. Passat el temps va dir Calero, aquest “apoyu” significar el rebuig total per part de l’entitat que s’ha perdut una medalla de bronze olímpica, un munt de campionats d’Espanya i de Catalunya, una Jean Boin, etc. Tot això mai es podrà incorporar al palmarès del club. Va dir Calero que si Dani “m’apoyava, jo no el puc apoyar a vostè ”



Va proposar un projecte valorat en 4.000 euros del que va estar 4 mesos esperant resposta del club sense èxit, tenint que ser Ramió en la darrera assemblea de l’APMAE qui li va donar la resposta negativa del club, quan Ramió li va dir que eren molts diners i que el Conseller Delegat no ho podia recolzar.


Dani reconeix que potser si que el va ”apoyar” però que el dia aquell tot era gratis, i desprès van venir varis senyors proposant pressupostos en els que allà cobraven molts posant-se sous. Calero va replicar que això darrer, era mentida. Va dir Dani, que Tomás Barris li havia vingut amb un pressupost que precisament no eren ni 4.000 ni 5 ni 10 ni 20, si no molt més de 30.000 euros.

Calero replicar que Barris havia deixat la vicepresidència i ja no formava part de l’AEBiB, ara “representava altre cosa, altre projecte, sent com si a vostè president se li marxa un directiu i fa altre club, no té res vostè que veure amb els escindits”. Va dir Calero que malgrat el darrer any de crisi, de falta de patrocinadors, de l’escissió del grup de Barris, l’AEBIB havia mantingut un equip amb èxits en curses regionals, amb les subvencions rebudes de les federacions, d’exercicis anteriors i amb els quaranta i escaig socis que van pagar un carnet. Per tant, en el pitjor dels escenaris, van pogué sortir endavant sense que això suposés cap situació impossible, més per un club com l’Espanyol en cas d’assumir-ho en el futur.



Ramió va fer us de la paraula, dient-li que no era un tema econòmic si no de concepte de club. Érem una entitat de futbol (masculí i femení) i no amb seccions. “Som i vivim pel futbol”. Considerar massa diners 4.000 euros (Calero havia dit que era el 0.008...del pressupost), i que si algun dia l’Espanyol s’ho pot permetre..”si la sort ens acompanya algun dia”. Perelló va dir que no era l’atletisme la secció més històrica si no el hoquei. Calero negar tal extrem recordant els anys de fundació (1917 i 1942 respectivament). Perelló va dir que no podem tenir museu, i menys seccions... Es un tema de prioritats. Es va allargar les rèpliques i contrarrèpliques, quedant no obstant, ben clara la postura de l’entitat contrari a tornar a tenir seccions esportives.

Javier Rodrigalvez

Va començar censurant als que xiulen als oradors. Va dir que no es creu la versió oficial envers el tema de les banderes. Que si és per un tema com es diu de copyright, es persegueix, denuncia, i deté als que s’estan lucrant il•legalment, però no als portadors de les mateixes. Demanar al consell que es disculpi per aquests fets, posant per exemple el d’un nen que vivia a Xile, i del seu pare perico tenia una bandera espanyola i li va ser retirada al nen a l’estadi.




El conseller Moya, encarregat de la seguretat, va dir que tot era una versió del problema creada artificialment per determinada gent. Va dir que s’havia rebut una denuncia a finals de juliol pel tema de la comercialització de banderes que vulneraven els drets de copyright del Espanyol. Els serveis de seguretat i Mosos d’Escuadra van actuar el dia de la inauguració. Només aquell dia. Mai més des d’aquell dia. Mai havia donat instruccions per retirar cap bandera constitucional, sempre que estiguessin dins la legalitat vigent. Negar cap intervenció posterior. “Estamos intentado defendernos de la acusación de asesinato cuando el muerto no existe” digué Moya. Si va ser el dia de la inauguració la retirada de la bandera que explicar l’orador, es centrava dins el marc de les actuacions detallades. Si era posterior va dir Moya, li demanava disculpes ja que treballen més de 450 persones per l’Espanyol i no estava en condicions d’assegurar que qualsevol membre de seguretat hagués actuat al marge de les ordres donades i hagués retirat alguna bandera, sent un error.

Això, no obstant “no justifica en modo alguna la campaña de linchamiento que la institución está recibiendo, politizando algo que no ha salido de esta casa” en clara referència al article de “La Gaceta” al que considerar “un libelo”.

Luis Pedro Sánchez


Per últim, i ja acusant el nerviosisme propi de les altes hores, Luis Pedro pujar a la tribuna d’oradors per preguntar sobre els detalls de l’homenatge a Dani Jarque, sobre el local social en Barcelona, sobre el per que no comercialitza directament l’Espanyol les plaques foto voltaiques, i els bars. Li contestaren que el club ja en té prou amb gestionar el tema propi, com per ficar-se en camps que no domina com son aquests que va preguntar l’accionista.


També Luis Pedro va dir que per què tant atesos els mitjans de comunicació quan de manera sovint ens menyspreen, i sofrim la seva indiferència i maltractament, no fent més que embrutar la imatge del RCDE. Va demanar que ens fem respectar més. Va preguntar si era cert el remor que corria que la LFP pagava els tornos però que per un error en la construcció del estadi, va fer que es tinguessin que tornar a possar i pagar. Perelló va negar-ho. La Lliga Professional no dona rés, va dir. Només ho finança a llarg termini sense interessos, però no regala. Negar que hi haver-hi cap error de càlcul en el tema dels tornos.

Collet va manifestar que s’està negociant amb el representant de Dani Jarque (Mágico Díaz) per concretar una data per la disputa d’un encontre d’homenatge. En principi el 30 de desembre era una de les dates que s’havien estudiat, però ha resultat impossible. Va especular que potser seria en març. Va assegurar que ja s’havia contactat amb una escultura per fer una escultura de cos sencer i posar-la en la porta 21 de l’estadi amb tot el que els socis van deixar fent un mural.

Sobre el local social, encara Collet diu no tenir clar quina classe ha de ser, si amb botiga o no... No ho tenen gens clar, però assegurar que s’està treballant el tema a fi de no perdre la raó social de Barcelona tenint quelcom a la ciutat.

Nous consellers
Després del llarg torn de precs i preguntes, a dos quarts i mig de dotze, es van procedir a les votacions dels que restaven a la sala, votant els que ho feien en contra o s’abstenien. Abans es va anunciar els nous consellers que es van incorporar en la passada junta i que renovarien els seus càrrecs, Germán de La Cruz, Francesc Ciprés, i dels nous: Sergio Oliveró, l’exjugador y exgerent blanc-i-blau Fernando Molinos, Rafael Estrena (advocat) i el vicepresident de la Fundació Privada del RCD Espanyol, Antoni Fernández Teixidó.

Posteriorment, Daniel Sánchez Llibre, va anunciar que quatre consellers cessaran en el seu càrrec, són Sebastián Javier, Pere Botet, Jordi Soley i Carlos Rocha. A tots ells, el Dani va retre un agraïment per la seva dedicació en aquests anys.

Votacions i comentari final


El 99% i escaig de les accions recolzaren i aprovaren les comptes del exercici, la gestió social i la resta de punts. En aquest aspecte poden veure com han canviat les coses a nivell de club. Resultats de votació que només es donen en sistemes totalitaris o en partits polítics sense tolerància per la dissidència o corrents internes.

Aquest es el nou Espanyol. El de Sánchez Llibre i els seus quatre amics. Per lo bo i per lo dolent, la resta ja no pintem rés en el desenvolupament dels assumptes, control, i reprovació. La força resta al camp. I allà depèn només dels resultats. Per que malgrat tot, malgrat els 113 milions de deute reconegut, malgrat els 2,3 milions que s’han d’amortitzar cada any del crèdit sindicat (que sortiran de triturar el pressupost del futbol base), malgrat tot, seguim sent només UN CLUB DE FUTBOL i els resultats a la gespa, marquen i seguiran marcant el futur de l’entitat.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Excelente resumen Jose Maria.

Gracias

Anònim ha dit...

morales dimissio

pericodelmasnou ha dit...

Moltes gracies per donar aquest tipus d'informació.

On es la força d'un sentiment?

Anònim ha dit...

Moltes Gracies per el resum.
Yo tambien pienso que este es el club de Dani y cuatro amigos, haría falta una oposición mas poderosa, porque de lo contrario iremos muy mal.
Ricardo

Anònim ha dit...

5 millones mas en gastos de personal en un año,que verguenza,y encima lo quieren cubrir recortando el presupuesto del futbol base en 2 millones y dejan sin transporte a los niños que se dejan la piel en los entrenos y partidos el fin de semana.

MORALES DIMISION

Anònim ha dit...

Be, jo vaig estar fins a l'hora del metro i el final de les banderes i altres tonteries que es van dir, peró el més interesant, no va tenir resposta o si més no, cap concrepció, sobre la nova seu social a Barna?.
Deuria esser interesant, passar nota a la direcció, no se a qui es qui, perque a la nit a la sortida de la part de tribuna Presidencial, aquelles escales no tenen llum i deuria d'haver una mica de il.luminació perque qualsevol dia " ens fotre'm una bufa?.
Amic Josep Ma., resto de la teva pluma per poder fer l'escrit.

Força Espanyol.
Josep (Figot47)

Emilio ha dit...

Enorme este reportaje sobre la J.G.A. Josep María, enorme.

Un saludo

Anònim ha dit...

Que grande eres Josep Mª, la mas completa i certera información no solo sobre la junta, sino en general. Espero que con el tiempo se te reconozca tu esfuerzo y dedicación y sentiment perico sea la weeb mas visitada de todas las que se dedican a nuestro club. Gracias.
Juan P.

Anònim ha dit...

hasta el equipo de mi pueblo que milita en 3ª regional, los infantiles van en autobus, que recorten en las altas esferas y no para los xavales, que pena

Anònim ha dit...

con Morales el futbol base sera el hazmereir de catalunya vayase señor morales vayase.

Josep Maria ha dit...

En primer lloc disculpes per no haver pogut contestar-vos abans, però de temps precisament no vaig sobrat.

Gràcies sinceres a tots vosaltres per els vostres comentaris i en general a tots els lectors. Segon, entrant en matèria, a pericodelmasnou, li diria que la “força d’un sentiment” es troba al mural que hi ha a la Ciutat Esportiva. Per cert, molts dies del mural surt una mullena que s’escampa (aigua de les dutxes) pel pobre paviment uns metres... Diria que son les llàgrimes vives dels nens que estan en aquell mural reflectint en moments donats de la nostra historia el patiment de la massa social del nostre club, sempre sofrint, mentre altres es lucren i s’aprofiten de nostre club, sense que ens tinguin gaire respecte ni gaire atenció.

Ricardo: Todo gobierno necesita de una oposición responsable y constructiva. De alguien que fiscalice y si es necesario repruebe de una manera u otra las malas gestiones, los excesos, y cualquier cosa que sea necesaria rectificar. En nuestro club, ahora es imposible, ya que como se vio en los resultados, controlan más del 60% de una manera u otra, el Consejo de Administración, que convertido a acciones representadas y que acuden al acto supone un 90 muy largo. El 10% son APMAE, y resto de socios. O sea, nada. Ya lo dijo Karl Marx “El poder si es absoluto, corrompe” y se ha podido aplicar siempre a cualquier gobierno sea del color que sea, y se encuentre en el lugar y ámbito que sea. Siempre tienen que haber contrapesos, y me temo que si no son el campo (y para ello es que el equipo se hunda, cosa que a nadie nos conviene) o no lo hay.

Josep Maria ha dit...

Segueixo per que no m'hi cap tot en el comentari anterior...

A los que pedís la dimisión de Antonio Morales, os digo que este señor entró en nuestra entidad a través del señor Germán de la Cruz (máximo responsable de el área deportiva) y con el consentimiento expreso de Daniel Sánchez Llibre, al que le hizo un “favor” sumándose en la lista de “amigos” que compraron los paquetes accionariales del señor Lara y del grupo opositor 3.0. A ellos, hay que pedirles explicaciones primero, y si procede responsabilidades. El señor Morales solo hace lo que le han pedido que haga. Que use las tijeras (aquellas que le regalaron a Dani en la mongetada del 2008 para que cortara la cinta de Cornellà-El Prat y luego hiciera lo que todos hemos odio infinidad de veces que haría, dicho por el una y mil veces, y que en su lugar ha hecho todo lo contrario, ir a saco comprando acciones de todo el mundo para ser el máximo accionista y controlar el club). Esas tijeras sirven para recortar Morales, en el futbol base todo lo que pueda. Hay que reducir el déficit que otros (gestión deportiva del primer equipo) han creado y siguen creando con disparates de fichajes, jugadores mal vendidos, etc. etc.

Será de aquí a un tiempo cuando de verdad observemos para bien o para mal los efectos en el futbol base. De momento, recorte, y algunas deleznables decisiones como algunas que aquí comentaís. Después un esbozo sugerido de lo que será su política. En cuanto sean hechos, opinaremos y veremos sus consecuencias. El sillón en el consejo se vende a tantos millones la butaca, y no importa si son espanyolistas o no, ni la catadura moral de quien se siente en un futuro. Veremos cuando tardan los italianos por poner un ejemplo en entrar en el club vía ampliación de capital…

Amic Figot: Jo també vaig marxar al final, després de les votacions i amb el temps suficient per pogué agafar el darrer metro que em permetés agafar el darrer tren a BCN – Sants.
En quant al tema del local social, el darrer accionista que va pujar a la tribuna d’oradors va treure el tema, i la resposta d’en Joan Collet, Conseller delegat amb bon sou, es que de moment no tenen ni p... idea del local; no saben si amb botiga, o només seu social... un tema de moment aparcat... Però això si, ja han deslocalitzat l’entitat de Barcelona. Un primer pas molt negatiu, ja que malgrat estiguem a Cornellà, El Prat, Sant Adrià del Besós, etc. l’Espanyol des de la seva fundació ha estat un club de Barcelona. Esperem prenguin les mesures per que es torni a establir tal condició, encara que ja no em crec res d’aquests senyors, més que el que veig amb els meus ulls.

En quant al tema de les llums, no ho sé francament. Surto de la grada del gol de Cornellà (zona penyes) molt ràpid quan l’àrbitre xiula el final (molts marxen cinc o deu minuts abans i això tampoc és per que els partits duren fins que s’acaben i s’ha d’estar fins el darrer segon amb l’equip o si no es vol mostrant la disconformitat un cop acaba i no durant el partit que desmoralitza als jugadors). Com deia, marxo ràpid quan xiula l’àrbitre per arribar a l’estació de Renfe per agafar el tren de les i 10’ minuts , i no em fixo com està aquesta zona que fas referència i menys de nit.

Josep Maria ha dit...

Un saludo Emilio y extensivo a todos los pericos que viven en Ses Illes y sufren desde la distancia por el RCD Espanyol.

No Juan P., no...El esfuerzo y dedicación valen poco en este mundo… valen para tener la conciencia tranquila y poco más. Lo que cuenta es ser dócil al que manda, no contar aquello que les pueda molestar y ser siempre fiel a ellos, alabando siempre su gestión. Daniel Sánchez Llibre al margen de ayudar mucho económicamente patrocinando a los medios espanyolistas de masas (tv, radio, prensa), ha ido tejiendo una labor de araña, de hormiguita poco a poco, hasta tener el control de todos los medios de comunicación. Después ha procedido igualmente con las acciones hasta asegurarse el dominio total. Los medios de comunicación pericos viven y comen de la publicidad de Dani y eso obliga a una forma muy clara de actuar a la hora de informar. Los que no entramos en este grupo, tenemos la libertad para dar nuestra versión equivocada o no de la situación sin ningún tipo de ataduras ni deudas morales y eso es precisamente lo que no desean los que detentan el poder: Medios libres que informen. Pero ya sabéis también que “quien dice las verdades, pierde las amistades”. Afortunadamente mis amistades son los socios del RCD Espanyol , aquellos que me encuentro en Sadrià o en Cornellà, con los que hablo, discuto a veces por no estar de acuerdo en cosas, pero siempre con la estima y respeto y puedo decir que ese es mi principal premio; la amistad de muchos socios de a pie que antes ni conocía ni me conocían. Los otros, los de arriba, me es igual el tema. Que les vaya bien, y sobre todo que gobiernen bien la entidad que es lo que hace falta.

A los últimos comentarios, pues sí… Eso también entra en los recortes, ya que hay que sacar dinero de donde sea menos de donde deberían sacarlo y en cuanto al último comentario, el tiempo dirá y juzgará. Esto es fútbol y los resultados mandan. Si son buenos y los chavales progresan y llegan de calidad al primer equipo y se consolidan allí sin necesidad de tener que ser argentinos, pues habrá valido la pena. Si por el contrario los resultados empeoran y no sale nadie al primer equipo…. Recordemos que los ingresos del actual ejercicio en materia de venta de jugadores (Sergio Sánchez, Torrejón, y Jordi Gómez) vienen de la cantera – Jordi estuvo solo un año, pero estuvo- y del futbol base no és la culpa si los malvenden…

Saludos a todos.
Josep MAria. Sentiment Perico.

Anònim ha dit...

Josep Maria eres un crack, un reportaje excelente sobre la JGA y gente como yo que no asistió, te agradece dicho esfuerzo que sólo tu sabes lo que cuesta realizarlo y también darte toda la razón en el tema del presi con los medios y las acciones. Es triste que los medios importantes pericos estén a la merced del presidente y sus intereses, muy triste, al igual que las acciones estén casi todas en manos del Consejo.
Daniel Monteserin

Josep Maria ha dit...

Gracias Daniel: Todos hacemos lo que podemos y bien lo sabes tu también en tu propio caso como articulista, blogero, etc...
Que te voy a contar yo que no sepas!!!, sobre los medios pericos más importantes...
El problema és que siempre se nos engañe en todo. Dicen que marcha, pero está adquiriendo todas las acciones que puede. O sea hace, todo lo contrario de lo que dice, y eso es lo que verdaderamente me subleva. Está en su derecho de tener la mayoría, comprando las que quiera, pero por lo menos no nos tome por idiotas, y no nos mienta más.
Otra cosa diferente, es si este es el modelo de entidad que deseamos, al estilo del Atlético de los Gil, o del Betis de Lopera...
Saludos, Daniel.

yocantera ha dit...

Muchas gracias por el extenso y detallado artículo, Josep. El tema de la cantera es incomprensible. En los últimos 10 años se hacen unos 90 fichajes para el primer equipo, sólo tres de ellos dan beneficios economicos en su compra-venta (Zabaleta, Riera y Pandiani) y se decide... recortar los gastos de la cantera. Y en cambio seguimos haciendo cada año los 8-9 fichajes con el acierto habitual, y sin contar la quincena que hizo Planes para el filial o cederlos por ahí, de los cuales solo un par o tres son titulares donde juegan. En fin...




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M