Foto d'arxiu de la darrera Junta d'Accionistes.Per a mi, una junta diferent...
Aquest vespre tindrà lloc una més de les Juntes Ordinàries d’Accionistes del RCD Espanyol SAD. Però, ja no serà una de tantes celebrades... Aquesta serà diferent. I ho serà per que el grup que encapçala Daniel Sánchez Llibre té ja la majoria absoluta abans inclòs que tingui començament la sessió.
Els darrers moviments accionarials al nostre club han deixat un panorama totalment desolador. Si ja no ens quedava ni una mínima esperança en que José Manuel Lara Bosch s’involucrés en quelcom que ni volia ni mai ha desitjat, si ja no ens quedava ni una mínima esperança en que hi hagués una oposició mínimament articulada, que presentés un projecte mínimament digne i seriós, ara, amb l’actual panorama accionarial, podem dir ben alt, que estem davant un paisatge sense perspectives ni alternatives definitivament.
El problema no seria tant greu si no fos per que el club ha estat i continua estant en mans d’aquelles persones que en el seu dia van estar vetades en el famós pacte del “Windsord” per l’editor per els motius que en el seu moment va argumentar, de incompetència en la gestió i només per l’amiguisme amb el President podien seure’s a les poltrones de Montjuïc (ara de Cornellà – EL Prat).
Els fets estan demostrant que potser quelcom de raó no li faltava a aquell senyor, malgrat la ira que desperten les seves paraules, comentaris, i el seu pasotisme envers l’Entitat.
Com és possible que se’ns digués que hi havia un deute total de 60 milions d’euros i ara es parli de quantitats que acollonen al més tranquil i serè dels espanyolistes, tan sols un any després? Com pot ser que no se’ns digués el que va costar Cornellà-El Prat per que no era el “moment oportú” en la darrera junta i en canvi en el Debat organitzat per la GPE Manigua a l’Hesperia del Mar, José Luis Perelló parlés de 80 milions, justament quan negar a pregunta de Josep Maria Piera si ens veurien en l’obligació d’ampliar capital, i ara sembla ser que no hi haurà altre solució i a més com a vinculació a l’augment concedit en el crèdit sindicat de sis milions més d’euros?
Com pot ser que es votés l’entrada al Consell del senyor Newton, i en canvi a l’òrgan sobirà com és la Junta d’Accionistes s’ocultés i es fes públic una setmana després a la celebració de la mateixa, l’entrada al Consell dels senyors Germán de la Cruz, i Ciprés, al marge de l’ascens a la vicepresidència del senyor Joan Collet?. Com es poden permetre aquestes maniobres tant poc elegants i tant barroeres, negant que fos la Junta (amb Lara encara màxim accionista) la que donés el vist i plau al retorn i ascens dels vetats del Windsor?
Com pot ser que després de tants plans estratègics en els darrers anys, de tant estrènyer-se el cinturó, de tant traspassar sempre lo poc bo que ens surt, després d’augmentar tant atípics, de ser dels millors pagats per les televisions (lògicament exceptuant els que juguen Champions), tinguem un deute que pugui duplicar el que ens va portar a la venda dels terrenys de Sarrià i la Chatarra junts?
Em direu que s’ha construït un camp (que ens van assegurar no costaria ni un duro de l’època). Però el que ha costat o costarà el nou estadi ja venia pressupostat dins el crèdit sindicat concedit i milions amunt milions avall podien ser uns 25/30/40 (tirant llarg) milions d’euros ja que el Grupo LAR en el seu dia va comprar per 39 milions una part dels terrenys on s’edifica el centre comercial. Per cert, després ho va vendre a Acciona per més del doble... Seguim negociant bé...
Aquí entrem en el veritable tema de fons de l’assumpte. Malgrat es pugui donar tota les culpes a les despeses en la construcció del nou estadi, el veritable problema és la mala gestió d’aquest consell que ha demostrat la seva ineficàcia, incompetència, de manera continuada. La part esportiva, és una rèmora difícil de suportar tenint en compte que som un club de futbol, malgrat siguem una SAD. Si això fos una empresa normal i corrent, el greu moment que visquem, obligaria a tancar la paradeta del àrea esportiva. Plegar el futbol.
Aquest vespre tindrà lloc una més de les Juntes Ordinàries d’Accionistes del RCD Espanyol SAD. Però, ja no serà una de tantes celebrades... Aquesta serà diferent. I ho serà per que el grup que encapçala Daniel Sánchez Llibre té ja la majoria absoluta abans inclòs que tingui començament la sessió.
Els darrers moviments accionarials al nostre club han deixat un panorama totalment desolador. Si ja no ens quedava ni una mínima esperança en que José Manuel Lara Bosch s’involucrés en quelcom que ni volia ni mai ha desitjat, si ja no ens quedava ni una mínima esperança en que hi hagués una oposició mínimament articulada, que presentés un projecte mínimament digne i seriós, ara, amb l’actual panorama accionarial, podem dir ben alt, que estem davant un paisatge sense perspectives ni alternatives definitivament.
El problema no seria tant greu si no fos per que el club ha estat i continua estant en mans d’aquelles persones que en el seu dia van estar vetades en el famós pacte del “Windsord” per l’editor per els motius que en el seu moment va argumentar, de incompetència en la gestió i només per l’amiguisme amb el President podien seure’s a les poltrones de Montjuïc (ara de Cornellà – EL Prat).
Els fets estan demostrant que potser quelcom de raó no li faltava a aquell senyor, malgrat la ira que desperten les seves paraules, comentaris, i el seu pasotisme envers l’Entitat.
Com és possible que se’ns digués que hi havia un deute total de 60 milions d’euros i ara es parli de quantitats que acollonen al més tranquil i serè dels espanyolistes, tan sols un any després? Com pot ser que no se’ns digués el que va costar Cornellà-El Prat per que no era el “moment oportú” en la darrera junta i en canvi en el Debat organitzat per la GPE Manigua a l’Hesperia del Mar, José Luis Perelló parlés de 80 milions, justament quan negar a pregunta de Josep Maria Piera si ens veurien en l’obligació d’ampliar capital, i ara sembla ser que no hi haurà altre solució i a més com a vinculació a l’augment concedit en el crèdit sindicat de sis milions més d’euros?
Com pot ser que es votés l’entrada al Consell del senyor Newton, i en canvi a l’òrgan sobirà com és la Junta d’Accionistes s’ocultés i es fes públic una setmana després a la celebració de la mateixa, l’entrada al Consell dels senyors Germán de la Cruz, i Ciprés, al marge de l’ascens a la vicepresidència del senyor Joan Collet?. Com es poden permetre aquestes maniobres tant poc elegants i tant barroeres, negant que fos la Junta (amb Lara encara màxim accionista) la que donés el vist i plau al retorn i ascens dels vetats del Windsor?
Com pot ser que després de tants plans estratègics en els darrers anys, de tant estrènyer-se el cinturó, de tant traspassar sempre lo poc bo que ens surt, després d’augmentar tant atípics, de ser dels millors pagats per les televisions (lògicament exceptuant els que juguen Champions), tinguem un deute que pugui duplicar el que ens va portar a la venda dels terrenys de Sarrià i la Chatarra junts?
Em direu que s’ha construït un camp (que ens van assegurar no costaria ni un duro de l’època). Però el que ha costat o costarà el nou estadi ja venia pressupostat dins el crèdit sindicat concedit i milions amunt milions avall podien ser uns 25/30/40 (tirant llarg) milions d’euros ja que el Grupo LAR en el seu dia va comprar per 39 milions una part dels terrenys on s’edifica el centre comercial. Per cert, després ho va vendre a Acciona per més del doble... Seguim negociant bé...
Aquí entrem en el veritable tema de fons de l’assumpte. Malgrat es pugui donar tota les culpes a les despeses en la construcció del nou estadi, el veritable problema és la mala gestió d’aquest consell que ha demostrat la seva ineficàcia, incompetència, de manera continuada. La part esportiva, és una rèmora difícil de suportar tenint en compte que som un club de futbol, malgrat siguem una SAD. Si això fos una empresa normal i corrent, el greu moment que visquem, obligaria a tancar la paradeta del àrea esportiva. Plegar el futbol.
Ens podríem dedicar a mongetades, sardinades, pessolades, pericicletades, etc.. Tot el que funciona bé, fem amics, ens ho passem bé i gaudim sense que la caixa de l’empresa ho pateixi. Però som una entitat esportiva i per tant el que només importa és la classificació del primer equip i poc més (com no sabem ni el que som ni el que volem ser, ni la pedrera en principi afectaria a la SAD, ja que ni tan sols sabem si som club de pedrera, de cartera buida o de pedrera argentina).
La gestió esportiva ha estat i és un veritable fracàs continuat. Sé que son molt dures aquestes paraules i potser no venen en el millor moment possible. Però no vull ni enganyar-vos ni auto-enganyar-me a mi mateix: Estrangers que son pitjors que els nois que tenim a la pedrera, incapacitat per substituir als que han estat pilars decisius de l’equip fa ja anys i anys, i que a sobre porten lligada a la seva esquena una llegenda certa o falsa que son els que manen i condicionen dins el vestidor les decisions que prenen inclòs els tècnics de torn... Fitxar jugadors de trenta anys per que al seu país venen samarretes si no ens aporta quelcom futbolísticament parlant. Traspàs a preu de saldo dels pocs bons jugadors que hi havia a l’equip, i per acabar, el fatal succés que vàrem tenir la desgràcia de viure aquest agost passat, ajuden tots aquests fets a minvar el ja per si feble potencial d’un planter que va passar el que no està escrit per salvar la pell.
Per tot això i altres consideracions que seria molt extens mencionar en aquest comentari, per que tampoc a Daniel Sánchez Llibre li fan falta els vots (el que era president del poble perico, i que ara és ja propietari amb els seus amics, ja no li fa falta el poble perico per manar si no per que l’obeeixin), i com tinc que dir que l’he votat sempre, en part per que era pitjor el remei que la malaltia, veient quina era l’autèntica oposició com bé ha quedat demostrat amb l’abandonament del camp de batalla amb “armas y bagajes”, per tot això esmentat, votaré NO als punts tres i quatre del ordre del dia.
La gestió esportiva ha estat i és un veritable fracàs continuat. Sé que son molt dures aquestes paraules i potser no venen en el millor moment possible. Però no vull ni enganyar-vos ni auto-enganyar-me a mi mateix: Estrangers que son pitjors que els nois que tenim a la pedrera, incapacitat per substituir als que han estat pilars decisius de l’equip fa ja anys i anys, i que a sobre porten lligada a la seva esquena una llegenda certa o falsa que son els que manen i condicionen dins el vestidor les decisions que prenen inclòs els tècnics de torn... Fitxar jugadors de trenta anys per que al seu país venen samarretes si no ens aporta quelcom futbolísticament parlant. Traspàs a preu de saldo dels pocs bons jugadors que hi havia a l’equip, i per acabar, el fatal succés que vàrem tenir la desgràcia de viure aquest agost passat, ajuden tots aquests fets a minvar el ja per si feble potencial d’un planter que va passar el que no està escrit per salvar la pell.
Per tot això i altres consideracions que seria molt extens mencionar en aquest comentari, per que tampoc a Daniel Sánchez Llibre li fan falta els vots (el que era president del poble perico, i que ara és ja propietari amb els seus amics, ja no li fa falta el poble perico per manar si no per que l’obeeixin), i com tinc que dir que l’he votat sempre, en part per que era pitjor el remei que la malaltia, veient quina era l’autèntica oposició com bé ha quedat demostrat amb l’abandonament del camp de batalla amb “armas y bagajes”, per tot això esmentat, votaré NO als punts tres i quatre del ordre del dia.
I ho faré desmoralitzat, veient que no hi ha ni cap canvi (com calia després de l’hecatombe esportiva de la passada temporada) ni sobre tot no hi ha cap propòsit d’esmena, ni futur diferent. No es pot moralment votar uns números producte d’una gestió desastrosa que posen en perill la pròpia supervivència de l’entitat i amb un planter de mínims en el que patirem de valent, i en el que els diners de l'entitat es gasten per pagar “finiquitos” i per a pagar sous d’alts executius que no tenen cap tipus d’escrúpol en sagnar més l’entitat amb sous desorbitats (Consellers Delegats, per exemple) quan la institució viu un moment econòmic molt greu, dins d'un context general de crisi.
.jpg)
3 comentaris:
Això es va assecant a poc a poc. A sevilla ara els bètics es lamenten de no haver-se movilitzat abans. Nosaltres ja tenim un únic amo i acabarem igual
Estan los del Windsor porqué son "els seus amics de tota la vida".Collet,perico y en su vida privada comercial,de la cuadra de Dani de toda la vida,De la Cruz "amic de tota la vida" el sabe más que nadie de las cuentas del Centenario que en una Junta le tiró Lara (lo mejor que hízo Lara en una junta)y ahora entra otro irreductible de Dani,Molinos,son los de siempre más Condal,ramo alimentación que sustituye a otro del ramo,Botet.
Jose Maria ¿quien puede sustituir a Dani? da nombres ¿quien puede comprar las acciones de Dani? venga,nombres de posibles compradores ¿los arabes? ¿los rusos? ¿los italianos?.
Los fichajes y traspasos es donde está la comisión y el mamoneo siempre y cuando el fichaje de resultado,porqué los brasileños poco resultado dieron.
Hoy hablaran,lo mismo que hiciste tú,dirán verdades ¿y que? ellos tienen la mayoría accionaral.
Y tambien contrarestaran los palmeros de siempre.
AL primer comentari: Si en efecte, és el que molts temiem que acabés succeint i per això desconfiavem de Lara, i mira per on hem acabat igual però en mans de Dani.
Entre tots els elements que "pululen" pel futbol encara hem tingut sort que sigui Dani i no altre, però el tema no canvia gens. Es junt Condal i algun més, el propietari del club. I poden decidir el que vulguin. Només cal mirar el resultat de les votacions.
En cuanto al segundo comentario, pues Dani tenía una deuda moral con los del Windsor que los dejó tirados por que entonces no tenía la fortaleza accionarial que ahora tiene, y una vez ha podido los ha vuelto a rescatar y les ha dado los cargos más importantes.
Ignoro lo que vendrá en un futuro. Incluso ignoro quien puede ir a la primera de las ampliaciones que van a tener que haber para pagar esta monstruosa deuda si no nos salen cracks que podamos vender bien. Se habló en prensa de los italianos del Udinese (Pozzo), incluso se ha comentado que ampliaria participación Antonio Morales... Todo es una incognita, pero no inspira confianza que en la entidad se vayan acumulando gente de nulo espanyolismo y de dudosa procedéncia y negocios.
Efectivamente tiene la mayoría que se multiplica por ausencias, gente que no vota, que se queda en casa, etc. el resultado 99%.
Y naturalmente, contrarrestaron los afines, adictos, forofos del señor Daniel Sánchez Llibre. Ya que la palabra "palmero" es despectiva en este caso y no pienso utilizarla refiriendome a socios desinteresados. Otra cosa aquellos que se benefician de un cargo remunerado o de parcelas de poder por ser "palmeros" del presidente. A esos si, pero no a los simples socios tengan la idea que tengan, piensen y voten a Dani o a quién sea.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada