RCD Espanyol “B”: 2 – C.D. Guijuelo: 2
Al borde de l’abisme
El RCD Espanyol ha de guanyar a Guijuelo o aconseguir empats superiors a dos gols, si vol obtenir la permanencia a la Segona Divisió “B” després del desencisant partit d’aquest migdia a la Ciutat Esportiva en la que després d’anar guanyant en el segon temps per 2-0, altre cop i amb els mateixos paràmetres que en precedents anteriors (agreujats per l’expulsió de Brachi), ha deixat anar aquesta renda fins acabar empatant a dos, deixant l’eliminatòria en franca avantatge pel conjunt de Salamanca.
El partit ha estat dominat pels visitants, fet en si ja bastant preocupant tenint en compta que era el partit d’anada i es jugava a casa. L’Espanyol B ha aguantat al rival jugant en camp propi i més quan el marcador s’ha posat a favor dels blanc-i-blaus.
L’Espanyol B ha portat perill per l’esquerra en els primers minuts mitjançant una centrada de Tello que no troba rematador i una jugada de Javi López i una rematada de Luismi. Els visitants ho han provat amb un llançament de falta a càrrec de Romero que ha sortit per sobre el travesser.
Després de la sortida intensa de l’Espanyol B i que els de Salamanca comencessin a mostrar-nos de que aniria el partit, l’Espanyol B ha sorprès quan Luismi li roba la cartera al defensa i es fa enganxat a la línia de fons amb una pilota que centra ras, defectuosament, però la pilota mal refusada per un defensor acaba a peus d’Oscar Sielva que lliure de marca té el temps suficient per col•locar una centrada d’or al cap de Tai que remata a la dreta del porter lluny del seu abast.
L’Espanyol B prenia avantatge, però seria els visitants qui posarien setge a la porteria espanyolista davant un conjunt, el perico, molt conservador i que mai va dominar l’encontre cedint massa camp. En un contracop, Cristian Tello es marxa per velocitat però davant el darrer defensor i sense que ningú de segona línia acompanyés per cedir-li la bola, xuta fàcil per Montero, i cau lesionat. El romanès Max ha d’ocupar el seu lloc a falta de cinc minuts pel descans. La darrera acció visitant, un llançament de falta de Iturralde sobre el xiulet final, fora.
El segon temps, l’Espanyol B ha defensat com ha pogut el marcador, i ha gaudit de dues ocasions per marcar; la primera, una falta llençada per Tai que no pot rematar Max en la boca de gol en el segon pal, i la segona, un xut molt forçat d’Àlvaro que bloca el meta visitant al quart d’hora del segon període. Els visitants malgrat el seu domini, han arribat amb una ocasió de Romero que ha blocat Víctor Ibáñez per la seva esquerra.
L’Espanyol B, quan més dominat era, ha fet jugada per banda dreta i amb una centrada de Brachi, Luismi de cap ha establert el 2-0 en el marcador que permetia somniar amb el triomf final en la promoció.
El marcador era totalment injust vist els mèrits sobre la gespa d’uns i altres, però com que el que compte son els gols (això es diu sempre que es guanya, però mai quan es perd), sortosament ja ens valia malgrat el joc dolent dels blanc-i-blaus i el domini a vegades abassegador dels visitants.
El segon gol fa reaccionar al Guijuelo qui s’acosta perillosament amb una rematada en la que no ha estat molt fi el meta perico, i Tito ha tingut que allunyar per evitar mals majors sota pals.
Perarnau substitueix Luismi per Pedraza en el moment previ a que el Guijuelo tregui per la dreta del seu atac un servei de cantonada. Víctor Ibáñez poc afortunat en el dia d’avui com molts del seus companys, no acaba fent-se amb la pilota que queda lliure, i l’intent de rematada a boca de canó sense porter per part d’un davanter visitant acaba sent tallat per Brachi amb la mà, assenyalant el col•legiat basc la pena màxima corresponent i la cartolina vermella que deixa l’Espanyol B amb deu homes a falta d’una vintena llarga de minuts.
Iturralde (es tenia que dir així aquest noi...) executa pel mig el penal i escurça diferències en el marcador i es disposa el Guijuelo a afrontar el darrer quart d’hora amb l’avantatge de jugar amb superioritat numèrica davant un Espanyol B molt tocat.
Al marge d’un centre xut de Max des de banda dreta buscant l’escaire que surt desviat pel pal contrari i posteriorment una rematada des de la frontal que surt per sobre el travesser, l’Espanyol B s’ensorra literalment en el tram final del partit, davant l’empenta del Guijuelo que arracona als de Perarnau al seu camp. Així, hi ha diferents jugades embolicades dins l’àrea petita espanyolista en la que la deessa fortuna es posa del cantó espanyolista en mig d’un munt de cames, remats i refusos.
L’Espanyol B no surt de la cova, i es veu venir el que tantes vegades ha acabat succeint aquesta temporada que no és altre cosa que el rival acabés empatant un encontre que semblava guanyat per la diferència en el marcador que no en el terreny de joc. El Guijuelo ha pogut empatar quan Ismael s’ha marxat per banda i ha centrat i Oscar Martín ha rematat de primera un xut creuat que ha estat a punt de donar l’ensurt. Un llançament de lliure directe a càrrec de Leroy ha sigut rebutjat per Víctor quan la pilota portava ja camí de gol...
Amb aquest panorama i malgrat que una part dels aficionats de tribuna no hagin parat ni un moment d’animar a l’equip amb els seus càntics, de poc ha servit davant quelcom que s’endevinava feia molta estona; el gol de l’empat del Guijuelo.
Aquest ha arribat a cinc minuts del final quan a pilota aturada, el Guijuelo ha penjat a l’àrea, Iturralde ha rematat i la bola ha tocat en Eduardo Ubis, desviant-se la seva trajectòria i acabant dins de la porteria espanyolista.
Però el patiment de la grada no ha acabat aquí. El Guijuelo ha pogut fer el tercer quan una pilota centrada per l’esquerra ha estat centrada i el número nou visitant, Oscar Martín, ho ha tingut tot a favor, rematant fora.
Ara a Guijuelo només val guanyar i vist el que hem vist durant tota la temporada i amb l’obligació i la pressió d’aquest resultat, ens sembla missió si no impossible per que al futbol no hi ha res impossible, si fart difícil. Llavors, un cop diumenge acabi la temporada, serà el moment de parlar de tot el que ha succeït aquest exercici al futbol base espanyolista, i sobre tot del que se li pot esperar a tenor dels arguments esgrimits pel nou dirigent del mateix i portades a la pràctica aquestes mesures que ell avala. El filial es peça clau en tot l’engranatge i per tant, la categoria de bronze del futbol espanyol és el lloc idoni per l’evolució i progrés dels jugadors. Tant de bo, aquest sigui el pensament de qui ara mateix té les responsabilitats de dirigir la pedrera espanyolista. Mentre tant es pugi confirmar i demostrar-ho amb fets, permeteu-me que ho dubti al veure com aquells jugadors que podien reforçar avui la defensa blanc-i-blava estaven ahir a Mallorca. Qüestió de prioritats...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol B: Víctor Ibáñez, Brachi, Tito, Savall, Javi López, Juanjo, Luismi, Oscar Sielva, Álvaro, Tai, i Tello.
Substitucions: Max per Tello, m. 40; Pedraza per Luismi, m. 65; Ángel per Tai,, m. 79.
C.D. Guijuelo: Montero, Javi Casas, Juli Ferrer, Silvano, Oscar Martín, Romero, Leroy, Carlos Rubén, José, Cesar, i Iturralde.
Substitucions: Chus del Prado pr Leroy, m 59; Ismael per Silvano, m. 61; Eduardo Ubis per Romero, m. 72.
Àrbitre: Gorka Sagues Oscoz, del comitè territorial basc. Cartolines grogues a Juli Ferrer, m. 16; Silvano, m. 18, Javi Casas, m. 35, César, m. 37, Max, m. 42, Oscar Sielva, m. 56, Juanjo, m. 57, i Álvaro, m. 81, i Javi López, m. 90. Ha expulsat amb vermella directa a Brachi, m. 66.
Gols: 1-0: Tai, m. 21; 2-0: Luismi, m. 63; 2-1: Iturralde, m. 67; 2-2: Eduardo Ubis, m. 85.
Incidències: Partit d’anada de la promoció de permanència a Segona Divisió “B”. Molt bona entrada a Sadrià. Temps assolellat. A la llotja, els consellers Germán de la Cruz, Josep Ma. Borrell, “Coco” Bertomeu el director esportiu Ramon Planes, Mauricio Pochettino i Feliciano di Blasi, entre altres.
Al borde de l’abisme
El RCD Espanyol ha de guanyar a Guijuelo o aconseguir empats superiors a dos gols, si vol obtenir la permanencia a la Segona Divisió “B” després del desencisant partit d’aquest migdia a la Ciutat Esportiva en la que després d’anar guanyant en el segon temps per 2-0, altre cop i amb els mateixos paràmetres que en precedents anteriors (agreujats per l’expulsió de Brachi), ha deixat anar aquesta renda fins acabar empatant a dos, deixant l’eliminatòria en franca avantatge pel conjunt de Salamanca.
El partit ha estat dominat pels visitants, fet en si ja bastant preocupant tenint en compta que era el partit d’anada i es jugava a casa. L’Espanyol B ha aguantat al rival jugant en camp propi i més quan el marcador s’ha posat a favor dels blanc-i-blaus.
L’Espanyol B ha portat perill per l’esquerra en els primers minuts mitjançant una centrada de Tello que no troba rematador i una jugada de Javi López i una rematada de Luismi. Els visitants ho han provat amb un llançament de falta a càrrec de Romero que ha sortit per sobre el travesser.
Després de la sortida intensa de l’Espanyol B i que els de Salamanca comencessin a mostrar-nos de que aniria el partit, l’Espanyol B ha sorprès quan Luismi li roba la cartera al defensa i es fa enganxat a la línia de fons amb una pilota que centra ras, defectuosament, però la pilota mal refusada per un defensor acaba a peus d’Oscar Sielva que lliure de marca té el temps suficient per col•locar una centrada d’or al cap de Tai que remata a la dreta del porter lluny del seu abast.
L’Espanyol B prenia avantatge, però seria els visitants qui posarien setge a la porteria espanyolista davant un conjunt, el perico, molt conservador i que mai va dominar l’encontre cedint massa camp. En un contracop, Cristian Tello es marxa per velocitat però davant el darrer defensor i sense que ningú de segona línia acompanyés per cedir-li la bola, xuta fàcil per Montero, i cau lesionat. El romanès Max ha d’ocupar el seu lloc a falta de cinc minuts pel descans. La darrera acció visitant, un llançament de falta de Iturralde sobre el xiulet final, fora.
El segon temps, l’Espanyol B ha defensat com ha pogut el marcador, i ha gaudit de dues ocasions per marcar; la primera, una falta llençada per Tai que no pot rematar Max en la boca de gol en el segon pal, i la segona, un xut molt forçat d’Àlvaro que bloca el meta visitant al quart d’hora del segon període. Els visitants malgrat el seu domini, han arribat amb una ocasió de Romero que ha blocat Víctor Ibáñez per la seva esquerra.
L’Espanyol B, quan més dominat era, ha fet jugada per banda dreta i amb una centrada de Brachi, Luismi de cap ha establert el 2-0 en el marcador que permetia somniar amb el triomf final en la promoció.
El marcador era totalment injust vist els mèrits sobre la gespa d’uns i altres, però com que el que compte son els gols (això es diu sempre que es guanya, però mai quan es perd), sortosament ja ens valia malgrat el joc dolent dels blanc-i-blaus i el domini a vegades abassegador dels visitants.
El segon gol fa reaccionar al Guijuelo qui s’acosta perillosament amb una rematada en la que no ha estat molt fi el meta perico, i Tito ha tingut que allunyar per evitar mals majors sota pals.
Perarnau substitueix Luismi per Pedraza en el moment previ a que el Guijuelo tregui per la dreta del seu atac un servei de cantonada. Víctor Ibáñez poc afortunat en el dia d’avui com molts del seus companys, no acaba fent-se amb la pilota que queda lliure, i l’intent de rematada a boca de canó sense porter per part d’un davanter visitant acaba sent tallat per Brachi amb la mà, assenyalant el col•legiat basc la pena màxima corresponent i la cartolina vermella que deixa l’Espanyol B amb deu homes a falta d’una vintena llarga de minuts.
Iturralde (es tenia que dir així aquest noi...) executa pel mig el penal i escurça diferències en el marcador i es disposa el Guijuelo a afrontar el darrer quart d’hora amb l’avantatge de jugar amb superioritat numèrica davant un Espanyol B molt tocat.
Al marge d’un centre xut de Max des de banda dreta buscant l’escaire que surt desviat pel pal contrari i posteriorment una rematada des de la frontal que surt per sobre el travesser, l’Espanyol B s’ensorra literalment en el tram final del partit, davant l’empenta del Guijuelo que arracona als de Perarnau al seu camp. Així, hi ha diferents jugades embolicades dins l’àrea petita espanyolista en la que la deessa fortuna es posa del cantó espanyolista en mig d’un munt de cames, remats i refusos.
L’Espanyol B no surt de la cova, i es veu venir el que tantes vegades ha acabat succeint aquesta temporada que no és altre cosa que el rival acabés empatant un encontre que semblava guanyat per la diferència en el marcador que no en el terreny de joc. El Guijuelo ha pogut empatar quan Ismael s’ha marxat per banda i ha centrat i Oscar Martín ha rematat de primera un xut creuat que ha estat a punt de donar l’ensurt. Un llançament de lliure directe a càrrec de Leroy ha sigut rebutjat per Víctor quan la pilota portava ja camí de gol...
Amb aquest panorama i malgrat que una part dels aficionats de tribuna no hagin parat ni un moment d’animar a l’equip amb els seus càntics, de poc ha servit davant quelcom que s’endevinava feia molta estona; el gol de l’empat del Guijuelo.
Aquest ha arribat a cinc minuts del final quan a pilota aturada, el Guijuelo ha penjat a l’àrea, Iturralde ha rematat i la bola ha tocat en Eduardo Ubis, desviant-se la seva trajectòria i acabant dins de la porteria espanyolista.
Però el patiment de la grada no ha acabat aquí. El Guijuelo ha pogut fer el tercer quan una pilota centrada per l’esquerra ha estat centrada i el número nou visitant, Oscar Martín, ho ha tingut tot a favor, rematant fora.
Ara a Guijuelo només val guanyar i vist el que hem vist durant tota la temporada i amb l’obligació i la pressió d’aquest resultat, ens sembla missió si no impossible per que al futbol no hi ha res impossible, si fart difícil. Llavors, un cop diumenge acabi la temporada, serà el moment de parlar de tot el que ha succeït aquest exercici al futbol base espanyolista, i sobre tot del que se li pot esperar a tenor dels arguments esgrimits pel nou dirigent del mateix i portades a la pràctica aquestes mesures que ell avala. El filial es peça clau en tot l’engranatge i per tant, la categoria de bronze del futbol espanyol és el lloc idoni per l’evolució i progrés dels jugadors. Tant de bo, aquest sigui el pensament de qui ara mateix té les responsabilitats de dirigir la pedrera espanyolista. Mentre tant es pugi confirmar i demostrar-ho amb fets, permeteu-me que ho dubti al veure com aquells jugadors que podien reforçar avui la defensa blanc-i-blava estaven ahir a Mallorca. Qüestió de prioritats...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol B: Víctor Ibáñez, Brachi, Tito, Savall, Javi López, Juanjo, Luismi, Oscar Sielva, Álvaro, Tai, i Tello.
Substitucions: Max per Tello, m. 40; Pedraza per Luismi, m. 65; Ángel per Tai,, m. 79.
C.D. Guijuelo: Montero, Javi Casas, Juli Ferrer, Silvano, Oscar Martín, Romero, Leroy, Carlos Rubén, José, Cesar, i Iturralde.
Substitucions: Chus del Prado pr Leroy, m 59; Ismael per Silvano, m. 61; Eduardo Ubis per Romero, m. 72.
Àrbitre: Gorka Sagues Oscoz, del comitè territorial basc. Cartolines grogues a Juli Ferrer, m. 16; Silvano, m. 18, Javi Casas, m. 35, César, m. 37, Max, m. 42, Oscar Sielva, m. 56, Juanjo, m. 57, i Álvaro, m. 81, i Javi López, m. 90. Ha expulsat amb vermella directa a Brachi, m. 66.
Gols: 1-0: Tai, m. 21; 2-0: Luismi, m. 63; 2-1: Iturralde, m. 67; 2-2: Eduardo Ubis, m. 85.
Incidències: Partit d’anada de la promoció de permanència a Segona Divisió “B”. Molt bona entrada a Sadrià. Temps assolellat. A la llotja, els consellers Germán de la Cruz, Josep Ma. Borrell, “Coco” Bertomeu el director esportiu Ramon Planes, Mauricio Pochettino i Feliciano di Blasi, entre altres.
.jpg)
1 comentari:
Hola pericos/ques:
Coincideixo amb tu aquells jugadors que podien reforçar ahir el planter blanc-i-blau estaven l'altra dia a Mallorca, que no van jugar, només ho va fer 1. Qüestió de prioritats i de incompetència x part de la directiva de l'Espanyol i de l'entrenador Pochettino que estava a tribuna, si aquest altres jugadors que no van jugar ni 1 minuta a Mallorca, encara que hagin estat convocats podrien haver jugat amb nosaltres contra el Guijuelo.Després està els + de 20 jugadors que han cedit o venut aquest any a altres equips l'Espanyol B.Si baixem és x culpa d'aquests senyors que ho han fet molt malament.
Adéu.Jose Carrera
Publica un comentari a l'entrada