Molta sort, nois!. Farà més que falta amb un resultat tant advers de l'anada.Caixa o faixa
El RCD Espanyol B afronta el darrer encontre de la temporada aquesta tarda a Guijuelo a las 18:00 hores. No hi ha opció intermitja ni tòpics futbolístics habituals en aquest mon: O guanya (o aconsegueix empats superiors a dos gols) o la temporada que ve, jugarà a Tercera Divisió.
No serà la primera vegada que això succeeix, ni tampoc obstacle per que els jugadors que tinguin qualitat (aquest any hem pogut veure l’exemple) puguin donar el salt a la màxima categoria del futbol nacional tot i haver jugat a Tercera. Però un club com l’Espanyol, amb el prestigi de la seva pedrera tant a nivell nacional com internacional (al menys fins ara fa ben poc) i que vulgui veure en la pedrera la seva pedra filosofal, no pot en absolut permetre’s veure el seu segon equip de l’entitat en una categoria com la Tercera.
Aquesta tarda i sota arbitratge de Dámaso Arcediano Monescillo de la territorial castellana – manxega, l’equip de Perarnau s’ho juga tot per intentar seguir en la categoria de bronze. Per aquest partit podrà comptar amb Víctor Ruiz, Jordi Amat i Didac Vilà al marge del migcentre Azrack que pràcticament ha estat anecdòtica la seva presencia en el filial espanyolista. Si us fixeu, els tres primers son defenses i els que han de dur l’experiència, i reforçar la qualitat... Serà suficient quan el que ha de decidir l’eliminatòria son els gols, ja que s’ha de remuntar el resultat advers i s’ha de marcar forçosament?. En poques hores ho sabrem. Des d’aquí, desitjar tota la sort del mon a Oscar Perarnau, i als seus jugadors i desitjar que el senyor de la Manxa, arbitri amb justícia, cosa de la que anem mancats darrerament els pericos, en qualsevol categoria.
El RCD Espanyol B afronta el darrer encontre de la temporada aquesta tarda a Guijuelo a las 18:00 hores. No hi ha opció intermitja ni tòpics futbolístics habituals en aquest mon: O guanya (o aconsegueix empats superiors a dos gols) o la temporada que ve, jugarà a Tercera Divisió.
No serà la primera vegada que això succeeix, ni tampoc obstacle per que els jugadors que tinguin qualitat (aquest any hem pogut veure l’exemple) puguin donar el salt a la màxima categoria del futbol nacional tot i haver jugat a Tercera. Però un club com l’Espanyol, amb el prestigi de la seva pedrera tant a nivell nacional com internacional (al menys fins ara fa ben poc) i que vulgui veure en la pedrera la seva pedra filosofal, no pot en absolut permetre’s veure el seu segon equip de l’entitat en una categoria com la Tercera.
Aquesta tarda i sota arbitratge de Dámaso Arcediano Monescillo de la territorial castellana – manxega, l’equip de Perarnau s’ho juga tot per intentar seguir en la categoria de bronze. Per aquest partit podrà comptar amb Víctor Ruiz, Jordi Amat i Didac Vilà al marge del migcentre Azrack que pràcticament ha estat anecdòtica la seva presencia en el filial espanyolista. Si us fixeu, els tres primers son defenses i els que han de dur l’experiència, i reforçar la qualitat... Serà suficient quan el que ha de decidir l’eliminatòria son els gols, ja que s’ha de remuntar el resultat advers i s’ha de marcar forçosament?. En poques hores ho sabrem. Des d’aquí, desitjar tota la sort del mon a Oscar Perarnau, i als seus jugadors i desitjar que el senyor de la Manxa, arbitri amb justícia, cosa de la que anem mancats darrerament els pericos, en qualsevol categoria.
.jpg)
2 comentaris:
1998,2005,2008 Em semblen massa descens d'un equip de pedrera amb prestigi. Encara no entenc el que ha passat.Tan dolent era Clotet?
Efectivament son masses descens en tant poc temps. I cadascún amb les seves peculiaritats i històries particulars.
Clotet va parlar massa en un moment determinat i ho va pagar car. Tampoc crec que hi havia massa sintonia amb els dirigents del futbol base, i allò (i el ultimàtum de 4 punts) va ser una excusa per fer-lo fora. També s'ha de dir que en tota aquesta història és el menys culpable (o responsable) ja que va començar la pretemporada amb més de 40 jugadors i a sobre quan va arribar el moment de la veritat, la lliga, se li van lesionar els jugadors més importants amb lesions greus.
El que passa es que ara els míssils apuntaran al senyor Morales no pel fet en si que el filial hagi baixat, (que com ve dius es la quarta vegada, i la tercera en cinc anys) si no per tota la moguda del futbol base i l'apartament de Manel.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada