diumenge, 3 d’octubre del 2010

NULS EN ATAC, I DESGRÀCIA FINAL (1-0)

EL BENJAMÍ REVALIDA EL TÍTOL AL TORNEIG DE LA MORALEJA. GUANYA AL BARÇA 2-1 EN SEMIFINALS I DERROTA AL MÁLAGA 5-0 A LA FINAL.

Real Sociedad: 1 – RCD Espanyol: 0

Seguim igual…
El RCD Espanyol ha perdut el tercer encontre consecutiu a domicili del present campionat i aquest cop per a més inri, fruït d’un gol en pròpia porta del central argentí, Forlín, en les acaballes del partit.

L’empat hagués sigut el més just, però no es pot refiar-se’n un equip a l’empat inicial i més tenint en compte el historial que té el conjunt de Mauricio Pochettino a domicili. Quan no és per una cosa és per altre, però els punts rares vegades viatgen cap a Catalunya...

La Real Sociedad ha dominat més l’encontre i ha profunditzat gairebé sempre pel cantó dret del seu atac, on David García ha estat masses vegades desbordat per la pujada del lateral dret Carlos Martínez; fruït de les seves pujades, les millors ocasions del conjunt guipuscoà, com una d’elles amb rematada de cap de Raul Tamudo ben blocada per Kameni que li ha guanyat clarament la batalla a Raul tot i que ho ha intentat i força el davanter de Santa Coloma, ara a la Real. En una segona pujada de Martínez, el seu xut ha colpejat en la cama d’un defensor perico i s’ha marxat perillosament a còrner.

L’Espanyol ha abusat clarament de llançaments llunyans a porta sense cap tipus de precisió (Javi Márquez, Callejón) i no ha tingut la profunditat en masses estones del partit necessària per superar Bravo. En una de les poques jugades del primer temps, una pilota posada per Luis García ha estat rematada en carrera per Osvaldo, però el meta local molt atent s’ha fet amb la bola.

La Real ha donat l’ensurt amb una pilota que li ha caigut a Prieto, però sortosament la rematada ha estat molt deficient, creuada, a l’esquerra de Kameni.
A més de que no estava imposant el seu joc, l’equip de Pochettino ha sofert altre contratemps quan en una entrada Galán s’ha lesionat i ha tingut que ser substituït per Chica (avui suplent) a la mitja hora de joc.

Una errada greu de David García, ha acabat amb una centrada de Prieto i posterior rematada de Zurutuza que s’ha marxat fora a l’esquerra. La Real dominava el joc aeri, i totes les pilotes penjades a l’àrea espanyolista eren rematades (millor o pitjor) pels davanters bascos. Era a pilota aturada quan més perill hi havia, just al contrari de la previsibilitat total dels serveis de cantonada executats per un Luis García que es passa amb l’obsessió de llençar-los ell, deixant bastant que desitjar...

Amb una sortida erràtica de Kameni (l’únic punt negre del camerunès en la seva feina a Anoeta) que a estat a punt de costar car, i l’enèsima centrada per la dreta amb remat llunyà de cap per sobre el travesser s’ha arribat al descans en un primer temps fluix, i que als punts per insistència la Real havia fet més a nivell ofensiu que un Espanyol que s’havia defensat.

Però les coses no canvien en el segon temps: Carlos Kameni treu una mà oportuna davant l’intent de rematada de Raul Tamudo als tres minuts de la represa. La rèplica un remat de cap de Joan Verdú, massa alt, i un lliure directe a càrrec de Luis García, que refusa el porter local de punys. Més perill porten les jugades locals amb centrades, com en el 61’ un servei de falta llençat i rematat de cap per Ansotegui, fora.

En els darrers vint minuts de joc, l’Espanyol gaudirà de més ocasions – sense oblidar-nos de com Raul Tamudo ha deixat en evidència a Víctor Ruiz en el 67’ i la seva centrada-xut quan es colava es treta per Kameni a còrner.

Una volea de Luis fàcil per Bravo, donava pas al canvi d’Álvaro per un desconegut Osvaldo. Un llançament de còrner ben executat (per Verdú i no per Luis !!! ) ha estat rematat tot sol per Duscher en la millor ocasió dels espanyolistes. El remat del migcentre massa centrat quan ho tenia tot al seu favor, ha estat blocat pel meta local amb molta fortuna. Tampoc en un contracop espanyolista –dels pocs realitzats – Callejón no ha pogut encertar amb la resolució ja que Bravo s’ha lluït rebutjant.

Però justament quan semblava que l’Espanyol ensenyava els dents, que Tamudo havia sigut ja substituït i que la Real havia gastat els pocs cartutxos que li quedaven, quan un llançament directe de falta a càrrec de Sarpong colpeja al travesser i amb Kameni batut, la desgràcia s’ha apoderat d’aquest feble Espanyol en els desplaçaments, rematant Forlín d’esperó sobre la seva pròpia porta en un intent de no se sap que, suposem que rebutjar l’esfèrica, i ha acabat introduint aquesta mansa i suaument dins la porteria del conjunt perico.

Cop dur, tenint en compta que això succeïa faltant sis minuts més l’afegit. Llavors l’Espanyol ha intentat a la desesperada posar setge a la porteria basca amb una Real ben tancada darrera, i en dues ocasions hagués pogut el conjunt de Pochettino igualar el matx, com en una ocasió en la que en el segon pal, Álvaro tot sol junt al pal remata però mentre ho fa, Bravo col•loca una mà salvadora que evita el gol junt al pal. I en el darrer minut de l’afegit, un llançament dur de Luis García des de fora de l’àrea en mig d’un munt de jugadors, que acaba obligant a lluir-se de nou, al meta Claudio Bravo que rebutja a còrner salvant al seu equip.



Fitxa Tècnica:
Real Sociedad: Bravo, Martínez, Mikel, Griezmann, Prieto, Aranburu, Ansotegui, Zurutuza, Rivas, Tamudo i De La Bella.
Substitucions: Llorente per Tamudo, m. 67; Sarpong per Griezmann, m. 79; Labaka per De la Bella, m. 87.

RCD Espanyol: Kameni (8), Galán (6), Forlín (3), Víctor Ruiz (7), David García (4), Duscher (7), Javi Márquez (5), Verdú (4), Luis García (7), Callejón (5), i Osvaldo (4).
Substitucions: Chica (5) per Galán, m. 31; Álvaro (6) per Osvaldo, m. 73, Coro (s.q.) per Javi Márquez, m. 87.

Àrbitre: Javier Turienzo Álvarez del comitè castellà-lleonès. Ha mostrat cartolines grogues a Griexman, m. 75 per part local i a Víctor Ruiz, m. 7, Luis García, m. 36, David García, m. 51 i Chica, m. 89.

Gol: 1-0: Forlín (p.p), m. 84.

Incidències: Estadi d’Anoeta, Sant Sebastià. Encontre corresponent a la sisena jornada de lliga a Primera Divisió. Per primer cop, Raul Tamudo s’enfrontava al RCD Espanyol.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Amic Josep Mariqa, aquest club nostre està condemnat a no sortir de la mediocritat esportiva mentre que tant els jugadors com el mister no es creguin que poden i han de guanyar (almenys sortir amb aquesta intenció), en camps com el de la Real i equips similars. Si no poden o no saben guanyar a Anoeta a on nassos esperen fer-ho???
La lectura que fa Pochettino dels partits en camp contrari no m'agrada i la seva lentitud a fer canvis i mantenir, peti qui peti, Luís García en el camp és una cosa increïble. I què intentava donant entrada a un home marginat (Coro), en els darrers 5 minuts??? Què volia que li arreglés el que no ell no habia sabut plantejar???
PRÍNCEP




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M