Fotos d'arxiu: Imatges del darrer derbi a Cornellà - El Prat. 
Fotos d'arxiu: La comunió equip -afició, a bon segur serà clau en l'encontre. L’únic i veritable derbi Aquest vespre a les 20:00 hores l’Estadi de Cornellà-El Prat viurà el derbi de la màxima del futbol català. L’autèntic, el de tota la vida. El que ha enfrontat als dos millors equips de futbol de Catalunya al llarg de més d’un segle. El que enfronta a dues maneres ben diferents d’enfocar el futbol i de viure la vida. Dues diferents i antagòniques maneres de pensar.
A priori, tot a favor del talonari, del vil metall, dels diners fàcils d’obtenir encara que sigui de règims totalitaris i criminals, de la prepotència personificada, de la arrogància i la supèrbia de qui està acostumat a nedar en l’abundància; de qui sap que al futbol es protegeixen als mediàtics, es defensa des de les altes instàncies als poderosos front als febles, i de qui mira des de dalt de tot als que creu inferiors esportiva i socialment.
Però la gràcia del futbol és que no hi ha rival petit. Que tot pot passar, que David pot derrotar a Goliat i que quaranta mil ànimes es deixaran la veu per seguir cridant ben alt que CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB, que la societat és i si no ho és, ho te que ser, PLURAL tant a nivell polític, social, i esportiu. Per que lo contrari és caminar cap a la uniformitat, cap a la homogeneïtat, cap el pensament únic, en definitiva cap a la DICTADURA ESPORTIVA i tirànica d’un monstre que ha arrasat l’esport català deixant en la més pura misèria econòmica i esportiva a centenars d’institucions esportives de la nostra terra per afebliment, decadència i ruïna moral de la nostra Catalunya.
El partit més enllà del que significa Al marge d’aquestes consideracions mencionades, enguany també té connotacions futbolístiques malgrat que aquestes passin sempre a un segon pla des de nostra òptica. Es molt fàcil parlar d’alineacions, de tàctiques, de projectes, quan mous un pressupost de 500 milions d’euros, que en època de crisi tan dura com l’actual igual pot sonar inclòs com obscè a ulls de la gran quantitat de necessitats i gent que ho passa malament... Però com al poble també li fa falta una dosi de “pan y circo”, doncs endavant...
Té connotacions purament esportives per que s’enfronten d’una banda el líder i d’altra, un Espanyol quart en zona de Champions League. Per que esportivament ambdós conjunts estan en un bon moment de joc i de resultats – malgrat l’ensopegada a Bilbao – i per que poques vegades al llarg de la història s’han viscut derbis que en la mateixa jornada en que es disputen els dos equips estiguin en posicions d’honor a la classificació, com és viu avui.
Arbitra per segon cop consecutiu – també ho va fer en el primer derbi al nou estadi – Undiano Mallenco. Un bon àrbitre, que com és lògic tenint en compta la misèria moral de molts de qui es diuen periodistes, ha estat objecte tota la setmana de setge moral i pressió mediàtica per que des del primer minut “protegeixi” a les figures de porcellana del club de Collblanc. Esperem que el col•legiat imposi la seva autoritat i apliqui el reglament mesurant a tots per igual, sense permetre la duresa extrema, però sense impedir el joc viril i contundent que es propi d’un partit de futbol lluitat per dos equips amb força.
Pochettino, el tècnic blanc i blau ha convocat divuit jugadors en els que destaca com a novetats la tornada un cop complides les sancions per amonestacions de Javi Márquez i Baena. La relació de jugadors la composen: Kameni, Cristian Álvarez, Chica, David García, Dídac, Forlín, Víctor Ruiz, Jordi Amat, Baena, Duscher, Javi Márquez, Verdú, Callejón, Luis García, Osvaldo, Sergio García, Dátolo, i Álvaro.
A priori, tot a favor del talonari, del vil metall, dels diners fàcils d’obtenir encara que sigui de règims totalitaris i criminals, de la prepotència personificada, de la arrogància i la supèrbia de qui està acostumat a nedar en l’abundància; de qui sap que al futbol es protegeixen als mediàtics, es defensa des de les altes instàncies als poderosos front als febles, i de qui mira des de dalt de tot als que creu inferiors esportiva i socialment.
Però la gràcia del futbol és que no hi ha rival petit. Que tot pot passar, que David pot derrotar a Goliat i que quaranta mil ànimes es deixaran la veu per seguir cridant ben alt que CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB, que la societat és i si no ho és, ho te que ser, PLURAL tant a nivell polític, social, i esportiu. Per que lo contrari és caminar cap a la uniformitat, cap a la homogeneïtat, cap el pensament únic, en definitiva cap a la DICTADURA ESPORTIVA i tirànica d’un monstre que ha arrasat l’esport català deixant en la més pura misèria econòmica i esportiva a centenars d’institucions esportives de la nostra terra per afebliment, decadència i ruïna moral de la nostra Catalunya.
El partit més enllà del que significa Al marge d’aquestes consideracions mencionades, enguany també té connotacions futbolístiques malgrat que aquestes passin sempre a un segon pla des de nostra òptica. Es molt fàcil parlar d’alineacions, de tàctiques, de projectes, quan mous un pressupost de 500 milions d’euros, que en època de crisi tan dura com l’actual igual pot sonar inclòs com obscè a ulls de la gran quantitat de necessitats i gent que ho passa malament... Però com al poble també li fa falta una dosi de “pan y circo”, doncs endavant...
Té connotacions purament esportives per que s’enfronten d’una banda el líder i d’altra, un Espanyol quart en zona de Champions League. Per que esportivament ambdós conjunts estan en un bon moment de joc i de resultats – malgrat l’ensopegada a Bilbao – i per que poques vegades al llarg de la història s’han viscut derbis que en la mateixa jornada en que es disputen els dos equips estiguin en posicions d’honor a la classificació, com és viu avui.
Arbitra per segon cop consecutiu – també ho va fer en el primer derbi al nou estadi – Undiano Mallenco. Un bon àrbitre, que com és lògic tenint en compta la misèria moral de molts de qui es diuen periodistes, ha estat objecte tota la setmana de setge moral i pressió mediàtica per que des del primer minut “protegeixi” a les figures de porcellana del club de Collblanc. Esperem que el col•legiat imposi la seva autoritat i apliqui el reglament mesurant a tots per igual, sense permetre la duresa extrema, però sense impedir el joc viril i contundent que es propi d’un partit de futbol lluitat per dos equips amb força.
Pochettino, el tècnic blanc i blau ha convocat divuit jugadors en els que destaca com a novetats la tornada un cop complides les sancions per amonestacions de Javi Márquez i Baena. La relació de jugadors la composen: Kameni, Cristian Álvarez, Chica, David García, Dídac, Forlín, Víctor Ruiz, Jordi Amat, Baena, Duscher, Javi Márquez, Verdú, Callejón, Luis García, Osvaldo, Sergio García, Dátolo, i Álvaro.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada