Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del darrer llibre perico editat per Sergio Fidalgo, “Españoles: El Barça ha muerto” del soci espanyolista Alex Riquelme en el local social de la GPE Manigua en Barcelona.
L’acte ha consistit en una presentació del llibre a càrrec de l’editor Sergio Fidalgo que es qui en primer lloc s’ha dirigit als presents, sent posteriorment qui ha pres la paraula, l’activista perico Nacho Julià, Josep Maria Garcia Planas com a representant de la FCPE, l’ex president del RCD Espanyol, Julio Pardo, i naturalment l’autor del llibre, Alex Riquelme.
Precisament l’ex president Juli Pardo ha estat qui més s’ha estès en els parlaments i ha explicat nombroses anècdotes del maltracte que habitualment l’Espanyol ha patit de les institucions - com per exemple de l’Ajuntament de Barcelona -.
En l'acte s’ha dit i s'ha explicat amb detalls com el FC Barcelona, sempre s’ha fet passar com a víctima política a Catalunya i a Espanya, i en canvi va ser l’equip més afavorit a la Dictadura amb la requalificació de Les Corts, – i abans als anys trenta amb una ampliació de la categoria per evitar-ne un descens -, i segueix en la mateixa línia de favor durant el règim actual, ja que sense anar més lluny, no va ser obligat a convertir-se en SAD quan les comptes evidenciaven tot el contrari del que s’exigia per lliurant-se de ser-ho.
Entre els presents que han assistit a l'acte,cal citar a diverses personalitats del mon perico, com la ex consellera Anna Maria Fusté, el redactor en cap de la revista 23 Perico Domènec Gómez, o l’escriptor José Miguel Villarroya i diversos penyistes i socis del RCD Espanyol. En acabar els parlaments ha tingut lloc un aperitiu entre els presents.
El llibre tracta en clau irònica dos aspectes: Primer acabar amb els falsos mites entorn el conjunt barcelonista, desmuntar tota la propaganda falsària que al llarg dels anys han anat teixint en benefici propi, fins convertir-se en el que actualment son. Més que un atac al FCB, a la institució ho és a l’entorn, a tota aquesta legió d’aduladors que trafiquen amb la marca “Barça” i imposen el seu pensament únic a la societat catalana. En segon lloc, el llibre fa una reflexió –començant per la seva portada –del que suposaria per l’esport català en general i en el futbol en particular, si el FC Barcelona desaparegués o al menys tal com el coneixem en l’actualitat. El moment de joia per milers de catalans que no combreguen amb aquest dogma sectari que se’ns tracta d’imposar, seria similar al que es va produir quan el personatge de la portada va dir la famosa frase que el títol d’aquest llibre parodia. Per que en el mon de l’esport, a Catalunya el que hi ha és una autèntica dictadura, mal els pesi a molts aquesta qualificació i denominació. Molts clubs catalans que malviuen en categories ridícules tenint en compta el potencial de les seves ciutats podrien treure el cap al màxim nivell del futbol espanyol. Mentre, la política de terra cremada, d’englobar-lo i capitalitzar-lo tot en el seu profit, condemna a la misèria esportiva i econòmica a la resta de clubs, i només l’entitat espanyolista ha pogut – des de la seva modèstia, però a l’hora des de la seva dignitat – fer front aquest tirànic monstre esportiu.
L’acte ha consistit en una presentació del llibre a càrrec de l’editor Sergio Fidalgo que es qui en primer lloc s’ha dirigit als presents, sent posteriorment qui ha pres la paraula, l’activista perico Nacho Julià, Josep Maria Garcia Planas com a representant de la FCPE, l’ex president del RCD Espanyol, Julio Pardo, i naturalment l’autor del llibre, Alex Riquelme.
Precisament l’ex president Juli Pardo ha estat qui més s’ha estès en els parlaments i ha explicat nombroses anècdotes del maltracte que habitualment l’Espanyol ha patit de les institucions - com per exemple de l’Ajuntament de Barcelona -.
En l'acte s’ha dit i s'ha explicat amb detalls com el FC Barcelona, sempre s’ha fet passar com a víctima política a Catalunya i a Espanya, i en canvi va ser l’equip més afavorit a la Dictadura amb la requalificació de Les Corts, – i abans als anys trenta amb una ampliació de la categoria per evitar-ne un descens -, i segueix en la mateixa línia de favor durant el règim actual, ja que sense anar més lluny, no va ser obligat a convertir-se en SAD quan les comptes evidenciaven tot el contrari del que s’exigia per lliurant-se de ser-ho.
Entre els presents que han assistit a l'acte,cal citar a diverses personalitats del mon perico, com la ex consellera Anna Maria Fusté, el redactor en cap de la revista 23 Perico Domènec Gómez, o l’escriptor José Miguel Villarroya i diversos penyistes i socis del RCD Espanyol. En acabar els parlaments ha tingut lloc un aperitiu entre els presents.
El llibre tracta en clau irònica dos aspectes: Primer acabar amb els falsos mites entorn el conjunt barcelonista, desmuntar tota la propaganda falsària que al llarg dels anys han anat teixint en benefici propi, fins convertir-se en el que actualment son. Més que un atac al FCB, a la institució ho és a l’entorn, a tota aquesta legió d’aduladors que trafiquen amb la marca “Barça” i imposen el seu pensament únic a la societat catalana. En segon lloc, el llibre fa una reflexió –començant per la seva portada –del que suposaria per l’esport català en general i en el futbol en particular, si el FC Barcelona desaparegués o al menys tal com el coneixem en l’actualitat. El moment de joia per milers de catalans que no combreguen amb aquest dogma sectari que se’ns tracta d’imposar, seria similar al que es va produir quan el personatge de la portada va dir la famosa frase que el títol d’aquest llibre parodia. Per que en el mon de l’esport, a Catalunya el que hi ha és una autèntica dictadura, mal els pesi a molts aquesta qualificació i denominació. Molts clubs catalans que malviuen en categories ridícules tenint en compta el potencial de les seves ciutats podrien treure el cap al màxim nivell del futbol espanyol. Mentre, la política de terra cremada, d’englobar-lo i capitalitzar-lo tot en el seu profit, condemna a la misèria esportiva i econòmica a la resta de clubs, i només l’entitat espanyolista ha pogut – des de la seva modèstia, però a l’hora des de la seva dignitat – fer front aquest tirànic monstre esportiu.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada