dilluns, 18 d’abril del 2011

DUES GREUS ERRADES,
CONDICIONEN EL MATX, I EVITEN EL TRIOMF PERICO

RCD Espanyol: 2 – C.Atlético de Madrid: 2

Dos golarros d’Osvaldo vs. dos regals als matalassers. 

No ha pogut ser. L’Espanyol no ha pogut derrotar al conjunt de l‘Atlético de Madrid després de fer un bon partit i haver aconseguit Osvaldo marcar dos gols. Els greus errors en els primers minuts de cada temps condemnen a un Espanyol que s’ha hagut d’esforçar al màxim per pogué al menys sumar un punt i conservar el gol-average.

Per que el primer gol del Atlético va ser esperpèntic. Neix d’una gran errada de Javi López que es posa a regatejar a l’hora de intentar sortir amb la pilota controlada i perd en una zona molt compromesa, i per acabar-ho d’arreglar el rebuig de Galán sota pals acaba rebotant en Koke, que marca un gol que en sa vida aconseguirà mai més veure-ho repetit.

Amb errades d’aquest tipus, tot i l’esforç de l’equip i el recolzament del públic, costa molt aixecar un encontre i més si tens davant a un equip amb potencial del conjunt matalasser. No obstant, els de Pochettino ho van intentar. De nou, el tècnic hispano –argentí va sortir amb l’invent de Ivan Alonso com a “garantia” en les pilotes aturades i el joc aeri. Ho va intentar amb desigual sort, i amb diferent fortuna, tot i que la lluita mai se li pot negar que l’aporti l’uruguaià.

Aquests primers minuts van ser d’autèntic caos com no podia ser menys després del vist. Tiago va rematar un servei de còrner amb el cap, aturant Kameni. Per a més inri, Amat veia en el 13’ la primera cartolina groga.  Una centrada des de la dreta és rematada per Godin que saltant més que ningú, remata de cap sortint l’esfèrica als set minuts per sobre el travesser.

Mica a mica l’Espanyol es treu de sobre als matalassers i comença a tocar al mig del camp i comencen a funcionar els homes claus d’aquest Espanyol on es nota també l’absència d’un Javi Márquez en bon estat físic. Així, la primera acció d’atac seriosa, una pujada per la lateral esquerra de l’àrea de Dani Osvaldo que supera al defensor matalasser en l’u contra u, però la jugada la finalitza Callejón amb un xut molt desviat.

Seria el propi Callejón qui aconseguiria ser el primer en posar en problemes a De Gea amb un xut que acabar al cantó esquerra de l’exterior de la xarxa i que en algunes zones del camp per l’efecte òptic semblar gol. S’havia travessat l’equador del primer temps i quedava doncs encara molt partit per un Espanyol que clarament anava a més.

Jugada polèmica la que el jutge auxiliar va concedir com a fora de joc quan una passada franca per Callejón deixa al de Motril tot sol davant De Gea i marca el gol, que lògicament no puja al marcador al minut 25. Dos minuts desprès, Kameni fa les delícies de l’afició i posa dels nervis a l’hora a més d’un, quan fa un retall al Kun en una pilota que lo més fàcil hagués sigut allunyar on fos amb un fort xut.

El darrer tram del primer temps és de domini d’un Espanyol que buscava amb bon criteri l’empat. Un servei de còrner de Luis buscant l’escaire a la mitja hora. Una bona combinació Verdú –Callejón que per molt poc no arriba Osvaldo al rebutjar de punys De Gea.

Però entre mig d’aquestes darreres accions, l’Atlético s’aprofita altre cop d’una pèrdua d’esfèrica dels espanyolista i llença un ràpid contracop que acaba amb una situació gairebé definitiva en la que Kun Agüero intenta superar a Galán i afusellar Kameni. Sortosament l’ara lateral dret espanyolista es refà dels seus errors anteriors i salva el gol interposant-hi la cama i rebutjant en primera instància el que hagués sigut remat letal del matalasser i quedant en anècdota la segona rematada de l’argentí molt desviada per sobre de Kameni.

Als 38 minuts, pilota recuperada per Galán en defensa, ràpid contracop espanyolista, i després d’un parell de tocs, la pilota arriba a Joan Verdú que dona una passada en profunditat per Callejón qui ara si, arrenca en posició legal segons criteri arbitral, i davant Perea el supera en primera instància i remata encarant De Gea, acabant l’esfèrica tocant en el colombià i entrant dins. Era l’empat i renaixien les esperances amb un triomf perico.

Però l’alegria dura poc a la casa del pobre, i si a sobre es té que veure com el rival marca en unes jugades que son per a programes d’humor de les televisions més que no en jugades per mèrits del rival, és per engegar-lo tot a rodar. Així, als dos minuts i escaig de la represa, una pilota a la banda esquerra deu metres abans de travessar el mig del camp, José Callejón té l’ocurrència de intentar salvar que la pilota surti fora de banda, i aconsegueix enviar l’esfèrica... Al Kun!. Una assistència fenomenal pel matalasser que supera a un Raul Rodríguez que va estar perfecte gairebé tot el partit sent una de les revelacions de l’Espanyol en aquests dos darrers encontres, però que en aquesta ocasió ni el mateix ni ningú, podia imaginar-se que li posaria en aquest merder el seu company. Agüero no perdona un cop s’ha marxat cara a porta i afusella Kameni.

Però de nou la combinació Verdú-Osvaldo va tornar a funcionar i als tretze minuts del segon temps, una centrada des de la dreta del barceloní, és rematada de cap amb un bon moviment per Dani Osvaldo superant De Gea i establint el que seria ja resultat definitiu tot i que l’Espanyol posant l’únic futbol que es va veure en el segon temps, va  intentar superar-ho.

La jugada més perillosa dels matalassers, va ser al minut 66, quan un centre en un servei de cantonada és rematat de cap per Tiago a boca de canó salvant amb molts reflexes Carlos Kameni i allunyant posteriorment la defensa espanyolista.

Pochettino va donar entrada a Álvaro per Callejón (anteriorment havia substituït a un lluitador Luis però que fa masses partits que demana a crits un descans després del gran nivell exhibit a la primera volta, per un Javi Márquez que tornava als terrenys de joc després del maldecap de la lesió al turmell que no acaba de solucionar-se satisfactòriament) .

Verdú remata fora a la dreta De Gea la millor jugada dels espanyolistes per fer el 3-2 quan potser Javi Márquez estava en millor situació per rematar, després de la centrada de Chica. El propi lateral esquerrà (que fa fer un bon partit reivindicant-se) va fer una jugada travessant mig camp i superant a quants adversaris li sortien arribant a la frontal i deixant per Álvaro que xuta (m.82) fora.

En els darrers instants Pochettino dona entrada a Rui Fonte per Ivan Alonso, però l’Espanyol be sigui per que ja no li quedava més benzina o per allò de nedar i guardar la roba, el cas és que els darrers tres minuts i els tres d’afegit van ser de domini matalasser  amb un Espanyol que es va defensar bé. Els visitants van exhaurir durant tot el partit tot el temps que van pogué i el col•legiat Lahoz els va permetre. A cada llançament de cantonada vam assistir a un espectacle vergonyós - ja des dels primers minuts- perdent descaradament tot el temps que van voler amb permissibilitat total arbitral.

El triomf in-extremis del Athletic Club davant Osasuna torna dolent aquest empat que sinó analitzant el rival, i les circumstàncies patides es podria considerar com a bo, després de com l’equip lluny de venir-se avall després de les dues tremendes pífies, va continuar lluitant fins el darrer instant sense la fortuna que els matalassers si van tenir, i sense la presència d’alguns espectadors que marxaren minuts abans independentment que el partit estigui amb resultat anivellat i sigui de la importància que en aquest era...      
    
       

Fitxa Tècnica:


RCD Espanyol: Kameni (8); Galán (5), Jordi Amat (6), Raul Rodríguez (8), Chica (7); Javi López (5), Verdú (8), Ivan Alonso (5), Callejón (5), Luis García (5) i Osvaldo (9).
Substitucions: Javi Márquez (6) per Luis García, m. 60; Álvaro (6) per Callejón, m. 71; Rui Fonte (s.q.) per Ivan Alonso, m 81. 


C. At. Madrid: De Gea, Ujfalusi, Godín, Perea, Filipe Luis; Mario Suárez, Tiago, Koke, Reyes, Diego Costa i Kun Agüero.
Substitucions: Raul García per Koke, m. 41; Juanfran per D. Costa, m. 80.

Àrbitre: Antonio Miguel Mateo Lahoz, del comitè territorial valencià. Ha mostrat cartolines grogues a Jordi Amat, m.13, Filipe Luis, m. 29, Chica,m . 47, M. Suárez, 55, Tiago, m. 71, Raul García, m. 78, Reyes, m. 92. 

Gols: 0-1: Koke, m. 2; 1-1: Osvaldo, m. 38; 1-2: Kun Agüero, m. 48; 2-2: Osvaldo, m. 58.

Incidències: Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. 28.110 espectadors s’han donat cita en aquest encontre corresponent a la jornada 32ena. de lliga de 1a. Dvisisió.




 



CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ
 
.
CLASSIFICACIÓ
PTS
PJ
PG
PE
PP
GF
GC
1
F.C. BARCELONA
85
32
27
4
1
86
17
2
REAL MADRID C.F.
77
32
24
5
3
73
23
3
VALENCIA C.F.
63
32
19
6
7
54
35
4
VILLARREAL C.F.
54
31
16
6
9
48
36
5
ATHLETIC CLUB
48
32
15
3
14
49
46
6
SEVILLA F.C.
46
32
13
7
12
48
47
7
ATLÉTICO DE MADRID
46
32
13
7
12
50
43
8
R.C.D. ESPANYOL
45
32
14
3
15
40
45
9
LEVANTE U.D.
42
32
12
6
14
36
42
10
R.C.D. MALLORCA
39
32
11
6
14
33
45
11
REAL SPORTING
38
32
9
11
12
30
37
12
REAL SOCIEDAD
38
32
12
2
18
42
55
13
R.C. DEPORTIVO
38
32
9
11
12
27
40
14
GETAFE C.F.
37
32
10
7
15
43
51
15
REAL RACING
37
32
9
10
13
31
47
16
C. At. OSASUNA
35
32
9
8
15
37
39
17
MÁLAGA C.F.
33
32
9
6
17
42
62
18
REAL ZARAGOZA
33
31
8
9
14
31
44
19
HÉRCULES C.F.
30
32
8
6
18
29
50
20
U.D. ALMERÍA
26
32
5
11
16
32
57



3 comentaris:

Anònim ha dit...

RCD Espanyol suma un punt important en un repte important per anar a l'Europa League.


Els dos volien la victòria, però l'empat deixa el goleaverage a favor dels periquitos. Els atlètics queden en setena posició que també entra a Europa League i els espanyolistes vuitens amb un punt menys.



RCD Espanyol i Atlètic es van administrar els punts d'un duel decisiu per entrar a Europa. Els matalassers van arribar a manar al marcador en dues ocasions, però els blanc i blaus van saber remuntar amb dos gols d'Osvaldo.



Atlètic de Madrid va tenir la gràcia a favor molt aviat. Koke va avançar als madrilenys al minut de joc en aprofitar un mal rebuig de Galán dins l'àrea.



Osvaldo va posar el primer empat a l'aprofitar el defalliment defensiu de l'equip de Quique. Va guanyar l'esquena dels defenses i va aprofitar una pilota llarga de Verdú. Perea es va tirar a terra per intentar blocar el tir, però el que va aconseguir va ser vendre a De Gea.



Jo crec que el bon joc del RCD Espanyol, va poder donar la volta al marcador abans del descans, després d'un letargia de l'Atlètic, però va fallar i no va saber aprofitar-ho.



Van tornar a avançar els blanc i vermells 1-2: El Kun va marcar un gol de llest en anticipar-se a una passada cap a enrere de Callejón. Va guanyar la partida al defensa i va batre Kameni amb una vaselina.



Clau per als espanyolistes que no es van rendir i van saber tornar a empatar 2-2: Verdú la va penjar a l'àrea i Osvaldo va rematar per batre a De Gea.



El porter periquito va salvar un punt per al seu equip quan va treure sota pals una rematada de cap de Tiago.



Els catalans van buscar el triomf. Álvaro i Verdú van tenir a prop el gol, però els seus remats van sortir desviats.



Resultat just, el repartiment de punts, que ens donarà un apassionant final de temporada amb uns quants equips implicats en voler entrar a Europa.
Jose Carrera

Anònim ha dit...

Tant garlar del anomenat clàssic i el partit de la jornada per joc, per ambient i per intensitat va ser el nostre.
Llàstima de les dues errades en defensa. Peer a mi molt pitjor la de Callejón que la de Galán ja que aquest té la mala sort de relliscar quan refusa i és clar, li surt un m isto. A part del gran partit i dels dos golarros d'Osvaldo em va impressionar la seguretat i el rendiment del nano Raúl Rodríguez. Amb la seva presència em recuperat el millor Jordi Amat.
Ara cal treure alguna cosa del Molinón ja que si no la classificació europea es complicarà més del que ja ho està.
PRÍNCEP

Josep Maria ha dit...

salutacions. Gràcies pels vostres comentaris.
A veure si es guanya al Molinón.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M