RCD Espanyol: 3 - CD Mirandés: 2
Fer-nos patir d’aquesta manera, és inhumà…
El RCD Espanyol anirà amb una mínima avantatge a Miranda d’Ebre i li valdrà qualsevol empat i qualsevol derrota mínima amb més de dos gols marcats a favor. És el primer que se m’acut hora i mitja després de veure aquest calvari de patiment extenuant en que darrerament es converteixen els partits del nostre club. Per que a falta de sis minuts per la fi del partit, l’Espanyol estava tocat i enfonsat. Mort! Un 0-2 que feia justícia al que havíem hagut de presenciar, deixava en una autèntica quimera l’accés a semifinals. En cinc minuts, la bogeria altre cop s’apodera de tothom a aquest escenari que comença ja a ser màgic. Tres gols que donen un momentani triomf, tot i que després del que hem vist, que voleu que us digui del partit de tornada a la ratera que es convertirà el feu del Mirandés...
El més preocupant a hores d’ara, les lesions. Obliga també fer aquest breu incís ja que les noticies no poden ser més alarmants. Demà passarà d’urgència pel quiròfan Sergio García segons ha informat Catalunya Radio, i Álvaro també en té per unes quantes setmanes. Tenint en compta que també Pandiani ha recaigut i que a la seva edat podem tornar a tenir, en el pitjor dels casos, altre Ivan II, cal possibilitar des del Consell que es cerquin les solucions pertinents ja que es pot discutir si els nostres davanters tenen o no qualitat i si s’ha de fitxar o no; però el que ja no es pot discutir és que tenint pràcticament tota la davantera lesionada de consideració, s’ha d’exigir una resposta adequada des del club, doncs circumstàncies obliguen...
Pochettino només reservava a Raúl Rodríguez donant entrada a Jordi Amat en el seu lloc i a bon segur, s’haurà penedit a posteriori. Però és molt fàcil parlar quan ja s’ha jugat el partit, i poc més té per fer el tècnic argentí quan ja veia que Sergio García queia lesionat i té els homes justos per fer una alineació amb cara i ulls i poc més. L’equip s’ha vist molt espès tot el partit. Lent, sense idees, i no es pot dir que el Mirandés hagi sorprès doncs tothom sabia i admirava la seva campanya. Aquesta excusa no val.
Tothom sabia que s’havia de sortir al màxim i des del primer moment. Alguns jugadors se’ls veu ja bastant lents, cas d’un Verdú sense haver gaudit de descans ja que l’equip no s’ho pot permetre. Altres per la seva joventut o pel que sigui, se’ls ha vist ja d’un bon primer moment com la pilota els hi cremava molt i els hi costa molt aguantar la pressió quan les coses es torcen. Ja ho vam veure davant el Córdoba. Avui de nou s’ha pogut comprovar. Altres com Javi López, o Albín, lluny de la seva millor forma després de les setmanes de baixa. Amb tot, l’espectacle que ens han ofert en la major part del partit no es de rebut. No ho és per que malgrat totes les consideracions, és difícil jugar pitjor del que s’ha jugat i encara, a Mateu Lahoz gràcies...
La primera acció ofensiva ha sigut per l’Espanyol quan una recuperació de Thievy ha acabat amb un xut de Romarci fora, amb intenció però alt i desviat. Tampoc Forlín té millor punteria després d’una jugada ben trenada de l’equip. Una centrada de Dídac bastant actiu els primers minuts, Álvaro remata a les mans del porter.
Al minut setze la primera jugada polèmica. Des de la zona on ens trobem, tinc que dir que m’ha semblat penal clar de Dídac. Així ho tinc que dir. Mateu Lahoz que si no s’emporten per davant al jugador o li diu el jutge auxiliar, deixa seguir el joc, aquesta ocasió li ha perdonat la vida al quadre espanyolista. El sepulcral silenci de masses companys de grada, dona testimoni del que també ells han vist... En la segona acció (segon temps) l’acció ha sigut a l’altre porteria (El Prat) i tot i que no l’hem pogut apreciar en la seva justa proporció, les imatges de televisió tot i l’exageració de Pablo Infante quan Amat l’agafa de la samarreta, no deixen lloc al dubte...
Tan sols Weiss era l’únic que encarava i intentava desbordar amb desigual sort, i acabant pràcticament sempre derribat en falta assenyalada en uns casos i en altres no.
El desastre s’ha fet realitat quan en el minut 27, Alain aprofita una errada d’Héctor Moreno poc hàbil en la jugada, i plantant-se tot sol davant Kiko, l’afusella amb un remat que després de colpejar a la base del pal dret i passejar-se per tota la línia de gol, toca a l’altre pal i acaba entrant dins.
El públic en principi incrèdul que aquesta circumstància es pogués donar, contempla atònit com l’equip juga cada cop pitjor i com el Mirandés inclòs balla als blanc-i-blaus durant uns minuts en els que els blanc-i-blaus ni l’ensumen. En una pilota en profunditat, Kiko Casilla ha de sortir amb el peu rebutjant per evitar mals majors.
L’Espanyol intenta refer-se, i una centrada passada no arriba a pogué rematar bé Álvaro que estavella l’esfèrica al cos del porter. I com les desgràcies mai venen soles, en una pilota també passada junt a la línia de fons, el davanter de Badalona intenta fer-se amb l’esfèrica venint de darrera en un sprint, pateix una estrebada i s’ha d’acabar retirant en llitera. Albín el substitueix i l’Espanyol es queda amb Thievy com un únic davanter natural. En el 43, altre ensurt; Javi López al tall evita el segon gol després que un altre error d’Héctor Moreno estigués a punt de costar molt car.
Semblava que la suposada esbroncada del mister hauria tingut l’efecte desitjat quan l’equip surt endollat i als primers instants té l’equip espanyolista la millor ocasió de tot el partit fins llavors disputat. Romaric dins l’àrea remata ras lluny de l’abast de Nauzet, i la pilota amb suspens, s’acaba estavellant a la base del pal esquer, el refús de la fusta li cau a peus de Thievy, que altre cop desaprofita una gran ocasió al no fer un bon control i regalar el gol a boca de canó.
Però tot era un miratge. L’equip seguia de mal en pitjor i no es veia solució alguna. Una centrada d’Infante superant a Amat, es passeja per l’àrea als set minuts de la represa. Només Weiss segueix mantenint les esperances d’una reacció. Una penetració seva acaba trobant forat i deixant anar un bon i potent xut, això si massa al cantó del porter que en dificultats rebutja evitant el gol. Romaric llença molt bé un servei de cantonada, que Héctor incorporat a l’atac, remata de cap obligant al porter del Mirandés, a llençar-se a la seva esquerra i amb ajut d’un defensor fer-se amb la bola en segona instància. En una bona opció dels espanyolistes, Thievy, xuta sense mirar i sense saber on nassos està la porteria. Altre cop força decebedora la rematada del francès.
Pochettino dona entrada a Rui Fonte per Dídac. Al 77’ un xut des de la frontal de Weiss surt fora desviat. Però qui acabarà colpejant amb efectes letals, és el Mirandés. Una pilota llarga es lluitada per Pablo Infante davant Jordi Amat. Aquest es complica la vida sent el darrer home i perd l’esfèrica plantant-se sol el banquer davant KiKo Casilla al que bat amb una preciosa vaselina. De traca i mocador!!!.
El Mirandés guanya 0-2 i fa que molta gent avergonyida marxi de l’estadi despoblant de manera progressiva les grades de Cornellà – El Prat. Gent que encara no ha après que la màgia d’aquesta entitat està precisament en fer fàcil lo complicat i complicat lo fàcil. En perdre encontres guanyats i en donar-li la volta als partits quan pràcticament és impossible fer-ho; en fer en 5 minuts el que en 85 no han sabut ni bon tros. En finals èpics, de patiment i de suspens, que ni escrits en els més intrigants i dramàtics guions literaris. També hi ha gent que a bon segur han preferit no assistir a l’estadi. A bon segur que seran els primers en demanar entrades en una hipotètica final...
Sigui com sigui, el partit malgrat el desencís continuava. L’equip de Carlos Pouso ha pogut fer el tercer en una rematada a la sortida d’un còrner llençat per Infante i rematat per Garro. Weiss, de manera merescuda, ha vist com el futbol li era just i després de no comptar gaire per Pochettino al principi de temporada, s’ha sabut guanyar la confiança que amb el pas dels partits li ha donat el tècnic hispa-argentí. En una sacada llarga de Kiko, sorprèn marxant-se per velocitat trencant la defensa i driblant al meta Nauzet, aconsegueix marcar de xut ras reduint diferències (1-2) i animant al públic que encara quedava, en l’intent de lluitar per una remuntada més que complicada tenint en compta que tan sols quedaven sis minuts més l’afegit.
Dos minuts després, una gran acció de Romaric penetrant per la lateral esquerra de l’àrea de càstig segons l’atac local, es marxa d’un adversari, posteriorment d’un altre enganxat a la calç de la línia de fons i dona la passada de la mort per que Rui Fonte (al final podem dir que li hem vist fer quelcom al portuguès), hagi rematat entrant amb força a boca de canó, al fons de la porteria. Era l’empat i el miracle no s’acabava aquí.
Dos minuts més tard, una jugada embolicada (com sempre quan hi és el francès pel mig) en la frontal en la que Thievy no se’n surt, acaba perdent, però continua lluitant i facilita que molt bé Joan Verdú es faci amb l’esfèrica, encari a Nauzet i l’afuselli amb un remat lluny del seu abast. El Mirandés s’havia ensorrat i havia llençat una avantatge que hagués sigut decisiva. L’equip perico curat d’ensurts, intenta no perdre el que s’ha guanyat èpicament i deixa córrer els tres minuts d’afegit en els que ja no tindrà cap altre jugada de perill (tal com estava el conjunt visitant no era descartable un quart gol si l’equip hagués tingut temps material per tornar a gaudir d’alguna arribada amb perill).
Aquest marcador al menys permet passar l’eliminatòria amb un empat. Millor això que res... A Miranda caldrà patir noranta minuts més. Sortir amb la granota de treball i donar-se compta d’una vegada per totes que amb el nom i la qualitat només, no es guanya un partit. Caldrà esperar a dimarts, veure com deixa aquest resultat (per la manera com s’ha produït) de tocat al rival dels espanyolistes, i allà caldrà altre cop patir i de valent. Al menys que la classificació sigui amb una mica més de solvència, i de tranquil·litat, per que això és inhumà...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla (5); Javi López (5), Jordi Amat (3) , Héctor Moreno (4), Dídac Vilà (5); Forlín (5), Romaric (7); Verdú (5), Weiss (8), Thievy (4) i Álvaro (s.q.).
Substitucions: Albín (4) per Álvaro, m. 39; Rui Fonte (6) per Dídac Vilà, m. 67; Raul Baena (6) per Forlín, m. 76.
CD Mirandés: Nauzet; Garmendia, Caneda, Álvaro Corral, Raúl García; Mikel Martins, Mújika; Iribas, Muneta, Pablo Infante i Alain Arroyo.
Substitucions: Garro per Muneta, m. 64; Lambarri per Mújika, m. 68; Aitor per Alain Arroyo, m. 76.
Àrbitre: Antonio Miguel Mateu Lahoz, del comitè territorial valencià. Ha deixat seguir massa el joc, ha consentit duresa en algunes accions, però gens ni mica es pot culpar del espectacle exhibit pels espanyolistes ja que al contrari, ha deixat sense sancionar dos més que possibles penals en favor del conjunt burgalès. Ha mostrat cartolines grogues al local Forlín, m. 71, i als visitants Mikel Martins, m. 40, Corral, m. 84 i a Iribas, m. 86.
Gols: 0-1: Alain, m. 27; 0-2: Pablo Infante, m.77; 1-2: Weiss, m. 84; 2-2: Rui Fonte, m. 86; 3-2: Joan Verdú, m. 88.
Incidències: Encontre d’anada dels quarts de final del Campionat d’Espanya / Copa de S.M. el Rei, disputat en l’estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 18.304 espectadors. Presència d’una nodrida representació del Mirandés agrupada en el sector de l’afició visitant. En les files del conjunt burgalès, Mikel Martins, que va militar a la plantilla del filial espanyolista la temporada 2006/07 cedit per l’Athletic Club.
Fer-nos patir d’aquesta manera, és inhumà…
El RCD Espanyol anirà amb una mínima avantatge a Miranda d’Ebre i li valdrà qualsevol empat i qualsevol derrota mínima amb més de dos gols marcats a favor. És el primer que se m’acut hora i mitja després de veure aquest calvari de patiment extenuant en que darrerament es converteixen els partits del nostre club. Per que a falta de sis minuts per la fi del partit, l’Espanyol estava tocat i enfonsat. Mort! Un 0-2 que feia justícia al que havíem hagut de presenciar, deixava en una autèntica quimera l’accés a semifinals. En cinc minuts, la bogeria altre cop s’apodera de tothom a aquest escenari que comença ja a ser màgic. Tres gols que donen un momentani triomf, tot i que després del que hem vist, que voleu que us digui del partit de tornada a la ratera que es convertirà el feu del Mirandés...
El més preocupant a hores d’ara, les lesions. Obliga també fer aquest breu incís ja que les noticies no poden ser més alarmants. Demà passarà d’urgència pel quiròfan Sergio García segons ha informat Catalunya Radio, i Álvaro també en té per unes quantes setmanes. Tenint en compta que també Pandiani ha recaigut i que a la seva edat podem tornar a tenir, en el pitjor dels casos, altre Ivan II, cal possibilitar des del Consell que es cerquin les solucions pertinents ja que es pot discutir si els nostres davanters tenen o no qualitat i si s’ha de fitxar o no; però el que ja no es pot discutir és que tenint pràcticament tota la davantera lesionada de consideració, s’ha d’exigir una resposta adequada des del club, doncs circumstàncies obliguen...
Pochettino només reservava a Raúl Rodríguez donant entrada a Jordi Amat en el seu lloc i a bon segur, s’haurà penedit a posteriori. Però és molt fàcil parlar quan ja s’ha jugat el partit, i poc més té per fer el tècnic argentí quan ja veia que Sergio García queia lesionat i té els homes justos per fer una alineació amb cara i ulls i poc més. L’equip s’ha vist molt espès tot el partit. Lent, sense idees, i no es pot dir que el Mirandés hagi sorprès doncs tothom sabia i admirava la seva campanya. Aquesta excusa no val.
Tothom sabia que s’havia de sortir al màxim i des del primer moment. Alguns jugadors se’ls veu ja bastant lents, cas d’un Verdú sense haver gaudit de descans ja que l’equip no s’ho pot permetre. Altres per la seva joventut o pel que sigui, se’ls ha vist ja d’un bon primer moment com la pilota els hi cremava molt i els hi costa molt aguantar la pressió quan les coses es torcen. Ja ho vam veure davant el Córdoba. Avui de nou s’ha pogut comprovar. Altres com Javi López, o Albín, lluny de la seva millor forma després de les setmanes de baixa. Amb tot, l’espectacle que ens han ofert en la major part del partit no es de rebut. No ho és per que malgrat totes les consideracions, és difícil jugar pitjor del que s’ha jugat i encara, a Mateu Lahoz gràcies...
La primera acció ofensiva ha sigut per l’Espanyol quan una recuperació de Thievy ha acabat amb un xut de Romarci fora, amb intenció però alt i desviat. Tampoc Forlín té millor punteria després d’una jugada ben trenada de l’equip. Una centrada de Dídac bastant actiu els primers minuts, Álvaro remata a les mans del porter.
Al minut setze la primera jugada polèmica. Des de la zona on ens trobem, tinc que dir que m’ha semblat penal clar de Dídac. Així ho tinc que dir. Mateu Lahoz que si no s’emporten per davant al jugador o li diu el jutge auxiliar, deixa seguir el joc, aquesta ocasió li ha perdonat la vida al quadre espanyolista. El sepulcral silenci de masses companys de grada, dona testimoni del que també ells han vist... En la segona acció (segon temps) l’acció ha sigut a l’altre porteria (El Prat) i tot i que no l’hem pogut apreciar en la seva justa proporció, les imatges de televisió tot i l’exageració de Pablo Infante quan Amat l’agafa de la samarreta, no deixen lloc al dubte...
Tan sols Weiss era l’únic que encarava i intentava desbordar amb desigual sort, i acabant pràcticament sempre derribat en falta assenyalada en uns casos i en altres no.
El desastre s’ha fet realitat quan en el minut 27, Alain aprofita una errada d’Héctor Moreno poc hàbil en la jugada, i plantant-se tot sol davant Kiko, l’afusella amb un remat que després de colpejar a la base del pal dret i passejar-se per tota la línia de gol, toca a l’altre pal i acaba entrant dins.
El públic en principi incrèdul que aquesta circumstància es pogués donar, contempla atònit com l’equip juga cada cop pitjor i com el Mirandés inclòs balla als blanc-i-blaus durant uns minuts en els que els blanc-i-blaus ni l’ensumen. En una pilota en profunditat, Kiko Casilla ha de sortir amb el peu rebutjant per evitar mals majors.
L’Espanyol intenta refer-se, i una centrada passada no arriba a pogué rematar bé Álvaro que estavella l’esfèrica al cos del porter. I com les desgràcies mai venen soles, en una pilota també passada junt a la línia de fons, el davanter de Badalona intenta fer-se amb l’esfèrica venint de darrera en un sprint, pateix una estrebada i s’ha d’acabar retirant en llitera. Albín el substitueix i l’Espanyol es queda amb Thievy com un únic davanter natural. En el 43, altre ensurt; Javi López al tall evita el segon gol després que un altre error d’Héctor Moreno estigués a punt de costar molt car.
Semblava que la suposada esbroncada del mister hauria tingut l’efecte desitjat quan l’equip surt endollat i als primers instants té l’equip espanyolista la millor ocasió de tot el partit fins llavors disputat. Romaric dins l’àrea remata ras lluny de l’abast de Nauzet, i la pilota amb suspens, s’acaba estavellant a la base del pal esquer, el refús de la fusta li cau a peus de Thievy, que altre cop desaprofita una gran ocasió al no fer un bon control i regalar el gol a boca de canó.
Però tot era un miratge. L’equip seguia de mal en pitjor i no es veia solució alguna. Una centrada d’Infante superant a Amat, es passeja per l’àrea als set minuts de la represa. Només Weiss segueix mantenint les esperances d’una reacció. Una penetració seva acaba trobant forat i deixant anar un bon i potent xut, això si massa al cantó del porter que en dificultats rebutja evitant el gol. Romaric llença molt bé un servei de cantonada, que Héctor incorporat a l’atac, remata de cap obligant al porter del Mirandés, a llençar-se a la seva esquerra i amb ajut d’un defensor fer-se amb la bola en segona instància. En una bona opció dels espanyolistes, Thievy, xuta sense mirar i sense saber on nassos està la porteria. Altre cop força decebedora la rematada del francès.
Pochettino dona entrada a Rui Fonte per Dídac. Al 77’ un xut des de la frontal de Weiss surt fora desviat. Però qui acabarà colpejant amb efectes letals, és el Mirandés. Una pilota llarga es lluitada per Pablo Infante davant Jordi Amat. Aquest es complica la vida sent el darrer home i perd l’esfèrica plantant-se sol el banquer davant KiKo Casilla al que bat amb una preciosa vaselina. De traca i mocador!!!.
El Mirandés guanya 0-2 i fa que molta gent avergonyida marxi de l’estadi despoblant de manera progressiva les grades de Cornellà – El Prat. Gent que encara no ha après que la màgia d’aquesta entitat està precisament en fer fàcil lo complicat i complicat lo fàcil. En perdre encontres guanyats i en donar-li la volta als partits quan pràcticament és impossible fer-ho; en fer en 5 minuts el que en 85 no han sabut ni bon tros. En finals èpics, de patiment i de suspens, que ni escrits en els més intrigants i dramàtics guions literaris. També hi ha gent que a bon segur han preferit no assistir a l’estadi. A bon segur que seran els primers en demanar entrades en una hipotètica final...
Sigui com sigui, el partit malgrat el desencís continuava. L’equip de Carlos Pouso ha pogut fer el tercer en una rematada a la sortida d’un còrner llençat per Infante i rematat per Garro. Weiss, de manera merescuda, ha vist com el futbol li era just i després de no comptar gaire per Pochettino al principi de temporada, s’ha sabut guanyar la confiança que amb el pas dels partits li ha donat el tècnic hispa-argentí. En una sacada llarga de Kiko, sorprèn marxant-se per velocitat trencant la defensa i driblant al meta Nauzet, aconsegueix marcar de xut ras reduint diferències (1-2) i animant al públic que encara quedava, en l’intent de lluitar per una remuntada més que complicada tenint en compta que tan sols quedaven sis minuts més l’afegit.
Dos minuts després, una gran acció de Romaric penetrant per la lateral esquerra de l’àrea de càstig segons l’atac local, es marxa d’un adversari, posteriorment d’un altre enganxat a la calç de la línia de fons i dona la passada de la mort per que Rui Fonte (al final podem dir que li hem vist fer quelcom al portuguès), hagi rematat entrant amb força a boca de canó, al fons de la porteria. Era l’empat i el miracle no s’acabava aquí.
Dos minuts més tard, una jugada embolicada (com sempre quan hi és el francès pel mig) en la frontal en la que Thievy no se’n surt, acaba perdent, però continua lluitant i facilita que molt bé Joan Verdú es faci amb l’esfèrica, encari a Nauzet i l’afuselli amb un remat lluny del seu abast. El Mirandés s’havia ensorrat i havia llençat una avantatge que hagués sigut decisiva. L’equip perico curat d’ensurts, intenta no perdre el que s’ha guanyat èpicament i deixa córrer els tres minuts d’afegit en els que ja no tindrà cap altre jugada de perill (tal com estava el conjunt visitant no era descartable un quart gol si l’equip hagués tingut temps material per tornar a gaudir d’alguna arribada amb perill).
Aquest marcador al menys permet passar l’eliminatòria amb un empat. Millor això que res... A Miranda caldrà patir noranta minuts més. Sortir amb la granota de treball i donar-se compta d’una vegada per totes que amb el nom i la qualitat només, no es guanya un partit. Caldrà esperar a dimarts, veure com deixa aquest resultat (per la manera com s’ha produït) de tocat al rival dels espanyolistes, i allà caldrà altre cop patir i de valent. Al menys que la classificació sigui amb una mica més de solvència, i de tranquil·litat, per que això és inhumà...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla (5); Javi López (5), Jordi Amat (3) , Héctor Moreno (4), Dídac Vilà (5); Forlín (5), Romaric (7); Verdú (5), Weiss (8), Thievy (4) i Álvaro (s.q.).
Substitucions: Albín (4) per Álvaro, m. 39; Rui Fonte (6) per Dídac Vilà, m. 67; Raul Baena (6) per Forlín, m. 76.
CD Mirandés: Nauzet; Garmendia, Caneda, Álvaro Corral, Raúl García; Mikel Martins, Mújika; Iribas, Muneta, Pablo Infante i Alain Arroyo.
Substitucions: Garro per Muneta, m. 64; Lambarri per Mújika, m. 68; Aitor per Alain Arroyo, m. 76.
Àrbitre: Antonio Miguel Mateu Lahoz, del comitè territorial valencià. Ha deixat seguir massa el joc, ha consentit duresa en algunes accions, però gens ni mica es pot culpar del espectacle exhibit pels espanyolistes ja que al contrari, ha deixat sense sancionar dos més que possibles penals en favor del conjunt burgalès. Ha mostrat cartolines grogues al local Forlín, m. 71, i als visitants Mikel Martins, m. 40, Corral, m. 84 i a Iribas, m. 86.
Gols: 0-1: Alain, m. 27; 0-2: Pablo Infante, m.77; 1-2: Weiss, m. 84; 2-2: Rui Fonte, m. 86; 3-2: Joan Verdú, m. 88.
Incidències: Encontre d’anada dels quarts de final del Campionat d’Espanya / Copa de S.M. el Rei, disputat en l’estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 18.304 espectadors. Presència d’una nodrida representació del Mirandés agrupada en el sector de l’afició visitant. En les files del conjunt burgalès, Mikel Martins, que va militar a la plantilla del filial espanyolista la temporada 2006/07 cedit per l’Athletic Club.
.jpg)
1 comentari:
Como perico e sentido verguenza, hay algun jugador que no puede jugar, ya perdimos una promoción y por poco nos sentencian. Animos
Publica un comentari a l'entrada