Foto d'arxiu.
L'afició un cop més estarà amb l'equip, per aconseguir amb l'ajut de tots, un clar marcador que doni pràcticament l'accès a la semifinal.
L'afició un cop més estarà amb l'equip, per aconseguir amb l'ajut de tots, un clar marcador que doni pràcticament l'accès a la semifinal.
Aquesta nit l’Estadi de Cornellà-El Prat viurà la nit més important de la seva curta vida, en afrontar un partit davant el CD Mirandés que pot situar l’Espanyol a una sola eliminatòria d’arribar a altre final de Copa del Rei sis anys després de l’anterior al Bernabeu i a dotze de la de Mestalla. A més, la classificació per una hipotètica final podria dur aparellada la classificació per disputar competició continental amb possibilitats ben factibles segons qui sigui l’altre finalista.
L’Espanyol es juga avui davant un conjunt de 2ona B com és el Mirandés, bona part de les seves possibilitats d’accedir a les semifinals del torneig del KO, davant un equip que ha deixat en el camí a diverses víctimes de la màxima categoria del futbol espanyol com el Villarreal CF i el Racing Club, tots dos això si, en greu situació esportiva a la classificació.
El conjunt burgalès va començar la seva singladura a la Copa del Rei en la present temporada deixant a la cuneta al SD Amorebieta (0-1). Posteriorment a la segona eliminatòria va vèncer per 3-1 al RB Linense, per derrotar per idèntic marcador a la UD Logroñés en tercera ronda. En els setzens de final, empatant a un gol el 13 de desembre al seu estadi, va aconseguir donar l’autèntica campanada vencent el 21 de desembre al Madrigal per 0-2 deixant fora al submarí groc. Després de l’eliminació del Villarreal, el torn va ser per Racing Club al que va derrotar al seu camp per 2-0, per empatar a un gol a la tornada al Sardinero després que Marc Torrejón cometés un absurd penal que li costar finalment l’eliminatòria quan el conjunt càntabre vencia per la mínima.
Al torneig de la regularitat, el conjunt del Mirandés, enquadrat dins el grup segon de Segona Divisió B, encapçala la classificació amb sis punts d’avantatge sobre la SD Ponferradina, segona a la taula. El CD Mirandés ha vençut en dotze dels vint encontres disputats, ha empatat en set ocasions i només ha perdut un encontre el 18 de desembre corresponent a la 18ena jornada davant altre històric del futbol espanyol, el Deportivo Alavés. En el bagatge ofensiu, 27 gols a favor i només 8 encaixats. Molta cura per tant a l’hora d’afrontar l’eliminatòria i concentració màxima ja que encara sigui un rival d’inferior categoria, és un bon equip tal com ho demostren els seus registres, tant a la lliga com a la copa.
És la primera vegada a la història que el conjunt de Miranda d’Ebre fica el cap a uns Quarts de Final del Campionat d’Espanya / Copa de S.M. el Rei. Aquesta entitat va ser fundada el 27 de maig de 1927 i en l’actualitat es presidida pel senyor Ramiro Revuelta. Té un pressupost d’1.232.468,17 euros. L’escenari on disputa els seus partits, l’ Estadio Municipal de Anduva, va ser inaugurat el 22 de gener de 1950 i té una capacitat per a sis mil espectadors, amb dimensions de 105x69 metres. El seu tècnic Carlos Pouso, de mal record per l’espanyolisme, ho va ser del Gijuelo en aquella promoció de fa dos anys que li va costar la pèrdua de la categoria de bronze al nostre filial i que encara no ha pogut reconquerir. Per aquest encontre d’anada el tècnic del Mirandés ha convocat a tots els seus jugadors disponibles.
L’únic precedent d’aquest enfrontament data de la temporada 1991/92 amb Ljubovic Petrovic (aquell tècnic llavors iugoslau que va fer campió d’Europa al Estrella Roja de Belgrad i que Julio Pardo va signar com a solució per tots els mals d’aquell Espanyol en època convulsa i que tan sols va durar vuit jornades de lliga, amb un sol triomf, tres empats i cinc derrotes). Va ser un dimecres 11 de setembre de 1991 i l’anada, com a conjunt d’inferior categoria, es va disputar a Miranda d’Ebre.
Els locals van jugar amb Patxi; Ángel, Guinea, Aldabe, Jorge; Muro, Carlos, Pipaón, Luis Carlos; Diego i Basurto. En el segon temps, Oscar i Abascal van substituir Pipaón i Diego. Per part espanyolista, Petrovic va alinear al meta suplent Meléndez; Mendiondo, Albesa, Sergio, Eloy; Ezequiel Castillo, Francisco, Vilchez, Angel Luis; Escaich i Cuxart. Al segon temps, Uceda va entrar per Francisco i posteriorment Lluis va substituir Vilchez. La resta de la banqueta la formava: Biurrún, Masnou i Mágico Díaz. L’àrbitre va ser Antoñana Moraza del col•legi guipuscoà, i el resultat va ser d’empat a un gol, obrint el marcador Escaich en rematar un centre d’Angel Luis al minut 17. L’Espanyol es va dormir als llorers, i en el segon temps, a falta de vint per finalitzar el partit, Basurto superant a Meléndez va cedir per que Oscar a plaer empatés l’encontre.
Setze dies després, el dijous 26 de setembre, l’Espanyol rebia a la “bombonera” a un Mirandés disposat a lluitar per donar la sorpresa amb l’1-1 de l’anada, però l’Espanyol no va donar opció al seu rival i el Mirandés va caure per un clar 4-0. L’Espanyol va jugar amb la següent alineació: Meléndez; Eloy, Albesa, Uceda, Gestoso; “Magico” Díaz, Masnou, Castillo, Ángel Luís; Manolo i Lluis. En el segon temps Francisco va entrar per “Mágico” Díaz i Cuxart per Gestoso. Biurrun com a porter suplent, Escaich i Mendiondo completaven la banqueta. El quadre català va vèncer amb gols aconseguits per Angel Luis, “Mágico” Díaz, Manolo, i Angel Luís tancant el compte golejador en un partit que va arbitrar Ansuátegui Roca, en el que van tenir especial protagonisme els jugadors del filial ribereny, l’Hospitalet, amb només 4 mil espectadors a les grades de Sarrià en una trista nit en la que l’Assemblea de Compromissaris del RCD Espanyol va donar llum verda a la conversió de l’entitat en S.A.D. per imperatiu legal. Aquell Espanyol va eliminar a la Copa a la SD Eibar (2-2 /2-0), però finalment va caure amb el Sevilla (4-1 al Pizjuán i triomf a Sarrià 1-0) .
Deixant la història i tornant a la més immediata realitat, Mauricio Pochettino va facilitar ahir la llista de convocats que la integren 17 futbolistes (al ser Copa davant un Segona B només es poden convocar a 16) d’una relació de la que es cauen per molèsties físiques Pandiani i Rui Fonte. Els convocats son: Kiko Casilla, i Edgar Badía com a porters; com a jugadors de camp Javi López, Galán, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Jordi Amat, Dídac Vilà, Forlín, Baena, Albín, Romaric, Verdú, Weiss, Sergio García, Álvaro i Thievy.
L’objectiu dels espanyolistes, intentar sentenciar l’eliminatòria a fi d’evitar-ne possibles desagradables sorpreses al partit de tornada. No cal dir, doncs, la capital importància del partit d’aquesta nit a les 21:00 hores a l’Estadi del RCDE, motiu pel qual des d’aquestes línies fem una crida a tota l’afició del RCD Espanyol, tot just recordant anteriors gestes històriques a la Copa i recordant que si de veritat volem ser un club gran, som els primers els socis els que hem de donar la talla en nits com les d’avui. Per apuntar-se a finals, ja sabem que surten pericos fins i tot de sota les pedres. L’afició ha de ser present avui a l’Estadi recolzant nostre equip en el camí a una nova final.
Antonio Miguel Mateo Lahoz, de la territorial valenciana, serà l’encarregat d’impartir justícia, acompanyat dels seus jutges assistents Pau Cebrián Devis i Francisco Javier Martín García de la territorial valenciana i balear, respectivament.
L’Espanyol es juga avui davant un conjunt de 2ona B com és el Mirandés, bona part de les seves possibilitats d’accedir a les semifinals del torneig del KO, davant un equip que ha deixat en el camí a diverses víctimes de la màxima categoria del futbol espanyol com el Villarreal CF i el Racing Club, tots dos això si, en greu situació esportiva a la classificació.
El conjunt burgalès va començar la seva singladura a la Copa del Rei en la present temporada deixant a la cuneta al SD Amorebieta (0-1). Posteriorment a la segona eliminatòria va vèncer per 3-1 al RB Linense, per derrotar per idèntic marcador a la UD Logroñés en tercera ronda. En els setzens de final, empatant a un gol el 13 de desembre al seu estadi, va aconseguir donar l’autèntica campanada vencent el 21 de desembre al Madrigal per 0-2 deixant fora al submarí groc. Després de l’eliminació del Villarreal, el torn va ser per Racing Club al que va derrotar al seu camp per 2-0, per empatar a un gol a la tornada al Sardinero després que Marc Torrejón cometés un absurd penal que li costar finalment l’eliminatòria quan el conjunt càntabre vencia per la mínima.
Al torneig de la regularitat, el conjunt del Mirandés, enquadrat dins el grup segon de Segona Divisió B, encapçala la classificació amb sis punts d’avantatge sobre la SD Ponferradina, segona a la taula. El CD Mirandés ha vençut en dotze dels vint encontres disputats, ha empatat en set ocasions i només ha perdut un encontre el 18 de desembre corresponent a la 18ena jornada davant altre històric del futbol espanyol, el Deportivo Alavés. En el bagatge ofensiu, 27 gols a favor i només 8 encaixats. Molta cura per tant a l’hora d’afrontar l’eliminatòria i concentració màxima ja que encara sigui un rival d’inferior categoria, és un bon equip tal com ho demostren els seus registres, tant a la lliga com a la copa.
És la primera vegada a la història que el conjunt de Miranda d’Ebre fica el cap a uns Quarts de Final del Campionat d’Espanya / Copa de S.M. el Rei. Aquesta entitat va ser fundada el 27 de maig de 1927 i en l’actualitat es presidida pel senyor Ramiro Revuelta. Té un pressupost d’1.232.468,17 euros. L’escenari on disputa els seus partits, l’ Estadio Municipal de Anduva, va ser inaugurat el 22 de gener de 1950 i té una capacitat per a sis mil espectadors, amb dimensions de 105x69 metres. El seu tècnic Carlos Pouso, de mal record per l’espanyolisme, ho va ser del Gijuelo en aquella promoció de fa dos anys que li va costar la pèrdua de la categoria de bronze al nostre filial i que encara no ha pogut reconquerir. Per aquest encontre d’anada el tècnic del Mirandés ha convocat a tots els seus jugadors disponibles.
L’únic precedent d’aquest enfrontament data de la temporada 1991/92 amb Ljubovic Petrovic (aquell tècnic llavors iugoslau que va fer campió d’Europa al Estrella Roja de Belgrad i que Julio Pardo va signar com a solució per tots els mals d’aquell Espanyol en època convulsa i que tan sols va durar vuit jornades de lliga, amb un sol triomf, tres empats i cinc derrotes). Va ser un dimecres 11 de setembre de 1991 i l’anada, com a conjunt d’inferior categoria, es va disputar a Miranda d’Ebre.
Els locals van jugar amb Patxi; Ángel, Guinea, Aldabe, Jorge; Muro, Carlos, Pipaón, Luis Carlos; Diego i Basurto. En el segon temps, Oscar i Abascal van substituir Pipaón i Diego. Per part espanyolista, Petrovic va alinear al meta suplent Meléndez; Mendiondo, Albesa, Sergio, Eloy; Ezequiel Castillo, Francisco, Vilchez, Angel Luis; Escaich i Cuxart. Al segon temps, Uceda va entrar per Francisco i posteriorment Lluis va substituir Vilchez. La resta de la banqueta la formava: Biurrún, Masnou i Mágico Díaz. L’àrbitre va ser Antoñana Moraza del col•legi guipuscoà, i el resultat va ser d’empat a un gol, obrint el marcador Escaich en rematar un centre d’Angel Luis al minut 17. L’Espanyol es va dormir als llorers, i en el segon temps, a falta de vint per finalitzar el partit, Basurto superant a Meléndez va cedir per que Oscar a plaer empatés l’encontre.
Setze dies després, el dijous 26 de setembre, l’Espanyol rebia a la “bombonera” a un Mirandés disposat a lluitar per donar la sorpresa amb l’1-1 de l’anada, però l’Espanyol no va donar opció al seu rival i el Mirandés va caure per un clar 4-0. L’Espanyol va jugar amb la següent alineació: Meléndez; Eloy, Albesa, Uceda, Gestoso; “Magico” Díaz, Masnou, Castillo, Ángel Luís; Manolo i Lluis. En el segon temps Francisco va entrar per “Mágico” Díaz i Cuxart per Gestoso. Biurrun com a porter suplent, Escaich i Mendiondo completaven la banqueta. El quadre català va vèncer amb gols aconseguits per Angel Luis, “Mágico” Díaz, Manolo, i Angel Luís tancant el compte golejador en un partit que va arbitrar Ansuátegui Roca, en el que van tenir especial protagonisme els jugadors del filial ribereny, l’Hospitalet, amb només 4 mil espectadors a les grades de Sarrià en una trista nit en la que l’Assemblea de Compromissaris del RCD Espanyol va donar llum verda a la conversió de l’entitat en S.A.D. per imperatiu legal. Aquell Espanyol va eliminar a la Copa a la SD Eibar (2-2 /2-0), però finalment va caure amb el Sevilla (4-1 al Pizjuán i triomf a Sarrià 1-0) .
Deixant la història i tornant a la més immediata realitat, Mauricio Pochettino va facilitar ahir la llista de convocats que la integren 17 futbolistes (al ser Copa davant un Segona B només es poden convocar a 16) d’una relació de la que es cauen per molèsties físiques Pandiani i Rui Fonte. Els convocats son: Kiko Casilla, i Edgar Badía com a porters; com a jugadors de camp Javi López, Galán, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Jordi Amat, Dídac Vilà, Forlín, Baena, Albín, Romaric, Verdú, Weiss, Sergio García, Álvaro i Thievy.
L’objectiu dels espanyolistes, intentar sentenciar l’eliminatòria a fi d’evitar-ne possibles desagradables sorpreses al partit de tornada. No cal dir, doncs, la capital importància del partit d’aquesta nit a les 21:00 hores a l’Estadi del RCDE, motiu pel qual des d’aquestes línies fem una crida a tota l’afició del RCD Espanyol, tot just recordant anteriors gestes històriques a la Copa i recordant que si de veritat volem ser un club gran, som els primers els socis els que hem de donar la talla en nits com les d’avui. Per apuntar-se a finals, ja sabem que surten pericos fins i tot de sota les pedres. L’afició ha de ser present avui a l’Estadi recolzant nostre equip en el camí a una nova final.
Antonio Miguel Mateo Lahoz, de la territorial valenciana, serà l’encarregat d’impartir justícia, acompanyat dels seus jutges assistents Pau Cebrián Devis i Francisco Javier Martín García de la territorial valenciana i balear, respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada