Levante UD: 3 – RCD Espanyol: 2
Zero punts i al pou!.
El RCD Espanyol ha mostrat el difícil moment que ens tocarà viure enguany quan en la seva visita al Ciutat de Valencia, ha llençat a les escombraries una avantatge de 0-2 aconseguida en un bon primer temps. Els de Pochettino s’han ensorrat en un segon període de pena, desfeta que s’ha materialitzat en dos minuts i escaig, temps suficient per ficar la por al cos al quadre espanyolista, igualar l’encontre i llençar per la borda tot el treball efectuat. Si no n'hi havia prou, en el tram final del partit en el conjunt local s’ha quedat amb deu homes per expulsió més que justa al dur Iborra, lluny de servir per mantenir el resultat o aconseguir un gol que li donés els tres punts, han sigut els granotes els que s'han acostat amb més perill i han aconseguit el tercer, fent-se amb un triomf que condemna a l’Espanyol al pou de la classificació juntament amb At. Osasuna.
Zero punts amb tres partits; set gols encaixats i tres derrotes totes en els darrers minuts. Dos partits seguits sent remuntats. El poble perico per molt que ho dubtin els seus dirigents és prou intel•ligent i majoritàriament ja ha expressat els seus temors, el seu desencís (més de sis mil socis que no han renovat) i inclòs crits demanant la dimissió d’un sector (encara minoritari) al primer partit de lliga a l’estadi. Molts li veuen ja les orelles al llop. El desencís ja ve de la segona volta del passat exercici. L’equip mica a mica s’ha anat devaluant en les darreres temporades; en part pel fet de tenir que anar venent i venent per anar trampejant la greu crisi econòmica que la construcció de l’estadi i la dolenta gestió del consell han creat. En altre part per decisions incomprensibles d’un tècnic ensuperbit i amb massa poder que tampoc encerta ni amb els plantejaments ni amb els esquemes tàctiques i a la hora de inculcar un convenciment en les pròpies forces en els minuts decisius dels partits, tenint en compta lògicament que tampoc va sobrat de vímets per fer un bon cistell.
Per que pocs (aquest migdia he parlat amb molta gent a la Dani Jarque) avui donaven cinc cèntims per que en l’onze inicial jugués Rui Fonte. S’ho agafaven a broma, doncs, ja ho veieu. Ha jugat tot l’encontre tot i sortir en males condicions d’un parell de dures entrades rebudes. En canvi altres jugadors més carismàtics han anat sortint de l’entitat en les darreres temporades. Pochettino és qui mana, qui confecciona junt amb Planes i qui haurà de retre comptes si aquest desgavell no s’esmena ràpidament.
Per començar, la falta de coherència s’ha tornat a veure en aquesta entitat. Mentre s’amenaça a Álvaro de no jugar si es quedava i no renovava, Cristian Álvarez i Verdú que de moment no tenen cap idea de renovar, han jugat i de titulars. Malament podem anar si dels tres jugadors més importants pel rol i galons que ocupen, un està lesionat i altres dos (Verdú per qualitat i el meta argentí com a capità) estan burlant a la institució no decidint-se a renovar. Cal dir les coses ja clarament. I el que és vàlid per Álvaro també ho ha de ser per la resta. Es clar, aquests no van denunciar... clar, no els hi devien les fitxes i sous... si no...
En l’onze titular veien a Longo però no a Stuani ni a un veterà Simao que veurem a que ha vingut. Als dos minuts, més que possible penal a Rui Fonte doncs el defensor local allunyant la bola escombra al portuguès i instants després per no perdre la costum, Wakaso veu la primera cartolina groga als dos minuts i escaig. Cada dia es superà més aquest noi. Bé es veritat que el col•legiat no ha mesurat igualment al Llevant que a l’Espanyol a l’hora de repartir cartolines. Els valencians han repartit llenya per un tub i amb la complicitat de Teixeira Vitienes en més d’una ocasió.
Després d‘un inici amb major domini perico, ha sigut el Levante qui ha començat a treure’s el domini de sobre igualant-se el partit. Però quan la cosa semblava més igualda, ha sigut l’Espanyol qui en el minut 21’ colpejava primer després que Longo s’endugués una esfèrica rebotada després d’una primera rematada i en segona instància afusellés amb força al meta Munúa amb un bon tret.
El gol donava ales als pericos i tres minuts després una embolicada jugada amb forces rebots, acabava amb una passada de Forlín enrera a la frontal, per que des de fora de l’àrea, Sergio Tejera, enviés un xut al fons de la porteria amb un letal llançament. Era el 0-2 i semblava sentenciat l’encontre. Al menys en condicions normals amb un equip normal. Però a Can Perico d’aquestes ja n’hem vist més d’una....
L’Espanyol jugava els millors minuts i una falta llençada per Verdú des de la banda ha estat a punt de significar el tercer al rematar d’esperó Rui Fonte, enviant a la xarxa lateral a la dreta de la porteria local. Mentre, Teixeira continua castigant l’Espanyol amb cartolines per Víctor Sánchez, Capdevila, Rui Fonte i el meta Cristian Álvarez.
El segon temps ja ha començat malament. L’equip ha perdut intensitat, s’ha vist com si donés el partit ja per guanyat, i el Levante ha intentat quelcom semblava impossible: Igualar l’encontre. Primer ha avisat amb una falta directa que Barkero als tres minuts de la represa ha aturat Cristian. Als 9’, un xut des de la frontal a càrrec de Juanlu, imparable, ha significat l’1-2.
Esperàvem veure quina seria la reacció de l’equip davant aquest imponderable i si hauria reacció. Res en absolut. En un minut més, el Llevant ha neutralitzat l’avantatge perica amb un segon gol col•locant les taules en el marcador en un obrir i tancar d’ulls. Insòlit però cert. Chris després de recollir el seu propi rebot dins l’àrea i donant-se mitja volta a batut a Cristian.
L’Espanyol ha patit en excés el joc dur del conjunt granota que no ha castigat de manera tant expeditiva als blaugrana com als espanyolistes. Verdú primer, després Simao, Rui Fonte (amb picabaralla després que Teixeira ho permetés) i per finalitzar Tejera, han rebut les conseqüències. En el cas de Verdú i de Tejera -amb un trau al cap -, ha tingut que abandonar el terreny de joc de manera prematura. A més, Wakaso també ha sigut substituït. Per tercer encontre consecutiu, sense el ghanès en els darrers minuts s’escapa el partit.
El partit semblava acabaria amb empat tot i que el mal moment en que travessa l’equip i les dolentes vibracions que transmès, a més d’un soci (quant de vostès no ho han pensat?) se li ha passat pel cap un final traumàtic com els dels dos darrers partits. Però l’expulsió del local Iborra, al veure la segona cartolina i quedar-se el conjunt granota amb un home menys, ha fet concebre esperances que al menys un punt volaria a Barcelona, amb un conjunt amb jugadors força veterans i que havien jugat competició europea entre setmana i podien acusar el desgast.
Però amb un mig del camp destrossat sense Wakaso, Tejera ni Verdú, fent Forlín les funcions a la parcel•la ampla ocupant Héctor Moreno l’eix, l’Espanyol ha deambulat pel terreny de joc sense ordre ni concert. Un xut blocat per Cristian, i després un fort tret de Forlín per sobre el travesser (únic xut dels espanyolistes en el segon període). El partit no es veia controlat gens ni mica amb anades i tornades sense cap tipus de solvència defensiva per part d’un equip, el perico, que s’ha tornat a mostrar massa fràgil. L’Espanyol pujava i se les desitjava per pogué defensar-se dels contracops tot i jugar amb superioritat numèrica. En el 88’ Rubén avisa després de rebre de Barkero.
I en temps d’afegit, quan es duien tres del temps que s’ha afegit, arriba el gol que sumeix momentàniament dins la misèria esportiva a un equip, a un projecte, que ja ha nascut esgarrat. Raul Rodríguez desvia al fons de la porteria espanyolista una centrada de Michel. L’Espanyol tornava a Barcelona de buit. Pochettino haurà de cercar solucions. La pressió serà tota pel conjunt blanc-i-blau davant l’Athletic Club, en un partit en el que ja no es pot permetre perdre més punts. De lo contrari, si l’equip no aixeca el vol la reacció popular pot ser més forta que mai, deixant sentir la seva veu contra el tècnic i el Consell, i les conseqüències imprevisibles, doncs en el futbol qui manen, son els resultats.
Fitxa tècnica:
Levante UD: Munúa; Lell, Ballesteros, Héctor Rodas, Juanfran; Iborra, Diop, Juanlu, El Zhar; Barkero i Gekas
Substitucions: Michel per Diop, m. 46; Ángel per F. Gekas, m. 80; Rubén per El Zhar, m.
RCD Espanyol: Cristian; Javi López, Raúl Rodríguez, Forlín, Capdevila; Víctor Sánchez, Tejera; Verdú, Wakaso, Rui Fonte; i Longo. Substitucions: Simao per Wakaso, m. 50; Stauani per Verdú, m 56; Héctor Moreno per Tejera, m 76.
Gols: 0-1: Longo, m.21; 0-2: Tejera, m.24; 1-2: Juanlu, m.54; 2-2: Chris, m.55; 3-2: Raúl Rodríguez, pròpia p., m.93.
Àrbitre: José Antonio Teixeira Vitienes, del comitè territorial càntabre. Malament. Ha ignorat un penal als dos minuts de joc a l'àrea local. Ha consentit el joc força brut del Llevant. Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m.2, Víctor Sánchez, m.28, Capdevila, m.31, Rui Fonte, m. 38, C. Álvarez, m. 41, Tejera, m.65, Munúa, m.86. Ha expulsat per doble amonestació a Iborra (67’ i 81’).
Àrbitre: José Antonio Teixeira Vitienes, del comitè territorial càntabre. Malament. Ha ignorat un penal als dos minuts de joc a l'àrea local. Ha consentit el joc força brut del Llevant. Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m.2, Víctor Sánchez, m.28, Capdevila, m.31, Rui Fonte, m. 38, C. Álvarez, m. 41, Tejera, m.65, Munúa, m.86. Ha expulsat per doble amonestació a Iborra (67’ i 81’).
Incidències: Encontre corresponent a la segona jornada de lliga disputada en el Ciutat de Valencia. L’Espanyol ha lluït la tercera indumentària. Presència d’un grup de seguidors pericos desplaçats que han vist in situ la desfeta perica. Els dos jugadors del filial, Víctor Álvarez i Fran Miranda han vist l’encontre des de la banqueta. Alfonso ha sigut el descartat.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada