diumenge, 28 d’abril del 2013

FIDELS A LES NOSTRES TRADICIONS...











RCD Espanyol: 0 – Granada CF: 1


S’acaba el que es donava…

Davant un Granada penúltim a la classificació que feia 10 partits que no guanyava (3/27), un Espanyol que presentava els seus credencials a la lluita europea, ha tornat a ser “fidel” a la tradició. Fidel a una desgraciada tradició d’equip aspirina i d’equip sense cap altre objectiu un cop assolida la permanència de manera matemàtica.  El Granada – dels pitjors equips en la meva modesta opinió que han passat enguany per l’estadi – n’ha tingut suficient amb transformar un lliure directe abans de la finalització del primer temps i defensar la mínima renda per endur-se un triomf, que ja de moment, el situa fora de les posicions de descens. Per contra, els d’Aguirre,  queden en terra de ningú.

Per continuar aquesta crònica i abans de centrar-me en el més pur aspecte esportiu, primer caldria d’una vegada per totes preguntar-se en veu alta per que dimonis el RCD Espanyol (escoltant el llavors clamor popular perico) es va gastar uns diners que no tenia augmentant les despeses pressupostàries de l’obra, per cobrir l’estadi. Per què? Si tot plegat, per que quan plou i et jugues la possible participació a la competició continental, siguem 18.506 espectadors per la dolenta excusa de que plou... O és que jugàvem avui a les 10 de la nit? Es que en un 95% no està cobert l’estadi? Llavors que nassos volem reclamar si l’afició som els primers que desertem de manera clara i vergonyosa....

Calia dir-ho. Encara que no sigui quelcom popular de dir-ho, sobre tot quan tantes vegades ens agrada escoltar allò de que som “la millor afició”. Res, serem la millor afició quan juguem finals o quan ens juguem a la ruleta russa la vida en un partit decisiu la darrera jornada. La resta, no.

En quant l’equip, partit molt dolent davant un Granada que si juga igual la resta de partits, patirà de valent per salvar el coll. L’Espanyol, recordant els pitjors temps de l’anterior tècnic ha tingut la possessió, ha intentat construir des de darrera, però amb molt poques idees en la zona de tres quarts on han mort totes les intencions dels espanyolistes. I això que en els primers compassos hem assistit a un futbol més directe: Roberto ha tingut que sortir fora de l’àrea rebutjant amb el peu fora, arribant abans que Sergio García a un llarg desplaçament de Stuani, i en una bona obertura Verdú ha servit per la incorporació de Javi  López que tocant en un jugador visitant la seva rematada ha acabat a còrner.

El Granada esperava darrere a la cova i no l’ha abandonat pràcticament en tota l’estona. Només en una acció en el 36’ quan duia un parell de minuts amb el control de l’esfèrica, ha acabat amb una perillosa falta en la frontal que Nolito superant la tanca i deixant clavat a Kiko, ha convertit en el primer i únic gol del partit.  L’Espanyol només ha tingut una clara ocasió en aquests primers quaranta-cinc minuts i ha sigut en el 44’ quan ha servit Wakaso una falta lateral i Héctor Moreno ha rematat de cap bastant bé obligant a una bona intervenció al meta Roberto que ha evitat el gol de l’empat. A partir d’aquest moment “l’espectacle” encara ha sigut més insofrible doncs els andalusos han perdut tot el temps del mon i encara s’han tancat més. Prova d’això és que el seu porter ja ha rebut cartolina groga per pèrdua deliberada de temps, a l’afegit.

No reproduiré alguns comentaris al descans de pericos, però aquest encontre davant el Granada dels Pozzo tenia per a molts, tots els ingredients d’acabar com ha acabat... Jo només parlaré de futbol, del que he vist i del que m’ha semblat equivocada o encertadament veure. I altre cop hem vist a un equip amb poca sang, amb poca convicció de que realment  l’equip es jugava quelcom. A més en un dia força gris, plovent,  i davant un equip tancat darrera i per davant en el marcador, que és el pitjor que ens va a nosaltres. Ja no dic més. Que cadascú pensi el que vulgui, i especuli el que cregui més convenient. Aguirre només ha fet una substitució mostrant-nos altre cop la joia de fitxatge que en el mercat d’hivern es va incorporar a l’entitat, enviant a la caseta a un Víctor Sánchez bastant lluny del seu nivell, però deixant al camp a un Baena,  bastant més desafortunat.  Poca confiança deu tenir amb la resta dels que s’asseien a la banqueta, quan jugant tant malament i perdent a casa no ha mogut més la banqueta... 

Als 11’ del segon temps ocasió pels andalusos amb una rematada de Nolito que aturà bé,  Kiko. La rèplica local, l’única ocasió en el segon temps clara de gol, una pilota servida per Wakaso a Sergio García qui obre a la dreta per Stuani qui entra tot sol, però el seu centre xut acaba rebutjat defectuosament per un defensor i a punt d'ells mateixos ficar-la dins. Els granadins han tingut un llançament penjat per Iriney que ha rematat fora (60’). Tampoc Stuani en jugada posterior ha pogut batre a Roberto (80’). Alcaráz ha fet les substitucions necessàries per acabar de trencar més encara el pobre ritme de joc, davant un Espanyol que en el darrer tram ha sigut una caricatura d’equip que aspiri a assolir un objectiu europeu. La darrera ocasió un xut de Ighalo aturat per Kiko en el 90’.    I com als dibuixos animats “Esto es todo amigos”...  



Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Forlín, Héctor Moreno, Capdevila; Baena, Víctor Sánchez; Stuani, Verdú, Wakaso; i Sergio García.
Substitució: Petrov per Víctor Sánchez, m. 55.

Granada CF: Roberto; Nyom, Diakhate, Mainz, Siqueira; Iriney, Mikel Rico; Torje, Brahimi, Nolito; i El Arabi.
Substitucions: Ighalo per Brahimi, m. 66; Ortíz per Torje, m. 74; Aranda per El Arabi, m.82.

Àrbitre: Carlos Velasco Carballo, del comitè territorial madrileny, assistit en bandes per Roberto Alonso Fernández i Juan Carlos Yuste Jiménez. Ha mostrat cartolines grogues al local Capdevila, m. 83 i al meta visitant Roberto, m. +45.

Gol: 0-1: Nolito, m. 37.

Incidències: Encontre corresponent a la jornada 33èna del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat aquest migdia a l’estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 18.506 espectadors.  

 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Yo si soy mal pensado y a lo mejor con lo que han pagado los Pozzo han cobrado este mes los jugadores

Anònim ha dit...

Amic Josep Maria, ja ho hem parlat al descans del partit, l'eufòria i els pericos som enemics irreconciliables. El fred, la pluja i l'ambient gèlid ja feien preveure, com així ha estat, quelcom de desagradable. La victòria del Granada ha estat injusta ja que el partit ha estat per a un empat a no a zero sinó a res.
El somni europeu no s'ha esvaït però sí que s'ha posat molt més difícil considerant el calendari que tenim d'aquí al final de la lliga. El pal moral d'aquest migdia ha estat molt fort i així és molt, molt difícil créixer socialment. El miracle és que encara siguem els que som.

PRÍNCEP

Josep Maria ha dit...

Les opcions no s’han esvaït més per demèrits dels rivals que tampoc van guanyar, però si no es guanya a Sevilla, tot haurà acabat ja. I amb tot, depenem que el Málaga estigui sancionat per la UEFA, i el final que se’ns espera amb Madrid i Barça (que no els hi farà gens de gràcia perdre a Cornellà) i davant Depor i Celta (que es jugaran la vida) no crec que sigui el més adient per concebre encara moltes esperances després del vist el diumenge.

En quant als factors de la derrota, els que es vulgui pensar. Un cúmul de totes les circumstàncies i efectivament el Granada no va fer res per guanyar tret del llançament de la falta que acabà en gol. Això és el preocupant. Sense fer res un equip vulgar que feia 10 jornades no guanyava ens guanya.

En quant al públic, ja ho he dit tot el que tenia que dir. Cadascú es lliure de fer el que vulgui, i estarà ben fet; però al mateix temps que no demanem esportivament el que socialment no ens mereixem per la deixadesa de part de la massa social de l’entitat.

Salutacions!.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M