FC Barcelona: 1 –RCD Espanyol: 1 (4-2)
Per començar aquest relat de la final de la 24èna edició de la Copa de
Catalunya, “felicitar” al culer Subíes,
President de la FCF, per que ha
encertat de ple en celebrar aquesta final en un lloc que ni en el Camp Nou
hagués sigut menys neutral. En segon
lloc pensar el gran futur esplendorós (com deia cert president que ara no ve a
compte recordar) que té per davant el Club Lleida Esportiu amb una afició tant
fidel, tant fanàticament fidel... al FC Barcelona. Dona gust veure quan l’afició d’un indret és
tant lleial al club de la seva terra...
Dit això, cal dir ben clar que el FC Barcelona ha sigut superior i ha jugat
infinitament millor que el RCD Espanyol. Aquí sempre intentem dir la veritat,
al menys el que un pensa encertada o equivocadament que ha vist. El que no
contradiu en absolut que l’Espanyol ha estat a un sol minut més l’afegit de ser
campió de Catalunya. Un gol de Cesc al darrer minut quan ja pràcticament es
mostrava el cartell dels quatre minuts, ha acabat neutralitzant el gol de Simao
del primer temps. I als penals, el de sempre... ja no paga ni la pena
d’esmentar el que acostuma a passar i més davant l’etern rival o en les
finals...
Amb Wakaso de davanter centre, Mattioni altre cop en l’equip titular
després de la darrera lesió i amb Clerc com a únic jugador del filial, avui
l’Espanyol ha jugat amb qui té que ocupar la porteria d’aquest equip les
properes temporades (sinó l’acabessin venent com fan amb tothom que destaca una
mica) i no amb qui va sortir aquest bon home del mexicà en els darrers
encontres de lliga. Després d’una fase
de tempteig amb moltes precaucions, i d’un primer xut de Los Santos que ha
sortit fora a un metre de la porteria espanyolista, ha sigut l’Espanyol qui
s’ha avançat en el marcador. Errada
monumental d’Adriano jugant en l’eix de la cobertura culer davant la pressió de
Wakaso, toca el ghanès per Cristian qui envia molt bé en profunditat a Simao
que entrant dins l’àrea, remata ajustat a l’esquerra superant al meta
culer.
Però tot i que el Barcelona ha sortit amb molts jugadors del filial (inclòs
les finals d’aquesta competició se les agafen sempre així aquesta gent, que
dirien si ho féssim nosaltres?), el domini era total dels barcelonistes.
Deulofeu amb la seva punta de velocitat començava a crear forces problemes a la
cobertura espanyolista. Rafinha per ben
poc no arribava a un servei de falta llençat per Jonathan. La més clara, un
remat de Sergi Roberto que toca lo just Kiko evitant el gol i sortint la bola a
un parell de pams del pal esquerre.
Moments d’ angoixa per que els culers llencen dos serveis de cantonada
consecutius tancant a l’Espanyol a la seva àrea. Un xut de Deulofeu després de
deixar en evidència a la cobertura perica, acaba sortosament massa obert i
creuat se’n va fora. Mattioni se l’ha
jugat dins l’àrea davant Deulofeu amb el
braç impactant al jugador culer. Dubtós fora de joc d’Alfonso quan marxava cap
a porta. La darrera ocasió del primer
temps, un xut de Deulofeu que treu com pot Kiko i rebutja un defensor espanyolista
allunyant la bola.
En el segon temps, quatre canvis per cantó culé i tres en el cantó perico.
A mida que anaren passant els minuts el tècnic barcelonista Tito Vilanova anà
incorporant les seves figures (si, les mantingudes amb la barbaritat de milions
d’euros que reben de les televisions i que cap altre club europeu pot
contrarestar sinó l’altre corruptor de la lliga, de Madrid) i mica a mica han
convertit el partit en un atac i gol, mentre que per part espanyolistes els
jugadors que han entrat no han aportar res mes que els que han marxat.
Començà aquest segon temps mostrant Deulofeu que a la Masia els hi ensenyen
“grans valors” ja de jovenets amb una “piscina” que mereixia la cartolina. El
propi extrem en un contracop és a punt d’afusellar a Kiko, però molt ràpid Raul
Rodríguez en carrera ho impedeix enviant la pilota a còrner. Al minut 53’ oportunitat per Alexis
que veu com Kiko rebutja. Ocasió de
Patrick en rebre tot sol a l’espai de Deulofeu,
però sortosament el remat se’n va alt i molt desviat. Rafinha amb dos
retalls dins l’àrea és a punt de marcar, però el remat creuat surt fora per ben
poc. Molta fortuna estava tenint el conjunt d’Aguirre que no sortia de la cova.
Mes fortuna encara quan una centrada des de la dreta, la rebutja Kiko i
colpejant la bola en Rafinha, s’estavellà al pal a mitja alçada i continuant la
jugada altre cop Kiko salva al seu equip aturant la rematada de Patrick. Un
servei de falta lateral de Jonathan la treu a còrner altre cop Kiko, el millor
de llarg del quadre espanyolista.
Com el gol no arribava, el Barcelona té que acabà donant entrada a Xavi,
Cesc, Villa, Alba i Piqué... Cesc Fábregas als deu segons de sortir al camp,
comet una lletja entrada i veu la cartolina. A Villa li perdona el col·legiat
posteriorment. Durant uns minuts sembla que l’Espanyol es treu el domini de
sobre i inclòs llençarà tres serveis de cantonada no consecutius. En un d’ells
té l’ocasió de sentenciar el partit. Varies rematades i refusos i finalment
Alba envia a còrner de nou. Hagués sigut tenir massa sort si a sobre la jugada
hagués acabat en gol...
Però en aquest darrer còrner, tret tant malament com han sabut, el
Barcelona protagonitza un contracop que acaba amb centre d’Alba i remat de
Villa de primera, que en dos temps atura Kiko salvant altre cop al seu equip.
Cartolina perdonada a Alba que mereixia, per continuar una jugada rematant quan
ja havia xiulat feia segons el col·legiat.
Una bola centrada des de la dreta, és rematada per Alexis de primera i
altre cop Kiko evita el gol. Això ja es veia, es intuïa que no podia acabar
gens bé...
Al 82’ remat de cap de Villa en
planxa en un centre de Jordi Alba que surt fora. Kiko intenta esgarrapar el
màxim de temps en cada sacada mereixent també la cartolina groga que el
col·legiat li estalvia. En el 88’ centre de Patrick i de
cap remata Cesc, salvant Kiko.
I arriba l’empat. Cesc deixant un cop més en evidència a Colotto, aprofita
per rematar creuat superant la desesperada sortida de Kiko. Era el darrer minut
i totes les esperances dels espanyolistes se n’anaven a en orris. Mentre, el
públic del Camp Nou, perdó de Lleida volia dir, celebra el gol amb el millor
entusiasme totalment indescriptible. Amb aquell entusiasme similar que servidor
recorda fa molts anys quan va sortir a celebrar pels carrers de la capital del
Segrià el títol de lliga del Barça quan aquest coincidia amb el descens del
“seu” club (el llavors dit Unió Esportiva Lleida 1993/94) a Segona després del
seu efímer pas per primera i de patir un robatori de mans culers en Camp d’Esports...
Abans dels penals, quatre minuts d’afegit i agressions entre Stuani i Song,
i vermella als dos. Als penals, Kiko aturava el primer d’ells a Xavi, però
Colotto enviava el tercer a la fusta i Joan Verdú es permetia altre cop llençar
un penal amb vaselina i l’enviava per sobre la porteria barcelonista. El de
l’Eixample ja ha demostrat sobradament, que no està capacitat mentalment per
llençar un penal. Es inadmissible doncs no és la primera vegada que els llença
a l’estil Panenka i amb una desgana total.
I com de Vigo ja no ens queda esperar tampoc res, podria dir-se allò
de... “Y colorín colorado, este cuento
se ha acabado”. I com tots sabeu, els comptes a Can Perico, tret del que ens va
comptar en el seu dia la senyora Pruna, tots acabem molt malament sempre. Podem
somniar, però al final, la crua realitat s’acaba imposant. Cercar l’aficionat
algun tipus d’alegria d’aquesta entitat, és pràcticament impossible. Potser
d’aquí a vint-i-cinc anys també celebrem amb tota la joia i glamour aquesta
derrota... Per que a la fi, hem jugat amb el “Barça de Cristòfol Colom i del
democràtic Qatar”, i no hem perdut en els noranta de joc, i inclòs hem marcat
un gol.. cosa que no havia succeït encara en la present temporada. Si és que
qui no es conforma en el nostre club, és per que no vol, oi? ...
Fitxa tècnica:
FC Barcelona: Oier, Patrick, Sergi Gómez, Adriano, Balliu, Sergi Roberto, Busquets, Dos
Santos, Pedro, Rafinha, i Deulofeu.
Substitucions: Mascherano, Song, Alexis i Espinosa per Sergi Roberto,
Pedro, Busquets i Adriano, m. 46; Xavi, Cesc i Villa per Dos Santos, Rafinha i
Deulofeu, m. 66; Piqué i Alba per Sergi Gómez i Balliu, m. 69.
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Mattioni, Raúl Rodríguez, Forlín, Clerc, Baena, Cristian Gómez, Víctor
Sánchez, Simao, Christian Alfonso, i Wakaso.
Substitucions: Colotto, Petrov i Stuani per Víctor Sánchez, Simao i
Christian Alfonso, m.46; Verdú i Capdevila per Cristian Gómez i Clerc, m. 70;
Javi López per Mattioni, m.87; Sergio García per Baena, m. 92.
Gols: 0-1: Simao, m.19; 1-1: Cesc, m.89.
Penals: Xavi, atura Casilla (0-0),
Wakaso, gol (0-1); Cesc, gol (1-1), Petrov, gol (1-2); Piqué, gol (2-2),
Colotto, al travesser (2-2); Alexis, gol
(3-2), Verdú, alt (3-2); Villa, gol
(4-2).
Àrbitre: Alfons Álvarez Izquierdo. Ha mostrat cartolines grogues a Adriano, m. 20, Simao, m.41, Colotto, m.58,
Forlín, m.63, Wakaso, m.64, Cesc, m.67, Piqué, m.76, i Baena, m.78. Expulsats amb
targeta vermella directa Stuani i Song, m.93.
Incidències: Partit corresponent a la final de la 24èna edició de la Copa Catalunya disputada al Camp d'Esports de Lleida davnt 11.620 espectadores. Desprès de la sortida dels dos
equips i àrbitres al terreny de joc, ha sonat l’himne nacional de
Catalunya, i posteriorment s'ha guardat un minut de silenci en memòria de l'alpinista Juanjo Garra. També en els prolegòmens previs al partit, s’ha mostrat una pancarta al·lusiva a l’homenatge del proper dilluns
a Dani Jarque.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada