Era un tema totalment cantat. Javier Aguirre i
el RCD Espanyol han decidit no prolongar la seva relació que s’inicià fa any i
mig quan l‘Espanyol el va contractar per redreçar la nau perica que de la mà de
Mauricio Pochettino (amb qui a la banqueta, l’equip perico “jugava bonic”)
es trobava immers en la misèria de la cua de la classificació amb rumb clar cap
a la Segona Divisió.
En aquesta temporada i mitja Javier Aguirre ha
aconseguit l’objectiu que li ha marcat els rectors de l’entitat, o sigui, la
permanència. Els dos finals de lliga llencen una fosca taca a la bona tasca al
front de l’equip i ja se sap el que acostuma a passar quan a un tècnic “resultadista”
li manquen precisament els resultats… El tècnic ja molt cremat socialment i amb
molt poc recolzament a nivell de Consell, difícilment podia continuar i
començar una nova temporada en aquestes circumstàncies tant adverses.
Javier Aguirre com qualsevol tècnic i qualsevol
ser humà, té defectes i virtuts, hi haurà tingut encerts i desencerts en la seva tasca al front de l'equip; amb la perspectiva del temps podrem
qualificar la seva etapa. Es clar, la nota serà com a mínim un aprovat doncs l’equip
amb un pressupost esportiu cada cop menor, sent un dels equips que menys ha invertit
en fitxatges (zero euros al mercat d’hivern), i amb traspassos ì baixes a l’estiu
d’homes importants, l’equip s’ha mantingut complint els objectius esportius del
Consell que per covardia no s’ha atrevit mai a anunciar, desautoritzant en
varies ocasions al tècnic mexicà per qüestions autènticament de caire populistes.
Podran quedar-se tranquils bona part dels
mitjans de comunicació per què el nou tècnic que signi per l’Espanyol, a bon segur els hi concedirà entrevistes, i en especial a un d’ells, un mitjà radiofònic
de l’ona mitjana, que ha practicat autènticament “terrorisme mediàtic” llençant-se
a la jugular del tècnic d’una manera despietada i brutal en les millors conjuntures
en quant a resultats i classificació durant aquest any i mig, i inclòs des del primer dia. El
problema d’haver nascut a Ciutat de Mèxic... i
no a Buenos Aires.
L’assetjament, la persecució implacable al tècnic
lliscant l’autèntica paranoia, ha posat en una situació a l'entrenador durant tota
la temporada compromesa cara a part de l’afició, no sent recolzat pels dirigents
del club davant els improperis i atacs d’aquest mitjà subvencionat entre altres
per el propi primer accionista de l’entitat. Des del Consell mai s'ha mostrat
suport públic al seu tècnic, sinó al contrari, inclòs membres de l’entitat han
sortit a la palestra per censurar actituds i declaracions del mexicà (Pedro Patón, Iñaki Pérez de Arrilucea, per exemple). I ull, President Collet, que els dards d’aquest
periodista radiofònic ja fa masses dies que t’apunten directament i els seus
viscerals i teledirigits atacs et situen a la diana com a propera víctima propiciatòria
encara que sigui per defensar a la única persona a qui mai d’ell sentiran criticar…
Ara el futur per molts es cobrirà d’esperança
i il·lusió; sense un euro i més de mitja plantilla amb peu i mig fora del club,
però això si, amb Aguirre ben lluny del nostre club com autèntic monstre,
culpable de totes nostres misèries. Tant de bo Oscar Perarnau (a qui li donem
forces ànims per la tasca que li espera) encerti en l’elecció del nou entrenador
(alguns dels noms publicats que han sortit aquests dies aterren i causen més por
que una nuclear avariada), per que no ho
tindrà gens fàcil...
Amb un equip tant minvat esportivament, mantenir-se entre els dotze primers es tasca més que complicada per una entitat com la nostra. Un club en el que tot i els greus problemes de caire econòmic i social, inclòs mostrem divisió i falta d’unitat a la grada amb una deserció cada cop més alarmant, divisió a la part institucional, i un club en el que els ajuts externs (arbitratges, estaments federatius, mitjans de comunicació no pericos, etc.) brillen per la seva absència. Esperem no ens tinguem que recordar d’aquestes paraules a la setena o vuitena jornada de lliga del proper campionat…
Amb un equip tant minvat esportivament, mantenir-se entre els dotze primers es tasca més que complicada per una entitat com la nostra. Un club en el que tot i els greus problemes de caire econòmic i social, inclòs mostrem divisió i falta d’unitat a la grada amb una deserció cada cop més alarmant, divisió a la part institucional, i un club en el que els ajuts externs (arbitratges, estaments federatius, mitjans de comunicació no pericos, etc.) brillen per la seva absència. Esperem no ens tinguem que recordar d’aquestes paraules a la setena o vuitena jornada de lliga del proper campionat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada