FINAL FELIÇ (1-1), PERÒ ALHORA, VERGONYÓS

RCD Espanyol: 1 – C.At. Osasuna: 1

 

L’Espanyol per fi ha assolit de manera matemàtica la permanència un any més a la màxima divisió del futbol espanyol. En un pèssim encontre, en el que el joc ha brillat per la seva absència, ha aconseguit sumar el punt que li faltava després d’avançar-se amb un gol de Colotto i veure com instants abans del descans igualava el conjunt navarrès.  El segon temps, inhumà, ha sigut un autèntic suplici per la poca qualitat del joc d’uns i d’altres, donant la impressió que l’empat satisfeia als dos equips, inclòs al conjunt navarrès (tot i que el segueix deixant en zona de descens).

 

La novetat a l’onze inicial la presència de Torje. El romanès per no perdre la costum ha donat un rendiment similar al dels pocs encontres que ha disputat. Explosiu als primers minuts, perdent gas clarament i sense pena ni glòria ha sigut rellevat en el segon període pel colombià Córdoba. Seves han sigut les primeres accions de perill relatiu com una passada elevada de David López a l’espai, però el romanès no s’ha pogut desempallegar de l’oposició d’un defensa amb el que ha acabat estavellant el seu llançament a porta.  En altre acció la bola que li ha servit Sergio García obrint a la dreta, ha acabat amb un dolent centre del romanès.           

 

Als vint-i-un minuts la millor acció ofensiva local, amb acció personal de Javi López guanyant línia de fons després d’una bona incursió i la seva centrada la toca en curt el meta Andrés, i Sergio García tot sol remata de cap salvant Flaño sota pals.  El llançament de cantonada es llença en ple “minut Jarque” per Simao des de l’esquerra, rebutja malament la cobertura visitant i la bola li cau a Colotto qui ficant el peu remata una bola enverinada ajustada a l’esquerra de la porta navarresa. Era l’1-0.

 

Abans del descans dues ocasions i pel quadre visitant. Un tret llençat per Puñal que buscant l’escaire es marxà fora i a un minut del final del primer temps, el col·legiat assenyala una inexistent falta que executa el propi Puñal, i davant la garrafal errada de Kiko Casilla, marca a plaer Acuña. Empat a un, i descans.

 

El segon temps ha sigut per sortir corrent de l’estadi... En els primers deu minuts domini local amb varis córners i poca cosa més. Després moviments a les dues banquetes amb les primeres substitucions.  Part de la grada li ha recriminat a Aguirre que el substituït fos Torje i no Simao. Una passada horitzontal en zona defensiva ha estat a punt de tallar-la  Osasuna i han començat els primers nervis.

 

Al 67’ els xiulets s’han començat a escoltar de manera més general a l’estadi. Tots els rivals estaven obtenint uns resultats que condemnaven a jugar-se-la el darrer dia a l’Espanyol en cas d’encaixar un segon gol, doncs guanyava Almería a Granada, Valladolid a Sevilla davant el Betis, i Getafe... 

 

Els minuts passaven i allò qualsevol circumstància semblant a un partit de futbol entre dos equips que es juguessin quelcom, semblava pura coincidència. Tan sols un llançament del ingressat al terreny de joc De Las Cuevas, que enverinant-se l’esfèrica, ha acabat sortint lliscant la creueta.  La rèplica perica, una pilota recuperada amb decisió per David López qui entrant a l’àrea li posa la bola al cap de Stuani, qui tot sol remata fora a l’esquerra. Només Córdoba, lluitant i amb un parell de sprints, semblava que s’agafava seriosament l’encontre a nivell ofensiu.

 

Al 86’ ha començat a marxar part de la gent de l’estadi. Allò no es podia aguantar i només la incertesa del que s’estava jugant l’equip, permetia suportar-lo amb nervis i resignació. El Betis igualava el marcador (i acabaria capgirant-lo) davant el Valladolid, fet que incidia en que si arribava un segon gol navarrès, la permanència era igualment a la butxaca sempre que els de Pucela no marquessin també al darrer instant i la féssim bona...  

 

Però tant Espanyol com Osasuna semblava impossible que ningú pogués moure l’empat existent. Sense profunditat, sense sang alguns jugadors (Sergio García ha jugat?), donant per bo el punt i mostrant la pitjor cara de l’esport davant un públic que després de tot el patit, es mereixia millor espectacle i més tranquil·litat que un pírric i preocupant empat que en qualsevol desgracia de jugada adversa pogués complicar-nos l’existència.

 

Però qui si que ho tenia clar era Aguirre. El mexicà (tot i el tema encara no resolt amb l’empat momentani), li ha donat els minuts del comiat a Capdevila i a més substituint-lo per Fuentes...  S’ha acabat demanant l’hora per part d’una afició molt preocupada i nerviosa (alguns massa, com si l’Espanyol portés cada any baixant i jugant-se-la a la darrera jornada cada dos per tres). 

 

Quan a l’afegit Aguirre ha fet sortir a Abraham per substituir a Simao, bona part de l’afició ha esbroncat el canvi, tant al mexicà com al portuguès, farta ja de la “obligada” alineació d’un jugador ja massa veterà per ser titular a l’Espanyol tot i que ell no en té la culpa i la seva professionalitat i compromís fins el darrer moment han quedat ben palès i fora de qualsevol dubta. 

 

En xiular Iglesias Villanueva, tots ens hem tret un pes de sobre. No podíem baixar... Però per que depeníem de nosaltres i de ningú més. De guanyar o com a mal menor, empatar al nostre estadi després d’una ratxa nefasta de resultats des que l’equip va fer malament els càlculs aritmètics pensant que l’equip estava salvat després de Malaga amb només un punt... I per que les combinacions també eren molt difícils i sempre algun dels paràmetres (Betis) podien resoldre’s favorablement als interessos pericos.

 

Però a l’hora, l’estadi ha esclatat en una esbroncada general. Des de la CURVA RCDE amb crits de “DIRECTIVA DIMISIÓN” (sic), i de la resta del camp, no s’han lliurat ni la banqueta ni els jugadors tot i quan aquests s’acomiadaven del respectable.

 

L’Espanyol com a institució té uns mals de caire econòmic i institucional que impossibiliten qualsevol solució. Fins que Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal vegin alliberats els seus avals, el club estarà en un carreró sense sortida que inexorablement el portarà a una situació cada cop més terminal, tant a nivell esportiu com econòmic. Aquest club a més necessita un canvi total i radical i ràpidament. No es pot permetre actituds com les que es viuen sovint que quan l’equip obté els quaranta i algun punt, tothom deixi de treballar llençant a les escombraries tota la temporada, la paciència i la il·lusió de tota l’afició. I a sobre, es posi en perill per càlculs erronis, inclòs la pròpia permanència arribant al que avui s’ha acabat veient.

 

El soci espanyolista no pot seguir sentint vergonya aliena de l’actitud de professionals que digui el que es digui, cobren i força. Amb retards, però sempre cobren. I tampoc la manca d’ambició i d’exigència des del propi Consell. Però mentre no hi hagi un euro a les arques blanc-i-blaves, mentre no hi hagi un canvi radical a nivell de gestors, de màxims accionistes,  mal ens pesi, aquesta situació batejada com el “dia de la marmota”, seguirà inexorablement repetint-se una i altre vegada fins que arribi el fatal desenllaç que avui amb la situació encara dominada pels jugadors, s’ha pogut evitar. Però arribarà el dia, que no es podrà evitar si cada cop s’afebleix més el potencial de l’equip i cada cop més deserta l’afició de l’equip, deixant buida les grades davant un gestors que segueixen sense fer autocrítica i reconèixer que així, aquest club no pot créixer i que cada cop està més mort tant social com esportivament.         

 

 

 

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto, Héctor Moreno, Fuentes; David López, Víctor Sánchez, Stuani, Simao; Torje, i Sergio García.

Substitucions: Córdoba per Torje, m. 64; Capdevila per Fuentes, m. 87; Abraham per Simao, m. 90.

 

C. At. Osasuna: Andrés; Marc Bertrán, Miquel Flaño, Arribas, Damià; Lolo, Puñal, Oier, Torres; Acuña i Oriol Riera.

Substitucions: Armenteros per Lolo, m. 58;  Las Cuevas per Acuña, m. 74; Lobato per torres, m. 82.

 

Àrbitre: Ignacio Villanueva Iglesias, del comitè territorial gallec, assistit en bandes per Alfonso Costoya Rodríguez i Enrique José Ramos Ferreiros. Una única cartolina groga pel visitant Miguel Flaño, m.78.

 

Gols: 1-0: Colotto, m. 21; 1-1: Acuña, m. 44.

 

Incidències: Encontre corresponent a la penúltima jornada (37èna.) del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat davant 21.950   espectadors. S’ha guardat un minut de silenci abans de l’inici del partit en memòria de les víctimes de l’accident de l’equip infantil del FS Monterrubio de la Serena i del que va ser gerent del RCD Espanyol a la etapa de Julio Pardo, Joan Lacueva.  Presència nombrosa de seguidors del Club At. Osasuna a la pastilla habilitada per les aficions rivals (veure foto).