Adéu a la final. El somni ha sigut bonic, mentre ha durat...
L'Espanyol en cap moment ha donat la sensació de pogué amb els bascos.
Ha
sigut bonic mentre ha durat. El nostre somni d’arribar per tercer cop a la
final de Copa d’Espanya en aquest segle XXI se’ns ha esvaït i ens hem despertat
en mig d’un malson, en mig d’una pel·lícula de terror de la que no sabíem ben bé
si somniaven o era real. Al final, s’ha pagat i ben car les errades cara a porta del partit
d’anada on l’Espanyol tenia pràcticament caçats als lleons... però aquests
sortiren vius, i efectivament avui se’ns han menjat totalment.
A
alguns jugadors els hi ha vingut gran l’envit. La responsabilitat ha passat
factura a més d’un. Potser inclòs al tècnic. Potser inclòs a nosaltres
mateixos. Tots pensàvem que això podia succeir, però el nostre propi pensament
volia esborrat qualsevol sensació negativa, pecant potser d’una eufòria excessiva.
Les coses no han sortit bé des d’un bon principi.
A
Sergio i a l’equip se’ls podrà retreure el que vulguin en aquest partit. Però
ells ens han fet somniar arribant fins aquí, i gaudint com feia anys d’una competició
que la gran majoria pensàvem que no passaríem més ençà d’eliminar a l’Alavés
(i alguns pensaven que ni això, després de l’espectacle davant l’Eibar). Per tant,
gràcies per lo molt que hem gaudit, a l’equip i al seu tècnic. No ha pogut ser;
la història dels veritables catalans, dels pericos al món del futbol, s’ha forjat a base de rebre durs cops. A base de
rebre patacades de les que aixecant-se un s’acaba sent més fort. Aprendre de les errades i mirar cap endavant.
Ja no s’hi pot fer-hi res.
Més
greu per a la meva modesta opinió, ha sigut que lluny de seguir recolzant l’equip,
alguns han volgut profunditzar més en la ferida de la fractura política que a l’igual
que succeeix a la nostra terra, pateix l’Espanyol com a entitat plural reflex
de la pròpia societat. A aquestes
alçades ja no se si fan més mal els gols de l’Aduriz (un a cada camp), o les
actituds d’alguns que prefereixen desfogar-se obrint fissures dins la massa
social. Senzillament, un final gens esperat, i malauradament molt decebedor.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada