Laura,
capitana del Femení “B”, també posarà punt i final a la seva trajectòria amb el
RCD Espanyol, en marxar als EE.UU al Soccer Central Connecticut State
University. Una oportunitat d'aquelles que es presenten ben poques a la vida. Recordem que també va marxar als EE.UU. durant la temporada la que
també fou capitana del filial i jugadora del primer equip (on no va disposar d’oportunitats)
Mayra Tárraga. La situació al futbol
femení és tan crítica, que ja no només no es poden mantenir els puntals del primer
equip, sinó que també per causes varies, marxen les joves promeses del filial.
Laura Casanovas
Díaz (Sant Llorenç Savall, 2/08/1995), va arribar a l’entitat espanyolista en
2012 procedent del FC Sant Cugat Esport per incorporar-se al Femení “C” de l’entitat
perica. Ascendí al filial on ha jugat les dues darreres temporades, donant inclòs
el salt al primer equip en el tram final de lliga. S’ha volgut acomiadar de l’afició perica deixant
aquestes línies publicades en la seva pàgina personal de facebook i que se’n fa
ressò “espanyolbasefemení.worpress.com”
“Ahir van
acabar tres anys increibles portant la samarreta del RCDEspanyol. Des de que
vaig arribar m’he sentit com a casa, com si portés tota la vida allà… I això no
ho fa un club, un nom… Ho fan les persones que en formen part i m’han
acompanyat durant aquest temps. Haig de donar les gràcies per haver-me fet
millor futbolista i millor persona, aquí he aprés part del que sóc i se fer
ara, el fet de portar un escut com aquest, et fa formar part d’una familia…
M’han ensenyat a valorar, respectar,
patir, disfrutar, guanyar i perdre. Pero sobretot he tingut el plaer de sentir
la gran força d’aquest sentiment, portar el braçalet amb el gran 21… Això son
valors i espero tornar-los a sentir i portar en un futur. Per altra banda,
desitjo que el femení acabi tenint el reconeixement que es mereix per tot el
que ha donat a la seva història, s’ho mereix, i ens ho mereixem, tornarem a
créixer!
I per acabar, agraïr a totes les companyes, entrenadores i
entrenadors i fisios, per aquests tres anys, que fan possible que pugui fer un
salt per continuar aprenent i creixent. Gràcies de tot cor maravellosa minoria!
Res mai s’acaba si alguna cosa t’ho recorda.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada