dimecres, 24 de juny del 2015

LAURA, LA CAPITANA DEL FILIAL FEMENÍ, TAMBÉ MARXA.
SE'N VA ALS ESTATS UNITS I S'ACOMIADA DE L'AFICIÓ PERICA


Laura, capitana del Femení “B”, també posarà punt i final a la seva trajectòria amb el RCD Espanyol, en marxar als EE.UU al Soccer Central Connecticut State University. Una oportunitat d'aquelles que es presenten ben poques a la vida. Recordem que també va marxar als EE.UU. durant la temporada la que també fou capitana del filial i jugadora del primer equip (on no va disposar d’oportunitats) Mayra Tárraga.  La situació al futbol femení és tan crítica, que ja no només no es poden mantenir els puntals del primer equip, sinó que també per causes varies, marxen les joves promeses del filial.      

Laura Casanovas Díaz (Sant Llorenç Savall, 2/08/1995), va arribar a l’entitat espanyolista en 2012 procedent del FC Sant Cugat Esport per incorporar-se al Femení “C” de l’entitat perica. Ascendí al filial on ha jugat les dues darreres temporades, donant inclòs el salt al primer equip en el tram final de lliga.  S’ha volgut acomiadar de l’afició perica deixant aquestes línies publicades en la seva pàgina personal de facebook i que se’n fa ressò “espanyolbasefemení.worpress.com”


“Ahir van acabar tres anys increibles portant la samarreta del RCDEspanyol. Des de que vaig arribar m’he sentit com a casa, com si portés tota la vida allà… I això no ho fa un club, un nom… Ho fan les persones que en formen part i m’han acompanyat durant aquest temps. Haig de donar les gràcies per haver-me fet millor futbolista i millor persona, aquí he aprés part del que sóc i se fer ara, el fet de portar un escut com aquest, et fa formar part d’una familia…

M’han ensenyat a valorar, respectar, patir, disfrutar, guanyar i perdre. Pero sobretot he tingut el plaer de sentir la gran força d’aquest sentiment, portar el braçalet amb el gran 21… Això son valors i espero tornar-los a sentir i portar en un futur. Per altra banda, desitjo que el femení acabi tenint el reconeixement que es mereix per tot el que ha donat a la seva història, s’ho mereix, i ens ho mereixem, tornarem a créixer!

I per acabar, agraïr a totes les companyes, entrenadores i entrenadors i fisios, per aquests tres anys, que fan possible que pugui fer un salt per continuar aprenent i creixent. Gràcies de tot cor maravellosa minoria!

Res mai s’acaba si alguna cosa t’ho recorda.






S E N T I M E N T P E R I C O . C O M