Un cop més s’ha demostrat que si la retirada de la impugnació era per que no ens enfonsessin a segona els àrbitres, ha quedat palès la inutilitat d’aquest plantejament. Ens perseguiran igualment de la mateixa manera; per tant la dignitat davant de tot, per que ja n’hi ha prou de ser còmplices d’aquesta màfia i d’aquesta immundícia que persegueix el futbol nacional. Aquesta jornada queda ben delimitada, als diferents camps, per els robatoris que han patit uns equips, i els favor arbitrals d'atres i dels de sempre.
Valverde a la fi s’ha decidit per fer jugar a Iván-Tamudo, com referències ofensives, amb Coro i Rufete. A la defensa, ha debutat Chica, com lateral esquer, Lacruz ha tornat al eix , i Moisés i Fredson com a dobles pivots.
El partit ha sigut dolent en la primera part...un Espanyol nerviós en defensa (sobre tot com sempre en pilotes aèries), però que de mica en mica, s’ha anat asserenant, també propiciat per un Villarreal que ha jugat molt pel mig, i molt poc bagatge ofensiu d’uns i d’altres, si bé el conjunt local es pot dir que ha gaudit d’alguna ocasió més clara que las que ha tingut el conjunt perico.
La segona part Kameni ha fet la intervenció de la tarda amb resposta a una falta que ha llençat de manera magistral per Riquelme, i ha volat per rebutjar amb la punta dels dits. Iván de la Peña que a la primera part ho havia intentat amb una falta, molt ben llençada, ha tingut una ocasió, però per varies vegades s’ha entretingut, ha estat mol torpe amb l’esfèrica, i s’ha desbaratat el perill.
L’Espanyol a mida que anaven passant els minuts s’ha sentit amb més comoditat i seguretat, e inclòs en els deu últims minuts ha passat a dominar el joc i s’ha llençat a l’atac, disposant de llançaments des de la cantonada i fruit d’un d’ells, ha arribat la jugada polèmica de la jornada, quant Walter Pandiani mostrant un cop més la seva efectivitat al remat de pilotes centrades aconseguia al més pur estil Raducano el 0-1 al Madrigal, gol invalidat per el auxiliar, que de ben segur si hagués passat a un altre equip, seria portada de tots els mitjans de comunicació “allende de nuestras fronteras” durant moltes setmanes.
VILLAREAL CF: Viera: Josemi, Peña, Quique Álvarez, Arruabarena (José Enrique 11’), Marcos Senna, Riquelme, Cani, Jose Mari (Marcos 75’), Tacchinardi (Leandro Somoza 69’), Forlán.
RCD ESPANYOL: Kameni (8); Velasco(7), Jarque(7), Lacruz (6), Chica(7); Moisés,(6) Fredson (5), Rufete (4)(Moha 56’) (6), Coro (4), Iván de la Peña (6)(Zabaleta 90’) s.c.; Tamudo (4) (Pandiani 86’) (7)
Árbitre: Pino Zamorano, un zero. Com sempre el trist protagonista, d’un partit que l’Espanyol havia obtingut pràcticament ja, els tres punts, i a instàncies del seu nefast auxiliar, ha anul·lat un gol per que segons ell, la pilota havia sortit amb paràbola fora per la línia de fons, cosa que no ha vist ningú si no ell. Molt fi ha filat aquest senyor, segur que a altres camps que tots sabem no es hagués atrevit a invalidar-lo. Targes a Quique Álvarez, Jose Mari, per el conjunt local i a Moisés, per part perica.
Estadi: El Madrigal. Vila-Real.
El jugador perico del partit: KAMENI. Com tota la defensa, Carlos Kameni, ha estat molt segur, i amb la pilota que ha tret al llançament de Riquelme ha salvat al partit. Esperem que sigui un pas més a retrobar el millor Kameni de fa dues temporades.
FOTOS: el mundo.es
.jpg)
2 comentaris:
És mot trist que una vegada més en Pino Zamorano sigui el protagonista del partit!
Josep Maria felicitats pel blog!
Gràcies, però a vegades veient el que s'ha de veure, un ho engegaría tot a rodar... però bé, em dec als que hem llegiu, i per aquest respecte continuo malgrat tot el que es té que patir i empasar-se l'afició.
Publica un comentari a l'entrada