Foto: josep maria.
El primer cop que va assolir els quarts de final el RCD Espanyol va ser a la anomenada Copa de Ciudades en ferias, la temporada 1961-62, després de deixar fora al Hannover 96 alemany i al Birmingham City anglès, i li tocava enfrontar-se al Crvena Zvezda (Estrella Roja de Belgrad).
El primer partit es jugava a Sarrià l’un de febrer de 1962 i va acabar amb un curt 2-1 sota la direcció tècnica de Julián Arcas, l’Espanyol va formar amb:
Benito Joanet; Víctor Manuel Rivas, Juan Bartolí, Amaro Dauder; Abel Hernández, José Sastre; Zoltán Czibor, Santos Bedoya, Carranza, José Hector Rial, Antonio Camps.
Els gols van ser marcats per: 0-1 Stipic m. 12, 1-1 Camps, m.55, 2-1 Camps, m. 77
La tornada a Belgrad es va jugar el 14-3 de 1962 en un camp nevat fins límits inimaginables, on l’Espanyol va sucumbir estrepitosament (5-0), fruït d’aquestes tremendes inclemències climatològiques.
El conjunt perico va formar amb: Benito Joanet,( Rafael Piris m. 46), Antonio Argilés, Abel Hernández, Juan Bartolí; Luis Muñoz, Victor Manuel Rivas; Ernesto Domínguez, Santos Bedoya, José Sastre, Ramón S.Carranza, Antonio Camps.
La segona ocasió que va accedir a quarts de final, també va caure eliminat. Va ser la segona participació perica a la Copa de Ciudades en Ferias de la temporada 1965-66. Primer van eliminar al Sporting de Lisboa en tres partits, després de forçar el desempat en un mític e inoblidable partit per els que el van viure remuntant un 0-3 advers més un gol de l’anada.
Després va tocar el torn al Bandera Roja de Brassov també en tres partits, aquest cop amb el desempat a fora amb gol de Cayetano Re.
Però un cop més en els quarts de final es trobava un obstacle insalvable; aquella vegada en forma de dos partits de la màxima en que malauradament es decantarien en favor dels veïns, llavors, de l’altre cantó de la diagonal.
En el Nou Camp van jugar, sent el tècnic perico José Espada: Carmelo, Juan Manuel, Mingorance, Granero; Sabaté, Riera; Rodri, Ramírez, Idígoras, José María, Re.
La derrota per idèntic resultat (1-0) va tornar a produir-se a Sarrià on l’Espanyol va alinear a Carmelo, Juan Manuel, Mingorance, Granero; Sabaté, Idígoras; Re, Ramírez, Di Stèfano, Rodilla , José María.
I la darrera ocasió que el conjunt blanc i blau va assolir els quarts de final en competició europea va tenir lloc en la mítica UEFA del 1987-88.
Després de deixar fora a equips del potencial del Borussia de Moenchengladbach, al AC Milan, i al Internazionale de Milan (Inter), l’Espanyol s’enfrontava al desconegut conjunt txec del Vitkovitce, disputant també com ara en aquella ocasió, l’anada com a local.
Era un 2 de març de 1988 i l’Espanyol va derrotar per dos gols a zero al conjunt txec.
Per part perica van sortir a la gespa de Sarrià:
N’Kono, Urkiaga, Míguel Ángel, Soler, Orejuela, Lauridsen, Zubillaga, Golobart, Valverde, Pineda i Losada. Substitucions; Francis per Golobart m.60 i Zúñiga per Pineda, m. 69 (Suplents; Melendez, Job, Pichi).
Per part del Witkovice: Jaroslav Zápalka; Miroslav Karas, Miroslav Kadlec, Oldrich Škarecký, Vlastimil Staricný; Stanislav Dostál, Alois Grussmann, Miroslav Chmela, Jirí Bartl; Ludek Kovacík, Rostislav Jerábek. Sustitucions; Houxka per Jerabek, m.65, (Suplents; Keler, ps., Kusner, Sourek, Hubek) Entrenador: Ivan Kopecky
Àrbitre; Joel Quiniou, francès. Targes grogues a Skarcky, Jarabec, en la primera part i en la segona Orejuela, Zúñiga,
Gols: 1-0 Lauridsen m. 32, 2-0 Pineda, m. 69.
I després es va anar a territori de l’antiga Txecoslovàquia, a Ostrava, i l’Espanyol amb absència de Thomas N’Kono i amb Carlos Meléndez “Macario” a la porteria i una defensa “numantina” va defensar el zero a zero amb tot l’ànima.
Pot ser va ser un mal exemple, per l’orgullós i prepotent tècnic de Baracaldo; (i ja em perdonareu que no citi el seu cognom, quant parlem de la UEFA, per que la ombra de Leverkussen sempre estarà planejant sobre ell). Pot ser va veure que ell tenia aquella sort, aquella predestinació a ser campió, i no necessitava ni N’Konos, ni Lauridsens ,Valverdes, Pinedas ni que el fos... amb defensar un zero a zero ja en tenia prou...
Bé fet aquest incís en forma de petit comentari al marge, direm que aquell 17 de març a Ostrava, els equips van formar amb els següents homes:
Witkovice; Jaroslav Zápalka; Miroslav Karas, Miroslav Kadlec, Alois Grussmann, Vlastimil Staricný; Stanislav Dostál, Bohuš Keler (Jirí Šourek 46´), Jirí Bartl; Zbynek Houška (Oldrich Škarecký 46´), Ludek Kovacík, Miroslav Chmela
RCD Espanyol. Melendez, Job, Soler, Miguel Àngel, Francis, Zubillaga, Valverde, Iñaki, Pichi Alonso, Orejuela, Urkiaga. Substitucions; Gallart per Orejuela, m. 66, i Golobart per Francis m. 70
Àrbitre: Albert Thomas, holandès. Targes grogues a Karas , m. 40, Sourek, m. 80, Kovacik m 83, i per part perica a Zubillaga m. 75 i Pichi m. 86
Estadi de Bazali (Ostrava): 30.000 espectadors.
Ara toca el Sport Lisboa e Benfica. Una plaça per les semifinals és el premi. Em sembla que val la pena, ¿oi?...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada