divendres, 6 d’abril del 2007

L'ESPANYOL DESAPROFITA UN 3-0

I ES COMPLICA LA VIDA (3-2)







fotos: josep maria


En dos minuts, L’Espanyol llença l’esforç de tot un partit.

Faltant mitja hora, el conjunt de Valverde guanyava per un contundent i pràcticament en cas de conservar-lo, decisiu 3-0. I en un obrir i tancar d’ulls, en dos minuts per ser exactes, han llençat mitja eliminatòria per la borda. Tocarà patir i molt a la tornada, i es necessitarà apel·lar a l’èpica per pogué passar una eliminatòria que gairebé teníem en el sac...

Sorprenentment, Valverde ha apostat per els dos jugadors que per lleus lesions (Chica i Riera) semblaven que no anaven a sortir, al menys d’inici. I cal dir que han estat dels millors de l’encontre. Era l’equip de la lliga, salvant la porteria, on Gorka (el titular dels partits de UEFA) ha continuat sota pals.

L’Espanyol ha imposat un fort ritme ja d’inici, pressionant amunt i tocant l’esfèrica. Al primer minut Rufete ja ha portat perill, desdoblant-se Zabaleta, encara que la centrada d’aquest últim ha estat rebutjada per la defensa visitant. Anderson de seguida ha vist la targeta groga. L’Espanyol portava perill per bandes, on Riera amb l’ajut d’un incombustible Chica aportaven un plus de profunditat desbordant en més d’una ocasió.

Tamudo en una preciosa jugada després del toc de Luis García, deixa en evidència al defensor portuguès David Luiz en una auto passada, i davant la sortida de Quim, fa pujar el primer gol al marcador, davant l’alegria de la parròquia blanc i blava que veia com l’Espanyol era el de les millors nits europees.

L’Espanyol jugava be, el Benfica escassament s’apropava a l’àrea local, i en el minut 34, una jugada de tot l’atac blanc i blau, acaba amb una centrada de Luis que no arriba Tamudo, bastant passada i Riera a l’altre banda, l’esquerra, es fa amb la pilota i encarant porta remata amb la fortuna que el rebuig de Nelson, acaba fent que l’esfèrica acabi entrant a la porteria de Quim. Era el segon, i les coses es posaven molt bé per el conjunt d’Ernesto Valverde.

Simao és a punt d’escurçar distàncies en el marcador al rematar a boca de gol una centrada de Nelson, però un molt inspirat Gorka es llueix rebutjant com pot la pilota.

Fernando Santos no espera més, i fa sortir a Rui Costa, que ha estat el veritable cervell del conjunt portuguès, mentre el nostre crack, el que demana un munt d’anys i de diners a l’hora de renovar, passava amb més pena que glòria en el terreny de joc.

En les acaballes del primer temps de nou Nuno Gomes es a punt de marcar al rematar el llançament d’una falta, i novament Gorka Iraizoz fa una intervenció sensacional enviant la pilota a còrner.

Eren els pitjors moments... El Benfica pressionava i es llençava a la recerca d’un gol que el tornés a ficar en el partit. Gorka de nou providencial, rebutja un llançament des de la frontal de Petit, a falta de dos minuts per els quaranta cinc.

La segona part comença amb trets de Simao, que se’n va fora, i de Ivan de la Peña a les mans del porter portuguès. Per problemes físics, Tamudo deixa el lloc a Walter Pandiani, a poc de començar el segon temps. Micolli ocupa el lloc del davanter Derlei el conjunt visitant.

I en el minut dotze de la segona part una jugada iniciada per banda esquerra, passa per tot l’atac català i la centrada per banda dreta massa passada arriba a Riera, que para, retalla i centra magníficament per que el màxim golejador de la UEFA d’enguany remati de cap aconseguint un gran gol i posant el tres a zero en el marcador.

Semblava que tot estava fet. Semblava que l’Espanyol golejaria al Benfica i se’n portaria cap a Lisboa una renda més que suficient. Però no ha estat així.

El Benfica se n’ha anat amunt, i l’Espanyol a començat a perdre el rumb en el terreny de joc, i Ernesto Valverde li ha costat molt de reaccionar. L’entrada del italià ha donat molta més mobilitat a l’atac lisboeta. Chica ja ha tingut que tallar una centrada enverinada per banda esquerra de l’atac visitant abans del remat de qualsevol dels dos davanters que allà es trobaven.

I arriba el maleït minut 62. i com si d’aquella mateixa maledicció es tractés (la del 3-0 de Leverkussen), l’equip desapareix del camp en dos minuts fatídics. Primer Simao demana penal en una caiguda dins l’àrea que el col·legiat holandès no aprecia punibilitat. La següent jugada, deixa continuar la jugada en la que l’Espanyol reclama posició anti reglamentaria, és aprofitada per Miccoli que trenca el fora de joc, i cedeix a Nuno Gomes que a plaer fa pujar el primer gol visitant.

En teoria no tenia que significar més problemes que els pròpiament derivats d’escurçar la renda que el conjunt català disposava cara al partit de tornada, però en realitat a anat molt més lluny.

L’Espanyol s’ha vingut avall moralment, i això ha estat aprofitat per Simao que ha deixat en evidència a un Pablo Zabaleta que ha fet un bon primer temps però que entre la targeta groga que ha vist al 25’ i les forces justes al no estar al mateix ritme que els seus companys després del període d’inactivitat per la lesió que va patir, la segona part ha estat molt per sota. Com dèiem, Simao, ha retallat a Zabaleta, i ha encarat porteria, rebotant en Jarque la pilota i acabant entrant, en una jugada molt similar per el seu desenllaç al que ha significat el segon dels pericos.

Quedava un munt de minuts i podia passar qualsevol cosa. A punt ha estat el Benfica de fer el tercer que hagués posat coll amunt l’eliminatòria més encara del que ara mateix està. Micolli ha donat un altre ensurt en una centrada molt tancada que a punt ha estat de significar l’empat a tres.

Valverde ha donat entrada a Lacruz per Zabaleta. Rui Costa ha llençat des de la frontal. Micolli s’ha plantat sol davant Gorka creuant massa l’esfèrica, i el greg Karagounis ha posat a prova a Gorka que ha fet una gran parada, rebutjant el seu llançament.

L’Espanyol amb la entrada de Ito per un esgotat Rufete, i el lògic conservadorisme visitant davant el que poden considerar un gran resultat tenint en compte el que havia succeït, ha originat que mica a mica, el conjunt perico anés tornant a dominar, i es treies de sobra el angoixant domini dels portuguesos.

I fruït del millor control del joc en els darrers minuts, Walter Pandiani ha tingut dues ocasions per aconseguir el 4-2. La llàstima es que el punt de mira del “Rifle Pandiani” no té la mateixa precisió quan es tracte de “disparar” amb el peu que amb el cap. En el 36, ha rematat tant malament com ha sabut, i en el darrer minut després d’una pilota robada per Ito que ha passat en profunditat al uruguaià, i aquest davant la sortida del meta portuguès no ha esta encertat i li ha rematat la pilota al cos del porter visitant.

Abans Ito havia llençat des de la frontal un fort tret que Quim havia tret com havia pogut sense que la pilota morta del refús pogués ser rematada per cap davanter perico.

Tocarà patir, però tot es possible en aquest Espanyol capaç del millor i del pitjor. Avui hem sortit de l’Olímpic amb mal sabor de boca. Més que rés per la manera en que s’han produït les circumstàncies; no obstant, l’Espanyol ha guanyat l’encontre, continua invicte a la competició, i trist seria que la primera derrota el fes fora de la mateixa.

Això si, no val a badar. Les àguiles han demostrat ser massa rapinyaires per uns innocents pericos. Però David va guanyar a Goliat. I el futbol és totalment diferent. Solament es tracta de tenir un bon dia. El conjunt de Valverde està capacitat per empatar en Lisboa. D’aquí a una setmana sortirem de dubtes.


FITXA TÈCNICA
RCD Espanyol: Gorka (8), Zabaleta (5) (Lacruz m. 68) (6), Chica (7), Jarque (6), Marc Torrejón(6); Moisés(7), De la Peña (3), Rufete (5)(Ito m. 78) (7), Riera (8), Luís García (5) i Tamudo (7) (Pandiani, m.52) (6)

SL Benfica; Quim, Anderson, Leo, David Luiz, Nelson, Petit, Joao Coimbra, (Rui Costa, m. 35), Karagounis, Simao, Nuno Gomes, i Derlei (Micolla, m. 56)

Àrbitre: Braamhar Eric (Col·legi holandès). Targes grogues a Zabaleta (min.25), Riera (min.63), i a Anderson (min.3), Simao (min.36) per part portuguesa.

Gols: 1-0 Tamudo, m. 13, 2-0 Nelson,p.p. 3-0, Pandiani, m. 57, 3-1 Nuno, 62 3-2 Simao, m. 64

Incidències; Estadi Olímpic de Montjuïc, 25100 espectadors. Presència de varis milers de seguidors portuguesos que han llançat al menys dues bengales, per no perdre la dolenta costum. Camp en bones condicions malgrat la pluja que ha caigut aquests dies. La gespa mullada ha facilitat molt la circulació de la pilota.

El millor del partit: Albert Riera.







S E N T I M E N T P E R I C O . C O M