Reprodueixo la carta que va tenir a bé publicar-me el periòdic perico Blanc i Blau en la seva edició del dissabte dia 23 del present, en la secció Fòrum Bib.
És una carta escrita el dia 18 de Juny després del final de la lliga 2006/07. Per cortesia i agraïment al diari Bib, no l’ha he publicat fins ara.
És una carta escrita el dia 18 de Juny després del final de la lliga 2006/07. Per cortesia i agraïment al diari Bib, no l’ha he publicat fins ara.
TRETZE DIES DE VERGONYA.
Ara que tot afortunadament ha passat i amb més calma i amb la tranquil·litat i serenor que es respira a aquesta Barcelona òrfena de títols, voldria donar la meva modesta opinió de moltes coses vistes i sentides aquests tretze dies de vergonya tal com he titulat aquest escrit. No sé si començar per el principi o per el final, tan és...
Cronològicament ho farem; i per tant començarem per aquesta devaluada e insultant per la nostra terra, “Catalunya Cup” en la que per molt que digui o desdigui el Senyor Roche, ja tenia adjudicat el campió abans inclòs de la disputa de les semifinals, i on els dos equips fundats per catalans, Gimnàstic i Espanyol van patir dos robatoris a cop de xiulet de Liarte i Estrada (ja els hi pot donar una condecoració, senyor Laporta, som-hi que ja triga massa).
Va ser un anticipi del robatori “dels més grans” (Rodríguez Santiago) dies després del mini-derbi... El “A por ellos” del MD, no deixava lloc per els dubtes. Seriem el sparring d’un equip necessitat (més del que ens podíem pensar) de títols. Vergonyosa e indecents a ulls de qualsevol analitzador objectiu de la realitat esportiva d’aquest país de pensament únic, el tractament “intoxicatiu” dels mitjans catalans, (perdó culés), amb el tema del trampós gol amb la mà de Messi; Bakary (en el derbi infantil del Campionat de Catalunya a Canovelles que l’Espanyol va guanyar) ja ho va intentar hores abans, i més descaradament encara, però amb frustrats resultats, (no va entrar la pilota, i va ser amonestat). Es veu que la pedrera blaugrana té bons mestres en “l’art” de l’ aprenentatge a lladregot.
Indecent, impresentable i vergonya aliena el que vaig sentir veient les actituds a la llotja del Camp Nou, en aquelles imatges de TV., que quedaran per la posteritat, del senyor Laporta (intentaré ser educat), acompanyat per les més altes jerarquies polítiques del nostre país Catalunya (nació, comunitat, regió, això a gust del lector). Masses consellers del RCD Espanyol hi havia allà... i un d’ells Pere Botet, va “gaudir” del bé que es passa en aquell lloc amb aquests individus. Tamudo va ser involuntari (¿o no?...), protagonista d’una lliga en la que dos presidents impresentables lluitaven per ella, exhibint les pitjors misèries de la condició humana.
Deplorable l’actitud (“pataleta” de nen petits) de molts impresentables comentaristes i periodistes al endemà de la tragèdia a Ca’n Barça. Va fer molt mal, Tamudinho... Molt mal... i no estaven preparats... Vàrem poder sentir com funcionaris públics a sou del pressupost oficial feien autèntics mítings fruïts de la impotència i del odi i lluny de la seva condició de suposats professionals i alguns torno a dir, a sou del pressupost públic. ¿Era per l’aspecte esportiu, Manel Fuentes i cía? En tal cas, patètic el teu forofisme i mal saber perdre...¿Era per connotacions polítiques, que dones o treus certificats de catalanitat? Home, tu tampoc tens el cognom molt català per fer-ho... (jo de tu almenys, no ho faria)
Per rematar la intolerància, fets com els atacs de “kale borroka” que van patir gent de l’Espanyol, com la Penya de Sant Cugat o la casa del nostre president a Vilassar... (tampoc m’oblido dels impresentables que també patim al nostre club i de la agressió per part d’un seguidor no soci de l’Espanyol a un camera de TV3 a Sabadell també igualment condemnable i no justificat malgrat l’actitud impresentable dels locutors de l’ens televisiu català en aquell partit i d’aquell ex àrbitre de pacotilla dit Sergi Albert, que amb les mentides que compta ja inclòs ni del nom es pot refiar un..., si el del “ fora de joc per el nas”).
I per acabar el vergonyós espectacle, ahir darrera parada; Em va causar una molt trista impressió veure el molt honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Benach (torno a ser educat), amb els auriculars escoltant el partit del Madrid xiuxiuejant-li a Laporta les novetats... Que baix caiem, ¿oi, senyor Benach? Una persona tal “distingida” com vostè, que va venir a Sadrià un dissabte de nit amb dos guardaespatlles per que en un partit femení de cadets davant vint persones o trenta de públic (bé de personal futbolístic, de públic érem quatre o cinc, ja no me’n recordo amb total exactitud), posat a les ordres d’un element gendre i cunyat de feixistes...
Darrerament dir que em semblen igual de impresentables molta gent del Real Madrid, començant per el seu president que ja celebrava el títol (me n’alegro que ho hagi passat tan malament davant el Mallorca), amb una falta total de respecte a la resta d’equips (Zaragoza, Mallorca) posant-se a l’alçada de “Jan”, que ja es força difícil. Per cert, TV3, va fer un gran esforç en el gol a gol d’ahir, per trobar una petita bandera del RCD Espanyol en la Cibeles... ¡Gran treball i bona tasca, entre tants milers i milers de madridistes! Espero informin també detalladament dels incidents que va haver-hi al Nou Estadi de Tarragona amb la diferència del que és una anècdota legítima i sense més importància, del que son fets violents i totalment indesitjables en un camp de futbol. Per cert, ¿no havien deixat d’existir els Boixos Nois?
No vull acabar aquest llarg comentari, sense dir ben alt que m’ha alegro que el FC Barcelona no hagi sigut més campió que d’una Supercopa amb alineació indeguda permesa i d’una devaluada Copa Catalunya amb robatoris descarats ja en la semifinal i posteriorment en la final. Em nego a ser políticament correcte. No és cap delicte, com tampoc ho era que Tamudo marqués els dos gols al Camp Nou. És un esport i sempre hi hagut una rivalitat entre ambdós clubs. I per tant no és cap delicte torno a dir no ser culé mal pesi a senyors com Portabella (es pot ajuntar amb el japonès) o Benach, a Fuentes, i Basté per citar-ne uns quants... I repeteixo .. No me n’alegro que la hagi guanyat el Madrid, preferia qualsevol altre club, però si que gaudeixo de veure com aquells que durant gairebé 107 anys no han perseguit altre cosa que la desaparició del RCD Espanyol, es queden amb un pam de nassos .
Ara que tot afortunadament ha passat i amb més calma i amb la tranquil·litat i serenor que es respira a aquesta Barcelona òrfena de títols, voldria donar la meva modesta opinió de moltes coses vistes i sentides aquests tretze dies de vergonya tal com he titulat aquest escrit. No sé si començar per el principi o per el final, tan és...
Cronològicament ho farem; i per tant començarem per aquesta devaluada e insultant per la nostra terra, “Catalunya Cup” en la que per molt que digui o desdigui el Senyor Roche, ja tenia adjudicat el campió abans inclòs de la disputa de les semifinals, i on els dos equips fundats per catalans, Gimnàstic i Espanyol van patir dos robatoris a cop de xiulet de Liarte i Estrada (ja els hi pot donar una condecoració, senyor Laporta, som-hi que ja triga massa).
Va ser un anticipi del robatori “dels més grans” (Rodríguez Santiago) dies després del mini-derbi... El “A por ellos” del MD, no deixava lloc per els dubtes. Seriem el sparring d’un equip necessitat (més del que ens podíem pensar) de títols. Vergonyosa e indecents a ulls de qualsevol analitzador objectiu de la realitat esportiva d’aquest país de pensament únic, el tractament “intoxicatiu” dels mitjans catalans, (perdó culés), amb el tema del trampós gol amb la mà de Messi; Bakary (en el derbi infantil del Campionat de Catalunya a Canovelles que l’Espanyol va guanyar) ja ho va intentar hores abans, i més descaradament encara, però amb frustrats resultats, (no va entrar la pilota, i va ser amonestat). Es veu que la pedrera blaugrana té bons mestres en “l’art” de l’ aprenentatge a lladregot.
Indecent, impresentable i vergonya aliena el que vaig sentir veient les actituds a la llotja del Camp Nou, en aquelles imatges de TV., que quedaran per la posteritat, del senyor Laporta (intentaré ser educat), acompanyat per les més altes jerarquies polítiques del nostre país Catalunya (nació, comunitat, regió, això a gust del lector). Masses consellers del RCD Espanyol hi havia allà... i un d’ells Pere Botet, va “gaudir” del bé que es passa en aquell lloc amb aquests individus. Tamudo va ser involuntari (¿o no?...), protagonista d’una lliga en la que dos presidents impresentables lluitaven per ella, exhibint les pitjors misèries de la condició humana.
Deplorable l’actitud (“pataleta” de nen petits) de molts impresentables comentaristes i periodistes al endemà de la tragèdia a Ca’n Barça. Va fer molt mal, Tamudinho... Molt mal... i no estaven preparats... Vàrem poder sentir com funcionaris públics a sou del pressupost oficial feien autèntics mítings fruïts de la impotència i del odi i lluny de la seva condició de suposats professionals i alguns torno a dir, a sou del pressupost públic. ¿Era per l’aspecte esportiu, Manel Fuentes i cía? En tal cas, patètic el teu forofisme i mal saber perdre...¿Era per connotacions polítiques, que dones o treus certificats de catalanitat? Home, tu tampoc tens el cognom molt català per fer-ho... (jo de tu almenys, no ho faria)
Per rematar la intolerància, fets com els atacs de “kale borroka” que van patir gent de l’Espanyol, com la Penya de Sant Cugat o la casa del nostre president a Vilassar... (tampoc m’oblido dels impresentables que també patim al nostre club i de la agressió per part d’un seguidor no soci de l’Espanyol a un camera de TV3 a Sabadell també igualment condemnable i no justificat malgrat l’actitud impresentable dels locutors de l’ens televisiu català en aquell partit i d’aquell ex àrbitre de pacotilla dit Sergi Albert, que amb les mentides que compta ja inclòs ni del nom es pot refiar un..., si el del “ fora de joc per el nas”).
I per acabar el vergonyós espectacle, ahir darrera parada; Em va causar una molt trista impressió veure el molt honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Benach (torno a ser educat), amb els auriculars escoltant el partit del Madrid xiuxiuejant-li a Laporta les novetats... Que baix caiem, ¿oi, senyor Benach? Una persona tal “distingida” com vostè, que va venir a Sadrià un dissabte de nit amb dos guardaespatlles per que en un partit femení de cadets davant vint persones o trenta de públic (bé de personal futbolístic, de públic érem quatre o cinc, ja no me’n recordo amb total exactitud), posat a les ordres d’un element gendre i cunyat de feixistes...
Darrerament dir que em semblen igual de impresentables molta gent del Real Madrid, començant per el seu president que ja celebrava el títol (me n’alegro que ho hagi passat tan malament davant el Mallorca), amb una falta total de respecte a la resta d’equips (Zaragoza, Mallorca) posant-se a l’alçada de “Jan”, que ja es força difícil. Per cert, TV3, va fer un gran esforç en el gol a gol d’ahir, per trobar una petita bandera del RCD Espanyol en la Cibeles... ¡Gran treball i bona tasca, entre tants milers i milers de madridistes! Espero informin també detalladament dels incidents que va haver-hi al Nou Estadi de Tarragona amb la diferència del que és una anècdota legítima i sense més importància, del que son fets violents i totalment indesitjables en un camp de futbol. Per cert, ¿no havien deixat d’existir els Boixos Nois?
No vull acabar aquest llarg comentari, sense dir ben alt que m’ha alegro que el FC Barcelona no hagi sigut més campió que d’una Supercopa amb alineació indeguda permesa i d’una devaluada Copa Catalunya amb robatoris descarats ja en la semifinal i posteriorment en la final. Em nego a ser políticament correcte. No és cap delicte, com tampoc ho era que Tamudo marqués els dos gols al Camp Nou. És un esport i sempre hi hagut una rivalitat entre ambdós clubs. I per tant no és cap delicte torno a dir no ser culé mal pesi a senyors com Portabella (es pot ajuntar amb el japonès) o Benach, a Fuentes, i Basté per citar-ne uns quants... I repeteixo .. No me n’alegro que la hagi guanyat el Madrid, preferia qualsevol altre club, però si que gaudeixo de veure com aquells que durant gairebé 107 anys no han perseguit altre cosa que la desaparició del RCD Espanyol, es queden amb un pam de nassos .
I no passa rés, Catalunya seguirà sent gran per que un club que actua com un vulgar lladregot i totalment anti esportiu no hagi guanyat. ¡ Fins aquí podríem arribar, que un territori, una nació, una comunitat, un col·lectiu, una societat depengués d’un resultat esportiu de un grup d’estrangers mercenaris !
.jpg)
3 comentaris:
Buena carta sin duda. A veces, las cosas pasan y uno pues se olvida, pero el otro día leí o escuché en la radio, ahora no lo recuerdo bien, que en las últimas 3 finales de la Copa Cataluña, jugadas las 3 contra el f.c. barcelona, nos han anulado 4 goles. 4 en 3 partidos, de los que como mínimo, que yo recuerde, 2 eran legales. Además, en uno de esos partidos también hubo un penalty clarísimo no pitado y es mas, en la final que ganamos en septiembre, creo recordar que el árbitro nos pitó un penalty en contra en el último minuto en una falta que fue un metro fuera del área y que menos mal que el línier que estaba al lado tuvo el valor de decir la verdad.
Si la que ganemos con gol de Coro, se le anuló un gol clarísimo a Luis García y el árbitro ya pitaba penal al último minuto si no por que lo corrigió el línier por lo descarado de la jugada. En la anterior final, con Lotina, nos robaron también anulando un gol legal a Dani García, y otras hitorias que ya no recuerdo bien.
Saludos.
Josep Maria.
MOLT BÉ AMIC EN JOSEP MARIA CONTINUA AIXÍ RECLAMANT CONTRA LES INJUSTÍCIES QUE FAN AL NOSTRE CLUB EN LA NOSTRA TERRA,ETS UN GRAN PERICO I ESPANYOLISTA.
Publica un comentari a l'entrada