diumenge, 24 de juny del 2007

3:1 ¡¡¡ SI, SI, SI...ANEM A MADRID !!!

Adriana amb dos gols, ha obert les portes de la final.



¡¡¡¡ FINALISTES DE LA COPA DE LA REINA !!!!

El RCD Espanyol s’ha classificat per jugar la sisena final de la Copa de la Reina de la seva història, al derrotar al Rayo Vallecano per 3-1 en una grandiosa segona part.

Les noies de Santi Fernández han tornat a fer història, i disputaran el dissabte proper la gran final davant el guanyador del partit que avui disputaran Llevant i Sevilla a Nazaret.
L’escenari serà el camp de Garcia de la Mata. Ja confirmarem horaris i demés històries.

L’Espanyol sorprèn al Rayo només començar
En efecte, encara no s’ha havien complert vint segons de joc, quan el conjunt català s’ha avançat en el marcador gràcies a una jugada en la que Adriana ha cedit al centre a Sara qui li ha tornat la pilota, amb un Rayo encara no ben posicionat sobre la gespa, i la golejadora perica, amb una bona definició col•loca a l’Espanyol per davant en el partit; recordem que l’eliminatòria amb l’empat a zero, les catalanes ja passaven gràcies a l’empat a dos gols del partit d’anada.

Reacciona el Rayo
Però el Rayo no ha trigat gaire en reaccionar, i als vuit minuts, Sonia Bermúdez ha aprofitat una errada defensiva per establir les taules en el marcador. Gerro d’aigua freda per les espanyolistes, i eliminatòria que es complica ja que les madrilenyes es trobaven en aquells moments a un sol gol de la classificació.

Domini madrileny, però les millors ocasions, blanc i blaves
Un llançament de Sara surt fora a poc del pal esquer. Carol disposa en el 21 d’una gran ocasió al rematar de cap i obligar a Alícia a lluir-se enviant la pilota a còrner. Marta Torrejón no ha pogut rematar de cap una centrada molt tancada de Noemí, al segon pal.

L’ocasió més clara del RCD Espanyol ha arribat passada la mitja hora de joc. Noemí Rubio (està en un moment de forma i de joc impressionant) ha fet un llançament des de fora de l’àrea i s’ha estavellat l’esfèrica en el travesser de la porteria d’Alícia, i el refús, l’ha recollit Sara rematant malament fora en el segon pal.

Laura Falces ho ha intentat però el seu llunyà xut ha estat ben blocat per una Alícia ben col•locada. Carol en una discutida acció dins l’àrea s’ha guanyat una targeta groga en la que el col•legiat Bauló no ha volgut saber rés.





Cristina en dos temps, ha evitat que el Rayo s'avancès 1-2 , en el m. 44



Cristina, evita el gol del Rayo, en el pitjor moment
En les acaballes del primer temps, en un altre jugada en la que el Rayo ha desbordat i superat a la defensa perica (no n’hi ha hagut gaires en comparació amb els dos darrers enfrontaments amb les rayistes, però sempre amb molt de perill), i Natalia de Pablos (sempre un perill per les defenses aquesta noia) no ha pogut superar a Cristina que en dos temps ha pogut refusar la pilota salvant l’Espanyol de l’1-2.

Però d’un hipotètic 1-2 s’hagués pogut passar a un resultat positiu per l’Espanyol, ja que en el contracop de l’anterior jugada esmentada la pilota arriba a Adriana que en jugada individual, la protagonista del partit d’avui, ha cedit en darrera instància al segon pal en comptes de xutar (ho tenia difícil) però la passada complicada i excessivament imprecisa no ha pogut estar aprofitada per Sara en el segon pal.


Lara Rabal, titular en aquest final de temporada.



El Rayo dominava, l’Espanyol ho passava malament
L’Espanyol no trobava la manera de imposar el seu joc, davant un conjunt molt lluitador, ràpid en les contres i amb molt bona tècnica. Aquest Rayo si que és el que abans de començar la temporada sortia com a candidat al títol en totes les travesses i no el que va fer una primera volta molt discreta. Santy havia alineat davant la baixa una setmana més de Anne, a Falces en el lateral dret en comptes de la jove Rocío que havia actuat en aquesta posició les darreres setmanes. A més havia optat per variar el sistema tàctic jugant amb un 4-4-2 en comptes del famós 4-3-3 amb el trident màgic Adriana-Cubí-Sara, sacrificant la centre davantera per donar més consistència al mig del camp amb Lara, Carol, i en tasques de creació a Raquel i a Noemí. En aquest primer temps, tot i que l’eliminatòria continuava en el costat perico, la incertesa i el no acabar de fer-se amb el centre del camp eren les notes predominants.

Un segon temps, altre cop, esplèndid
Tot i que Mari Paz Azagra ha donat el primer ensurt, ha estat Adriana, aprofitant una passada en profunditat de Lara, i amb una perfecta definició altre vegada, de xut creuat supera a la portera Alícia Gómez. L’eliminatòria es tenyia de color blanc i blau.

Però el Rayo Vallecano no estava per la labor de facilitar les coses i ho continuava intentant, ja que llavors necessitava un gol per forçar la pròrroga. Després d’una erràtica sortida de Cristina, Chola treu sota pals la pilota evitant l’empat en el que va ser la jugada més perillosa del conjunt de Vallecas en tot el segon temps.

La sentència
Després d’un xut per sobre del travesser de Noemí, arriba la jugada decisiva que sentenciava l’eliminatòria i classificava ja virtualment al conjunt català per la final; Sara en jugada individual es marxa i davant la sortida desesperada d’Alícia, aquesta l’ha fa caure dins l’àrea i l’àrbitre aquest cop no ho dubta assenyalant el màxim càstig. Noemí Rubio és l’encarregada de transformar el penal, i ho fa amb la seva serenitat i classe habitual, posant el 3-1 que ja seria definitiu, ja que situava al Rayo a dos gols de la classificació, objectiu aquest que amb el pas dels minuts semblava ja utòpic, més encara tenint en compte que amb la moral pujada, les espanyolistes defensaven cada cop amb molta més consistència, i el mig del camp tocava amb molta més seguretat.

Moments de domini del Rayo infructuosos
El conjunt de Vallecas ha dominat i durant una estona ha posat cercle a la porteria de Cristina però sense gaudir de clares ocasions de gol. En canvi, Noemí ha posat a prova un cop més a Alícia en el llançament magistral d’una falta que la portera visitant envia a còrner amb moltes dificultats.
Raquel estavella sobre la tanca un lliure indirecte que l’àrbitre ha xiulat dins l’àrea rayista a vuit metres de la línia de gol. Sara tampoc aprofita una bona jugada i remata per sobre el travesser.
Dubtós fora de joc el que s’assenyala sobre Adriana quan aquesta es marxava sola ja cap a porta. I després d’una nova ocasió de Sara que no ha pogut rematar, Santi es decideix a introduir el primer i únic canvi, donant entrada a Marta Cubí, que ha estat a punt de marcar en una gran jugada de Chola per l’esquerra però no ha pogut arribar a connectar el cap amb l’esfèrica per molt poc.

Final de l’encontre, i per fi aquesta temporada s’ha pogut guanyar al Rayo Vallecano. I aquesta vegada, sense dependre de ningú ni cap història rara de comitès ni altres assumptes, l’Espanyol ha resolt i ha assolit la segona final consecutiva de la Copa de la Reina. L’anterior precedent va portar dues copes a les vitrines; eren les temporades 1995-96 i 96-97. ¡Felicitats RCD Espanyol!

Fitxa Tècnica
RCD Espanyol: Cristina, Laura Falces, Miriam, Marta Torrejón, Chola, Lara, Carol, Noemí, Raquel Cabezón, Adriana i Sara (Marta Cubí, m. 84’)

Rayo Vallecano: Alicia, Pili, Chabe, Marieta, Monica, Melisa, Anita (Marina, 46’), Maria Paz, Keka, Sonia i Natalia.


Àrbitre: David Tomás Bauló. Col•legi Català; Discutit. Acompanyat de Joaquín García Hernández i de Victoria Petrova Borislavova com a jutges auxiliars. Va mostrar targes a Carol (35’) i Noemí (60’) i per part visitant a Sonia (66’)

Gols: 1-0 Adriana als vint segons, 1-1 Soni, m. 8, 2-1 Adriana (53’), 3-1 Noemí (59’)

Incidències: Camp 3er de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Mig miler d’espectadors. Partit corresponent a la tornada de les semifinals de la Copa de SM la Reina. En la "llotja" destacar la presència de Maria Teresa Rivero, presidenta del Rayo Vallecano, Antonio Martín i Fina Torres entre altres
.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICITATS EN JOSEP MARIA I AMICS JA ESTEM A LA FINAL, VA SER UN GRAN PARTIT QUE AL FINAL HEM JUGAT A PLAER I AMB EL PARTIT CONTROLAT AMB DOMINI ABSOLUT. FELICITATS A LES JUGADORES PER GRAN PARTIT QUE VAN FER. VISCA L'ESPANYOL FEMENÍ.TOTS ELS PERICOS CAP A MADRID.

Josep Maria ha dit...

En efecte, viurem una altre final. En principi en consta per el que vaig parlar ahir amb destacats membres del moviment penyístic que s'intentarà fer al menys un autocar... Però no ens enganyem, serà una pallissa esgotadora, màxim com es mantingui l'horari que es parlava primer de les 11:00 hores. Crec que la darrera hora que es comentava (12:30) depenent si hi ha o no TV., seria molt més raonable. Quan vem anar a la final de copa, l'autocar va trigar ¡Vuit hores en fer el viatge! Fés comptes...I a València (Nazaret), sortint a les set del matí, encara vàrem fer tard...

Anònim ha dit...

IMAGINA'T EN JOSEP MARIA PER ANAR A MADRID EN BUS, HAURIEM DE MARXAR A LES 4 0 A LES 5 DE LA MATINADA. VALDRÀ LA PENA, PERQUÈ CREC QUE GUANYAREM.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M