Primera decepció de la temporada
Molt omplir-se la boca nostres dirigents que aquesta competició si de veritat importa al RCD Espanyol i els fets un cop més ens han demostrat que encara ens importa menys que a nostres rivals ciutadans. Un cop més, el RCD Espanyol ha llençat la Copa Catalunya a les escombraries esportives, alineant un equip totalment incapacitat per imposar-se amb garanties a un equip (no ho oblidem) que la temporada passada ja va humiliar als nostres en el doble enfrontament del campionat nacional de lliga.
Per tant, un equip ple de suplents, amb jugadors del B, sense estar acoblats, i a les alçades de pre temporada en que ens trobem es donar masses oportunitats al rival de torn (ahir un ex primera) per que t’elimini. I no oblidem que ja en la passada edició a punt va estar el conjunt perico de no arribar ja ni a la final per el mateix motiu.
S’ha de fer notar que el Nàstic si que va alinear tot el millor de la seva plantilla i es va prendre amb il·lusió la competició. I que no se’m digui que la data no permetia altre formació debut a les baixes que acumula el planter de Valverde, i com a precaució per no incrementar-ne més cara al començament davant el Real Valladolid, per que llavors tindré que fer la pregunta clau d’aquesta “història” entre d’altres que se m’ocorrien: ¿Per que dimonis nosaltres si vàrem acceptar jugar en aquesta data? ¿Per que el RCD Espanyol no es va negar com van fer altres? ¿Per què nosaltres sempre hem de ser més papistes que el Papa, per acabar fent el ridícul més espantós?
Igualtat a rés
El primers vint minuts van ser autènticament dolents. Sense cap tipus de perill a cap de les dues porteries, tan sol centrades sense rematador a una i altre àrea, un xut d’Abel molt desviat, lluita, migcampisme i tot plegat rés digne per explicar.
La primera ocasió la va gaudir el conjunt de Valverde:Obertura a la dreta, centrada de Jonathan i Valdo no pot rematar en condicions, desaprofitant una bona ocasió; era el minut 23... Tres minuts després el Nàstic dona el primer avís seriós; Maldonado, encara amb l’angle reduït a Lafuente, i el seu tret es rebutjat a còrner per el meta basc.
El joc s’anima i Juanma després de retallar dues vegades en l’àrea al seu par, no controla i quan anava a xutar, la pilota se l’hi en va per la línia de fons.
Polèmica a l’àrea espanyolista
Minut 34; jugada molt confusa i perillosa en la que Sergio Sánchez va agafar de la samarreta a Abraham, tot i que davant un munt de jugadors probablement no ho va poder veure el col·legiat. La jugada acaba amb un remat de Tortoledo que passa fregant el pal esquer batut Lafuente.
La darrera jugada del primer temps, la protagonitza Oscar Rubio que xuta des de fora de l’àrea en un contracop obligant a lluir-se a un Lafuente fins les hores molt segur.
L’Espanyol s’avança
Un cop més encarant el meta contrari, Valdo no aconsegueix superar-lo i la seva centrada – xut l’acaba rebutjant Roberto, es passeja davant Jonathan Soriano (com sempre no pot arribar-hi) i acaba a peus de Juanma, que primer la controla amb una cama i amb l’altre de mitja volea anota un preciós gol, donant avantatja als homes de Valverde.
Però al minut ja Lafuente es veu en l’obligació d’intervenir per evitar l’empat dels granes, després de que Jandro es aprofités d’un rebot molt desafortunat de Chica dins l’àrea.
Jonathan de nou no encerta a rematar amb el cap una centrada per banda esquerra.
Valverde introdueix el primer canvi donant entrada a Zamora per Juanma, autor del gol. Precisament el menut extrem perico no arriba a poder connectar amb l’esfèrica quan una passada llarga li passa per el seu costat, trobant-se a un metre del pal esquer de la porteria de Roberto.
El Nàstic li dona la volta al marcador
Lafuente ja es a punt de ser sorprès en el llançament d’una falta treta per Jandro que ha de rebutjar com pot.
Antonio López aprofita una centrada de Oscar López davant la inoperància d’una defensa totalment descol·locada. Amb el gol de l’empat, Valverde dona entrada a Clemente Rodríguez que bastant poc va aportar a l’equip en el temps que va estar present sobre el terreny de joc.
El segon gol del Nàstic es un compendi d’errades lamentables d’un Espanyol que es marxava a la deriva; Lacruz li enviava una pilota enverinada a Lafuente, i aquest xutava tant malament com sabia (potser l’única errada atribuïble al meta basc en el partit), i la jugada que semblava no tindria conseqüències, acaba amb internada de Jandro, passada a Antonio López i Oscar Rubio marca i dona avantatge al conjunt grana.
El Nàstic envalentit i un Espanyol enfonsat, son les dues cares que es mostraven sobre la gespa del Municipal de Palamós. El conjunt tarragoní a punt de fer el tercer en varies ocasions, mitjançant Maldonado que té la possibilitat de sentenciar en dues oportunitats.
Poc a poc, l’Espanyol treu la casta, i lluita per l’empat
Els jugadors de Valverde no se’ls hi pot negar, van lluitar i no es van donar per vençuts tot i el poc temps que mancava i l’empenta del Nàstic. Jordi Gómez ho va intentar en dos ocasions amb xuts llunyans, sobre tot el primer que va sortir fregant el pal dret.
Mentre, el Nàstic donava més d’un ensurt a Lafuente i cía; Lacruz ha de treure una pilota sota pals, després del remat de Tortoledo en un servei de cantonada, davant un munt de jugadors.
Final, made in Glasgow
I quan semblava que el darrer cartutx s’havia esgotat amb el llançament de falta directa que Soriano envia fora, l’Espanyol aconsegueix forçar la tanda dels penals (¡ es igual nanos, per tirar-los així ja no calia !), i després d’una centrada molt passada de Palanca, Zamora de cap suaument bat a Roberto en el segon pal. Faltaven tres minuts més l’afegit i tot l’ocasió de Maldonado després d’una passada de Pinilla, que salva Lafuente, el marcador no es mouria i ens aniríem un cop més als penals.
¿Que passa amb els penals a Can Perico?
Aquesta setmana (com veieu no ens hem de remuntar més lluny) el RCD Espanyol (si llegiu Sentiment Perico ho sabreu) ha perdut en tres ocasions diferents en penals; el B a Manlleu, el Juvenil a Vila-Reial, i ahir a Palamós la barreja del primer i segon equip.
No sé si es problema de falta de pràctica habitual o ja necessitaran un psicòleg aquest nois per que els convenci que saben tirar un penal, per que anem cada dia a pitjor...
Al final, com ja ens imaginàvem, al carrer... Eliminats, mentre nostres veïns ells si han sabut dir no quan els seus interessos els hi deien que no devien de jugar, com sempre nosaltres hem tornat a fer el ridícul i no ho dic per els que han sortit a la gespa del Municipal de Palamós, que han fet el que han pogut o sabut, si no dels que els hi costa tant defensar nostres interessos davant els organismes en aquest cas la FCF. Si ells no juguen per que ho hem de fer nosaltres. El Nàstic no el compto, per que ells han complert presentant l’equip sencer, es clar que ells no tenien lesionats com l’Espanyol (Tamudo, Ivan, David, Rufete, Moisés, Angel, i els convocats a seleccions com Lola). Per tant, si no pots competir en condicions i no es la data, no acceptis, tenint en compta que en aquesta competició n’hi ha que fan els que els hi dona la gana.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Lafuente; Toni Lao, Lacruz, Serrán, Chica, Sergio Sánchez, Jordi Gómez, Moha, Juanma, Valdo, i Jonathan
Substitucions; Zamora per Juanma, m. 56, Clemente R. Per Chica, m. 65, Javi Márquez i Pedraza per Moha i Valdo m. 73, Palanca per Sergio Sánchez, m. 84.
Gimnàstic de Tarragona: Roberto, Tortoledo, Abraham, Oscar López, Mingo, David Sánchez, Abel, Jandro, Oscar Rubio, Antonio López, Javi Maldonado.
Substitucions: Pinilla per David Sánchez, m. 62, Medina i Fede Bessone per Jandro i Mingo, m. 80, Nano per Antonio López, m. 86
Àrbitre: Vico Moreno, del col·legi català. Va mostrar targetes grogues a Juanma, m. 33 i Jordi Gómez, m. 60 per part perica i a Jandro, m. 36 i a Pinilla, m. 90 per part tarragonina.
Gols: 1-0 Juanma, m. 52, 1-1 Antonio López, m. 63, 1-2 Oscar Rubio, m. 72, 2-2 Zamora, m. 87.
Penals: Pinilla 1-0; Jonathan Soriano, fora; Maldonado al pal; Jordi Gómez atura Roberto; Oscar López 2-0; Javi Márquez fora; 3-0 Tortoledo Gol.
Incidències; Camp Municipal de Palamós. Primera semifinal de la Copa Catalunya. Daniel Sánchez Llibre en la llotja. Partit televisat per TV3. L’altre semifinal em principi es jugarà el 5 de setembre si el FC Barcelona té a bé sempre que els seus interessos no siguin perjudicats aquell dia, si no ja trobaran altre data...
Molt omplir-se la boca nostres dirigents que aquesta competició si de veritat importa al RCD Espanyol i els fets un cop més ens han demostrat que encara ens importa menys que a nostres rivals ciutadans. Un cop més, el RCD Espanyol ha llençat la Copa Catalunya a les escombraries esportives, alineant un equip totalment incapacitat per imposar-se amb garanties a un equip (no ho oblidem) que la temporada passada ja va humiliar als nostres en el doble enfrontament del campionat nacional de lliga.
Per tant, un equip ple de suplents, amb jugadors del B, sense estar acoblats, i a les alçades de pre temporada en que ens trobem es donar masses oportunitats al rival de torn (ahir un ex primera) per que t’elimini. I no oblidem que ja en la passada edició a punt va estar el conjunt perico de no arribar ja ni a la final per el mateix motiu.
S’ha de fer notar que el Nàstic si que va alinear tot el millor de la seva plantilla i es va prendre amb il·lusió la competició. I que no se’m digui que la data no permetia altre formació debut a les baixes que acumula el planter de Valverde, i com a precaució per no incrementar-ne més cara al començament davant el Real Valladolid, per que llavors tindré que fer la pregunta clau d’aquesta “història” entre d’altres que se m’ocorrien: ¿Per que dimonis nosaltres si vàrem acceptar jugar en aquesta data? ¿Per que el RCD Espanyol no es va negar com van fer altres? ¿Per què nosaltres sempre hem de ser més papistes que el Papa, per acabar fent el ridícul més espantós?
Igualtat a rés
El primers vint minuts van ser autènticament dolents. Sense cap tipus de perill a cap de les dues porteries, tan sol centrades sense rematador a una i altre àrea, un xut d’Abel molt desviat, lluita, migcampisme i tot plegat rés digne per explicar.
La primera ocasió la va gaudir el conjunt de Valverde:Obertura a la dreta, centrada de Jonathan i Valdo no pot rematar en condicions, desaprofitant una bona ocasió; era el minut 23... Tres minuts després el Nàstic dona el primer avís seriós; Maldonado, encara amb l’angle reduït a Lafuente, i el seu tret es rebutjat a còrner per el meta basc.
El joc s’anima i Juanma després de retallar dues vegades en l’àrea al seu par, no controla i quan anava a xutar, la pilota se l’hi en va per la línia de fons.
Polèmica a l’àrea espanyolista
Minut 34; jugada molt confusa i perillosa en la que Sergio Sánchez va agafar de la samarreta a Abraham, tot i que davant un munt de jugadors probablement no ho va poder veure el col·legiat. La jugada acaba amb un remat de Tortoledo que passa fregant el pal esquer batut Lafuente.
La darrera jugada del primer temps, la protagonitza Oscar Rubio que xuta des de fora de l’àrea en un contracop obligant a lluir-se a un Lafuente fins les hores molt segur.
L’Espanyol s’avança
Un cop més encarant el meta contrari, Valdo no aconsegueix superar-lo i la seva centrada – xut l’acaba rebutjant Roberto, es passeja davant Jonathan Soriano (com sempre no pot arribar-hi) i acaba a peus de Juanma, que primer la controla amb una cama i amb l’altre de mitja volea anota un preciós gol, donant avantatja als homes de Valverde.
Però al minut ja Lafuente es veu en l’obligació d’intervenir per evitar l’empat dels granes, després de que Jandro es aprofités d’un rebot molt desafortunat de Chica dins l’àrea.
Jonathan de nou no encerta a rematar amb el cap una centrada per banda esquerra.
Valverde introdueix el primer canvi donant entrada a Zamora per Juanma, autor del gol. Precisament el menut extrem perico no arriba a poder connectar amb l’esfèrica quan una passada llarga li passa per el seu costat, trobant-se a un metre del pal esquer de la porteria de Roberto.
El Nàstic li dona la volta al marcador
Lafuente ja es a punt de ser sorprès en el llançament d’una falta treta per Jandro que ha de rebutjar com pot.
Antonio López aprofita una centrada de Oscar López davant la inoperància d’una defensa totalment descol·locada. Amb el gol de l’empat, Valverde dona entrada a Clemente Rodríguez que bastant poc va aportar a l’equip en el temps que va estar present sobre el terreny de joc.
El segon gol del Nàstic es un compendi d’errades lamentables d’un Espanyol que es marxava a la deriva; Lacruz li enviava una pilota enverinada a Lafuente, i aquest xutava tant malament com sabia (potser l’única errada atribuïble al meta basc en el partit), i la jugada que semblava no tindria conseqüències, acaba amb internada de Jandro, passada a Antonio López i Oscar Rubio marca i dona avantatge al conjunt grana.
El Nàstic envalentit i un Espanyol enfonsat, son les dues cares que es mostraven sobre la gespa del Municipal de Palamós. El conjunt tarragoní a punt de fer el tercer en varies ocasions, mitjançant Maldonado que té la possibilitat de sentenciar en dues oportunitats.
Poc a poc, l’Espanyol treu la casta, i lluita per l’empat
Els jugadors de Valverde no se’ls hi pot negar, van lluitar i no es van donar per vençuts tot i el poc temps que mancava i l’empenta del Nàstic. Jordi Gómez ho va intentar en dos ocasions amb xuts llunyans, sobre tot el primer que va sortir fregant el pal dret.
Mentre, el Nàstic donava més d’un ensurt a Lafuente i cía; Lacruz ha de treure una pilota sota pals, després del remat de Tortoledo en un servei de cantonada, davant un munt de jugadors.
Final, made in Glasgow
I quan semblava que el darrer cartutx s’havia esgotat amb el llançament de falta directa que Soriano envia fora, l’Espanyol aconsegueix forçar la tanda dels penals (¡ es igual nanos, per tirar-los així ja no calia !), i després d’una centrada molt passada de Palanca, Zamora de cap suaument bat a Roberto en el segon pal. Faltaven tres minuts més l’afegit i tot l’ocasió de Maldonado després d’una passada de Pinilla, que salva Lafuente, el marcador no es mouria i ens aniríem un cop més als penals.
¿Que passa amb els penals a Can Perico?
Aquesta setmana (com veieu no ens hem de remuntar més lluny) el RCD Espanyol (si llegiu Sentiment Perico ho sabreu) ha perdut en tres ocasions diferents en penals; el B a Manlleu, el Juvenil a Vila-Reial, i ahir a Palamós la barreja del primer i segon equip.
No sé si es problema de falta de pràctica habitual o ja necessitaran un psicòleg aquest nois per que els convenci que saben tirar un penal, per que anem cada dia a pitjor...
Al final, com ja ens imaginàvem, al carrer... Eliminats, mentre nostres veïns ells si han sabut dir no quan els seus interessos els hi deien que no devien de jugar, com sempre nosaltres hem tornat a fer el ridícul i no ho dic per els que han sortit a la gespa del Municipal de Palamós, que han fet el que han pogut o sabut, si no dels que els hi costa tant defensar nostres interessos davant els organismes en aquest cas la FCF. Si ells no juguen per que ho hem de fer nosaltres. El Nàstic no el compto, per que ells han complert presentant l’equip sencer, es clar que ells no tenien lesionats com l’Espanyol (Tamudo, Ivan, David, Rufete, Moisés, Angel, i els convocats a seleccions com Lola). Per tant, si no pots competir en condicions i no es la data, no acceptis, tenint en compta que en aquesta competició n’hi ha que fan els que els hi dona la gana.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Lafuente; Toni Lao, Lacruz, Serrán, Chica, Sergio Sánchez, Jordi Gómez, Moha, Juanma, Valdo, i Jonathan
Substitucions; Zamora per Juanma, m. 56, Clemente R. Per Chica, m. 65, Javi Márquez i Pedraza per Moha i Valdo m. 73, Palanca per Sergio Sánchez, m. 84.
Gimnàstic de Tarragona: Roberto, Tortoledo, Abraham, Oscar López, Mingo, David Sánchez, Abel, Jandro, Oscar Rubio, Antonio López, Javi Maldonado.
Substitucions: Pinilla per David Sánchez, m. 62, Medina i Fede Bessone per Jandro i Mingo, m. 80, Nano per Antonio López, m. 86
Àrbitre: Vico Moreno, del col·legi català. Va mostrar targetes grogues a Juanma, m. 33 i Jordi Gómez, m. 60 per part perica i a Jandro, m. 36 i a Pinilla, m. 90 per part tarragonina.
Gols: 1-0 Juanma, m. 52, 1-1 Antonio López, m. 63, 1-2 Oscar Rubio, m. 72, 2-2 Zamora, m. 87.
Penals: Pinilla 1-0; Jonathan Soriano, fora; Maldonado al pal; Jordi Gómez atura Roberto; Oscar López 2-0; Javi Márquez fora; 3-0 Tortoledo Gol.
Incidències; Camp Municipal de Palamós. Primera semifinal de la Copa Catalunya. Daniel Sánchez Llibre en la llotja. Partit televisat per TV3. L’altre semifinal em principi es jugarà el 5 de setembre si el FC Barcelona té a bé sempre que els seus interessos no siguin perjudicats aquell dia, si no ja trobaran altre data...
.jpg)
5 comentaris:
Sempre ens passa el mateix amb els penals. A veure si els nous d'aquest any (Lola, Clemente i Valdo) saben tirar penals perquè sinó...
http://sempreperico.blogspot.com/
Per jugar tant malament, no es necesari convocar a tanta gent per jugar en tantes carencies al mig del camp i altres llocs. Es veritat que Jonhatan no les veu clares, peró Valverde erre que erre en fer jugar a Valdo en punta, així funcione la totalitat de vegades, en fí estic molt emprenyat per l'amatge donada.Jo castigaria cada dia 1 h. tirar penals i de cara a la pared.
Figot47
Si, tens raó Figot, el tema de Valdo en punta ja clama al cel. I el pitjor que aixó es la millor forma de fer-li perdre la poca moral que li queda a Jonathan.
¿Vols dir que amb una hora en tindrien prou?
No ho sé si els nous en sabran, Albert, però ja es un tema que cansa això dels penals. No sé com dimonis es poden tirar tant malament.
Salutacions.
El resultat d'ahir es podia donar tenint en compte l'aliniació de l'Espanyol devant un experimentat i més conjuntat Nàstic. La part positiva es que ens estalviem un altre robatori l'11-S,i que la direcció deportiva s'en adoni que no tenim cap jugador d'àrea de recanvi. Jonathan no es la solució. Es l'eterna promesa però d'aqui no passa.
Benvingut maiestard al fòrum d'aquesta pàgina.
En efecte, Jonathan per diferents motius no passa de ser l'eterna promesa. El problema és que més que la directiva, en aquest cas hauria de ser els tècnics, començant per Valverde que s'encaparra en posar a Valdo de davanter centre,i li dona esperançes al Consell que no ens farà falta fitxar a ningú i que amb això podrem passar.
El resultat era previsible. Tot i que alguns dels jugadors del primer planter el seu rendiment va ser molt fluix, el problema era l'alineació que es va tenir que fer... Si, ens estalviarem un robatori, per que no crec que el Girona hagués pogut fer quelcom més...
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada