Des de Muñíz Fernández fins a Josep Cuní.
Més del mateix; el tema per reiteratiu cansa i esgota ja, però com que l’objectiu precisament és aquest, el d’imposar per esgotament del contrari, per amplificació a través de la gran influència de les seves tribunes mediàtiques d’aquests “dogmes oficials”, aquí ens tornem a trobar per fer la modesta però contundent reprovació a un individu que per molt capacitat professionalment que sigui, la seva indigna actitud seria objecte d’una més que justa recriminació per part dels seus caps a l’ens públic Televisió de Catalunya, si en la nostra Corporació Catalana de Radio i Televisió imperés en els seus caps altres idees que no precisament les que fa gala davant l’audiència, aquest personatge.
N’estem tips de la passivitat del Consell d’Administració del nostre club davant actituds com les que exerceixen tota aquesta fauna d’elements que sembla tinguin únicament com a fi, el perjudici, la discriminació i la persecució envers al nostre club.
Des de Muñíz; col·legiat que hauria de ser ja castigat, ja solament per desconèixer el reglament (o no voler aplicar-lo per deixar-se dur en un excés de parcialitat) en qüestions exclusivament tècniques (la famosa targeta vermella després de dues grogues un cop acabat l’encontre), com per el seu injust (no es pot emprar pitjor paraula per qui té l’obligació d’impartir justícia) arbitratge al Bernabeu. No vull pensar que hauria passat si el rival del Madrid hagués sigut l’altre equip barceloní de primera divisió.
Fins a Cuní; hem tingut que aguantar com ens ha tornat a deixar caure el tant retret tòpic, fastigós e indigne encara més venint d’una persona que cobra d’una institució pública, que la segona entitat més antiga i de més historial de Catalunya no té dret a ser tractada i respectada com a tal, expressat i airejat a l’opinió pública aquest cop en la persona del nostre capità Raul Tamudo Montero, nascut a Santa Coloma de Gramanet, encara a dia d’avui, municipi pertanyent a la Comunitat Autonoma, Regió, Nació, Nacionalitat, (poseu-li la definició que voleu) de Catalunya, just per que no parla en públic una de les dues llengües oficials segons l’ordenament jurídic actual i més tenint en compte que “com és de l’Espanyol”..., es veu que ja té vedat ser català de l’any.
Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se si encara el senyor Javier Saenz, Director General de la Fundació Privada del RCD Espanyol, junt amb el senyor Antoni Fernández Teixidó, (Vicepresident Executiu) portarien aquest senyor (Josep Cuní) com a moderador a un debat dels que periòdicament organitza la Fundació Privada del RCD Espanyol. I de pas, si accepten que, (encara sigui per primer cop a alguna cosa) que va ser una errada i que totes les veus del espanyolisme que en el seu moment van fer sentir la seva veu en contra de que aquest senyor (com en el seu dia Daudén Ibáñez, altre nom de desagradable record), tenien la seva gran part de raó.
Les penyes del RCD Espanyol han fet sentir la seva veu, mitjançant un comunicat . A veure, quan el Consell del RCD Espanyol, eleva la lògica protesta per els conductes oficials adequats envers actituds impròpies d’un país digne, democràtic i en el que tots els ciutadans, minories incloses, tenen el dret ha tenir el mateix tracte i els mateixos drets reconeguts en totes les disposicions legals en vigor.
Més del mateix; el tema per reiteratiu cansa i esgota ja, però com que l’objectiu precisament és aquest, el d’imposar per esgotament del contrari, per amplificació a través de la gran influència de les seves tribunes mediàtiques d’aquests “dogmes oficials”, aquí ens tornem a trobar per fer la modesta però contundent reprovació a un individu que per molt capacitat professionalment que sigui, la seva indigna actitud seria objecte d’una més que justa recriminació per part dels seus caps a l’ens públic Televisió de Catalunya, si en la nostra Corporació Catalana de Radio i Televisió imperés en els seus caps altres idees que no precisament les que fa gala davant l’audiència, aquest personatge.
N’estem tips de la passivitat del Consell d’Administració del nostre club davant actituds com les que exerceixen tota aquesta fauna d’elements que sembla tinguin únicament com a fi, el perjudici, la discriminació i la persecució envers al nostre club.
Des de Muñíz; col·legiat que hauria de ser ja castigat, ja solament per desconèixer el reglament (o no voler aplicar-lo per deixar-se dur en un excés de parcialitat) en qüestions exclusivament tècniques (la famosa targeta vermella després de dues grogues un cop acabat l’encontre), com per el seu injust (no es pot emprar pitjor paraula per qui té l’obligació d’impartir justícia) arbitratge al Bernabeu. No vull pensar que hauria passat si el rival del Madrid hagués sigut l’altre equip barceloní de primera divisió.
Fins a Cuní; hem tingut que aguantar com ens ha tornat a deixar caure el tant retret tòpic, fastigós e indigne encara més venint d’una persona que cobra d’una institució pública, que la segona entitat més antiga i de més historial de Catalunya no té dret a ser tractada i respectada com a tal, expressat i airejat a l’opinió pública aquest cop en la persona del nostre capità Raul Tamudo Montero, nascut a Santa Coloma de Gramanet, encara a dia d’avui, municipi pertanyent a la Comunitat Autonoma, Regió, Nació, Nacionalitat, (poseu-li la definició que voleu) de Catalunya, just per que no parla en públic una de les dues llengües oficials segons l’ordenament jurídic actual i més tenint en compte que “com és de l’Espanyol”..., es veu que ja té vedat ser català de l’any.
Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se si encara el senyor Javier Saenz, Director General de la Fundació Privada del RCD Espanyol, junt amb el senyor Antoni Fernández Teixidó, (Vicepresident Executiu) portarien aquest senyor (Josep Cuní) com a moderador a un debat dels que periòdicament organitza la Fundació Privada del RCD Espanyol. I de pas, si accepten que, (encara sigui per primer cop a alguna cosa) que va ser una errada i que totes les veus del espanyolisme que en el seu moment van fer sentir la seva veu en contra de que aquest senyor (com en el seu dia Daudén Ibáñez, altre nom de desagradable record), tenien la seva gran part de raó.
Les penyes del RCD Espanyol han fet sentir la seva veu, mitjançant un comunicat . A veure, quan el Consell del RCD Espanyol, eleva la lògica protesta per els conductes oficials adequats envers actituds impròpies d’un país digne, democràtic i en el que tots els ciutadans, minories incloses, tenen el dret ha tenir el mateix tracte i els mateixos drets reconeguts en totes les disposicions legals en vigor.
.jpg)
1 comentari:
Hola: Es veritat que certes persones com aquest "sujeto" denominat sr.PROU, la direcció de l'Espanyol deuria de fer una nota foten-li canya, menys mal que la Associació de Penyes es valenta hi ha dit tot alló que els altre no diuen.
El diumenge portarem la caratula del Prou i les veritats floraran.
Salut i força Espanyol.
Figot47
Publica un comentari a l'entrada