La temporada passsada, Pandiani va deixar la seva empremta golejadora al BernabeuQuatre vegades el RCD Espanyol ha guanyat en partit de lliga al camp del Real Madrid.
Ho va fer les temporades 1929-30 per 2-4, la 1952-53 per 1-2, idèntic resultat les dues darreres vegades que l’Espanyol derrotar al conjunt de Concha Espina; la 1980-81 i la 1995-96.
Sentiment Perico no sol té com a missió informar de tot allò que passa més desapercebut en els grans mitjans de comunicació, si no fer-se ressò de tot allò que ha contribuït a forjar la història d’aquesta entitat centenària, i com no, aquelles fites llegendàries que perduraran en el temps i en la memòria de qui las han viscut i de les noves generacions que volen participar en l'esforç de fer perdurar en la memòria allò que ha marcat aquest Club en el temps.
En aquest cas, anem a reviure amb dades les darreres vegades que el RCD Espanyol va sortir triomfant de Chamartín. Dotze empats, i 56 derrotes conformen les 73 vegades en que l’Espanyol ha visitat el feu madridista en partit de lliga.
Jornada 37 de la temporada 95-96, sota les ordres de López Nieto un 21 d’abril i amb gols de Lardín, el conjunt entrenat per José Antonio Camacho va vèncer al Madrid.
Les alineacions van ser les següents:
R. Madrid: Cañizares, Fernando Sanz, Alkorta, García Calvo, Quique S.F., Hierro, Milla, Soler, Amavisca, Laudrup, Raul (Ivan Pérez, Guti)
RCD Espanyol: Toni, Cristóbal, Nando, Pochetino, Torres Mestre, Bogdánovic, Brnovic, Francisco, Arteaga, Lardín, Urzaiz (Toril, Javi García, Pacheta)
Gols; 0-1 Lardín, 1-1 Raul, 1-2 Lardín
Retrocedim en el temps fins la temporada 1980-81, Boskov i Maguregui en les banquetes, un 1 de febrer de 1981 arbitrat per Riera Morro, l’Espanyol guanya al Bernabeu per 1-2 amb les següents alineacions;
R.Madrid: García Remón, García Cortés, Sabido, Gallego, Camacho, Angel, Del Bosque, Stielike, Juanito, Santillana, Isidro (Portugal)
RCD Espanyol: Domínguez, Lanchas, Ayfuch, Escalza, Verdugo, Carreño, Molinos, Urbano, Arabí, Roberto Martínez, Marañón (Vilches, Padilla)
Gols; 0-1 Urbano, 1-1 Juanito, 1-2 Marañón.
28-9-1952, ”Conejo” Scopelli entrenador d’un Espanyol d’en somni (el del oxigen). L’Espanyol assalta la fortalesa blanca, amb remuntada inclosa gràcies als gols de Julián Arcas i Pepe Mauri.
R. Madrid; J. Alonso, G. Alonso, Oliva, Navarro, Muñoz, Zarraga, Olmedo, Joseito, Pahiño, Olsen, Cedres
RCD Espanyol: Marcel Domingo; Argilés, Parra, Catà; Bolinches, Artigas; Arcas, Piquín, Mauri, Marcet, Egea.
Gols: 1-0Joseito, 1-1 Arcas, 1-2 Mauri.
Els tres darrers empats entre ambdós conjunts han sigut amb idèntics guarismes (2-2), les temporades 1982-83, 1986-87 (la del play off, i el tercer lloc), i la 2000-01 (la següent a la consecució de la Copa a Mestalla, igualant un marcador advers de 2-0).
Ho va fer les temporades 1929-30 per 2-4, la 1952-53 per 1-2, idèntic resultat les dues darreres vegades que l’Espanyol derrotar al conjunt de Concha Espina; la 1980-81 i la 1995-96.
Sentiment Perico no sol té com a missió informar de tot allò que passa més desapercebut en els grans mitjans de comunicació, si no fer-se ressò de tot allò que ha contribuït a forjar la història d’aquesta entitat centenària, i com no, aquelles fites llegendàries que perduraran en el temps i en la memòria de qui las han viscut i de les noves generacions que volen participar en l'esforç de fer perdurar en la memòria allò que ha marcat aquest Club en el temps.
En aquest cas, anem a reviure amb dades les darreres vegades que el RCD Espanyol va sortir triomfant de Chamartín. Dotze empats, i 56 derrotes conformen les 73 vegades en que l’Espanyol ha visitat el feu madridista en partit de lliga.
Jornada 37 de la temporada 95-96, sota les ordres de López Nieto un 21 d’abril i amb gols de Lardín, el conjunt entrenat per José Antonio Camacho va vèncer al Madrid.
Les alineacions van ser les següents:
R. Madrid: Cañizares, Fernando Sanz, Alkorta, García Calvo, Quique S.F., Hierro, Milla, Soler, Amavisca, Laudrup, Raul (Ivan Pérez, Guti)
RCD Espanyol: Toni, Cristóbal, Nando, Pochetino, Torres Mestre, Bogdánovic, Brnovic, Francisco, Arteaga, Lardín, Urzaiz (Toril, Javi García, Pacheta)
Gols; 0-1 Lardín, 1-1 Raul, 1-2 Lardín
Retrocedim en el temps fins la temporada 1980-81, Boskov i Maguregui en les banquetes, un 1 de febrer de 1981 arbitrat per Riera Morro, l’Espanyol guanya al Bernabeu per 1-2 amb les següents alineacions;
R.Madrid: García Remón, García Cortés, Sabido, Gallego, Camacho, Angel, Del Bosque, Stielike, Juanito, Santillana, Isidro (Portugal)
RCD Espanyol: Domínguez, Lanchas, Ayfuch, Escalza, Verdugo, Carreño, Molinos, Urbano, Arabí, Roberto Martínez, Marañón (Vilches, Padilla)
Gols; 0-1 Urbano, 1-1 Juanito, 1-2 Marañón.
28-9-1952, ”Conejo” Scopelli entrenador d’un Espanyol d’en somni (el del oxigen). L’Espanyol assalta la fortalesa blanca, amb remuntada inclosa gràcies als gols de Julián Arcas i Pepe Mauri.
R. Madrid; J. Alonso, G. Alonso, Oliva, Navarro, Muñoz, Zarraga, Olmedo, Joseito, Pahiño, Olsen, Cedres
RCD Espanyol: Marcel Domingo; Argilés, Parra, Catà; Bolinches, Artigas; Arcas, Piquín, Mauri, Marcet, Egea.
Gols: 1-0Joseito, 1-1 Arcas, 1-2 Mauri.
Els tres darrers empats entre ambdós conjunts han sigut amb idèntics guarismes (2-2), les temporades 1982-83, 1986-87 (la del play off, i el tercer lloc), i la 2000-01 (la següent a la consecució de la Copa a Mestalla, igualant un marcador advers de 2-0).
La temporada passada just abans de disputar la final de Glasgow l’Espanyol se’n va anar al descans en el Bernabeu amb un 1-3 amb hat trick del Rifle Pandiani. Al final, no va pogué ser però va quedar marcat el camí de com jugar-li al conjunt blanc.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada