RUBI DEIXA DE SER L’ENTRENADOR DEL FILIAL.

Ja dèiem en l’anterior post referent al filial espanyolista, que la situació era ja molt delicada i si no hi havia algun cop d’efecte, si es deixaven les coses tal com anaven, la situació pràcticament era ja irreversible, arribat a l’extrem en que ha arribat el filial blanc i blau.

Fer una valoració ràpida del que ha estat Joan Francesc Ferrer “Rubi” és pot ser un pel arriscada, sobre tot quan encara està fresca la seva marxa de l’equip. Dir que amb ell, l’equip va pujar a segona B, derrotant en l’eliminatòria final a aquell super Villarreal gairebè inexpugnable a Tercera, després de no haver pogut assolir el campionat del grup cinquè de la Tercera catalana, darrera del Girona.

La temporada passada, va ser de tranquil·litat, de consolidació en la categoria; però un cop més, acabada la temporada, la direcció tècnica del Club va decidir desmuntar l’equip cedint a jugadors que semblava els hi quedava petita la categoria i l’equip, però que en els seus nous destins no juguen pràcticament i llençar-se a l’aventura d’un munt de fitxatges de gent jove provinent de filials (Betis, Madrid, Barcelona, Malaga) que llevat d’alguna excepció, no han donat el rendiment esperat en alguns casos, i en altres simplement han decebut totalment.

Després de la dolenta marxa inicial de l’equip, el filial blanc i blau va encadenar una sèrie de triomfs consecutius (tres) dins d’una sèrie de quatre victòries i dos empats que li van permetre sortir del pou, e inclòs als mes agosarats (també n'hi han a Can Perico) pensar en cotes majors, com podia ser les places de disputa de les eliminatòries d’ascens.


Però un cop més la realitat es va anant imposant a cop de infortuni, de pèrdua de punts en partits pràcticament en el sarró, lesions d’homes importants, i una obstinació del tècnic en certs plantejaments i alineacions de jugadors fitxats que no han millorat res el que ja hi havia.

Un dels fitxatges, Sito Riera, encara no s’ha estrenat en lliga com a golejador (al igual que Plata, malgrat que aquest ha estat lesionat bastant temps) quan eren en principi els homes gols de l’equip. Rubi fins el darrer dia l’ha alineat en detriment de Miquel Palanca, que junt amb Pedraza son els homes més golejadors d’aquest equip.


En la primera recta de la temporada, l’equip anava “tapant” els mals resultats amb el seu desfilar triomfant per les eliminatòries de la Copa Federació a la que va arribar fins als quarts de final de la fase nacional, en caure davant un Mazarrón que tancant-se i deixant córrer els minuts, en va tenir prou.

La ratxa darrera de set encontres de lliga sense conèixer la victòria, i els gols encaixats en els darrers minuts, que evidencien seriosos problemes defensius (més tenint en compte que som una fàbrica de centrals, o al menys ho érem), ha esclatat amb la decisió pressa avui de la no continuïtat del tècnic.


Ni les recuperacions de De Pablos i d’Héctor Simón han significat res més que la simple anècdota ja que ambdós jugadors (sobre tot el segon) han estat temps prolongats sense jugar, i físicament no estan en el seu millor moment, tot i que son homes de gran qualitat per aquesta categoria. A més, en el club tampoc tenien pas massa clar els problemes que podria passar aquest equip ja que s’han després de jugadors com Oscar Reyes, Xavi Garcia i José Zamora en moments en que les lesions i els mals resultats han anat caient com una llosa sobre l’equip de Rubi.


Sembla que la direcció esportiva del club, amb Paco Herrera al front, ha decidit que Oscar Perarnau sigui l’elegit per substituir al ex tècnic, fet que pot ocasionar un efecte dominó als altres equips del futbol base.