ESPANYOL-ZARAGOZA: MONTJUÏC, 17:00 H.

Demà , dins el projecte "L'Espanyol de Tots", Dia de Colombia.

Foto d'arxiu: Imatge de l'Espanyol-Betis, "Dia d'Equador"

Darrera oportunitat

El RCD Espanyo té demà a les 17:00 hores en l’Estadi Olímpic de Montjuïc la darrera oportunitat per intentar lluitar per la plaça que doni dret a jugar la Intertoto o qui sap si quelcom més, sempre i quan l’equip torni a agafar l’embranzida necessària tot i que per ara aquesta reacció costa imaginar-la.

Però com en el futbol mentre hi ha lliga hi ha esperança, l’Espanyol té la obligació de lluitar i donar una satisfacció a la massa social que ha recolzat l’equip a les dures i a les madures i que s’ha empassat espectacles tan poc edificants com els darrers encontres en el Olímpic per citar-ne alguns. A més, han de fer bo el punt aconseguit la darrera setmana en Can Culé i demostrar que per sobre de tot son professionals i es deuen a uns colors i a una afició independentment que les coses surtin millor o pitjor posteriorment.

Per aquest matx Valverde no podrà comptar amb Coro, i amb Ewerthon per condició contractual en la cessió, mentre que l’enèsim entrenador dels aragonesos, Manolo Vilanova, tindrà les baixes del central Ayala sancionat i de Diego Milito lesionat, al marge de Cuartero i Generelo que son baixa per lesions de llarga durada.

Valverde ha convocat als següents homes: Kameni, Lafuente, Chica, David García, Clemente, Valdo, Zabaleta, Luis García, Riera, Àngel, Moha, Rufete, Torrejón, Jarque, Moisés, Tamudo, Jonathan Soriano i Lola.

El conjunt de la capital aragonesa no estarà sol i tindrà el recolzament de nombrosos seguidors que estaran al costat de l’equip.

Cinquanta vegades s’han enfrontat ambdós conjunts a Barcelona. El bagatge és favorable als catalans amb 32 victòries, 12 empats i 6 derrotes (la meitat, al maleït Montjuïc). El primer enfrontament en lliga entre pericos i aragonesos va ser l’onze de febrer de 1940 a Sarrià i l’encontre va acabar amb triomf espanyolista per 2-0.

La primera victòria aragonesa data de 1961-62, temporada nefasta per els espanyolistes, i la darrera la passada 2006/07 que amb avantatge mínima dels visitants, Luis va empatar l’encontre en els darrers instants i l‘equip se’n va anar endavant a buscar la victòria i es va acabar perdent incomprensiblement en una errada tàctica...

El triomf més ampli va tenir lloc la temporada 1960-61 (5-0) amb les següents alineacions:
Espanyol: Joanet: Abel Hernández, Bartolí, Dauder; Sastre, Muñoz; Domínguez, Ribera, Indio, Aguirre i Camps.
Real Zaragoza: Yarza; R. Lapetra, Alustiza, Benitez, Isasi, José Luis, Miguel, Marcelino, Chapela, Duca i Lapetra. Els gos a parells aconseguits per Ribera i Indio, i Sastre.

Aquest guarisme també es va repetir la temporada 2000/01 amb Paco Flores a la banqueta, amb gols de Sergio, Velamazán en dues ocasions, Roger i curiosament el cinquè del seu germà Oscar. No va ser el gol d’Oscar García la nota pintoresca d’aquell partit; també va disputar un quart d’hora un dels “grans fitxatges” que ens ha obsequiat l’Espanyol al llarg de la història; el japonès Nishizawa. L’àrbitre d’aquest encontre va ser precisament el que demà xiularà el matx: Eduardo Jesús Iturralde González, del comitè basc.

Tornant al present, dir que com a visitant, el Real Zaragoza, és fins les hores el segon equip pitjor amb una victòria (a Almeria) i quatre empats (Athletic, Deportivo, Rácing, i Getafe). Ha marcat onze dianes i n’ha encaixat trenta dos.

El RCDE ha recomenat als que assistèixin a l'encontre que ho facin amb temps suficient ja que a més de disputar-se el partit Espanyol-Saragossa, es realitzaran a Montjuïc d'altres esdeveniments esportius, com el Harlem Globetrotters, a banda d'una celebració al Jardí Botànic. Com sempre...