UN FINAL A L'ALÇADA D'AQUEST INDIGNE PLANTER

RCD ESPANYOL: 1 - UD ALMERIA: 3

LA TEMPORADA ES SALDA AMB UN FRACÁS ESTREPITÓS (12è Lloc)

Es compleix el pronòstic: No han guanyat cap encontre més...
S’ha acabat per fi. Avui tots dormirem més tranquils... O no, si pensem en el que ens pot venir la propera temporada. De moment, tres mesos llargs sense tenir que patir aquest suplici que significa seguir aquest grup de jugadors, ja val la pena per celebrar-ho.

També tinc que dir-vos (no és rés difícil, no tenia gens de mèrit), que ja us vaig dir que no guanyaríem cap encontre més després d’aquella vergonyosa derrota a Murcia. Ho sabia pràcticament tothom menys qui no s’assabenta (o no vol) de la pel•lícula.

L’equip s’ha difuminat com una barra de gel davant una estufa potent; Com un globus al que li claven una agulla. Ha desaparegut; no hi ha equip des de fa moltes jugades i així es impossible pogué guanyar. Vàrem estar a punt davant equips que també estaven desnonats; un Saragossa que ha acabat certificant la seva condemna a mort, un Barça en greu crisis que no marcava ni al arc iris i un Llevant que millor no dir en quina situació es troba; la resta... Derrotes.

Una primera part per marxar de l’Olímpic
Els crits de la Curva “que se besen, que se besen” han espavilat a l’únic equip que hi havia sobre la gespa. L’altre no existia. Un llançament innocent de falta de Luis a les mans ha estat tot el que s’ha vist en el primer temps.

Per contra, els andalusos s’acostaven gràcies a errades defensives greus dels espanyolistes com la protagonitzada per Lacruz, que a punt ha estat de ser aprofitada per Negredo, salvant in extremis Kameni que ha estat potser el millor home dins el baix perfil de tot l’equip.

La primera vegada que els andalusos xuten a porta mitjançant un llançament de falta a càrrec de Felipe Melo, l’esfèrica rebota en un defensor i acaba entrant dins la porteria. Com ve sent habitual, aquest equip és incapaç de remuntar cap resultat advers, i es pot dir que l’encontre quedava ja vist per a sentència.

Una mica més de ritme en la segona
L’Espanyol ha sortit amb més ritme al segon temps; Luis deixa un pel llarga una bola a Jonathan que no pot engaltar bé, i acaba estavellant la pilota en l’exterior de la xarxa.

Marc Torrejón totalment sol, remata de cap a les mans del porter visitant en una bona ocasió.

Es consuma la derrota
Crusat no se’n va sense mullar en la seva visita a Montjuïc i després d’una paret en la frontal davant una defensa d’autèntica pena, xuta i bat a Carlos Kameni.

Cinc minuts després del segon gol de l’Almeria, Jonathan Soriano es derribat dins l’àrea en un penal molt clar que Ayza no dubta en assenyalar mostrant com a groga el color de la targeta. Luis no perdona, però no celebra el gol. Aquest cop no està per tombarelles l’Olímpic.

Ernesto Valverde dona el premi a la primera bola en condicions que toca Jonathan (la del penal) enviant-lo a la banqueta sent rellevat per Rufete.

Els millors moments dels blanc i blaus
Aran del gol espanyolista tenen lloc els moments menys dolents dels pericos. L’Espanyol busca l’empat i disposa de diverses ocasions davant Cobeño. En una jugada primer Rufete i després Zabaleta estavellen la pilota després de forts remats en les cames dels defensors. Posteriorment serà Luis qui llença un lliure directe que Cobeño envia a còrner, o una jugada en la que acaba amb una rematada de Rufete totalment sol, tan malament com ha sabut.

Kameni torna a salvar de nou el gol, després d’una errada de Torrejón. Aquesta jugada segueix d’un contracop espanyolista que acaba amb una centrada i remata en planxa de Luis que es marxa fora.

Els darrers minuts en comptes de reconciliar-se el públic amb els jugadors, en comptes d’intentar buscar amb arguments l’empat, l’equip s’ha tornat a venir avall, sent xiulat (entre ells, l’incorporat Valdo) i l’Almeria s’ha fet altre cop amb el control de la situació.

Així en els darrers instants, un contracop ha acabat amb el remat a plaer de Paunovic, el que ha significat el tercer gol, sent altre cop aplaudit per molts socis com va passar en el partit davant el Racing.

Ara toca neteja i a fons. Des de les persones encarregades de dirigir l’equip, fins als pesos pesants del vestidor. Avui ha estat patètic el detall; Valverde ha trigat una hora en comparèixer davant els escassos mitjans per fer una roda de premsa de tres minuts en el que no ha dit rés, però ha deixat entreveure que probablement no continuï la propera temporada.

Adéu-siau: Marxeu ben lluny, jugadors: Aquests colors s’han de portar amb molt més dignitat i orgull del que vosaltres haveu fet. De moment moltes persones tenen sort, que l’afició espanyolista està adormida, resignada, i no té capacitat per fer autocrítica del que pateix. Una segona volta de dotze punts no la resistiria cap president ni cap entrenador en qualsevol altre equip. Rodarien caps. Aquí de moment es respira una calma molt tensa. Esperarem, per que pot passar de tot, (menys que Dani marxi, es clar) ...


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni, Zabaleta, Lacruz, Torrejón, David García; Jarque, Ángel, Riera, Coro, Luis García i Jonathan.
Substitucions: Valdo per Riera, m. 46 i Rufete per Jonathan, m. 58.

UD Almeria: Cobeño, Bruno, Santiago Acasiete, Carlos García, Mané, Felipe Melo, Iriney, Corona, JM Ortiz, Crusat, i Negredo.
Substitucions: Juanito per Felipe Melo, m. 64, Guilherme per Crusat, m. 72, Paunovic per Negredo, m. 79.

Gols: 0-1: Felipe Melo, m. 43; 0-2 Crusat, m. 54; 1-2 Luis García, pen. m. 58; 1-3 Paunovic, m. 87.

Àrbitre: Miguel Ángel Aiza Gámez, del comitè valencià. Ha mostrat targetes grogues a Riera, m. 39, Zabaleta, m. 56 i Coro, m.77 per part local i a Carlos García, m. 58 i Mané, m. 74 per part visitant.

Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 9.400 espectadors en una de les més pobres entrades de la temporada. S’ha guardat un minut de silenci abans del començament de l’encontre en memòria del metge de la Selecció Espanyola de Futbol, Genaro Borrás. Pancartes en la zona de la Curva ben explicites: “Seguid de vacaciones; Nosotros sin Europa y vosotros sin Eurocopa”. Forta esbroncada mocadors, i crits contra Herrera, Valverde i els jugadors, i algún que altre molt dispers contra el Consell quan ha finalitzat l’encontre així com en diferents fases de l’encontre al veure el que es veia. Crits de suport en favor de Zabaleta i Luis.

Al descans van fer aparició els diferents equips campions del RCD Espanyol, amb el Juvenil A com a referent, campió de lliga i de la Copa de Campions, Cadets, i femenins respectius.

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

CLASSIFICACIÓ FINAL	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 REAL MADRID CF	38	85	27	4	7	84	36
2 VILLARREAL CF	38	77	24	5	9	63	40
3 FC BARCELONA	38	67	19	10	9	76	43
4 AT. MADRID	38	64	19	7	12	66	47
5 SEVILLA FC	38	64	20	4	14	75	49
6 REAL RACING	38	60	17	9	12	42	41
7 REAL MALLORCA	38	59	15	14	9	69	54
8 UD ALMERIA	38	52	14	10	14	42	45
9 RC DEPORTIVO	38	52	15	7	16	46	47
10 VALENCIA CF	38	51	15	6	17	48	62
11 ATHLETIC CLUB	38	50	13	11	14	40	43
12 RCD ESPANYOL	38	48	13	9	16	43	53
13 REAL BETIS B.	38	47	12	11	15	45	51
14 GETAFE CF	38	47	12	11	15	44	48
15 REAL VALLADOLID	38	45	11	12	15	42	57
16 RECREATIVO	38	44	11	11	16	40	60
17 AT. OSASUNA	38	43	12	7	19	37	44
18 REAL ZARAGOZA	38	42	10	12	16	50	61
19 REAL MURCIA	38	30	7	9	22	36	65
20 UD LEVANTE	38	26	7	5	26	33	75