Foto de l'obra "100 Anys d'Historia del RCD Espanyol" de J. Segura Palomares.
La davantera de l'Oxígen: Arcas, Marcet, Mauri, Piquín i Egea.
José Luis Piquín Irasztolza va néixer a Irun (Guipúscoa), el 22 de Juny de 1928
Piquín formava part d’aquella mítica davantera de l’Oxigen, amb Scopelli com a tècnic, que en els anys cinquanta va deixar una emprenta difícil d’esborrar, i tot i passar ja més de mig segle d’aquelles temporades, els pericos de més edat no obliden aquella davantera formada per Arcas, Marcet, Mauri, Piquín i Egea.
Va debutar amb l’Espanyol un 12 de Setembre de 1948 davant el Valencia en Mestalla amb derrota per 4-1, jugant aquella temporada nou encontres de lliga en els que va aconseguir dos gols davant At. de Madrid a Sarrià (4-1) , i Athletic Club a San Mamés (derrota 4-3).
En les següents temporades va disputar 13, 21, 18, 29, 26, 22, i 7 encontres de lliga, xifres que sumen un total de 145 encontres oficials amb la samarreta blanc i blava. En aquests encontres va aconseguir en total 18 gols.
Entre aquells mítics encontres citar entre altres, el triomf davant el Valencia per 6-4 un 18-9-49 a Sarrià amb gols d’Artigas, Camer, Rosendo Hernández, Vázquez, i el propi Piquín per part espanyolista, i Seguí, Gago, Igoa i Pasieguito per part che.
Altre encontre històric, el 7-1 a Sarrià davant el Real Madrid, amb gols d’Arcas, Marcet en tres ocasions, Montalvo en pròpia porta, la “rateta” Egea, i Piquín el sisè, mentre que el gol blanc, l’aconseguir Molowny de penal en les acaballes del matx.
Un triomf històric per els registres golejadors va ser el 5-6 assolit a Saragossa, un 16 de Setembre de 1951, amb gols d’Egea en dues ocasions, Colino, Marcet també dues ocasions, i Julián Arcas, mentre que una setmana després es vencia al Real Madrid per 4-3 amb gols de Celma de penal, Egea, Artigas i Colino.
En la temporada 52-53 destaquen marcadors com el 6-2 a Sarrià davant el Sevilla, la victòria a Chamartín per 1-2 amb gols d’Arcas i Mauri, el triomf davant l’Athletic Club per 6-2, al Deportivo 7-1.
Sens dubte, l’encontre amb guarismes més històrics dels 147 en que Piquín va disputar amb la samarreta blanc i blava va ser un 18-04-54 a Les Corts. Amb arbitratge de Zariquiegui Izco, l’Espanyol va escombrar al FC Barcelona, al que va vèncer per un contundent 1-4 amb gols de Faura, remuntant el gol inicial de Moreno, Cruellas, Marcet i Mauri. I a més ho van poder comptar... Que tal com està avui dia el tema...
Les alineacions d’aquell encontre van ser:
FC Barcelona: Velasco, Seguer, Biosca, Segarra, Flotats, Gonzalvo III, Basora, Bosch, Kubala, Moreno, i Manchón.
RCD Espanyol: Marcel Domingo, Argilés, Parra, Catà; Bolinches, Faura: Cruellas, Marcet, Mauri, Piquín i Arcas.
Aquell dia, sobre la gespa de Les Corts, les que anys després requalificaren amb totes les prebendes possibles pel club barcelonista, per part de les autoritats franquistes, sortiren a omplir una de les pàgines més brillants del RCD Espanyol, Vicente; Argilés, Catà, Faura: Gámiz , Casamitjana; Arcas, Marcet, Benavídez, Piquín i Muñoz.
Després d’estar vuit temporades al RCD Espanyol, Piquín va passar al Reial Valladolid, on va disputar una temporada a primera divisió 1957/58 jugant vuit encontres, sent precisament el primer d’ells amb l’Espanyol com a rival, a Valladolid, amb resultat d’empat a dos, i aconseguint un dels dos gols del conjunt castellà.
El sepeli es realitzarà avui dijous, a les 12:00, en el Cementiri de Polloe, a Sant Sebastià. Descansi en pau, aquesta figura mítica del club perico.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada