TOT SOBRE LA JUNTA GENERAL ORDINÀRIA D'ACCIONISTES DEL RCD ESPANYOL

Ahir vespre al Palau de Congresos de Catalunya va tenir lloc la Junta Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol de Barcelona SAD.

(Palau de Congresos de Catalunya, Barcelona: Josep Maria)

Amb les notes del himne del RCD Espanyol, ha donat començament a la sessió les paraules del Director General Executiu, Pedro Tomás Marqués, que ha explicat els criteris per els que es desenvoluparia l’assemblea a nivell de quòrum, votacions, i punts en el ordre del dia a tractar i en el seu cas a aprovar si procedia.

Daniel Sánchez Llibre ha començat el seu informe de Gestió parlant del nou Estadi, del que ha manifestat “que està gairebé acabat” i en el que membres del Consell han visitat avui (ahir quan llegiu aquesta crònica). Ha llençat l’objectiu d’assolir els 35.000 socis, i s’ha referit al tema de la requalificació parcial dels terrenys de la Ciutat Esportiva. S’ha referit com a bona la gestió econòmica realitzada i ha significat que a la massa social aquest aspecte junt a l’esportiu son els que més els hi preocupen. Sobre el futbol base ha esmentat el descens del B a Tercera i ha manifestat que ha comptat sempre des de que és President, del suport i recolzament dels espanyolistes.

Josep Lluis Perelló ha explicat el tema de la modificació del Pla Metropolità al marge dret del Riu Besós, que afectarà parcialment als terrenys de Sadrià. El consistori de Sant Adrià ha concedit la requalificació de més de 22.000 m2 de sostre, dividit en un 25% terciari, i un 75% residencial. Aquesta part residencial, es dividirà en un 60% d’habitatge lliure, un 20% concertat, i el 20% restant d’habitatges de protecció oficial.

L’Espanyol es farà càrrec de les càrregues urbanístiques, i serà partícip de la urbanització i es compromet formalment a un compromís de permanència en Sadrià de 40 anys.

No ha volgut donar xifres, més tenint en compte el moment que viu el sector immobiliari. També s’ha referit a les inversions realitzades a la Ciutat Esportiva per valor d’1,7 milions d’euros en diverses instal•lacions en Sadrià.

S’ha ofert per la pantalla gegant, un audiovisual sobre les obres del nou estadi, amb la realitat actual de l’estat de les mateixes. S’ha entrat “en la fase final dels acabats” ha dit, així com que l’encariment en el preu final (del que no s’ha volgut mullar donant xifres finals) també ha vingut donat per les millores incorporades sobre el projecte inicial, beneficioses per l’espectador i per la pròpia entitat, com el tema de la cobertura gairebé total del camp, la il•luminació de la façana amb colors (que es poden reconvertir en colors corporatius d’empreses a les que se’ls hi llogui el camp quan no hagi partit per celebrar actes), zones de llotges vip’s, etc.

Ha fet constar la precarietat a la accessibilitat al nou estadi en els principis, tot i que està bastant bé, però no com desitjaria i tal com ha d’estar quan estigui acabat el centre comercial. El parking principal es trobarà situat en el subterrani sota el Centre Comercial, i per tant, fins que no estigui acabat aquest, no es procedirà al mateix.

S’ha fet oficial les dades sobre el quòrum assolit que era del 66.64% del capital social, amb un total de 245 persones presents i 1693 representades.

El tercer punt, el d’examen i aprovació de la compta de resultats de l’exercici i balanç comptable, ha estat exposat per Pedro Tomás. Ha començat dient que el nombre de socis a fi de l’exercici era de 29.514 socis.

Els ingressos d’explotació havien sigut de 7.964 milions d’euros front els 7.927 de l’exercici anterior (amb Copa de la UEFA). Els ingressos per tendes i merchandaising era de 961.000 euros front els 959.000 de l’exercici anterior o els 587.000 anteriors. El resultat de l’exercici era de 35 milions (front 42), i les despeses d’explotació eren de 44 (25 milions sous i salaris de professionals + 10 milions en la compra dels drets de Lola i Luis García). A més hi havia hagut altres ingresos (7 milions per cessió de jugadors, Escola, Campus, etc., i 5.4 per operació de traspàs de Gorka). Els drets televisius 16 milions. 7.2 milions en concepte d’abonats, i 10.1 per publicitat. En el capítol de despeses, cal esmentar 10 milions per amortitzacions.


El cinquè punt era el de refrenar a George Newton com a nou conseller i el setè, sobre la continuïtat de la mateixa firma auditora.

Llavors s’ha produït els diferents torns de intervencions per valorar la gestió social. El primer en fes us de la paraula, Xavier Pujol, en representació de l’APMAE, que s’ha mostrat preocupat per la desastrosa segona volta de l’equip, amb números de segona, i el elevat cost de les retribucions als professionals, i això que aquest exercici no hi havia primes en concepte de la actuació en competició europea. També el resultat negatiu d’explotació de cinc milions l’ha preocupat. Ha insistit en que es renegocïi el crèdit sindicat adaptant els terminis de pagament a les disponibilitats de l’entitat, ha fet menció de les plusvàlues d’uns 30 milions per el tema de Sadrià, tot i la incertesa en el mercat immobiliari, així com el tema de la baixada d’ingressos per publicitat i socis debut a la recessió que pesa molt en aquests moments. Ha instat a prendre decisions immediates per remeiar el desequilibri de tresoreria. També ha demanat unitat, prou de lluites internes, i enfrontaments accionarials, i com a objectiu, un Espanyol plural de tots i per a tots.

Botet li ha contestat que no es pot òbviament triar el moment en que l’Espanyol ha construït el seu estadi. Ha coincidit amb la recessió i crisi en la societat espanyola i catalana i no se li pot fer res. Ha admès contactes per negociar una adaptació als terminis de pagaments del crèdit sindicat, i confia molt en els ingressos del nou estadi malgrat tot. Ha dit que s’ha de saber administrar molt bé els recursos d’un club com l’Espanyol.

Emilio López Fonta, d’Espanyol 3.0 ha pujat a l’estrada citant les repetides paraules de Dani de que marxaria quan tallés la famosa cinta del nou estadi, tot i recordant que té tot el seu dret d’esgotar el mandat. Que Daniel Sánchez Llibre no pot prendre decisions ja a aquestes alçades per que porta molts anys i ha agafat “cariño” a massa gent com per fer neteja en moltes parcel•les de l’entitat. L’ha felicitat per la construcció del nou estadi ja feta realitat, i li ha recordat que un estadi no sol s’ha de construir si no també omplir. I llavors, ha fet referència als problemes esportius de l’equip, a les deficiències que segons el seu judici té la pedrera espanyolista de la que no surt de qualitat cap jugador per el primer equip, que abans era una fàbrica de centrals i ara s’han de fitxar de fora gastant-se molts milions, i que de mitjos i davanters de qualitat no en surten. Es va “vendre Gorka sense lligar bé Kameni, i ara ens podem quedar sense cap dels dos”. Li ha semblat excessiu un consell de 25, no per els que el composen si no per la quantitat de membres que impossibiliten una bona gestió. El grup opositor 3.0 ha manifestat controlar un 5.8% del capital social de l’entitat.

Lopez Fonta ha estat escridassat per part d’una minoria de gent que ha fet gala de molt poca educació al interrompre a l'orador en un exemple de poc respecte democràtic, quan aquest ha instat al President, a que ho deixi ja i no esperi al 2011, a mitja temporada, i que deixi pas al juny del 2010 o si no més aquest final mateix de temporada.

Dani li ha recordat que encara no ha vist el famós projecte que fa un any van dir els del grup opositor que tenien, i que respecti als accionistes que el van escollir a ell per un mandat de cinc anys. Ell, ja sap (ha manifestat) el que ha de fer, i no necessita el consell del senyor López Fonta, tot i que pren nota del que ha dit. Només marxarà quan ell ho cregui convenient atenent al bé de l’entitat i no quan li exigeixin aquests senyors.

El senyor Castro ha provocat diverses situacions polèmiques en la seva intervenció. Ha començat preguntat pel tema dels pàrkings a Cornella-Prat, i ha acabat referint-se a vells temes del passat, com de l’espinós assumpte de Sarrià, i ha profunditzat en les seves dures crítiques a aquells que s’han beneficiat des del càrrec, posant en principi diners, i acabant traient-los com en el cas del vell estadi de Sarrià. S’ha endevinat en les seves àcides paraules, la crítica a la Familia Lara (i altres) sobre aquell “affaire”.

Ha contrarreplicat fora de l’estrada a Perelló (que era qui li havia respongut) i ha protagonitzat escenes bastants polèmiques, amenaçant amb suposats “papers” que tenia ell sobre aquestes conductes.

El vicepresident Perelló li ha dit que hi ha acordat dos pàrkings de pagament i apunt d’un tercer. Que no hi haurà problemes per aparcar en la zona industrial, i ha fet una crida a mirar el present i deixar el passat oblidant velles ferides. Li ha retret que està obsessionat sempre amb aquest tema. Dani li ha negat que cap conseller durant la seva etapa com a president i l’anterior com a conseller, s’hagi lucrat a nivell personal per la seva pertinença al consell. Ho ha desmentit categòricament apel•lant a la seva honradesa i als que hi ha estat, dient que no ho hagués permès ni un segon.
El senyor Castro encara ha anat rebatent aquestes paraules per la sala mentre marxava a la seva butaca.

S’ha fet públic les votacions:

Punt tercer (Comptes): 62.07% Si, 0.09% NO, 37.74% Abst. 0.11 Blanc.
Punt quart (Gestió social): 61.99% Si, 8.93 NO, 28.99% Abst. 0.09 Blanc.
5è punt (Sr. Newton): 61.9% SI, 0.15% No, 37.83% Abst. 0.12% Blanc.
6è. Punt (Auditor comptes): 60.35%Si, 10.54% NO, 28.99% Abst. 0.11 Blanc.
7è punt (autorització al consell execució acords...)
62.14% Si, 0.09% NO, 37.71% Abst. 0.06 Blanc.

Aprovats per tant tots els punts de l’ordre del dia, amb lo que s’ha passat al darrer punt de l’ordre del dia, el de precs i preguntes.

El primer ha estat Joaquim Cañelles, que amb la seva contundència, loquacitat, sentiment, i protagonisme d’autèntic “showman” ha estat el veritable protagonista. Amb tot, i pesi a qui pesi, ha dit veritats com a punys. Ha qüestionat al senyor Herrera “o qui hagi sigut” que ha confeccionat aquesta plantilla amb aquesta política de fitxatges. S’ha felicitat per ser la darrera assemblea estant a la muntanya maleïda i que ha Cornellà, l'equip tindrà la " mateixa trempera que ell té".

Ha dit que hem passat de “malaga a malagón” amb el tema dels drets televisius “de Tv3 a Tatxo Benet”, d'un mitjà culé a un de tant culé. Ha fet menció a les paraules del senyor President després del derby havia dit que la lliga estava prostituïda però no havia tingut collons de dir qui era el que l’ha prostituïa. Mencionar a aquesta gentussa. Que Pedro Tomás va anunciar que denunciaría als jugadors que van recolzar als violents i "nuestro gozo en un pozo"...

Va fer una molt dura crítica als que va anomenar "politiqueros" que tant perjudiquen al nostre club. Que en la llotja hi ha d’haver “menys canapès i més collons”. Que li agradaria un dia ser president del RCD Espanyol "per dir-ne prou a tots de tantes humiliacions, que ja n’està bé d’aguantar el que aguantem, mentre es van veure escenes d’espanyolistes plorant, ens humilien i ningú ens defensa" Que l’equip no fa un gol ni al “arco iris”. Molts aplaudiments entre els assistents i farts també de riure amb les formes que sempre fa servir el senyor “Quimet”...

El senyor que ha intervingut després (perdoneu no recordo el seu cognom, veure foto superior) s’ha queixat del tema de la ubicació al nou estadi, tot dient que no s’ha tingut en compta l’antiguitat en el sector de tribuna i que ha primat més els diners que els anys de soci. Tomás tot i deixar clar que havia estat modèlic el tema de la ubicació al nou estadi, s’ha lamentat per possibles casos que hagin pogut passar sobre aquest aspecte.

Jordi Navarro, que no li han agradat els xiulets a López Fonta, ja que tots son espanyolistes, agraint a Dani per fer-se càrrec del club en aquells difícils moments, ha plantejat el tema delicat de la situació de quatre famílies pel tema del crèdit del viatge a Glasgow. Per que malgrat que la justícia s’ha de pronunciar, poc espera Jordi de elements que a bon segur es declararan insolvents i no haurà manera de pogué recuperar els diners. Dani que diu que el dimarts hi haurà consell, i que estudiaran el tema per intentar solucionar-lo.

Sergi González Cabello, ha felicitat a Dani per l’Estadi, ha felicitat a Manel Casanova pel tema de la consecució del títol de la Copa de Campions de Juvenils (títol que faltava en el futbol base). Ha esmentat el tema de la crisis, i s’ha dedicat a parlar del tema dels incidents en el passat derbi. Ha dit que només s’actua quan hi ha desgràcies, tot i que no es propietat del club al estar-hi sota lloguer. S’ha referit també al tema de la porta 8, i ha dit que els que van tirar la tanca a terra no eren socis d’aquell sector si no de la porta vuit que molts estan en altres ubicacions.

Tomás, ha dit que per primer cop, en l’opinió pública es va reflectir els fets que van succeir. L’Espanyol va ser agredit de manera premeditada. Es farà el possible per que no torni a succeir arribant inclòs a la decisió de no vendre entrades en aquests encontres.

Pau García, ha subratllat l’esportivitat de l’espanyolisme tant quan guanya a Mestalla o a Chamartín, o quan perd a Glasgow. Una afició que sap guanyar i sap perdre esportivament sense organitzar incidents. Per contra, nostre rival ciutadà, quan guanya ja poden tremolar els establiments i el mobiliari urbà de la ciutat comptal.

Ha dit que tots aquells que critiquen nostra pedrera, és senzillament per que no hi van mai a la nostra Ciutat Esportiva. Ha sentenciat: “Tenim el millor president de tota la historia”, tot i que tots “han estat bons presidents”. Ha instat al president per que esgoti el seu mandat de cinc anys al front de l’entitat.

Joan Calero, President de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, en primer lloc va intervenir per agrair al Club, el que una temporada més, tingués a bé el cedir l’ús de l’escut del RCD Espanyol per lluir en les samarretes dels atletes, i va fer una clara i concisa censura a tota la sèrie de calumnies i falsedats aparegudes en els mitjans de comunicació, tot dient que ja havia desmentit en un comunicat explicant tots els punts i que el propi club tenia plena constància.

També va deixar clar, que mai, l’Atletisme de l’Associació d’Esports en Blanc i blau li havia costat ni un cèntim d’euro a l’Espanyol, i mai li havien demanat.

Emilio Garrido, ha intervingut centrant tot el tema en els incidents del derbi. Els ha acusats de ser actes de terrorisme. Que se’ls hi tenia que haver aplicat la llei anti-terrorista a aquests “animals” com succeeix al Pais Basc quan es cometen actes de sabotatges i amenaces pels carrers de les ciutats (kale Borroka). També ha fet menció al marge del que va succeir, al “chorizeo arbitral”.

També s’ha preguntat si el motiu pel que el Consell d’Administració de l’Espanyol adopta una posició tant feble és per el peatge que té que pagar a canvi dels permisos i autoritzacions que en el seu dia va rebre per construir el nou estadi, o per que pensen que empassant-s’ho tot tindran millor tracte de les institucions. Li ha contestat a Tomás, que si l’Espanyol era la víctima i havia estat agredit... A sobre li havien condemnat amb 3.000 euros de sanció. S’ha queixat que en els controls et controlen el tap d’una ampolla i en canvi va haver-hi carta blanca per aquests salvatges. Va fer referència a les imatges d’aquelles criatures que ploraven “no per que el seu equip havia perdut, si no de por... De por del que estava succeint”...

Es va queixar de que segons un informe de Manel Rodríguez (El 9 Esportiu) s’havien venut paquets d’entrades de 115 dins un total de 710 als famosos visitants en aquell derbi. Va preguntar si això era cert, i que mesures prendrien per que no tornés a succeir. Polèmiques les seves aseveracions sobre la RFEF a la que va qualificar de "cueva de corruptos, donde Pedro Tomás habría dejado amigos". Tomás va sortir en defensa de la honorabilitat (?) de tots els membres de la RFEF, i pels passadissos, Emilio, es va disculpar per si Tomás es podia haver sentit ferit per aquestes paraules.

Ja de manera molt més acusada, després de la intervenció d’Emilio Garrido, majoritàriament el públic ja abandonar l’indret (començava a fer-se ja pesat després de més de tres hores llargues) i els darrers torns ja van tenir lloc en una sala semi buida.

Blas García Franco molt emocionat i escitat, va fer que la sala cridés "tres hurras" per l'Espanyol a la conclusió de les seves paraules. Va donar gràcies per que per fí, Cornellà-Prat sigui ja una realitat i tots hi poguem anar-hi.

Antonio Polo va centrar el seu missatge en un cant a la unitat de tot l’espanyolisme, en un moment en que "ja pràcticament estava tot dit a aquestes alçades de la junta" tal com va dir. Va agraïr als que encara èren presents malgrat l'avançada hora.

El senyor Formentín, va demanar molta més ambició i menys conformisme en tots els ordres en l’entitat, i va fer una crida per que la gent vagi demà (per avui) a l’Estadi Olímpic de Montjuïc al encontre de tornada de la Copa del Rei davant el Real Club Celta de Vigo.

Finalment, Tomás Barris, últim assistent a l’acte en sol•licitar l’ús de la paraula, no va comparèixer. La sessió es va aixecar a quarts tocats d’onze. I d’ella hem aixecat aquesta acta en forma de crònica, de la que hem volgut sigui el més aproximatiu possible del que de veritat va donar de si aquesta Junta General Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol.