IVAN DE LA PEÑA AMB DOS GOLS, DONA UN TRIOMF NECESSARI I HISTÒRIC DAVANT UN BARÇA RIDICULITZAT PEL "COLISTA" QUE DEIEN...

FC BARCELONA: 1 – RCD ESPANYOL: 2

La grandesa del futbol

Gairebé 27 anys després del darrer triomf al Camp Nou (1-3 amb Maguregui a la banqueta i amb gols de Urbano, Lauridsen i Murua), l’Espanyol ha tornat a vèncer en el feu barcelonista. I ho ha fet, en un dels seus pitjors moments esportius de la seva historia davant un dels millors FC Barcelona: Amb totes les seves figures, sent líder, i sent els espanyolistes cuers de la classificació.

Avui, han saltat fet miques tot els guarismes, i registres que impossibilitaven (història amb ma), que l’Espanyol pogués assolir tant necessitada victòria. Totes les estadístiques estaven en contra del conjunt de Pochettino (un Barça imbatut des de la primera jornada, un Espanyol que només ha guanyat un encontre des de la tercera jornada, o des del darrer derbi de lliga, etc.) En definitiva, un enfrontament en suma, el més desigual possible.

Era el moment adequat per fer saltar totes les apostes. Els gols de Ivan de la Peña han fet saltar la banca. (Altre record trencat, ja que Lo Pelat, no marcava des de fa més de tres anys en lliga, - en UEFA davant el Maccabi Haifa- hi avui ho ha fet per partida doble). Han fet pols a un grup de prepotents acostumats a tenir-lo tot de cara, i han proporcionat una sensació d’impotència al nostre veí ciutadà tal com no sentien des del famós “Tamudazo” de fa dues temporades.

Avui Pochettino venia amb la lliçó ben apressa del darrer encontre; Ivan de la Peña a la mitja punta, tenint darrera dos pivots que li fessin la feina bruta i no es descompensés l’equip. A sobre, l’Espanyol ha pogut comptar amb un àrbitre sense complexes, que no s’ha deixat acollonir per tot el que aquesta gent té com a lògic i normal, habitualment.

L’Espanyol ha controlat perfectament en defensa al FC Barcelona, malgrat que això significava pràcticament renunciar a l’atac en el primer temps. Una acció de Messi centrant sobre la mateixa línia de fons, a la que Henry rematat alt per sobre el travesser quan es trobava totalment sol, ha estat la millor ocasió fins les hores.

El Barça ha llençat un lliure directe que ha rebotat en la tanca i el rebuig no ha descol•locat a un Kameni molt segur i concentrat que ha aturat amb bons reflexes.
El Barça començava a posar-se nerviós, a perdre els papers progressivament. Xavi ho intenta amb un xut llunyà desviat.

Abidal s’ha de marxar lesionat al minut 23, com també ho farà al 36, Ángel, sent substituït per Román. Moisés també ha necessitat atenció mèdica en dues ocasions però, ha acabat l’encontre.

Keita, expulsat
Llavors ha estat la jugada en la que Keita (38’) ha vist la cartolina vermella directa en un intent de plantxa bestial, que tot i no acabar d’enganxar al jugador perico amb la cama agressora i si amb l’altre cama, l’àrbitre ha considerat la gravetat de l’acció.

El Barcelona no ha sabut jugar amb la pressió de tenir que vèncer amb un home menys faltant tant d’estona, a un rival desnonat, totalment enfonsat en la classificació, en un encontre a priori senzill a més no pogué, i que en canvi a mida que passaven els minuts, no trobaven la manera de superar als espanyolistes, cada cop més conscients, concentrats i segurs de si mateixos.

Amb tot, l’Espanyol renunciava a l’atac, traient-se la pilota de sobre sense contemplacions, i quan tenia la possessió amb desplaçaments llargs totalment improductius, davant una línia ofensiva totalment desapercebuda.


Amb uns intents de jugades de perill de Messi, ben controlat per David García i ajudat en moltes ocasions en un dos contra u a càrrec de Nene, s’ha arribat al descans, amb bona imatge per part dels espanyolistes.

Show golejador de Ivan de la Peña
El segon temps ha començat amb una jugada perillosa del Barcelona, amb un xut del lateral Alves aturat per Kameni davant la presència inquietat d’un Messi a punt.

Però qui s’ha erigit en la figura de l’encontre, no ha estat altre que el càntabre Ivan de la Peña, que ens ha mostrat les seves aptituds golejadores mostrades sempre amb comptagotes, en el moment més oportú de la resen historia del RCD Espanyol.

El primer, com a culminació d’una jugada de contracop en la que la passada de Ivan Alonso obrint a l’espai a Nene, qui davant l’oposició dels jugadors culés, para la pilota, controla, i deixa anar una centrada al segon pal, on “Lo Pelat” tot lliure de marca, remata de cap al fons de la porteria. Era el 0-1 que obria les esperances de par en par.

Inclòs Román es a punt de marxar-se sol a porta davant la sortida desesperada de Valdés, però Puyol, talla en el darrer instant.


Només quatre minuts desprès, un mal refús de Víctor Valdés, cau a peus del 9 perico, que profunditza i veient avançat al meta barcelonista, li col•loca una vaselina per tot l’escaire de la porteria blaugrana.

Veure’l per creu-lo. L’Espanyol guanyava 0-2 al Barça, al seu estadi. La tant desitjada i necessitada victòria espanyolista tenia lloc a l’estadi on menys ens ho pensàvem que succeís, malgrat el desig de tota la pericada.


Massa maco...
Tocava patir i molt. El 0-2 era un caramel massa maco per paladars acostumats a masses amargors. El Barça retalla diferències en el minut 62, en una jugada posterior a un llançament de falta, que Jarque erra en el seu rebuig, i la pilota franca a Touré Yaya, que no perdona de llançament creuat que supera a Kameni.

Però amb el pas dels minuts, l’Espanyol lluny de desmoralitzar-se per el gol culé, encara ho intenta més, sortint sempre amb pilota controlada, buscant els desmarcs en ràpids contracops davant un Barcelona cada cop més descentrat (fora dels minuts posteriors al gol, com és també natural). L’Espanyol triangula bé i busca espais per ràpids contracops.

Román, en un d’ells, no centra bé, quan es trobaven dos davanters pericos en la frontal de l’àrea petita per rematar.
Nené roba la cartera a un defensor barcelonista, i posa la directa cap a porta, però en el darrer instant s’avança massa l’esfèrica davant Valdés i dona oportunitat al meta local ha aturar la pilota.

Per contra, el Barça té una oportunitat en una centrada des de la dreta que ni Busquets de cap, ni Gudhjonsen al segon pal arriben a connectar amb la bola.

Ferran Corominas, els dels gols salvadors i decisius en temps pretèrits, torna a errar davant Valdés, en un bon contracop, però en el que li sobra el darrer control. Nené (molt actiu, ha fet un gran encontre), ho prova amb una centrada xut que atura Valdés. L’Espanyol per moments, inclòs no sol domina, si no que es permet el luxe de marejar a un Barça totalment enfonsat amb el pas dels minuts.

Però, el Barça per molt que ens pesi, es molt Barça (qui no ho seria amb tal pressupost i amb les ajudes de tothom, gairebé sempre) i encara en faltes o llançaments de cantonada, i amb un home menys, ens farà patir fins el final...
Sortosament, entren pel mig, on l’Espanyol acumula gran quantitat d’homes, amb una línia defensiva expeditiva i un mig de camp que no només talla, si no que surt a la contra davant un Barça que ja no pot...

Malgrat les darreres accions d’un Espanyol que intenta retenir l’esfèrica amb passis horitzontals, perdent temps al còrner, i dominant la pilota, els locals a la menor ocasió es llencen amb tot sobre l’àrea de Kameni per evitar la vergonya que per ells suposa aquesta derrota HISTÒRICA.

Ufff. a patir... recordant el malestruc que ens persegueix

I així, Piqué per molt poc no arriba al remat, i en una darrera acció, el Barça té l’empat en les seves botes, però primer Kameni, i després el rebot en un defensor amb xut de Guhjonsen, eviten l’ensurt. Amb un remat dolent i desesperat del ros jugador culé, tant malament com ha sabut, s’arriba als darrers segons dels tres llargs minuts d’afegit, fins que Delgado Ferreira xiula el final de l’encontre. Pochettino ha intentat perdre temps fent sortir a Tamudo, com a efecte a més psicològic davant un Barça ja amb la por al cos veient que el temps s'esgotava.

Avui el “tamudazo” s’ha convertit en “peñazo” per una afició que s’ha tingut que empassar els crits de “A segunda, a segunda” que han obsequiat a un equip que avui (i amb tots els derbis disputats) si s’ha sabut fer digne d’aquests colors i d’aquesta samarreta. Tant de bo, sigui el veritable punt d’inflexió definitiu, el canvi de tendència necessari per assolir l’encara complicat i difícil camí de la permanència. Que no tinguem que dir la dita castellana “que una golondrina no hace primavera”.

Ah, se m’oblidava: Dol demà a la “Catalunya oficial”, i el Barça ja a només set punts del Madrid. Bé, aquest assumpte poc ens importa als veritables pericos, però ho tenia que dir. Diumenge els hi tornarem el favor, entre altres coses, per que ho necessitem com l’aire que respirem, i per que sempre aquest club ens ensenya que no hem de llençar mai els partits davant els “cocos” per que es quan millor juguem. La por, el pànic, quan juguem amb el Numancia, o amb Osasuna, per dir quelcom.

I perdoneu per la tardança en penjar la crònica, però comprendreu que l’emoció i l’èxtasi “orgasmic” que envaeix a qui escriu aquesta crònica, no ha possibilitat escriure-la abans. Ho disculpeu, veritat?... La celebració ho mereixia, oi? Demà, ja passarem comptes quan s'acabi la jornada i veiem en quin punt ens trobem.




Fitxa Tècnica:
FC Barcelona: Valdés: Alves, Márquez, Piqué, Abidal, Xavi, Touré Yaya, Keita, Henry, Eto’o, i Messi.
Subtstitucions: Puyol per Abidal, m. 23; Busquets per Henry, m. 46; Gudjhonsen per Eto’o, m. 65

RCD Espanyol: Kameni (9); Sergio Sánchez (9), Jarque (9), Nico Pareja (10), David García (8), Moisés (9); Ángel (7), Nené (9), De la Peña (10), Luis García (8) i Ivan Alonso (7).
Substitucions: Roman (9) per Ángel, m. 36; Coro (8) per De la Peña, m. 71; Tamudo (s.q) per Nene, m. 88

Àrbitre: Carlos Delgado Ferreiro (10), del col•legi basc. Amb autoritat i sense deixar-se acomplexar per les protestes reiteratives i airades, ha fet provar al FC Barcelona la seva pròpia “medicina” preferida pels demés: Quedar-se amb un home menys en el primer temps. No li ha tremolat el xiulet en mostrar totes les targes que ha fet falta mostrar, i a més no ha tingut cap tipus de problemes ja que no ha hagut jugades polèmiques en l’àrea perica com en altres ocasions.

Ha mostrat targetes grogues a Nico Pareja, m. 16, Piqué, m. 21, Eto’o, m. 39, Luis García, m. 39, Busquets, m. 49, Jarque, m. 53, Xavi, m. 56, De la Peña, m. 57, Sergio Sánchez, m. 61, Touré, m. 73, Puyol, m. 76, Ivan Alonso, m. 86 i Tamudo, m. 89. Vermella directa a Keita, m. 38 i amonestació al preparador físic del FC Barcelona, Aurelio Altamira per fer-li observacions a una decisió arbitral.

Gols: 0-1: De la Peña, m. 50; 0-2: De la Peña, m. 54; 1-2 Touré Yaya, m. 62

Incidències: Camp Nou. Després de 27 anys, (28/03/82) l’Espanyol ha guanyat en el feu barcelonista. Abans del començament de l’encontre, l’ex President de la Generalitat i ex alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall ha fet la sacada d’honor en un derbi dedicat a la lluita contra l’alzheimer.