ENTREVISTA: RAFA L'ITALIÀ

Avui parlem amb un perico, italià de naixement, però que porta entre nosaltres gairebé quaranta anys. Em refereixo a Rafael Campolongo, més conegut com “Rafa l’italià” i que molts haureu escoltat ja fa anys en el programa “Tiempo de Espanyol” en l’espai de les trucades telefòniques dels oients.

Aquest napolità, és un fidel assistent a la Ciutat Esportiva als encontres de nostres equips base i femenins, i amb ell, per que ens expliqui quines son les seves sensacions, les seves opinions, i ens faci cinc cèntims d'on li ve amb ell aquest sentiment espanyolista, hem parlat com sempre

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”

(Nota: Aquesta entrevista, per circumstàncies es va fer abans del darrer moviment accionarial al RCD Espanyol, i per tant deixa sense sentit evidentment una de les preguntes, com be veureu; hem volgut mantenir l’entrevista sencera, tot i que el temps, que és qui treu i dona raons, se n’ha encarregat de contestar-la).

Primerament: Italià de naixement però perico fins sempre...
De què li va venir aquest sentiment, aquest amor per el conjunt perico?

Va ser com un amor a primera vista. De petit vaig jugar a l’equip del Nàpols que gairebé vesteixen els mateixos colors. És per això que els porto dins el meu cor tota la vida. I ara aquests colors i l’Espanyol són un sentiment.

On es més corrupte el futbol a Itàlia o a Espanya?

Per les notícies que tenim i els fets que han passat , Itàlia és més corrupte.
Però aquí , qui sap el que ha passat???

Tindrien el que han de tenir per enviar a segona a la Juventus de torn o al Milan de torn de la lliga espanyola (ja ens entenem), com van fer allà, si els enxampessin amb assumptes similars?

Faltaria tenir, el que nosaltres pensem, en aquest moment.

Com pot entendre un italià de naixement, algú que ve de fora, que tot un país, (regió, nació, comunitat, a gust del lector) Catalunya, sigui només un club de futbol. Tot es redueixi a que aquest equip guanyi els títols... Com ens hem podem sortir els pericos d’aquest totalitarisme imperant, d’aquest “nacionalculerisme” establert per decret?

Seguint la mateixa línea de sempre, mirant-nos a nosaltres i que ningú mai més trepitgi el nostre sentiment.

Parlem del nostre equip: Com pot ser que aquest equip reiteradament ens ofereixi dues cares tan dramàticament diferenciades? Dit d’altre manera, com podien ser tan dolents i ara tant bons?

No eren tan dolents abans ni tan bon ara.
És un problema que arrosseguem des de fa molts anys; espero que aquest “càncer” es pugui extirpar d’una vegada per sempre.

Els resultats tot ho tapen i el temps tot ho cura ?

No, els resultats ni tapen ni destapen , el que és primordial és que hi hagi una continuïtat equilibrada. El que tots els pericos de “cor” desitgem.

Els problemes al vestidor existeixen o és una llegenda urbana que es aireja quan la pilota no vol entrar o quan algú marxa i per justificar que no se’n van per diners diferents jugadors o tècnics?

Si els problemes de vestuari existeixen, em reitero dient que és un “càncer” que s’ha d’extirpar.

Se’ns veu massa que estem esperant sempre a vendre per pogué fitxar, i ens toca sempre vendre a baix preu?

Per saber vendre s’ha de saber comprar

Som un club conformista, massa espantat dels nostres propis defectes, i massa acomplexats del rival que tenim enfront?

Fins ara hem demostrat ser un club conformista. M’agradaria que a partir d’ara aquesta conformitat tendís a desaparèixer i poder mirar uns quants esglaons més amunt.

A Cornellà – Prat, la sort ens canviarà i donarà l’entitat el salt de qualitat definitiu, o tot dependrà que la “piloteta” acabi entrant, condicionada per la situació econòmica?

L’economia no fa gols però ajuda a fer-ne. La prova està en altres equips amb poc pressupost i fan bons resultats.

Tant condiciona el crèdit sindicat a l’hora de fitxar? Altres equips fitxen jugadors desconeguts i barats i triomfen... No hi haurà hagut també certa dosis d’ineptitud a l’hora de fitxar i gestionar les compres?

Com la mestressa/o quan va a la plaça a comprar , ha de saber comprar qualitat a bon preu.

Jo sempre he dit que Dani no marxarà. (Al menys mentre tingui mandat. Ho he dit sempre, per que el seu lema es el que avui es blanc demà es negre, i com ell sempre diu que marxa... jo penso al inrevés del que ens diu i potser m’equivoco, el temps ho dirà...) Però quina es la seva impressió, marxarà després que s’inauguri Cornellà –Prat com ens ha dit per activa i passiva, i tingui lloc la Junta d’Accionistes?

La meva opinió personal és que el President, Dani, marxarà però hauria de complir el seu mandat.

I amb el primer accionista que n’hem de fer? Som una societat atípica que el principal accionista ni li interessa la empresa ni el negoci al que es dedica... Quina és la seva opinió tot plegat?

A data de 14 de juliol aquesta pregunta ja ha caducat, gràcies a Déu!!!!!

Per que som la “millor pedrera d’Espanya” i no ens surten ni “Ramos, ni Reyes, ni Torres, Iniestas, Messis”, etc. i només jugadors de perfil defensiu o de qualitat limitada, tret de l’època del Intertoto-Team, amb els Tamudo, Sergio, Capdevila, De Lucas, etc.?

Són èpoques de fornades. Potser d’aquí un parell d’anys sortiran “Ramos”, “Reyes”, “Messis”, etc.

Sou dels que s’ho passa be a Sadrià. Que li diríeu a aquells que mai han anat a la Ciutat Esportiva de Sadrià, per que o be no creuen en la política de pedrera o senzillament no els hi agrada el futbol base o femenins?

Segurament aquell que vingui per primera vegada a Sadrià, gaudeixi del futbol i conegui “la penya del llantu”, tornarà..

Moltes gràcies, Rafa!

Gràcies a tu, per la teva tasca desinteressada i molt valorada.
Rafa l’Italià ; soci: 1273