dimarts, 21 de juliol del 2009

QVO VADIS, OLESA-ESPANYOL? (1a. Part)


Patrocinant un equip de bàsquet de noies

Fa dues temporades, el FC Barcelona no va voler continuar sostenint el deficitari – cada cop més – CB Universitari, històric de la lliga femenina de bàsquet, deixant en l’estacada a tècnics i jugadores.

Llavors, en les darreres hores en que s’acabava el termini de presentació dels pertinents i obligatoris avals per pogué jugar a la màxima categoria del bàsquet espanyol, com tots sabeu, hi va haver-hi un ràpid moviment polític semblant a quan Antoni Baró (EPD), Pedro Tomás, Ferran Martorell, i Ramon Condal entre altres, van voler vendre el RCD Espanyol de bàsquet a Sevilla, a la Diputació que donava 50 milions, i es va tirar pel carrer del mig, venent a Unipublic per que Catalunya no perdés una plaça... Allò es altre història, i algun dia s'haurà d'esbrinar per que va acabar als jutjats i l'Espanyol va sortir molt mal parat, i a bon segur quedaria amb el cul a l’aire alguns dels que ara ostenten part del poder a Can Perico.

La situació va ser idèntica; Direcció General d’Esports de la Generalitat – Anna Pruna havia sigut jugadora de bàsquet – es mou amb rapidesa, i utilitza al RCD Espanyol per que aboni els 16 milions de pessetes (no en feu ara comptar-lo amb euros que al matí no estic encara gaire despert per càlculs matemàtics), quantitats que es fan efectives, permetent a l’equip d’Olesa que no havia ascendit però era, el que més a prop s’havia quedat, pujar per primer cop a la màxima divisió.

Els principis van ser quelcom complicats, es va tenir que fer un equip ràpid... Lucas Mondelo va aconseguir el miracle de classificar l’equip per la Copa de la Reina, i va aconseguir inclòs jugar el play-off per Europa, en darrera posició i per tant sense opcions serioses –i factor pista en contra, per si de cas-, fent com he dit una gran temporada tenint en compte les seves limitacions més evidents en la plantilla.

L’acord era per portar la paraula “Volem” i la mascota serigrafiada a les samarretes. En partits determinats portarien les jugadores una samarreta amb ratlles blanques i blaues, similar però no igual a la del patrocinador, el RCD Espanyol, i s’afegiria al nom de CB Olesa, nostre nom, Espanyol, i nostre escut i nom figuraria en alguna de les tanques publicitaries del pavelló (veure foto).

Molts van posar aquell estiu de fa dos anys, el crit al cel: ¿ Com es podia gastar-se l’Espanyol en un club que no era nostre, que no portava nostres colors, que no duia ni tan sols nostre escut, la mateixa quantitat per exemple, hagués sigut el pressupost total en despeses de posar en marxa una secció d’atletisme (com la que va posar la primera temporada l’AE Blanc i Blau-Pro Seccions), però sense comptar ingressos, ja que pocs o molts euros d'algun que altre sponsor hagués pogut comptar. ?

Molts van posar aquell estiu de fa dos anys, el crit al cel: ¿ Com se li podia donar a Olesa, el que se li negava a uns socis accionistes de la Penya de l’Escullera, que havien volgut ressuscitar las glorioses seccions del RCD Espanyol? Més tenint en compta que l’argument per no donar el vist i plau a l’atletisme perico era que l’Espanyol no podia pagar aquestes quantitats degut el dolent estat de les comptes espanyolistes, mentre no comencés a generar ingressos el nou estadi...

Dani, en Junta d’Accionistes, va declarar que aquesta “operació” no li costaria rés al RCD Espanyol i que aquest prop de 50 milions de les antigues pessetes en tres anys, acabarien retornant a la nostre entitat. Mai ens ha dit en quina partida pressupostaria està recollit aquest ingrés i ara que s’ha convertit en el propietari, a bon segur, menys ens s’ho dirà.

Es pot entendre, que era una espècie de “peatge” que políticament al nostre club li pot suposar molt en altres temes en els que els polítics t’han d’obrir moltes portes (potser Cornellà-El Prat, ves a saber...) Però com en el nostre club mai hi ha transparència...

(Continuarà...)




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M