ENTREVISTA: ANDER MIRAMBELL

Els darrers dies l’hem vist gaudint del futbol femení espanyolista. Tots l’haureu vist per la televisió, en els mitjans de comunicació (especialment els pericos). Ha disputat uns Jocs Olímpics i no ha ocultat si no tot lo contrari, ha mostrat ben orgullós, el seu sentiment envers el RCD Espanyol.

Ens referim, a Ander Mirambell, a qui hem volgut fer-li unes quantes preguntes sobre el seu esport, els seus sentiments, conèixer la seva opinió entorn l’actualitat del RCDE. L’entrevista està feta un dia abans de l’hecatombe del Heliodoro Rodríguez López, però les preguntes i respostes s’adeqüen perfectament al present i futur més immediat del nostre club, malgrat aquest lamentable darrer resultat.

Amb Ander Mirambell hem parlat “SENSE PÈLS A LA LLENGUA I SENSE PLOMES AL BEC”.

Explica’ns una mica tota la teva relació envers l’Espanyol... Des de quan ets perico, si et ve de família, tot el que vulguis dir-nos de la teva militància espanyolista.

El meu avi va jugar a rugby amb l’Espanyol, ara ell ja te quasi 95 anys. Va fer fins i tot una marca en la final contra l’altre equip de la ciutat. A casa tots hem sigut socis i accionistes. A més a casa el meu pare també som de la penya de Lloret de Mar. Així que sempre s’ha respirat sentiment perico.

Que és el Skeleton? per que molts i perdona la meva ignorància, fins ara no havíem sentit pràcticament ni anomenar... i més al tractar-se d’un esport minoritari. Com vas començar?, per què vas triar el Skeleton?... Tot allò que pugui’s dir-nos d’aquesta disciplina esportiva.

Es un esport olímpic, que consisteix en baixar en trineu de cara per un tub de gel. Hi ha tres disciplines que van pel mateix circuit. Luge, Bobsleigh i el skeleton. Vaig començar una mica de rebot. Al no tenir suport per practicar el bobsleigh que era el que realment em feia il•lusió, vaig acabar decidint-me per fer skeleton. Era més segur que els altres dos esports i podia aprofitar la meva sortida d’atletisme per empènyer el trineu. La sortida es un 30% del resultat final, lo demes es el pilotatge.

Has estat olímpic en Skeleton. Ens pots primer fer-nos cinc cèntims de tot el que ha significat arribar als JJ.OO i al mateix temps, fer-nos una valoració de com ha estat aquesta participació?

Ha estat un somni, portava temps lluitant per això i al final ho he aconseguit. Ha estat un moment màgic. Encara que el que més m’ha agradat es que vaig entrar l’últim de la graella olímpica i vaig ser competitiu. Cada baixada va ser millor que l’anterior i cada dia anava millorant.

Al final vaig acabar el 24 i vaig creuar la barrera dels 140 Km/h. Un moment històric i la pregunta es que si la setmana d’octubre que podíem entrenar a la pista olímpica ho haguéssim fet, no se on hauríem acabat. El meu entrenador esta segur que el top20, Si. Varem sacrificar aquella setmana perquè l’objectiu era classificar-se.

Que porta més risc, baixar a 140 km/h amb la taula aquesta, o enfilar un final de temporada “made in RCD Espanyol”, tenint en compta els fitxatges que acostumem a realitzar temporada darrera temporada ?

Ho he passat malament a l’Espanyol. Sóc patidor i el no poder fer res per ajudar l’equip em fa transformar-me en un patidor. La final de Glasgow va ser molt dura i la temporada passada, surrealista. Espero algun dia patir per tornar a la Uefa o la Champions, per somiar que no quedi!!

He llegit que vas provar amb el futbol base espanyolista, però el futbol no era lo teu. Com va anar aquella experiència?

Ha estat un dels meus millors moments. Va ser l’últim any o el penúltim que quedava per acabar la ciutat esportiva. Entrenàvem en dos camps diferents i tenia al mister, Matias Borsot. Haig de ser sincer i la meva cama esquerra era de fusta, ara no tant però encara ho es. No tenia el nivell per estar lluitant en el onze inicial i al final no vaig passar la prova. Encara que em va impactar molt el partit que vam jugar a Peralada. El tracte que vam rebre i viatjar amb l’autocar del primer equip, un somni fet realitat. Lo mateix que quan vaig sortir al camp a saludar. Impressionant.

Canviant de tema: Que et va semblar el joc de les fémines? T’ho vas passar bé a Sadrià amb l’equip femení? Creus que mereixen que hi hagi més seguidors veient l’espectacle d’un equip campió com és el femení? Creus que encara estem en una societat amb restes importants de masclisme?

Es un futbol mol diferent, molt impulsiu, de lluita i de ganes. La tècnica es nota, però les ganes i la il•lusió per guanyar fan que un partit es pugui remuntar. Intento anar sempre que puc i gaudeixo molt. Jo crec que si, la gent tindria que veure el futbol femení. Es com quan teníem el futbol sala, allà vivies quelcom diferent. Veien el femení també passa.

El masclisme es veu present amb altres sectors de la societat. En l’esport hi ha moltes ajudes, potser no les suficients, però la clau es que les noies vulguin practicar l’esport. Recursos hi ha, però els hi costa més entrar en el món de l’esport.

Quina opinió tens de tot el succeït amb Raul Tamudo? Creus que es podia haver dut d’altre manera el tema? Com penses que acabarà - o com t’agradaria que acabés- Raul Tamudo la seva carrera esportiva a l’Espanyol?

Es complicat, Raúl ha estat i serà un referent a l’Espanyol. Només pels minuts que ha jugat i els gols que ha fet es mereix un respecte. M’agrada molt l’actitud que tenia de morir físicament al camp. Això ho hauria de fer cada jugador que defenses la nostra camiseta. No se com acabarà es una situació atípica. Si pugues escollir un final per aquesta situació...doncs Raul marcant molts gols per l’Espanyol i l’Espanyol classificant-se per la UEFA. Que el jugador marxes amb el cap alt i ens oblidéssim dels problemes extraesportius. El jugador vol jugar, doncs que jugui i marqui gols i ajudi al club arribar lo més lluny possible. Desprès, que cada u faci el que cregui correcte. Primer sempre és la institució.

Quin creus que ha de ser el paper que té que jugar l’Espanyol esportivament parlant en el futur? Quin creus que ha de ser l’objectiu esportiu de l’entitat?

L’objectiu es crear un projecte a llarg termini on la cantera sigui el motor de l’equip i vingui un crack per temporada ajudar funcionar aquest motor. Per això necessitem paciència i l’afició ho ha d’entendre. A vegades hi hauran temporades estèrils, però si serveixen per donar el salt cap a dalt, benvingudes siguin. Així que demano paciència i confiar en que es pugui fer quelcom semblant a lo que va fer el Manchester o Liverpool quan es casen amb entrenadors per uns quants anys.

Som un club poc ambiciós?

No som un club poc ambiciós, som el club Ai,AI,AI..sempre estem pensant ai,ai,ai que ens marcaran un gol. Ai,ai,ai que baixarem a segona...ai,ai,ai que ens marxarà aquell jugador. Hem de canviar la forma de patir. Anem a pel segon gol i matar el partit. Anem a lluitar per estar dalt o anem a fitxar aquest gran jugador. No es quelcom relacionat amb l’ambició, es quelcom relacionat amb el nostre sentiment i forma de veure el club. Siguem positius i ajudem a canviar aquesta mentalitat patidora.

Quins son els jugadors que més t’hagin agradat del RCD Espanyol, que t’hagi quedat millor record d’ells?

Hi ha molts, però diria pels meus 27 anys d’edat: Lardín, Benítez, Francisco, Urzaiz, N’kono, Luis Garcia, Tamudo, Mauricio de defensa, l’actitud del Torricelli...hi han molts es difícil quedar-se amb un.

Quin moment bo i quin dolent del nostre club, triaries si haguessis de fer un repàs retrospectiu des que ets perico.

Dolent, tema Jarque, massa injust i dur. Bo, la final de Valencia i Madrid, impressionant i especialment l’orgasme futbolístic que vaig tenir amb el gol de Jonatas a Glasgow. Brutal!!

Patirem per salvar la pell aquesta temporada?

Jo crec que si, perquè estem en terra de ningú i guanyant podríem tontejar amb la Uefa i empatant com fins ara tontejarem amb el descens. Així que hem d’anar amb molt de compte amb els pròxims dos partits.

Moltes gràcies, Ander. Si vols afegir quelcom més...

SI..VISCA L’ESPANYOL i gràcies a tots pel vostre suport durant aquesta temporada. La meva web es www.icetubo.com per si algú necessita alguna cosa.