Vostè, Sr. Carod també n’està d’acord amb Alfred Bosch?
Em pregunto que passa en aquest país nostre que es pot dir des de la tribuna d’un càrrec públic remunerat amb els impostos de tots els mortals, qualsevol tipus de barbaritats (bé si roben gairebé la majoria de polítics i no passa res tampoc m’hauria d’estranyar això) sense que aquí no succeeixi mai res....
No se que està esperant el senyor Carod-Rovira en destituir al tal aquest, coordinador de l’Àrea de Historia i Pensament Contemporani del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya que ha tingut la poca vergonya de vomitar tal quantitat de barbaritats que semblen impossible d’una persona que pugui tenir un mínim d’estudis i d’allò que caracteritzava abans el poble català i que en dèiem, seny...
Parla aquest subjecte d’un escenari d’una Catalunya independent... M’agradaria saber si per desgràcia pels que tenen que compartir aquest legítim desig o somni amb gent com vostè, això succeís, que seria d’aquells que no s’avinguessin a la seva manera de pensar. Si aquest individu, tingués poder suficient m’agradaria saber quina seria la seva actitud amb fets –amb paraules ja ho hem vist- de tots aquells que discrepessin del pensament únic instal·lat en la seva retorçada ment. Potser els que futbolísticament ens considerem espanyolistes (seguidors d’un club que per bè o per mal li posaren els seus fundadors aquest nom evolucionat del que originàriament va tenir per diferenciar-lo dels existents fundats per estrangers, - suïssos, anglesos i alemanys -) ens hauríem d’exiliar fora de la nostra terra, ja que per desgràcia i ho hem vist no fa gaire a l’antiga Iugoslàvia, la pertorbada ment d’alguns no deixa lloc ni a la pau social entre les persones ni al respecte dels mínims drets humans dels ciutadans...
Parla de joies pàtries. Es referirà als mercenaris argentins, holandesos, camerunesos, francesos, búlgars, anglesos, mexicans, portuguesos, espanyols (del que vostè en aquest cas consideraria com a tal, es a dir, de més enllà dels límits geogràfics de Catalunya).... Es referirà a tota legió d’estrangers començant per aquell senyor que es va suïcidar (suposo que per problemes de consciència d’haver fundat aquest viver de prepotència i al mateix temps d’ignorància)...Es referirà a tota aquella legió de tècnics de tot arreu menys de la nostra terra que en la majoria de les temporades i a cop de talonari han tingut, sent l’actual una de les poques excepcions que confirmen la regla...
Per cert, si el nou estat que vostè parla no fos admès a la Unió Europea com a estat de ple dret, també vostè llençaria les seves enverinades i fastigoses diatribes contra l’estimat i per vostès arraconat en un cantonet de la ciutat, el històric CE Europa?... Per que aquesta cosa vostè defensa amb tant apassionament, és el responsable que tota la base de l’esport català (no només el futbol) hagi estat arrasada, destrossada davant l’avanç inexorable d’aquesta fera excloent en que s’ha convertit el seu club. Com Atila, per on trepitja queda tot arrasat i el problema de que vostè malgrat cobrar dels nostres impostos i estar llaurant-se en aquests moments un gran futur amb les seves declaracions infectes, deu de ser dels que no dormen a les nits pensant en que aquesta feina homogeneïtzadora dictatorial no pot ser finalitzada tot i el pas dels anys, per que li queda un per esclafar... I quin un... Un que encara es permet l’atreviment de intentar no perdre amb el grandiós... Quin pecat, oi? Quin pecat intentar sortir al camp i no obrir-se de cames davant el braç armat de Catalunya que deia aquell altre senyor que tant de bo, Deu l’hagi perdonat....
Jo també puc posar en dubta no sols la seva catalanitat (defensant contínuament el club dels mercenaris estrangers) si no ja el seu seny i la seva pròpia salut mental, que en aquest cas li hauria d’inhabilitar per exercir cap càrrec públic. I no em val que demani perdó (que estic segur no farà, a menys que el superior citat al principi d’aquest escrit li obligui – que tampoc ho farà). No em val, per que això no es un comentari, si no la imatge veritable d’un ser repugnant que destil·la odi i rancúnia per tot el seu cos, i per tant davant aquesta situació, poc valor poden tenir les seves posterior paraules, tot i que també seria un exercici prou saludable veure’l arrossegar-se com un cargol per tal de salvar el seu càrrec pagat amb els també diners de tota aquesta gent que defensa una entitat amb aquesta broma de nom...
No li contestaré del tema de Brigades, ja que en el seu club i en la pràctica totalitat de clubs –per desgràcia- també hi ha grupúsculs violents com aquells per exemple que sota el permís de les forces d’ordre públic catalanes es dedicaven a intentar assassinar a criatures llençant-li bengales en el darrer derbi a l’Olímpic... se n’en recorda? Parli del seus de violents, abans de parlar dels que per desgràcia tenim els demés.
Mirin, senyors intolerants: Preferim ser patidors, però ser nosaltres mateixos; som el que ens dona la gana ser i ni vostè ni ningú (ni en les pitjors dictadures salvatges i genocides del segle XX al mon, a ningú se li ha obligat a ser d’un determinat club de futbol), en s’ho prohibirà. I deixin de voler adoctrinar a la canalla i a la joventut. Cadascú és de qui li surt dels nassos, ho entén d’una vegada o no?...
Per cert, que fa vostè amb un club que ha tingut presidents de l’extrema dreta com Miró Sans, al que decisions del propi F. Franco li serviren per requalificar uns terrenys (Les Corts) que eren zona verda? Convivint amb un club en el que han passat persones identificades amb aquell règim tant opressor del poble català?... Que fa convivint ni per un minut amb el club de gent tant identificada amb l’extrema dreta com Núñez, Gaspart, o el propi gendre i cunyat dels Echevarria de la Fundación Francisco Franco?. S’ho ha parat a pensar.... I al menys, a l’Espanyol tenim l’excusa de poder dir que els nostres presidents – menys un a la història- els elegeixen els diners, les famílies, el poder, etc., al ser SAD.... Però a vostès, els seus reaccionaris (paraula que sempre fan servir els que son com vostè) els escolliu vosaltres, els socis democràticament... Llavors es pot dir, que teniu el que voleu, el que més s’identifica amb el poble culé...
Miri, per últim, de fet no volia perdre ni un minut en vostè ni en ningú com a vostè, però moralment estic obligat a contestar-li degut a la meva targeta de presentació que figura a l’esquerra d’aquesta plana ... Jo quan vaig a l’estadi del RCDE voldria veure només banderes blanc-i-blaves del RCDE que és el meu club... Però com estem en un país lliure (de moment, i malgrat subjectes com vostè) a ningú se li prohibeix deixar anar els seus desitjos i els seus anhels de tipus polítics. I bé que unes banderes em poden agradar menys o més (forma part del meu àmbit particular i no tinc que donar comptes a ningú), si que el veure Cornellà-El Prat amb senyeres espanyoles constitucionals, catalanes, independentistes estelades, senyeres amb la creu de Sant Jordi, i inclòs senyeres agermanades espanyoles-catalanes, tot això em sento amb la satisfacció de al menys poder dir que estic en una entitat plural, democràtica, i lliure. Amb vostè tinc la sensació d’estar en un gueto, o pitjor, en un camp de concentració.
Em pregunto que passa en aquest país nostre que es pot dir des de la tribuna d’un càrrec públic remunerat amb els impostos de tots els mortals, qualsevol tipus de barbaritats (bé si roben gairebé la majoria de polítics i no passa res tampoc m’hauria d’estranyar això) sense que aquí no succeeixi mai res....
No se que està esperant el senyor Carod-Rovira en destituir al tal aquest, coordinador de l’Àrea de Historia i Pensament Contemporani del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya que ha tingut la poca vergonya de vomitar tal quantitat de barbaritats que semblen impossible d’una persona que pugui tenir un mínim d’estudis i d’allò que caracteritzava abans el poble català i que en dèiem, seny...
Parla aquest subjecte d’un escenari d’una Catalunya independent... M’agradaria saber si per desgràcia pels que tenen que compartir aquest legítim desig o somni amb gent com vostè, això succeís, que seria d’aquells que no s’avinguessin a la seva manera de pensar. Si aquest individu, tingués poder suficient m’agradaria saber quina seria la seva actitud amb fets –amb paraules ja ho hem vist- de tots aquells que discrepessin del pensament únic instal·lat en la seva retorçada ment. Potser els que futbolísticament ens considerem espanyolistes (seguidors d’un club que per bè o per mal li posaren els seus fundadors aquest nom evolucionat del que originàriament va tenir per diferenciar-lo dels existents fundats per estrangers, - suïssos, anglesos i alemanys -) ens hauríem d’exiliar fora de la nostra terra, ja que per desgràcia i ho hem vist no fa gaire a l’antiga Iugoslàvia, la pertorbada ment d’alguns no deixa lloc ni a la pau social entre les persones ni al respecte dels mínims drets humans dels ciutadans...
Parla de joies pàtries. Es referirà als mercenaris argentins, holandesos, camerunesos, francesos, búlgars, anglesos, mexicans, portuguesos, espanyols (del que vostè en aquest cas consideraria com a tal, es a dir, de més enllà dels límits geogràfics de Catalunya).... Es referirà a tota legió d’estrangers començant per aquell senyor que es va suïcidar (suposo que per problemes de consciència d’haver fundat aquest viver de prepotència i al mateix temps d’ignorància)...Es referirà a tota aquella legió de tècnics de tot arreu menys de la nostra terra que en la majoria de les temporades i a cop de talonari han tingut, sent l’actual una de les poques excepcions que confirmen la regla...
Per cert, si el nou estat que vostè parla no fos admès a la Unió Europea com a estat de ple dret, també vostè llençaria les seves enverinades i fastigoses diatribes contra l’estimat i per vostès arraconat en un cantonet de la ciutat, el històric CE Europa?... Per que aquesta cosa vostè defensa amb tant apassionament, és el responsable que tota la base de l’esport català (no només el futbol) hagi estat arrasada, destrossada davant l’avanç inexorable d’aquesta fera excloent en que s’ha convertit el seu club. Com Atila, per on trepitja queda tot arrasat i el problema de que vostè malgrat cobrar dels nostres impostos i estar llaurant-se en aquests moments un gran futur amb les seves declaracions infectes, deu de ser dels que no dormen a les nits pensant en que aquesta feina homogeneïtzadora dictatorial no pot ser finalitzada tot i el pas dels anys, per que li queda un per esclafar... I quin un... Un que encara es permet l’atreviment de intentar no perdre amb el grandiós... Quin pecat, oi? Quin pecat intentar sortir al camp i no obrir-se de cames davant el braç armat de Catalunya que deia aquell altre senyor que tant de bo, Deu l’hagi perdonat....
Jo també puc posar en dubta no sols la seva catalanitat (defensant contínuament el club dels mercenaris estrangers) si no ja el seu seny i la seva pròpia salut mental, que en aquest cas li hauria d’inhabilitar per exercir cap càrrec públic. I no em val que demani perdó (que estic segur no farà, a menys que el superior citat al principi d’aquest escrit li obligui – que tampoc ho farà). No em val, per que això no es un comentari, si no la imatge veritable d’un ser repugnant que destil·la odi i rancúnia per tot el seu cos, i per tant davant aquesta situació, poc valor poden tenir les seves posterior paraules, tot i que també seria un exercici prou saludable veure’l arrossegar-se com un cargol per tal de salvar el seu càrrec pagat amb els també diners de tota aquesta gent que defensa una entitat amb aquesta broma de nom...
No li contestaré del tema de Brigades, ja que en el seu club i en la pràctica totalitat de clubs –per desgràcia- també hi ha grupúsculs violents com aquells per exemple que sota el permís de les forces d’ordre públic catalanes es dedicaven a intentar assassinar a criatures llençant-li bengales en el darrer derbi a l’Olímpic... se n’en recorda? Parli del seus de violents, abans de parlar dels que per desgràcia tenim els demés.
Mirin, senyors intolerants: Preferim ser patidors, però ser nosaltres mateixos; som el que ens dona la gana ser i ni vostè ni ningú (ni en les pitjors dictadures salvatges i genocides del segle XX al mon, a ningú se li ha obligat a ser d’un determinat club de futbol), en s’ho prohibirà. I deixin de voler adoctrinar a la canalla i a la joventut. Cadascú és de qui li surt dels nassos, ho entén d’una vegada o no?...
Per cert, que fa vostè amb un club que ha tingut presidents de l’extrema dreta com Miró Sans, al que decisions del propi F. Franco li serviren per requalificar uns terrenys (Les Corts) que eren zona verda? Convivint amb un club en el que han passat persones identificades amb aquell règim tant opressor del poble català?... Que fa convivint ni per un minut amb el club de gent tant identificada amb l’extrema dreta com Núñez, Gaspart, o el propi gendre i cunyat dels Echevarria de la Fundación Francisco Franco?. S’ho ha parat a pensar.... I al menys, a l’Espanyol tenim l’excusa de poder dir que els nostres presidents – menys un a la història- els elegeixen els diners, les famílies, el poder, etc., al ser SAD.... Però a vostès, els seus reaccionaris (paraula que sempre fan servir els que son com vostè) els escolliu vosaltres, els socis democràticament... Llavors es pot dir, que teniu el que voleu, el que més s’identifica amb el poble culé...
Miri, per últim, de fet no volia perdre ni un minut en vostè ni en ningú com a vostè, però moralment estic obligat a contestar-li degut a la meva targeta de presentació que figura a l’esquerra d’aquesta plana ... Jo quan vaig a l’estadi del RCDE voldria veure només banderes blanc-i-blaves del RCDE que és el meu club... Però com estem en un país lliure (de moment, i malgrat subjectes com vostè) a ningú se li prohibeix deixar anar els seus desitjos i els seus anhels de tipus polítics. I bé que unes banderes em poden agradar menys o més (forma part del meu àmbit particular i no tinc que donar comptes a ningú), si que el veure Cornellà-El Prat amb senyeres espanyoles constitucionals, catalanes, independentistes estelades, senyeres amb la creu de Sant Jordi, i inclòs senyeres agermanades espanyoles-catalanes, tot això em sento amb la satisfacció de al menys poder dir que estic en una entitat plural, democràtica, i lliure. Amb vostè tinc la sensació d’estar en un gueto, o pitjor, en un camp de concentració.
.jpg)
2 comentaris:
El títol de la seva tasca és tan llarg com la barra que té ell i qui el conservi en el càrrec, després d'això.
Però encara el títol li queda curt, li cal agefir ÚNIC, després de pensament...
Quin malparit aquest personatge menyspreable.
J.Ll.
Chapeau Josep Mª, no cal afegir res mes a lo que has dit.
Si els fills de puta volesin aquet sinverguença superaría la barrera del só.
Hipopótamo
Publica un comentari a l'entrada