RCDE Infantil-Aleví Fem.”B”: 3 – CF Cerdanyola del Vallès: 3
Partit de futbol 7 femení corresponent a la tercera jornada del Campionat Complementari Infantil-Aleví. Es donava la circumstància que ambdós conjunts son els que es van disputar el títol de lliga del grup tercer de segona divisió infantil, amb un triomf espanyolista en la penúltima jornada a la ciutat vallesana que va donar el triomf final al conjunt perico.
Explico aquest antecedent per situar-nos en antecedents, per que en aquest partit es van donar autèntics i penosos incidents que sortosament no van passar a majors, però que evidència la poca esportivitat d’algunes persones i com es pot embolicar la troca inclòs en partits de nenes en edat infantil.
L’Espanyol es va avançar amb dos gols d’avantatge, i posteriorment el conjunt vallesà va igualar el matx en el segon temps. Un penal va decantar la balança a favor de les espanyolistes col•locant el 3-2 en el marcador. Els ànims ja calents en el partit de la lliga regular, van caldejar-se encara més amb la provocadora actitud dels dos membres del cos tècnic del conjunt visitant recriminant contínuament al col•legiat del partit, i inclòs amb espectadors sense que es dirigís ningú a ell – servidor mateix – al que va recriminar que fes fotografies i que millors les fes al “àrbitre per que es veiés l’escut ben gran de l’Espanyol que duia”...
Als darrers instants, el Cerdanyola va empatar a tres, motiu pel qual la satisfacció del moment - i amb l’exemple del seu tècnic tampoc m’estranya gens -, va fer que la portera visitant oferís en un gest poc esportiu una solemne botifarra a les espanyolistes. No fa falta dir que al final, els crits entre espanyolistes i vallesans van ser el trist desenllaç d’un partit en el que el tècnic visitant (veure darrera foto entre la gent, abandonant el lloc del conflicte) va perdre totalment els papers i sortosament el espectacle deplorable per les nenes, no va passar a majors però poc va faltar... Naturalment dos no es barallen si un no vol, però hi ha actituds i provocacions certament fora de lloc en un camp de futbol i més tenint en compte que era un partit infantil femení. Per sort, gent d’una part i de l’altre va actuar amb molta més coherència i van posar-se en mig, possant pau per evitar que s’arribés a fets més greus.
No descarto que hi haguessin comportaments anti-esportius al marge dels que he comentat, per una part o per l’altre, tan sols em limito a explicar el que vaig pogué veure, en un partit que coincidia en l’horari amb l’altre que es disputava al camp tercer del Femení B espanyolista amb l’Estartit “B”.
RCD Espanyol: Judith, Laia, Cris, Meritxell, Georgina, Ruth, Marta, Celia, Natalia, Andrea, Paula, Samantha, i Tania
Gols: Celia, Ruth i Andrea.
Partit de futbol 7 femení corresponent a la tercera jornada del Campionat Complementari Infantil-Aleví. Es donava la circumstància que ambdós conjunts son els que es van disputar el títol de lliga del grup tercer de segona divisió infantil, amb un triomf espanyolista en la penúltima jornada a la ciutat vallesana que va donar el triomf final al conjunt perico.
Explico aquest antecedent per situar-nos en antecedents, per que en aquest partit es van donar autèntics i penosos incidents que sortosament no van passar a majors, però que evidència la poca esportivitat d’algunes persones i com es pot embolicar la troca inclòs en partits de nenes en edat infantil.
L’Espanyol es va avançar amb dos gols d’avantatge, i posteriorment el conjunt vallesà va igualar el matx en el segon temps. Un penal va decantar la balança a favor de les espanyolistes col•locant el 3-2 en el marcador. Els ànims ja calents en el partit de la lliga regular, van caldejar-se encara més amb la provocadora actitud dels dos membres del cos tècnic del conjunt visitant recriminant contínuament al col•legiat del partit, i inclòs amb espectadors sense que es dirigís ningú a ell – servidor mateix – al que va recriminar que fes fotografies i que millors les fes al “àrbitre per que es veiés l’escut ben gran de l’Espanyol que duia”...
Als darrers instants, el Cerdanyola va empatar a tres, motiu pel qual la satisfacció del moment - i amb l’exemple del seu tècnic tampoc m’estranya gens -, va fer que la portera visitant oferís en un gest poc esportiu una solemne botifarra a les espanyolistes. No fa falta dir que al final, els crits entre espanyolistes i vallesans van ser el trist desenllaç d’un partit en el que el tècnic visitant (veure darrera foto entre la gent, abandonant el lloc del conflicte) va perdre totalment els papers i sortosament el espectacle deplorable per les nenes, no va passar a majors però poc va faltar... Naturalment dos no es barallen si un no vol, però hi ha actituds i provocacions certament fora de lloc en un camp de futbol i més tenint en compte que era un partit infantil femení. Per sort, gent d’una part i de l’altre va actuar amb molta més coherència i van posar-se en mig, possant pau per evitar que s’arribés a fets més greus.
No descarto que hi haguessin comportaments anti-esportius al marge dels que he comentat, per una part o per l’altre, tan sols em limito a explicar el que vaig pogué veure, en un partit que coincidia en l’horari amb l’altre que es disputava al camp tercer del Femení B espanyolista amb l’Estartit “B”.
RCD Espanyol: Judith, Laia, Cris, Meritxell, Georgina, Ruth, Marta, Celia, Natalia, Andrea, Paula, Samantha, i Tania
Gols: Celia, Ruth i Andrea.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada