El resultat no importa… O sí?...
Escric aquest comentari desprès de la doble confrontació en Primera Divisió d’Infantils entre els dos clubs més importants de Catalunya. Des de l’arribada del senyor Antonio Morales se’ns ve dient una i altre vegada que els resultats no importaven; que és futbol formatiu. Però jo em pregunto: Tampoc quan afecta de manera tant clara al prestigi i a l’orgull d’uns colors i d’una institució tant prestigiada arreu del mon futbolístic, com la nostra pedrera?.
M’explico: La FCF va aprovar la darrera primavera la reforma en les competicions del futbol base, instigada per l’ínclit Jordi Casals (a qui li ha dimitit pràcticament tota la seva directiva, ell sabrà per què...), Xavi Torres (Hat trick Barça i president a les hores de la EF Hristo Stoichkov) i amb l’aprovació entusiàstica del senyor Morales, entre altres. La desaparició de les divisions d’Honor en Infantils i Alevins, així com les categories de Preferent, no sol és un fet que es demostrarà negatiu (grans golejades, menys competitivitat) si no que a més crea situacions com les que avui ens ocupa. Naturalment, la compensació ve donada pel factor econòmic al estalviar-se despeses de viatges...
Al haver-hi dos equips infantils (o alevins) i estar tots enquadrats en la mateixa categoria es dona la circumstància que els A (de segon any) s’enfronten en molts casos als B (primer any). Naturalment, això era fàcil d’evitar-lo. Bastava burlar el sorteig (crec pensar que ha estat sortejat, tot i que ves a saber...) com fan molts equips, i traslladar l’equip B al grup del A i a l’inrevés. Així de fàcil. El mateix FCB ho ha fet moltes vegades quan per uns o altres motius els hi ha convingut.
El cas, és que quan es repeteix que els resultats en el futbol base no importen, i per tant que des del propi club (Morales el primer) se'ns diu que guanyar o perdre és el de menys, els hi falta temps per posar-se medalles quan en un torneig o en un derbi, qualsevol equip espanyolista obté un triomf. Naturalment, res de acordar-se quan no es guanya el trofeu (encara que els nens hagin arribat a semifinals o a la mateixa final per dir quelcom) i molt menys quan no es guanya un derbi caient esbatussats...
En el darrer cas, em pregunto si el prestigi del RCD Espanyol, del seu historial, de la seva reconeguda pedrera no solament a nivell nacional sinó internacional, pot tolerar sense afrontar responsabilitats, que el FC Barcelona (ho poso amb totes les lletres) ens marqui deu gols en un partit de lliga, o com en el cas d’ahir, nou? Es la solució ficar el cap sota l’ala com l’estruç, amagar-ho i seguir dient que tot funciona a les mil meravelles. Que pensareu si us dic que aquest encontre ha sigut televisat en directe? Algú ha pensat en els nens després d’aquesta pallissa... En l’Aleví “B”, tot i el gran tècnic que disposa, els hi va costar però que molt d’aixecar de nou el vol perdent fins a quatre encontres consecutius després d’aquella golejada.
Consti, que no és cap crítica als tècnics ni als jugadors que han fet el que bonament han pogut per mantenir el pavelló espanyolista el més a munt possible. Que han estat víctimes d’una mala planificació, ja que avui en dia amb la diferència de pressupostos és una aberració que un equip de segon any barcelonista jugui amb un B espanyolista. Haveu pensat en que el nostre filial hagués de jugar amb el primer equip culer, en partit de lliga?... Si ja fan prou els nostres A (de segon any, però amb molts jugadors de primer any) per mantenir la dignitat i caure amb el màxim d’honor (i de tant en tant ens donen alguna que altre alegria en forma de triomfs davant els blaugranes) imagineu-vos en casos on la diferència d’edat és tant manifesta i resulta tant determinant.
Per que en categoria aleví, el nostre rival té fins a quatre alevins. (Al ser futbol-7 les plantilles son més curtes). I naturalment, el “B” d’ells, és un equip de segon any que se les va veure i desitjar nostre Aleví “A” per poguer-los guanyar (3-3 a Sadrià). En canvi, el nostre “B” és de primer any, i va caure apallissat per la quantitat abans expressada i que no fa falta tornar a repetir. Sembla que l’Espanyol tingui que posar sempre l’altre galta en tot... i rebre sempre, per la incompetència d’alguns, o la deixadesa d’altres.
Ja sé que hi ha qui pensarà que jugant com abans (els de segon any amb els seus lògics rivals i els “B” davant els “B” del rival), ens arrisquem a perdre tots dos derbis en cadascuna d’aquestes categories. Però al menys, serien sempre més igualats (Arona el darrer exemple) i el perdre forma part de la lògica dins la diferència de pressupost entre ambdós conjunts.
Escric aquest comentari desprès de la doble confrontació en Primera Divisió d’Infantils entre els dos clubs més importants de Catalunya. Des de l’arribada del senyor Antonio Morales se’ns ve dient una i altre vegada que els resultats no importaven; que és futbol formatiu. Però jo em pregunto: Tampoc quan afecta de manera tant clara al prestigi i a l’orgull d’uns colors i d’una institució tant prestigiada arreu del mon futbolístic, com la nostra pedrera?.
M’explico: La FCF va aprovar la darrera primavera la reforma en les competicions del futbol base, instigada per l’ínclit Jordi Casals (a qui li ha dimitit pràcticament tota la seva directiva, ell sabrà per què...), Xavi Torres (Hat trick Barça i president a les hores de la EF Hristo Stoichkov) i amb l’aprovació entusiàstica del senyor Morales, entre altres. La desaparició de les divisions d’Honor en Infantils i Alevins, així com les categories de Preferent, no sol és un fet que es demostrarà negatiu (grans golejades, menys competitivitat) si no que a més crea situacions com les que avui ens ocupa. Naturalment, la compensació ve donada pel factor econòmic al estalviar-se despeses de viatges...
Al haver-hi dos equips infantils (o alevins) i estar tots enquadrats en la mateixa categoria es dona la circumstància que els A (de segon any) s’enfronten en molts casos als B (primer any). Naturalment, això era fàcil d’evitar-lo. Bastava burlar el sorteig (crec pensar que ha estat sortejat, tot i que ves a saber...) com fan molts equips, i traslladar l’equip B al grup del A i a l’inrevés. Així de fàcil. El mateix FCB ho ha fet moltes vegades quan per uns o altres motius els hi ha convingut.
El cas, és que quan es repeteix que els resultats en el futbol base no importen, i per tant que des del propi club (Morales el primer) se'ns diu que guanyar o perdre és el de menys, els hi falta temps per posar-se medalles quan en un torneig o en un derbi, qualsevol equip espanyolista obté un triomf. Naturalment, res de acordar-se quan no es guanya el trofeu (encara que els nens hagin arribat a semifinals o a la mateixa final per dir quelcom) i molt menys quan no es guanya un derbi caient esbatussats...
En el darrer cas, em pregunto si el prestigi del RCD Espanyol, del seu historial, de la seva reconeguda pedrera no solament a nivell nacional sinó internacional, pot tolerar sense afrontar responsabilitats, que el FC Barcelona (ho poso amb totes les lletres) ens marqui deu gols en un partit de lliga, o com en el cas d’ahir, nou? Es la solució ficar el cap sota l’ala com l’estruç, amagar-ho i seguir dient que tot funciona a les mil meravelles. Que pensareu si us dic que aquest encontre ha sigut televisat en directe? Algú ha pensat en els nens després d’aquesta pallissa... En l’Aleví “B”, tot i el gran tècnic que disposa, els hi va costar però que molt d’aixecar de nou el vol perdent fins a quatre encontres consecutius després d’aquella golejada.
Consti, que no és cap crítica als tècnics ni als jugadors que han fet el que bonament han pogut per mantenir el pavelló espanyolista el més a munt possible. Que han estat víctimes d’una mala planificació, ja que avui en dia amb la diferència de pressupostos és una aberració que un equip de segon any barcelonista jugui amb un B espanyolista. Haveu pensat en que el nostre filial hagués de jugar amb el primer equip culer, en partit de lliga?... Si ja fan prou els nostres A (de segon any, però amb molts jugadors de primer any) per mantenir la dignitat i caure amb el màxim d’honor (i de tant en tant ens donen alguna que altre alegria en forma de triomfs davant els blaugranes) imagineu-vos en casos on la diferència d’edat és tant manifesta i resulta tant determinant.
Per que en categoria aleví, el nostre rival té fins a quatre alevins. (Al ser futbol-7 les plantilles son més curtes). I naturalment, el “B” d’ells, és un equip de segon any que se les va veure i desitjar nostre Aleví “A” per poguer-los guanyar (3-3 a Sadrià). En canvi, el nostre “B” és de primer any, i va caure apallissat per la quantitat abans expressada i que no fa falta tornar a repetir. Sembla que l’Espanyol tingui que posar sempre l’altre galta en tot... i rebre sempre, per la incompetència d’alguns, o la deixadesa d’altres.
Ja sé que hi ha qui pensarà que jugant com abans (els de segon any amb els seus lògics rivals i els “B” davant els “B” del rival), ens arrisquem a perdre tots dos derbis en cadascuna d’aquestes categories. Però al menys, serien sempre més igualats (Arona el darrer exemple) i el perdre forma part de la lògica dins la diferència de pressupost entre ambdós conjunts.
El caure humiliat amb aquestes desproporcionades golejades es totalment indigne per un club centenari i que presumeix de pedrera com el nostre i un insult a una massa social farta de rebre greuges i menyspreus en els mitjans i en tots els ordres de la vida, d’aquest entorn de pensament únic. Com s’han de fer pericos els nois (inclòs els que hi juguen al nostre futbol base), veient al rival totpoderós massacrar-nos d’aquesta manera... Faci-s’ho mirar, senyors Morales i Manresa !
Tan sols puc per acabar mostrar els meus ànims per Rafa Beltrán, cos tècnic i jugadors del Infantil B espanyolista, com en el seu moment ho vaig expressar per David Fernández i el seu Aleví B. I com no!, felicitar a Dani Fernández i al seu equip pel triomf del Infantil A davant el FCB. Per que guanyar al rival ciutadà, torno a dir, amb aquestes diferències pressupostàries, es sempre motiu de joia i de celebració pels pericos, al menys pels que ho som de veritat i no per un càrrec o un sou.
Tan sols puc per acabar mostrar els meus ànims per Rafa Beltrán, cos tècnic i jugadors del Infantil B espanyolista, com en el seu moment ho vaig expressar per David Fernández i el seu Aleví B. I com no!, felicitar a Dani Fernández i al seu equip pel triomf del Infantil A davant el FCB. Per que guanyar al rival ciutadà, torno a dir, amb aquestes diferències pressupostàries, es sempre motiu de joia i de celebració pels pericos, al menys pels que ho som de veritat i no per un càrrec o un sou.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada