RCD Espanyol Femení “C”: 2 – CF Sta. Eulàlia de Ronçana: 1
Remuntada, i triomf “in extremis”
En un encontre en el que l’equip espanyolista va estar molt espès i va anar per sota en el marcador gairebé tota l’estona, les noies de Lino Ramírez gràcies a dues jugades en el darrer tram del partit, van ser capaçes de donar-li la volta al marcador i d’aquesta manera seguir conservant el liderat del grup tercer de Primera Catalana Femenina, en lluita amb el Badalona, a un sol punt.
Les espanyolistes que no han perdut cap encontre en tot el campionat i només han deixat anar un empat a Riudeperes, van sortir molt desendollades al partit davant un Santa Eulàlia de Ronçana que es va creure que podia fer mal davant el líder, i ho va intentar sortint amb moltes ganes de donar un bon ensurt .
I així, al minut 9, una pilota rebutjada en curt, li cau al dorsal 11 de les visitants, que no s’ho pensa dues vegades i deixa anar un autèntic obús que supera per alt a Mireia allotjant-se dins la porteria espanyolista.
A l’Espanyol li va costar molt reaccionar i començar a fer el suficient futbol com per posar en problemes a les vallesanes. De fet, tot el primer temps va ser d’excessiu migcampisme, i molt poca profunditat i idees en el quadre espanyolista que tan sols va tenir l’ocasió d’empatar el partit amb una molt clara acció de perill en el minut quaranta, quan una centrada d’Ari va ser rematada per Mónica de cap totalment lliure de marca dins l’àrea, i l’esfèrica picant a terra va acabar sortint per sobre el travesser.
A punt va estar el conjunt vallesà de fer el segon en una indecisió defensiva aprofitant que Mireia va haver de sortir a la desesperada pel vèrtex esquer de la seva àrea de càstig, però el xut de les visitants va sortir bastant alt i creuat per sobre la porteria espanyolista.
Lino Ramírez va introduir canvis en el descans, i l’equip va oferir millor cara en el segon temps, però no la suficient millora per pogué revertir ràpidament l’advers resultat. L’Espanyol va gaudir d’ocasions poc clares, embolicades algunes, amb un Santa Eulàlia de Ronçana que va amuntegar molta gent darrera i tampoc les espanyolistes ofensivament van estar gaire encertades tret dels instants finals del partit. Un embolic dins l’àrea va estar a punt de ser rematat per Ari, però no pot precisar el seu remat en una de les més clares ocasions del segon temps en la frontal de la petita.
Quan semblava que l’Espanyol deixaria escapar els punts i el liderat, una pilota sense control li cau fora de l’àrea a Sandra de la Cruz, i aquesta sense pensar-s’ho dues vegades, llença una enverinada pilota bombejada que supera pel centre i per alt a la portera visitant. Era l’empat a un gol i mancaven menys de deu minuts per la fi del partit.
Llavors l’Espanyol es va llençar a assetjar la porteria visitant en un intent d’acabar de culminar la remuntada, però primer en una jugada de Carla Borrás que María no pot rematar i desprès un xut d’Ari per sobre el travesser, semblava que l’opció del triomf s’esvaïa amb la consumició progressiva dels darrers minuts del matx.
Però quan ja el cronòmetre inexorable havia superat els noranta reglamentaris i entraven en el temps supletori, una passada en profunditat per Carla Borrás a l’espai, i aquesta amb un toc de classe supera a la portera visitant, allotjant-li l’esfèrica al fons de la porteria vallesana amb una rematada pel centre i rasa.
Les noies un van celebrar per tot lo alt (veure fotos), per que poques vegades acabarà amb un final tant feliç un encontre tant pobre de joc i d’ocasions de gol, davant un rival que va venir a fer el seu partit, molt seriós defensivament, i que va tenir de protagonista lamentable al seu entrenador (en el primer temps ja va ser apercebut que acabaria sent expulsat pel col•legiat) que va acabar veient l’encontre des de la grada, després de l’enèsim show amb l’àrbitre, per perdre tot el temps del mon. Al final, poc li va valer, i el seu equip va perdre en el començament del temps afegit i les noies espanyolistes que no es van rendir, van acabar fent-se finalment, amb els tres punts.
RCD Espanyol: Mireia Nagel, Judith Satorras, Andrea Rius, Anna López, Jasmina Alarcón, Xènia Royo, Sara Navarro, Sandra de la Cruz, Mónica Bácter, Andrea Altmann i Georgina Casals.
Substitucions: Ari per De la Cruz, m 26; Carla Borrás, María Garrido, Esther Sanchez, per Xénia, Anna López, Mónica, m.46. En el minut 68, Mónica i De la Cruz per Altmann i Maria. En el 78’ Xènia per Esther.
Gols: 0-1, m. 8; 1-1: Sandra de la Cruz, m. 80; 2-1: Carla Borrás, m. +90.
Incidències: Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. Cel ennuvolat, totalment cobert, amb temperatura fresca, i tot i que havia caigut alguna que altre roina, el temps va aguantar i el partit es va disputar sense l’aparició del líquid element.
Remuntada, i triomf “in extremis”
En un encontre en el que l’equip espanyolista va estar molt espès i va anar per sota en el marcador gairebé tota l’estona, les noies de Lino Ramírez gràcies a dues jugades en el darrer tram del partit, van ser capaçes de donar-li la volta al marcador i d’aquesta manera seguir conservant el liderat del grup tercer de Primera Catalana Femenina, en lluita amb el Badalona, a un sol punt.
Les espanyolistes que no han perdut cap encontre en tot el campionat i només han deixat anar un empat a Riudeperes, van sortir molt desendollades al partit davant un Santa Eulàlia de Ronçana que es va creure que podia fer mal davant el líder, i ho va intentar sortint amb moltes ganes de donar un bon ensurt .
I així, al minut 9, una pilota rebutjada en curt, li cau al dorsal 11 de les visitants, que no s’ho pensa dues vegades i deixa anar un autèntic obús que supera per alt a Mireia allotjant-se dins la porteria espanyolista.
A l’Espanyol li va costar molt reaccionar i començar a fer el suficient futbol com per posar en problemes a les vallesanes. De fet, tot el primer temps va ser d’excessiu migcampisme, i molt poca profunditat i idees en el quadre espanyolista que tan sols va tenir l’ocasió d’empatar el partit amb una molt clara acció de perill en el minut quaranta, quan una centrada d’Ari va ser rematada per Mónica de cap totalment lliure de marca dins l’àrea, i l’esfèrica picant a terra va acabar sortint per sobre el travesser.
A punt va estar el conjunt vallesà de fer el segon en una indecisió defensiva aprofitant que Mireia va haver de sortir a la desesperada pel vèrtex esquer de la seva àrea de càstig, però el xut de les visitants va sortir bastant alt i creuat per sobre la porteria espanyolista.
Lino Ramírez va introduir canvis en el descans, i l’equip va oferir millor cara en el segon temps, però no la suficient millora per pogué revertir ràpidament l’advers resultat. L’Espanyol va gaudir d’ocasions poc clares, embolicades algunes, amb un Santa Eulàlia de Ronçana que va amuntegar molta gent darrera i tampoc les espanyolistes ofensivament van estar gaire encertades tret dels instants finals del partit. Un embolic dins l’àrea va estar a punt de ser rematat per Ari, però no pot precisar el seu remat en una de les més clares ocasions del segon temps en la frontal de la petita.
Quan semblava que l’Espanyol deixaria escapar els punts i el liderat, una pilota sense control li cau fora de l’àrea a Sandra de la Cruz, i aquesta sense pensar-s’ho dues vegades, llença una enverinada pilota bombejada que supera pel centre i per alt a la portera visitant. Era l’empat a un gol i mancaven menys de deu minuts per la fi del partit.
Llavors l’Espanyol es va llençar a assetjar la porteria visitant en un intent d’acabar de culminar la remuntada, però primer en una jugada de Carla Borrás que María no pot rematar i desprès un xut d’Ari per sobre el travesser, semblava que l’opció del triomf s’esvaïa amb la consumició progressiva dels darrers minuts del matx.
Però quan ja el cronòmetre inexorable havia superat els noranta reglamentaris i entraven en el temps supletori, una passada en profunditat per Carla Borrás a l’espai, i aquesta amb un toc de classe supera a la portera visitant, allotjant-li l’esfèrica al fons de la porteria vallesana amb una rematada pel centre i rasa.
Les noies un van celebrar per tot lo alt (veure fotos), per que poques vegades acabarà amb un final tant feliç un encontre tant pobre de joc i d’ocasions de gol, davant un rival que va venir a fer el seu partit, molt seriós defensivament, i que va tenir de protagonista lamentable al seu entrenador (en el primer temps ja va ser apercebut que acabaria sent expulsat pel col•legiat) que va acabar veient l’encontre des de la grada, després de l’enèsim show amb l’àrbitre, per perdre tot el temps del mon. Al final, poc li va valer, i el seu equip va perdre en el començament del temps afegit i les noies espanyolistes que no es van rendir, van acabar fent-se finalment, amb els tres punts.
RCD Espanyol: Mireia Nagel, Judith Satorras, Andrea Rius, Anna López, Jasmina Alarcón, Xènia Royo, Sara Navarro, Sandra de la Cruz, Mónica Bácter, Andrea Altmann i Georgina Casals.
Substitucions: Ari per De la Cruz, m 26; Carla Borrás, María Garrido, Esther Sanchez, per Xénia, Anna López, Mónica, m.46. En el minut 68, Mónica i De la Cruz per Altmann i Maria. En el 78’ Xènia per Esther.
Gols: 0-1, m. 8; 1-1: Sandra de la Cruz, m. 80; 2-1: Carla Borrás, m. +90.
Incidències: Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. Cel ennuvolat, totalment cobert, amb temperatura fresca, i tot i que havia caigut alguna que altre roina, el temps va aguantar i el partit es va disputar sense l’aparició del líquid element.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada