TONI ROVIRA, DESTITUÏT.

COMENTARI

Toni Rovira ha deixat de ser el tècnic del filial. L’ex entrenador, que va venir de la mà d’Antonio Morales, havia entrenat el primer equip de la UD At. Gramanet durant mitja temporada. El seu historial com a primer entrenador era ben breu i es limitava a aquesta etapa abans d’arribar al club blanc-i-blau.

Es va fer càrrec de l’equip després del descens de categoria i tot i que mai ha quedat clar de portes a fora (de portes a dins, ves a saber...) si el club li exigia o no com a objectiu esportiu la recuperació de la categoria perduda, el cas és que un club com l’Espanyol no pot permetre que el seu filial doni aquests espectacles per la Tercera Divisió davant rivals modestos i inclòs davant equips de barriada, amb tots els respectes per aquestes institucions.

Al final, la darrera gota que ha vessat el got ha estat la d’ahir. Reitero, no va ser ni molt menys el pitjor partit en quant a joc i ocasions de gol dels seus jugadors, però si que ha influït decisivament el resultat advers i el fet que el panorama ofert fins ara sigui decebedor i més tenint en compte el futur amb els propers compromisos (Cornellà diumenge, i molt properament tres encontres a domicili consecutius en les jornades 31,32 i 33) d’un equip que ha perdut ni més ni menys que 38 punts dels 72 disputats.

Quan en la passada crònica del partit davant el Castelldefels citava als jugadors amb les paraules “els encara entrenats per Toni Rovira” no era un avís o una anticipació d’un cessament, (que més aviat podia produir-se en cas de derrota davant el Cornellà en un camp que se li dona força malament als conjunts espanyolistes), sinó una premonició vist el vist, que estàvem ja arribant al final de l’etapa Rovira a l’Espanyol B i que la seva continuïtat estava ja molt qüestionada en amples sectors de la institució i en la majoria dels espanyolistes que segueixen els partits del filial a la Ciutat Esportiva. Només era qüestió d’escoltar, preguntar, veure les opinions dels fidels del futbol base, per arribar a una única conclusió, i aquesta era la no continuïtat del tècnic.

Veurem qui serà el substitut designat per regir els destins del filial blanc-i-blau fins final de temporada, i si això serà un acte de lliurar en sacrifici el cap del tècnic per aplacar els ànims i intentar que un tècnic nou sigui el revulsiu que l’equip necessita o simplement (com va succeir la passada temporada) quedarà en un no res, sense que es pugui revertir la marxa de l’equip,en el que no crec que les responsabilitats del fracàs es limitin només en el inquilí fins ara de la banqueta.

Per que només de fracàs es pot qualificar aquesta etapa del filial. Un club de pedrera com l’Espanyol, i que té que ser un dels seus màxims actius, no pot permetre’s que el filial romangui en una categoria tant poc adient com la Tercera per formar jugadors i a més, fent masses vegades el ridícul esportivament parlant en els diversos camps de la geografía catalana.