CRUEL FINAL A SADRIÀEL FEMENÍ PERD LA SUPERLLIGA: 1-2

RCD Espanyol Femení “A”: 1 – Rayo Vallecano: 2

Ensopegar amb la mateixa pedra

L’Espanyol femení ha tornat a perdre la Superlliga després de ser una temporada més, el primer a la lliga regular. Avui, encara ha sigut més tràgic, ja que duia un resultat força positiu com era un empat a dos i no una derrota per 1-0 com la temporada passada. A sobre, l’Espanyol s’ha posat als sis minuts en avantatge en el marcador. Però no ha sigut suficient.

Al final el drama ha quedat servit amb les ja complicades perspectives d’índole econòmica que posen en entredit la seva continuïtat. Seria totalment injust jutjar tota una trajectòria de moltes temporades rendint a un més que alt nivell, lluitant i assolint títols, per un sol partit. Esperem que els dirigents de l’entitat així ho entenguin i que aquest resultat no acabi passant factura cedint davant els arguments de persones que dins la nostra entitat avui a bon segur, hauran gaudit de la derrota...

I mireu que les coses se li havien posat bé al conjunt espanyolista... Amb l'afició espanyolista responent i omplint el camp tercer de gom a gom, el sol radiant que s’imposava després d’un temps plujós en les darreres hores. Tot estava a punt, inclòs Televisió de Catalunya tenia que cedir de retransmetre l’encontre al camp tercer i no al principal, mitjançant una plataforma col•locada per tal de guanyar perspectiva per les cameres, i donar en directe l’esdeveniment.

L’encontre semblava oferir bones sensacions. Una jugada individual de Willy desbordant a dues adversaris tot i que la seva centrada s’havia perdut sense rematadora. Als sis minuts, un servei de cantonada és executat per Vero per l’esquerra de l’atac blanc-i-blau en curt per Monforte qui centra de primera i Ane, anticipant-se molt bé, marca de cap enviant l’esfèrica al fons de la porteria d’Alícia.

L’Espanyol ampliava a dos gols la diferència de marge que tenia al seu favor; el conjunt rayista havia de marcar-ne dos si volia guanyar. L’Espanyol ha pogut sentenciar el partit quan una jugada de Willy en la que arrancant per l’esquerra s’ha marxat de dues rivals, ha buscat anar-se'n al centre superant a una tercera jugadora, obrint a la dreta per Erika qui guanya línia de fons, centra i Alícia toca lo just per que Vero tota sola al segon pal no pugui rematar condicionada per la seva baixa estatura. Aquí potser ha estat la sort de la final.

Per que sigui com sigui, l’Espanyol ha anat cedint camp. I ha arribat l’empat ràpidament. Una pilota llarga per Sonia Bermúdez qui supera a Marta Torrejón guanyant l’esquena a la cobertura espanyolista i marxa directa cap a porta i en trepitjar la frontal llença una pilota bombejada que no pot aturar Mariajo per la seva dreta. Gerro d’aigua freda i principi del final.

Principi del final, per que aquest gol no ha fet reaccionar a l’Espanyol sinó tot lo contrari. L’equip d’Oscar Aja s’ha tancat enrera cedint tot el camp al conjunt rayista quan l’equip tan sols comptava amb un gol de diferència al seu favor. S’ha especulat massa amb l’empat a un i s’ha acabat pagant molt car.

Al minut 34’ ha estat la jugada polèmica del partit. Vero superant per velocitat a una jugadora del Rayo abans d’encarar a Mariajo, se li creua al tall una altre defensora i la gallega cau escombrada a terra que és el que sembla per l’aparatós de la jugada. Aquesta jugada molt protestada per la parròquia perica hagués pogut canviar la sort del partit tot i que qui escriu aquestes línies té encara dubtes envers la punibilitat de la jugada, esperant veure-la de nou per televisió. Sigui com sigui, l’actuació del col•legiat ha sigut força dolenta sensiblement perjudicial per les espanyolistes perjudicant a més també en petits detalls, a l’hora de mostrar cartolines, etc. Un cop més, un col•legiat català lluny d’inclinar-se per un conjunt català, ho ha fet per un madrileny.

El segon temps ja no ha començat bé. Als tres minuts Mariajo de punys ha tret com ha pogut un servei de còrner molt perillós. L’Espanyol ha donat senyals de vida amb un xut de Monforte per sobre el travesser, però seguia sense tenir la pilota i amb un Rayo que dominava i en qualsevol moment podia donar un ensurt.

Aja ha substituït Lara per Alexia, movent peces en l’equip però amb la mateixa tàctica i tònica del primer temps. L’equip darrera esperant al Rayo, i molt imprecís a l’hora de sortir. Avui les passades de les jugadores del mig camp han estat horribles a l’hora de sortir amb la pilota controlada, la Willy dels primers minuts ha desaparegut i s’ha perdut amb masses regats, amb poca velocitat i sense profunditat, i Vero ha estat molt marcada per un Rayo que tenia la lliçó ben apresa sense que el tècnic blanc-i-blau hagi estat capaç de capgirar la situació.

I amb l’Espanyol ficat a la cova, ha arribat un servei de cantonada a l’esquerra de l’atac rayista que ha pentinat Jennifer Hermoso al fons de la porteria espanyolista superant Mariajo i les defensores que no han pogut reaccionar.

No es pot refiar un títol a defensar un empat a un faltant tant de temps per davant. El Rayo ens ho ha demostrat. Ha jugat molt millor que l’Espanyol i ha tingut fe amb el triomf i l’ha buscat mentre que l’Espanyol especulava mantenint el resultat. I encara ha gaudit d’una ocasió al contracop que sortosament la rematada s’ha marxat força desviada.

A l’Espanyol li ha costat molt refer-se del fort cop. Quan ja el pas del temps inexorablement ens col•locava en la trista realitat, les noies de l’Espanyol s’han anat a l’atac més amb el cor que amb el cap davant un Rayo, que s’ha defensat massa bé sense masses angunies.

Dues ocasions ha tingut l’Espanyol per empatar l’encontre i forçar la pròrroga: Una centrada passada de Willy al 79’ que Vero en la boca de gol però molt forçada ha rematat com ha pogut però fora. I la més clara de totes, en el temps d’afegit quan Vanessa Gimbert ha rematat al travesser i tot i que la jugada ha continuat amb un protestat penal, la jugada ja havia sigut invalidada per posició anti-reglamentària. No sabem el que hagués passat si l’esfèrica de Vane hagués acabat dins, per que tenim experiències (Glasgow, sense anar més lluny) negatives amb els penals, però amb trenta minuts per davant, potser la història s’escriuria ara d’altre manera.

No ha estat així, i l’1-2 ha sigut el resultat definitiu. L’Espanyol ha jugat força malament i ho ha pagat molt car. La fortuna un cop més també li ha donat l’esquena al conjunt perico i el col•legiat tampoc ha ajudat que diguem; crec que no és l’únic responsable de la derrota tot i que ha influït. Ens vola el títol de lliga, ens vola la participació UEFA Women’s Champions League i esperem que ací quedi tot...

Fitxa Tècnica:

RCD Espanyol: Mariajo, Ane, Marta Torrejón, Lara, Sandra Vilanova, Meseguer, Vanesa Gimbert Monforte, Willy, Erika, i Vero.
Substitucions: Alexia per Lara, m, 56; Kenty per Ane, m. 71; Sonia Matías per Vilanova, m. 90.

Rayo Vallecano: Alicia, Chini, Ale, Pili, Burgos, María Galán, Míriam, Jenni, Natalia, Sonia i Saray.
Substitucions: Jade per Saray, m. 61; Ana Rubio per María Galán, m. 66; Paloma Lázaro per Natalia, m.81; Mónica per Jenni, m. 89.

Àrbitre: David Medie Jiménez, de la delegació de Sabadell. Ha mostrat cartolines grogues a Saray, m. 38, Vanesa, m. 52, Willy, m.67, Vero, m.92.

Gols: 1-0: Ane, m. 6; 1-1: Sonia, m.15; 1-2: Jenny, m.69

Incidències: Encontre corresponent a la tornada de l’eliminatòria final de la Superlliga Femenina. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. Joan Collet, Conseller delegat del RCD Espanyol a la llotja junt als consellers Oliveró -vicepresident- i Newton, entre altres personalitats. Temps assolellat i força calorós. El Rayo Vallecano ha conquerit la tercera Superlliga Femenina consecutiva.