DAVANT EL SEVILLA....DE VACANCES!!! L'ESPANYOL PERD A LA ROMAREDA I DIU ADÉU A EUROPA

Real Zaragoza: 1 – RCD Espanyol: 0

S’ha notat qui es jugava quelcom

Definitivament això ja s’ha acabat. L’Espanyol no jugarà competició europea la propera temporada. Però no ha sigut avui quan s’ha perdut el tren europeu ni molt menys.  L’Espanyol va sumar 34 punts a la primera volta, sent cinquè i començant la segona amb un triomf a Getafe el diumenge anterior a les vendes de Víctor Ruiz i Didac.

Segons el Consell i els seus portaveus mediàtics, necessàries. Als accionistes ningú els hi va dir que les necessitats econòmiques arribaven fins a la situació extrema d’haver de vendre per pagar nòmines per la pèssima gestió. El cas es que es pot justificar econòmica però no esportivament aquestes vendes.  Afegida la lesió de Forlín, tres quartes parts de la defensa titular, volaven a mitja temporada i sense fitxar recanvis de garanties. El resultat està a la vista. El matalàs de punts va volar mentre l’Espanyol aconseguia 1 punt de 24 possibles a domicili, encaixava 14 gols en contra per només dos a favor, i completava avui els darrer set encontres sense marcar lluny del seu estadi. Si això afegim remuntades lamentables com davant Racing o Mallorca, i gols encaixats amb errades de jutjat de guàrdia degut a la inexperiència dels homes que formen part de la cobertura, tenim els veritables motius pels quals un equip que il•lusionava al soci, ha acabat amb una segona volta mediocre i amb resultats certament preocupants cara a la propera temporada.

Avui seria molt fàcil carregar les tintes per que Álvaro ha fallat un gol que incomprensiblement no ha marcat. Però no se’ls hi pot donar la culpa a jugadors de la pedrera que jugaven molts d’ells a Tercera Divisió, inclòs algun d’ells com Amat és juvenil. S’ha de analitzar més profundament la situació. També, fins a quin nivell arriba la desestabilització d’un club (ja de per si poc ambiciós al llarg de la seva història i massa conformista) quan des de dalt de tot es llencen missatges citant com a prioritat el tema econòmic primant sobre l’esportiu, o quan es venen supossadament (Callejón) jugadors abans d’acabar la temporada, mentre d’altres tots sabem que els hi queden quatre telenotícies i a bon segur seran venuts per quantitats obscenes tenint en compte les seves clàusules de rescisió,  com ve sent habitual al nostre club. La il•lusió no es ven a les botigues,  al stil-shop... La il·lusió al igual que la credibilitat amb un projecte, amb una forma d’actuar, costa molt d’aconseguir, i molt poc de que es perdi.

Avui encara hi havia gent que pensava que l’Espanyol podia guanyar davant un Zaragoza que es jugava la vida. Veure com els aragonesos anaven a totes, com imprimien una marxa més al joc, com demostraven en cada pilota que realment ells si que es jugaven quelcom mentre que nosaltres, doncs bé... tampoc passava res... Per que en aquest club, es faci bona, dolenta, o desastrosa temporada, mai passa res...

Sempre hi ha les excuses oportunes i esmentant al projecte (no sé quin projecte és aquest que als tres mesos es venen els jugadors resen fets i sorgits de la pedrera, sense deixar al menys un parell o tres de temporades que madurin i treure’ls fruït d’ells) i desitjar que la temporada que ve, serà millor, amb aixó tot queda arreglat.  I segur que tots pensem que ho sigui, o al menys ho desitgem. Però ja se’n cuidaran de fer-nos perdre també la paciència i la il·lusió un cop aquest campionat 2010/11 tanqui les seves portes, amb noticies de les que no han parat ni un sol dia de sortir a la llum, anunciant vendes dels pocs bons jugadors que tenim...

El Zaragoza, que ha deixat constància que la seva situació a la taula classificatòria no és fruït de la casualitat, malgrat les seves mancances ha confiat amb el triomf, ha lluitat i al final ha tingut el premi del gol de Ponzio faltant 35 minuts per cloure el partit. Per contra, l’Espanyol ha donat un altre cop a domicili, una molt pobre imatge.   Només veure que l’Espanyol ha vist cap cartolina groga en un partit en el que els dos equips es jugaven la temporada, dona la precisa imatge del ritme que l’Espanyol ha dut al llarg del partit.

Els aragonesos ja han tingut la primera ocasió als vuit minuts quan Jarosik ha estavellat el seu remat al cos de Jordi Amat. Una acció en la que Callejón es marxava i ha caigut davant el defensor ha quedat sense cap tipus de sanció arbitral.

Kameni s’ha hagut d’emprar a fons en varies ocasions en el primer temps: Primer amb un remat de Uche, després rebutjant amb una gran intervenció un llançament de Gabi al 19’. A més, els locals han estat a punt de convertir una passada de Lafita per Gabi amb gol, però la rematada d’aquest darrer s’ha marxat fora a la esquerra de Kameni. El Zaragoza era qui portava el pes del partit i tant Boutahar amb una rematada de cap en planxa que s’ha marxat per sobre el travesser, i Uche que s’ha endut dins l’àrea acrobàticament una esfèrica davant Galán i Amat, però que a l’hora de rematar ha perdut el punt de mira, fent-ho molt desviat, ens han anat recordant aquella dita castellana de “tanto va el cántaro a la fuente...”

L’Espanyol ha arribat dues vegades a l’àrea aragonesa: Primer amb una jugada de Chica per Verdú, que en posició més que dubtosa intenta superar al seu adversari però la seva centrada xut acaba estavellant-se al peu del defensor sortint a còrner. Però la més clara ha estat per José Callejón en un u contra u davant Leo Franco en el que el de Motril ha llençat una ocasió d’or intentant rematar per l’esquerra del meta aturant aquest l’esfèrica. I a punt ha estat de costar car aquest error ja que la jugada ha continuat i per poc marca en el contracop el Zaragoza... Kameni en l’afegit també ha contribuït a fer-nos patir encara més, quan se li ha escapat un llançament (al seu més propi estil) i aquest ha estat a punt d’anar dins, sortint a còrner finalment.

En el segon temps, res a canviat. Ho millor dit, a pitjor. Ja als dos minuts Kameni ha hagut d’aturar un llançament de falta a càrrec de Jarosik. També ha tingut una bona ocasió Sinama rematant en carrera a les mans del camerunès molt malament. L’Espanyol era incapaç de dominar el joc i fer arribar pilotes a un Osvaldo mig desaparegut, mig fastiguejat esperant arribés una pilota decent.

Però als 55’, un xut ras de Ponzio ajustat al pal dret, ha superat a Kameni i tenint en compta l’historial a domicili d’aquest equip, es podia ja afirmar que l’encontre s’havia acabat... Pochettino ha donat entrada ràpidament a Isaías i Álvaro en el lloc d’un Callejón altre cop per oblidar i un Ivan Alonso al que Pochettino sembla voler promocionar per que no li faltin equips quan no se li renovi el seu contracte amb l’Espanyol. Sort diferent per Isaías i per Álvaro. Mentre el migcentre ha intentat bonament moure l’equip com ha pogut en la medul•lar, el davanter centre ha estat molt desafortunat en totes les accions en que ha participat. 

L’Espanyol mitjançant una centrada de Galán ha portat la por al cos dels locals quan Jarosik ha rebutjat fora sobre la seva pròpia porta. I l’ocasió més clara dels espanyolistes ha  arribat al minut 81: Una centrada es rematada de cap picant a terra per Rui Fonte (que acaba de sortir per Chica), rebutja en curt el meta Leo Franco com pot, i la pilota li cau a Álvaro que tot sol a menys de dos metros de la porteria, remata de cap amb tot a favor on està el porter que reacciona ficant la mà i salvant acabant la bola a Rui Fonte que en mig d’un embolic amb el porter i un defensor no pot acabar d’entaforar la bola dins.

Mentre el Sevilla feia el 3-1 i certificava el triomf, obligant a l’Espanyol no sol a marcar per empatar sinó a vèncer el partit remuntant el gol aragonès. Tasca totalment fora de l’abast d’aquest jove planter que si ho mirem fredament, bastant està fent per acabar vuitens.

I així, s’ha arribat a la fi del partit acomiadant-nos d’Europa i sense que el matx davant el Sevilla tingui ja cap transcendència. Les vacances comencen dissabte, o inclòs per alguns jugadors ja fa dies que semblen haver començat... I miracles, ni a Lourdes... Com en tants desplaçaments, l’alegria pel públic local que ha vist com en aquest cas el Real Zaragoza, respirava i inclòs ressusciti d’entre els gairebé morts. I també pel que hem vist per televisió, nostre President, el senyor Sánchez Llibre acompanyat per Ramon Condal, també s’ho passava bastant bé rient... No sabem de què o de qui, però al menys dona gust veure que algú gaudeix i s’ho passa bé en mig d’una derrota que deixa fora a l’Espanyol d’Europa.           

   

Fitxa Tècnica:

Real Zaragoza: Leo Franco; Lanzaro, Jarosik, Da Silva, Obradovic; Gabi, Ponzio; Boutahar, Ander, Lafita; i  Uche
Substitucions: Sinama-Pongolle per Uche, m. 46; Nico Bertolo per Boutahar, m. 60; Braulio per Lafita, m. 92 

RCD Espanyol: Kameni (8); Galán (5), Jordi Amat (7), Raúl Rodríguez (6), Chica (6); Javi López (5), Verdú (4);  Callejón (3), Ivan Alonso (4), Luis García (4) i Osvaldo (4).
Substitucions: Álvaro (3) per Callejón i  Isaías (6) per Ivan Alonso, m. 60; Rui Fonte (s.q.) per Chica, m. 70.

Àrbitre:  José Luis González González, del comitè territorial castellà – lleonès. Ha mostrat cartolines grogues a Ander, m. 44, Gabi, m. 79.

Gol: 1-0: Ponzio, m. 55.  

Incidències: Darrera jornada del campionat de lliga a 1a. Divisió. Estadi de la Romareda, de Saragossa.



CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

.	CLASSIFICACIÓ	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	F.C. BARCELONA	93	37	29	6	2	92	20
2	REAL MADRID C.F.	89	37	28	5	4	94	32
3	VALENCIA C.F.	68	37	20	8	9	62	44
4	VILLARREAL C.F.	62	37	18	8	11	54	43
5	SEVILLA F.C.	55	37	16	7	14	59	59
6	ATHLETIC CLUB	55	37	17	4	16	57	54
7	ATLÉTICO DE MADRID	55	37	16	7	14	58	50
8	R.C.D. ESPANYOL	49	37	15	4	18	44	52
9	MÁLAGA C.F.	46	37	13	7	17	53	65
10	REAL SPORTING	46	37	11	13	13	35	42
11	REAL RACING CLUB	46	37	12	10	15	40	54
12	LEVANTE U.D.	45	37	12	9	16	40	50
13	R.C.D. MALLORCA	44	37	12	8	17	38	52
14	REAL SOCIEDAD	44	37	14	2	21	48	65
15	C. At. OSASUNA	44	37	12	8	17	44	46
16	GETAFE C.F.	43	37	12	7	18	48	59
17	R.C. DEPORTIVO	43	37	10	13	14	31	45
18	REAL ZARAGOZA	42	37	11	9	17	38	52
19	HÉRCULES C.F.	34	37	9	7	21	36	60
20	U.D. ALMERÍA	30	37	6	12	19	35	62