(Camp Mpal. Nou Ferreria, Montcada i Reixac: Josep Maria)
FC Barcelona: 2 – RCD Espanyol Cadet “A”: 2
Altre cop els maleïts penals.
FC Barcelona: 2 – RCD Espanyol Cadet “A”: 2
Altre cop els maleïts penals.
Tal com va succeir al MIC, el cadet A espanyolista va perdre la final del Campionat de Catalunya a la tanda de penals després d’arribar-se amb empat a dos gols a la fi dels vuitanta minuts de joc reglamentaris.
Si bé a priori juntament amb la del Infantil-Aleví Femenina, semblava la més desfavorable pels interessos espanyolistes, al contemplar la diferència física favorable als blaugranes amb la legió camerunesa que compta aquest equip barcelonista, (veritable selecció de la ONU amb jugadors de tot arreu fitxats a cop de talonari, menys de la pròpia “Masia”) al marge es clar de la gran qualitat dels seus jugadors i de la superioritat mostrada al llarg del campionat de lliga a la Divisió d’Honor.
Però al igual que al MIC, l’equip de Fran Navarro no es va arrugar davant els barcelonistes i van sortir amb ganes de donar la sorpresa i tot i la clara ocasió de l’argentí Maxi Rolón als primers compassos, l’Espanyol ha sortit amb la lliçó apresa de com frenar als blaugranes.
Maxi Rosales, en el minut onze de joc va recollir una esfèrica que no acaba de rebutjar la cobertura culer, i des de la frontal va deixar anar un autèntic obús que es va allotjar a l’escaire esquerra de la porteria defensada pe Ondoa. Saltava la sorpresa.
El quadre perico que inclòs va gaudir d’una ocasió al minut 21’ per fer el segon, es va defensar amb relativa comoditat davant un Barcelona que no va trobar en absolut la fluïdesa en el joc i que tan sols en un parell d’arribades va dur perill a la porteria defensada per Joel Garzón.
Una d’elles, va ser quan Maxi –el culer- tot sol xuta fora després d’un ràpid contracop en el que la cobertura espanyolista va ser superada. En el 37’ una rematada de Sanabria, va sortir fora per sobre el travesser. Per part espanyolista ho va intentar Torito en el darrer minut del primer temps, però va blocar el porter barcelonista.
El segon període no va començar gens bé pels interessos espanyolistes. El Barcelona va pressionar cada cop més i va aconseguir tancar en el seu terreny de joc als espanyolistes posant setge a la porteria espanyolista. En un còrner tret en el minut 47, la defensa espanyolista no allunya en tres ocasions l’esfèrica i li cau dins l’àrea a Godswill qui afusella Joel establint les taules en el marcador.
Altre partit començava i el Barcelona anava amunt mentre l’Espanyol intentava no descomposar-se. Va avisar el conjunt de García Pimienta quan a punt va estar en el 59 de marcar el segon després d’un mal refús davant Mamadou i entre Joel primer, i un defensor perico després allunyen evitant la rematada d’un davanter barcelonista en una jugada en la que la cobertura espanyolista va oferir dubtes.
Només un minut després, Mamadou fa el segon en la segona pilota pràcticament que toca, amb un xut inapel·lable que supera al meta Joel. El Barcelona remunta i a l’Espanyol no li queda altre que arriscar per intentar cercar l’empat que torni a donar opcions.
Així el darrer tram de partit canvia la decoració del mateix, amb un Espanyol que supera al Barcelona en joc i disposa d’ ocasions per empatar la final. La més clara, un xut des de l’esquerra d’Albert que rebutja el meta barcelonista sense que Rafa Espinosa tot sol no pugui arribar per ben poc anticipant-se un defensor.
Navarro dona entrada a Ivan Écija (jugador del Cadet B espanyolista) i a Gerard, amb un reajustament en les línies. Maxi passa a l’eix de la cobertura, mentre que Iago a la lateral. L’Espanyol insisteix i en el 71’ obté el premi desitjat: Un servei de cantonada des de la dreta de l’atac perico, que acaba amb varis refusos i el central Iago engalta una volea que acaba dins allotjada ajustada al pal esquer de la porteria barcelonista.
Jugada per la polèmica quan un cop més, davant el dubta (terrible dubta oi senyor Congost?) anul·la per situació anti-reglamentària una centrada des de l’esquerra que rematada de primera per Gerard, acaba al fons de la porteria blaugrana. Que hagués passat si fos a l’inrevés?. L’estament arbitral ens ha demostrat sempre que ho té ben clar quan qui juga és el Futbol Club Barcelona (i ho escric amb totes les lletres).
En els darrers instants, Torito que va rebre una un fort cop, va haver de ser substituït deixant el seu lloc a Rafa que va tornar a sortir altre cop al terreny de joc. L’Espanyol intenta mantenir el marcador ja que no li ha sigut possible guanyar, i tot i els esforços de darrera hora dels blaugranes per impedir arribar als penals, (pilota passada que remata un davanter blocant Joel, o un còrner en l’afegit que Joel se li escapa i no bloca i després de varis refusos en un embolica finalment acaba fent-se amb l’esfèrica), la final es decidiria des dels onze metres.
Si bé a priori juntament amb la del Infantil-Aleví Femenina, semblava la més desfavorable pels interessos espanyolistes, al contemplar la diferència física favorable als blaugranes amb la legió camerunesa que compta aquest equip barcelonista, (veritable selecció de la ONU amb jugadors de tot arreu fitxats a cop de talonari, menys de la pròpia “Masia”) al marge es clar de la gran qualitat dels seus jugadors i de la superioritat mostrada al llarg del campionat de lliga a la Divisió d’Honor.
Però al igual que al MIC, l’equip de Fran Navarro no es va arrugar davant els barcelonistes i van sortir amb ganes de donar la sorpresa i tot i la clara ocasió de l’argentí Maxi Rolón als primers compassos, l’Espanyol ha sortit amb la lliçó apresa de com frenar als blaugranes.
Maxi Rosales, en el minut onze de joc va recollir una esfèrica que no acaba de rebutjar la cobertura culer, i des de la frontal va deixar anar un autèntic obús que es va allotjar a l’escaire esquerra de la porteria defensada pe Ondoa. Saltava la sorpresa.
El quadre perico que inclòs va gaudir d’una ocasió al minut 21’ per fer el segon, es va defensar amb relativa comoditat davant un Barcelona que no va trobar en absolut la fluïdesa en el joc i que tan sols en un parell d’arribades va dur perill a la porteria defensada per Joel Garzón.
Una d’elles, va ser quan Maxi –el culer- tot sol xuta fora després d’un ràpid contracop en el que la cobertura espanyolista va ser superada. En el 37’ una rematada de Sanabria, va sortir fora per sobre el travesser. Per part espanyolista ho va intentar Torito en el darrer minut del primer temps, però va blocar el porter barcelonista.
El segon període no va començar gens bé pels interessos espanyolistes. El Barcelona va pressionar cada cop més i va aconseguir tancar en el seu terreny de joc als espanyolistes posant setge a la porteria espanyolista. En un còrner tret en el minut 47, la defensa espanyolista no allunya en tres ocasions l’esfèrica i li cau dins l’àrea a Godswill qui afusella Joel establint les taules en el marcador.
Altre partit començava i el Barcelona anava amunt mentre l’Espanyol intentava no descomposar-se. Va avisar el conjunt de García Pimienta quan a punt va estar en el 59 de marcar el segon després d’un mal refús davant Mamadou i entre Joel primer, i un defensor perico després allunyen evitant la rematada d’un davanter barcelonista en una jugada en la que la cobertura espanyolista va oferir dubtes.
Només un minut després, Mamadou fa el segon en la segona pilota pràcticament que toca, amb un xut inapel·lable que supera al meta Joel. El Barcelona remunta i a l’Espanyol no li queda altre que arriscar per intentar cercar l’empat que torni a donar opcions.
Així el darrer tram de partit canvia la decoració del mateix, amb un Espanyol que supera al Barcelona en joc i disposa d’ ocasions per empatar la final. La més clara, un xut des de l’esquerra d’Albert que rebutja el meta barcelonista sense que Rafa Espinosa tot sol no pugui arribar per ben poc anticipant-se un defensor.
Navarro dona entrada a Ivan Écija (jugador del Cadet B espanyolista) i a Gerard, amb un reajustament en les línies. Maxi passa a l’eix de la cobertura, mentre que Iago a la lateral. L’Espanyol insisteix i en el 71’ obté el premi desitjat: Un servei de cantonada des de la dreta de l’atac perico, que acaba amb varis refusos i el central Iago engalta una volea que acaba dins allotjada ajustada al pal esquer de la porteria barcelonista.
Jugada per la polèmica quan un cop més, davant el dubta (terrible dubta oi senyor Congost?) anul·la per situació anti-reglamentària una centrada des de l’esquerra que rematada de primera per Gerard, acaba al fons de la porteria blaugrana. Que hagués passat si fos a l’inrevés?. L’estament arbitral ens ha demostrat sempre que ho té ben clar quan qui juga és el Futbol Club Barcelona (i ho escric amb totes les lletres).
En els darrers instants, Torito que va rebre una un fort cop, va haver de ser substituït deixant el seu lloc a Rafa que va tornar a sortir altre cop al terreny de joc. L’Espanyol intenta mantenir el marcador ja que no li ha sigut possible guanyar, i tot i els esforços de darrera hora dels blaugranes per impedir arribar als penals, (pilota passada que remata un davanter blocant Joel, o un còrner en l’afegit que Joel se li escapa i no bloca i després de varis refusos en un embolica finalment acaba fent-se amb l’esfèrica), la final es decidiria des dels onze metres.
I tots sabem com solen acabar gairebé sempre aquestes situacions... L’Espanyol, negat als llançaments sobre tot quan té el Barcelona en front, se li va començar a escapar el títol quan Maxi Rosales va errar el primer llançament, que el va executar molt malament i pel centre, després que el Barcelona s’avancés mitjançant l’altre Maxi.
Però Joel va alimentar les esperances dels pericos en aconseguir restablir la situació aturant a Goldswill el segon llançament, empatant Sergi Coll la final. Tant el Barcelona com l’Espanyol van anotar els tercers penals, posant-se el Barcelona ja de manera definitiva per davant quan marcar el quart, i l’Espanyol mitjançant Rafa Espinosa fallar el seu quart llançament. El Barcelona no va fallar el seu cinquè llançament i es va fer amb un títol que bé podia haver caigut perfectament del cantó perico ja que va ser molt lluitat i en cap moment va mostrar-se aquella superioritat aclaparadora que va mostrar al campionat de lliga i que tant li agrada presumir i fer-ne gala constantment (ahir també) a la Televisió finançada amb els diners de tots els catalans, pericos inclosos.
Fitxa Tècnica:
FC Barcelona: Ondoa, Godswill, Blanco, Quintilla, Grimaldo, Kaptoum, Maxi, Simon, Sanabria, Iu Ranera, i Edwelle.
Suplents: Marc, Onana, Belana, Antonio, Mara, Romano, Mamadou.
RCD Espanyol: Joel, Ivan Bustos, Iago, Sergi Coll, Lucas, Maxi, Torito, Albert, Salinas, Rafa Espinosa i Robert.
Suplents: David Latorre, Canti, Gerard, Ivan Écija.
Àrbitre: David Congost Larosa, comitè territorial català, delegació de Sabadell.
Gols: 0-1: Maxi Rosales, m 11; 1-1: Godswill, m 47; 2-1: Mamadou, m 60; 2-2: Iago, m. 71.
Penals:
1-0: Maxi Rolón; 1-0: Falla Maxi Rosales;
1-0: Falla Godswill, aturant Joel; 1-1: Sergi Coll, gol;
2-1: Kaptoum, gol; 2-2: Gerard, gol;
3-2: Mara, gol; 3-2: Falla Rafa Espinosa;
4-2: Grimaldo, gol.
Incidències: Final Cadet del Campionat de Catalunya disputada al Nou Mpal. de la Ferreria de Montcada i Reixac en el marc de la II Festa del Futbol. Sergi Coll va ser el capità espanyolista i l' encarregat de recollir la copa de sots-campió. En l’equip del Barcelona, entre els pocs jugadors catalans, tres ex del futbol base pericos que van passar al “saquejador de pedreres”: Iu en l’onze titular, el meta Pol Ballesté, lesionat, i Pol García no convocat.
Però Joel va alimentar les esperances dels pericos en aconseguir restablir la situació aturant a Goldswill el segon llançament, empatant Sergi Coll la final. Tant el Barcelona com l’Espanyol van anotar els tercers penals, posant-se el Barcelona ja de manera definitiva per davant quan marcar el quart, i l’Espanyol mitjançant Rafa Espinosa fallar el seu quart llançament. El Barcelona no va fallar el seu cinquè llançament i es va fer amb un títol que bé podia haver caigut perfectament del cantó perico ja que va ser molt lluitat i en cap moment va mostrar-se aquella superioritat aclaparadora que va mostrar al campionat de lliga i que tant li agrada presumir i fer-ne gala constantment (ahir també) a la Televisió finançada amb els diners de tots els catalans, pericos inclosos.
Fitxa Tècnica:
FC Barcelona: Ondoa, Godswill, Blanco, Quintilla, Grimaldo, Kaptoum, Maxi, Simon, Sanabria, Iu Ranera, i Edwelle.
Suplents: Marc, Onana, Belana, Antonio, Mara, Romano, Mamadou.
RCD Espanyol: Joel, Ivan Bustos, Iago, Sergi Coll, Lucas, Maxi, Torito, Albert, Salinas, Rafa Espinosa i Robert.
Suplents: David Latorre, Canti, Gerard, Ivan Écija.
Àrbitre: David Congost Larosa, comitè territorial català, delegació de Sabadell.
Gols: 0-1: Maxi Rosales, m 11; 1-1: Godswill, m 47; 2-1: Mamadou, m 60; 2-2: Iago, m. 71.
Penals:
1-0: Maxi Rolón; 1-0: Falla Maxi Rosales;
1-0: Falla Godswill, aturant Joel; 1-1: Sergi Coll, gol;
2-1: Kaptoum, gol; 2-2: Gerard, gol;
3-2: Mara, gol; 3-2: Falla Rafa Espinosa;
4-2: Grimaldo, gol.
Incidències: Final Cadet del Campionat de Catalunya disputada al Nou Mpal. de la Ferreria de Montcada i Reixac en el marc de la II Festa del Futbol. Sergi Coll va ser el capità espanyolista i l' encarregat de recollir la copa de sots-campió. En l’equip del Barcelona, entre els pocs jugadors catalans, tres ex del futbol base pericos que van passar al “saquejador de pedreres”: Iu en l’onze titular, el meta Pol Ballesté, lesionat, i Pol García no convocat.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada