(Nou Mpal. de la Ferreria, Montcada i Reixac: Josep Maria)
L’Espanyol perd el títol en el tercer quart.
El RCD Espanyol va perdre la primera final disputada a Montcada i Reixac en el marc de la II Festa del Futbol Català, al veure com el Sant Gabriel li remuntava el partit en set fatídics minuts en el tercer quart aprofitant la circumstància que totes les jugadores en futbol-7 per l’actual normativa de la FCF han de jugar al menys un quart, i en aquest cas, la portera espanyolista suplent era molt baixeta i el Sangra ho aprofità amb dos llançaments llunyans que acabaren dins i que res va pogué fer la meta espanyolista.
De totes maneres, injust seria fixar-se en aquest detall com a causa de la derrota, ja que l’Espanyol no va jugar tant bé a la segona part com a la primera i a més no va gaudir del mínim encert cara a porta que a bon segur hagués decantat la final al seu cantó. Les de Juliana García van estavellar dues pilotes als pals de la porteria del Sant Gabriel, que tot sigui dit, també va tenir molta fortuna. Les taronges se’ls hi va posar el partit coll avall amb l’1-2 i van saber aguantar el darrer quart els embats de les espanyolistes.
Feia menys de 40 hores que les espanyolistes s’havien proclamat campiones de lliga davant idèntic rival en el Ruiz Casado de Sant Adrià guanyant 2-3 en la jornada definitiva i avançada amb motiu de la disputa precisament d’aquesta final a Montcada i Reixac. Era per tant la revenja de les taronges, que van veure com l’Espanyol era clar dominador en la meitat del partit.
Tot i que la primera ocasió va ser pel Sangra amb un xut de lliure directe que aturar Lluïsa en dos temps, l’Espanyol fou qui més va jugar i va disposar d’ocasions clares com una falta que l’Espanyol llençà, no blocar la portera Violeta i amb tot a favor la capitana espanyolista enviar fora rematant de primera massa fort. Poc després ho intentar amb un xut que sortir ajustat a la dreta de la porteria del Sant Gabriel.
En el segon quart, l’Espanyol es va avançar en el marcador. Va avisar, després que en una acció individual de la dorsal 6 perica amb dos retalls xutés enviant Violeta a còrner. Va ser Naiara qui després de rebre de la dorsal 6, va marcar a la dreta de Violeta.
En aquest període l’Espanyol va pogué sentenciar la final. Tres ocasions clares de gol va tenir el quadre espanyolista. Un xut buscant l’escaire, una rematada dins l’àrea ficant lo just la bota per rematar la centrada davant la sortida de la portera rival i la pilota que surt fora i la més clara de totes un minut després amb una rematada de cap al pal, recollint la pròpia jugadora espanyolista i tornant a rematar, aquest cop fora a mig metre del pal.
En el tercer quart, el canvi ja comentat a la porteria, i tot i que l’Espanyol ho prova al primer minut amb un llançament de falta directe per sobre el travesser, és el conjunt taronja qui marca l’empat.
Poc esportiu el Sant Gabriel que no va tornar fora una pilota per atendre a una jugadora caiguda a la gespa i que l’Espanyol havia enviat fora l’esfèrica sense obtenir igual resposta del rival. L’Espanyol va pogué posar-se per davant amb un llançament de la dorsal 10 que va treure la portera suplent del Sant Gabriel, amb el peu.
A dos minuts pel final del tercer quart, el Sant Gabriel marca l’1-2 que acabaria sent definitiu. Un xut creuat de dreta a esquerra ajustat al pal, condemna a l’Espanyol.
Ho va intentar l’Espanyol en el darrer quart, però les presses i els nervis s’apoderaren de les espanyolistes. Amb tot, la dorsal 6 espanyolista va enviar un llançament de falta directa al travesser de la porteria del Sangra. La capitana perica també va gaudir d’una bona situació per intentar sorprendre després de recuperar una pilota en atac, però el seu llançament surt mig metre massa creuat amb la portera del Sant Gabriel totalment batuda. La més clara de les ocasions en aquests dotze darrers minuts quan la 9 espanyolista totalment sola davant la portera rival, xuta fluix amb un tret molt dolent. En altre acció en les acaballes del partit quan ja es complia el minut 48, per molt poc no arriba a una rematat franc que hagués suposat l’esperança de jugar-s’ho tot als penals.
En el futbol els gols manen, i aquest van tenir color taronja del quadre col·legial. L’Espanyol va posar el futbol, el domini del joc i la possessió de l’esfèrica i dos pilotes estavellades al pal. No va ser suficient i es va esvair la possibilitat de fer doblet a Montcada i Reixac, i de pas obtenir un títol en categoria femenina.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Lluïsa, Sandra, María, Nícole, Naiara, Neus i Julia.
Suplents: Paula, Míriam, Mónica, Anna, Clàudia Marcos, Cristina, Clàudia Pedraza.
CE Sant Gabriel: Violeta, Selena, Cris, Carla, Ari, Gemma, i Riba.
Suplents: Segura, Arjona, Marta, Dunia, Paula, Pauli, i Abril.
Àrbitre: Carlos López Buendía, de la delegació de Sabadell.
Gols: 1-0: Naiara, m. 21; 1-1: Pauli, m. 36; 1-2: Pauli, m. 42.
Incidències: Camp de Futbol-7 del Nou Mpal. de la Ferreria en Montcada i Reixac. Primera de les finals dels Campionats de Catalunya corresponent a la categoria d’Aleví-Benjamí-Prebenjamí Femenina. Cel parcialment ennuvolat, amb estones de sol i temperatura primaveral
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada