RCD Espanyol: 2 – Athletic Club: 1
Sergio García posa els gols.
El RCD Espanyol ha vençut, no sense problemes, a un Athletic Club de Marcelo Bielsa que tret de la perillositat per alt de Llorente tampoc ha demostrat ser superior a un Espanyol que ha necessitat de dos gols de Sergio García per fer-se amb els tres primers punts del campionat.
L’Espanyol rebia amb preocupació a un Athletic Club que si ve se li dona certament bé al quadre perico com a local, el fet que vingués amb el “loco” Bielsa a la banqueta (escridassat pel públic perico) i els lleons ferits després de l’empat davant l’ascendit Rayo, en mig del pessimisme per la resolució final de les altes i baixes dels darrers dies de mercat no feia sinó incrementar les pors de l’afició, que a més ha vist ràpidament com Albín tornava per enèsima vegada a lesionar-se en prou feines deu minuts i ha tingut que ser substituït pel francès Thievy als 13’. Altre fitxatge que sembla seguir les passes dels inquilins de luxe de la infermeria perica...
L’Athletic ha provat fortuna als tres minuts de joc amb un lliure directe llençat per Gabilondo que s’ha marxat fora a l’esquerra de Cristian. El col•legiat ha posat alt el llistó amonestant als set i vuit minuts a Javi López i a De Marcos respectivament. En canvi, variaria el seu criteri en la resta de partit i només Sergio García seria amonestat en els vuitanta minuts posteriors.
Cristian molt segur al llarg de tot el partit ha tingut que intervenir emprant-se a fons en el minut 14, després que una protestada acció dels bascos per més que probable falta a un defensor perico acabés amb un xut dur d’Ander Herrera que l’argentí ha rebutjat com ha pogut. La rèplica l’ha posat Javi Márquez cinc minuts després amb un xut que Gorka ha rebutjat sense que arribés a una segona rematada Álvaro. Una passada en profunditat de Thievy per Sergio García i quan es quedava sol al sortir-se’n del regat li guanya l’acció Iñigo al tall.
L’Espanyol aconseguiria inaugurar el marcador i anotar el primer gol de la lliga 2011/12 quan una gran jugada d’atac amb passada a l’espai de Thievy per Álvaro que abans que se li marxi la bola per la línia de fons, col•loca una centrada per que el del Bon Pastor remati de cap al fons de la porteria.
El públic s’ha començat a emprenyar amb el senyor Velasco Carballo quan una falta molt clara en la frontal comesa sobre Baena ha quedat sense ser sancionada. Gorka Iraizoz ha salvat al seu equip del segon quan Sergio García ha xutat al minut 28 de joc culminant una llarga jugada d’atac.
Però també Cristian ha fet lo propi a l’altre porteria. Ha evitat el gol de l’empat quan s’ha quedat tot sol Llorente en rebre de Muniaín i superant als centrals espanyolistes i rematant a boca de canó, ha tret una mà prodigiosa el meta argentí, que juntament amb Sergio García han estat els dos futbolistes més destacats del quadre perico en l’encontre.
En el temps d’afegit del primer període, Thievy ha gaudit d’una gran ocasió quan Álvaro penetrant per la lateral dreta de l’àrea de càstig li ha cedit enrera i al mig, però el davanter francès no ha rematat de primera i ha donat temps a que un defensor evités que la seva rematada anés a porta taponant el xut del blanc-i-blau.
En el descans Marcelo Bielsa ha decidit dues variacions per la segona part: Ha donat entrada a Susaeta i Iturraspe. Com acostuma a passar, Mauricio Pochettino li ha costat bastant reaccionar als canvis del rival. El conjunt basc ha dominat el primer quart d’hora davant un Espanyol que ha cedit massa terreny.
Així, Cristian Álvarez ha vist com Iturraspe al primer minut rematava a un metre del pal esquerre, fora i tres minuts després el propi Iturraspe en posició dubtosa s’ha quedat tot sol i en l’u contra u davant el meta argentí, no ha pogut superar-lo rebutjant el seu tret i evitant el gol de l’empat. Al quart d’hora del segon temps, els blanc-i-bermells han tingut l’empat en un llançament a càrrec de Susaeta que de nou Cristian amb una gran estirada ha volat per impedir que l’esfèrica acabés dins la seva porteria.
L’Espanyol estava cada cop més embotellat no traient l’esfèrica en condicions (Forlín no es precisament sinònim de jugar-la amb criteri des de darrera) i ha succeït el que podia succeir: Un còrner tret per Susaeta ha sigut rematat de cap per Llorente que amb la seva alçada ha rematat a plaer sense que el defensor espanyolista que es trobava cobrint el pal esquer pogués evitar amb el cap que la bola acabés entrant per l’escaire esquerre. Era l’empat i l’Espanyol estava feia estona bastant tocat.
Llavors s’ha produït la reestrena de Walter Pandiani, molt lluny de la porteria rival, jugant en el mig del camp obrint forats, passant amb visió l’esfèrica, en definitiva aportant la seva experiència i veterania a un equip que precisament això li falta. Ara bé, l’única ocasió que l’uruguaià ha tingut, una passada llarga per córrer, tot i sortir de refresc de seguida s’ha vist que els anys no perdonen i no hi ha pogut arribar-hi.
Però el conjunt perico s’ha tornat a posar per davant abans d’arribar al decisiu darrer quart d’hora de partit. Una falta comesa sobre Javi Márquez, la treu el propi migcentre ràpidament amb intel•ligència, Sergio García remata sobre la sortida de Gorka, qui erra clamorosament i li queda l’esfèrica a Sergio García que després de controlar la bola, acaba rematant a porta pràcticament buida fent el segon gol i completant potser el millor encontre des que vesteix la samarreta blanc-i-blava.
Pochettino ha donat entrada a Romaric, que no ha aportat gran cosa, mentre que Bielsa havia donat entrada just després de la sortida de Pandiani al terreny de joc, a Tokero.
Els darrers minuts de partit l’Espanyol ha patit. L’Athletic Club ho ha intentat amb una defectuosa rematada creuada de Llorente al 87 que posteriorment la centrada de Susaeta tampoc ha tingut conseqüències, i amb un parell de jugades en les que la cobertura perica ha solucionat expeditivament la situació. L’Espanyol en un contracop de Thievy en el que s’ha marxat de dos jugadors hagués pogut obtenir millor fruït, però en l’intent de paret amb Verdú, el barceloní erra la passada. Els darrers minuts (3 d’afegit més un munt d’interminables segons que ens ha obsequiat el senyor col•legiat de regal) s’han fet com acostuma majoritàriament a succeir al feu perico, inacabables, tot i que tampoc es pot dir que els bascos hagin tingut cap ocasió clara per batre a Cristian.
Al final, tres punts per agafar moral, respirar tranquil•litat (bé això ja és força més complicat al nostre club sigui per una o per altre història) i afrontar el futur amb més confiança, tot i que ni érem carn de segona després de Mallorca, ni està tot fet amb aquest triomf.
La comunió public-equip ha funcionat, i tot i que no se a qui se li ha ocorregut fer sonar els Segadors (no era cap final ni tampoc jugava la selecció catalana), si sona l’himne nacional de Catalunya, es respecta; tant qui li agradi com qui no. Per que tant indigne és xiular l’himne de Catalunya com aquells que ho fan del d’Espanya. Per que una cosa son les persones, els polítics i les seves desafortunades actuacions que mereixen tota la reprovació i censura i altre no respectar un himne sigui quin sigui, en el qual si veuen representats en el seu sentiment molta gent, en aquest cas, perica.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (9); Javi López (7), Forlín (5), Héctor Moreno (6), Dídac Vilà (7); Baena (5), Javi Márquez (6); Albín (s.q.), Verdú (7), Álvaro (8); i Sergio Garcia (9).
Substitucions: Thievy (7) per Albín, m. 13; Pandiani (5) per Álvaro, m. 65; Romaric (s.q.) per Sergio García, m. 75
Athletic Club: Iraizoz; Gurpegui, Iñigo Pérez, Amorebieta, De Marcos, San José, Javi Martínez, Gabilondo, Ander Herera, Muniaín i Llorente.
Substitucions: Susaeta per Gabilondo, m. 46; Iturraspe per Iñigo Pérez, m. 46; Tokero per Ander Herrera, m. 67.
Àrbitre: Carlos Velasco Carballo del comitè territorial madrileny. S’ha complicat la vida a l’hora de no seguir el mateix criteri a l’hora d’assenyalar algunes faltes favorables a l’equip local i s’ha guanyat l’esbroncada del públic en un partit que tampoc era tant complicat xiular. Ha mostrat cartolines grogues a Javi López, m. 7; De Marcos, m. 8, Sergio García, m. 52.
Gols: 1-0: Sergio García, m. 25; 1-1: Llorente, m. 62; 2-1:Sergio García, m 73.
Incidències: Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. Presència de 21.154 espectadores. 2na jornada del campionat de lliga de 1a. divisió que per la vaga de futbolistes correspon a la jornada 3a. del calendari.
Abans del començament del partit, s’ha rendit homenatge als jugadors campions d’Europa sub-19 (Edgar Badia i Albert Blázquez), a les jugadores campiones d’Europa sub-17 (Alba Pomares i Núria Mendoza), al campió d’Europa Sub-21 Dídac Vilà,i Jordi Amat i Álvaro Vázquez, cuartfinalistes en el mundial sub-20, sortint tots els jugadors al mig del camp.
Allà, el saxofonista i soci perico Pep Poblet amb motiu de la Diada i en mig d’uns nens que en dues fileres amb els colors blanc-i-blaus i els colors de la senyera, ha interpretat himne nacional de Catalunya (que no ha sigut respectat per part de la grada, amb xiulets i posteriorment interromput amb crits d’Espanyol, Espanyol! des de la zona de la Curva RCDE).
Després, ha acompanyat amb el saxofon les notes del himne del RCD Espanyol quan sortien els jugadors al terreny de joc. Finalment, per gentilesa d’Estrella Damm, Joan Verdú ha rebut lliurament del trofeu al millor jugador del passat Ciutat de Barcelona.
Temps xafogós, temperatura estiuenca malgrat jugar-se a l’horari de les 22:00 hores.
Sergio García posa els gols.
El RCD Espanyol ha vençut, no sense problemes, a un Athletic Club de Marcelo Bielsa que tret de la perillositat per alt de Llorente tampoc ha demostrat ser superior a un Espanyol que ha necessitat de dos gols de Sergio García per fer-se amb els tres primers punts del campionat.
L’Espanyol rebia amb preocupació a un Athletic Club que si ve se li dona certament bé al quadre perico com a local, el fet que vingués amb el “loco” Bielsa a la banqueta (escridassat pel públic perico) i els lleons ferits després de l’empat davant l’ascendit Rayo, en mig del pessimisme per la resolució final de les altes i baixes dels darrers dies de mercat no feia sinó incrementar les pors de l’afició, que a més ha vist ràpidament com Albín tornava per enèsima vegada a lesionar-se en prou feines deu minuts i ha tingut que ser substituït pel francès Thievy als 13’. Altre fitxatge que sembla seguir les passes dels inquilins de luxe de la infermeria perica...
L’Athletic ha provat fortuna als tres minuts de joc amb un lliure directe llençat per Gabilondo que s’ha marxat fora a l’esquerra de Cristian. El col•legiat ha posat alt el llistó amonestant als set i vuit minuts a Javi López i a De Marcos respectivament. En canvi, variaria el seu criteri en la resta de partit i només Sergio García seria amonestat en els vuitanta minuts posteriors.
Cristian molt segur al llarg de tot el partit ha tingut que intervenir emprant-se a fons en el minut 14, després que una protestada acció dels bascos per més que probable falta a un defensor perico acabés amb un xut dur d’Ander Herrera que l’argentí ha rebutjat com ha pogut. La rèplica l’ha posat Javi Márquez cinc minuts després amb un xut que Gorka ha rebutjat sense que arribés a una segona rematada Álvaro. Una passada en profunditat de Thievy per Sergio García i quan es quedava sol al sortir-se’n del regat li guanya l’acció Iñigo al tall.
L’Espanyol aconseguiria inaugurar el marcador i anotar el primer gol de la lliga 2011/12 quan una gran jugada d’atac amb passada a l’espai de Thievy per Álvaro que abans que se li marxi la bola per la línia de fons, col•loca una centrada per que el del Bon Pastor remati de cap al fons de la porteria.
El públic s’ha començat a emprenyar amb el senyor Velasco Carballo quan una falta molt clara en la frontal comesa sobre Baena ha quedat sense ser sancionada. Gorka Iraizoz ha salvat al seu equip del segon quan Sergio García ha xutat al minut 28 de joc culminant una llarga jugada d’atac.
Però també Cristian ha fet lo propi a l’altre porteria. Ha evitat el gol de l’empat quan s’ha quedat tot sol Llorente en rebre de Muniaín i superant als centrals espanyolistes i rematant a boca de canó, ha tret una mà prodigiosa el meta argentí, que juntament amb Sergio García han estat els dos futbolistes més destacats del quadre perico en l’encontre.
En el temps d’afegit del primer període, Thievy ha gaudit d’una gran ocasió quan Álvaro penetrant per la lateral dreta de l’àrea de càstig li ha cedit enrera i al mig, però el davanter francès no ha rematat de primera i ha donat temps a que un defensor evités que la seva rematada anés a porta taponant el xut del blanc-i-blau.
En el descans Marcelo Bielsa ha decidit dues variacions per la segona part: Ha donat entrada a Susaeta i Iturraspe. Com acostuma a passar, Mauricio Pochettino li ha costat bastant reaccionar als canvis del rival. El conjunt basc ha dominat el primer quart d’hora davant un Espanyol que ha cedit massa terreny.
Així, Cristian Álvarez ha vist com Iturraspe al primer minut rematava a un metre del pal esquerre, fora i tres minuts després el propi Iturraspe en posició dubtosa s’ha quedat tot sol i en l’u contra u davant el meta argentí, no ha pogut superar-lo rebutjant el seu tret i evitant el gol de l’empat. Al quart d’hora del segon temps, els blanc-i-bermells han tingut l’empat en un llançament a càrrec de Susaeta que de nou Cristian amb una gran estirada ha volat per impedir que l’esfèrica acabés dins la seva porteria.
L’Espanyol estava cada cop més embotellat no traient l’esfèrica en condicions (Forlín no es precisament sinònim de jugar-la amb criteri des de darrera) i ha succeït el que podia succeir: Un còrner tret per Susaeta ha sigut rematat de cap per Llorente que amb la seva alçada ha rematat a plaer sense que el defensor espanyolista que es trobava cobrint el pal esquer pogués evitar amb el cap que la bola acabés entrant per l’escaire esquerre. Era l’empat i l’Espanyol estava feia estona bastant tocat.
Llavors s’ha produït la reestrena de Walter Pandiani, molt lluny de la porteria rival, jugant en el mig del camp obrint forats, passant amb visió l’esfèrica, en definitiva aportant la seva experiència i veterania a un equip que precisament això li falta. Ara bé, l’única ocasió que l’uruguaià ha tingut, una passada llarga per córrer, tot i sortir de refresc de seguida s’ha vist que els anys no perdonen i no hi ha pogut arribar-hi.
Però el conjunt perico s’ha tornat a posar per davant abans d’arribar al decisiu darrer quart d’hora de partit. Una falta comesa sobre Javi Márquez, la treu el propi migcentre ràpidament amb intel•ligència, Sergio García remata sobre la sortida de Gorka, qui erra clamorosament i li queda l’esfèrica a Sergio García que després de controlar la bola, acaba rematant a porta pràcticament buida fent el segon gol i completant potser el millor encontre des que vesteix la samarreta blanc-i-blava.
Pochettino ha donat entrada a Romaric, que no ha aportat gran cosa, mentre que Bielsa havia donat entrada just després de la sortida de Pandiani al terreny de joc, a Tokero.
Els darrers minuts de partit l’Espanyol ha patit. L’Athletic Club ho ha intentat amb una defectuosa rematada creuada de Llorente al 87 que posteriorment la centrada de Susaeta tampoc ha tingut conseqüències, i amb un parell de jugades en les que la cobertura perica ha solucionat expeditivament la situació. L’Espanyol en un contracop de Thievy en el que s’ha marxat de dos jugadors hagués pogut obtenir millor fruït, però en l’intent de paret amb Verdú, el barceloní erra la passada. Els darrers minuts (3 d’afegit més un munt d’interminables segons que ens ha obsequiat el senyor col•legiat de regal) s’han fet com acostuma majoritàriament a succeir al feu perico, inacabables, tot i que tampoc es pot dir que els bascos hagin tingut cap ocasió clara per batre a Cristian.
Al final, tres punts per agafar moral, respirar tranquil•litat (bé això ja és força més complicat al nostre club sigui per una o per altre història) i afrontar el futur amb més confiança, tot i que ni érem carn de segona després de Mallorca, ni està tot fet amb aquest triomf.
La comunió public-equip ha funcionat, i tot i que no se a qui se li ha ocorregut fer sonar els Segadors (no era cap final ni tampoc jugava la selecció catalana), si sona l’himne nacional de Catalunya, es respecta; tant qui li agradi com qui no. Per que tant indigne és xiular l’himne de Catalunya com aquells que ho fan del d’Espanya. Per que una cosa son les persones, els polítics i les seves desafortunades actuacions que mereixen tota la reprovació i censura i altre no respectar un himne sigui quin sigui, en el qual si veuen representats en el seu sentiment molta gent, en aquest cas, perica.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (9); Javi López (7), Forlín (5), Héctor Moreno (6), Dídac Vilà (7); Baena (5), Javi Márquez (6); Albín (s.q.), Verdú (7), Álvaro (8); i Sergio Garcia (9).
Substitucions: Thievy (7) per Albín, m. 13; Pandiani (5) per Álvaro, m. 65; Romaric (s.q.) per Sergio García, m. 75
Athletic Club: Iraizoz; Gurpegui, Iñigo Pérez, Amorebieta, De Marcos, San José, Javi Martínez, Gabilondo, Ander Herera, Muniaín i Llorente.
Substitucions: Susaeta per Gabilondo, m. 46; Iturraspe per Iñigo Pérez, m. 46; Tokero per Ander Herrera, m. 67.
Àrbitre: Carlos Velasco Carballo del comitè territorial madrileny. S’ha complicat la vida a l’hora de no seguir el mateix criteri a l’hora d’assenyalar algunes faltes favorables a l’equip local i s’ha guanyat l’esbroncada del públic en un partit que tampoc era tant complicat xiular. Ha mostrat cartolines grogues a Javi López, m. 7; De Marcos, m. 8, Sergio García, m. 52.
Gols: 1-0: Sergio García, m. 25; 1-1: Llorente, m. 62; 2-1:Sergio García, m 73.
Incidències: Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. Presència de 21.154 espectadores. 2na jornada del campionat de lliga de 1a. divisió que per la vaga de futbolistes correspon a la jornada 3a. del calendari.
Abans del començament del partit, s’ha rendit homenatge als jugadors campions d’Europa sub-19 (Edgar Badia i Albert Blázquez), a les jugadores campiones d’Europa sub-17 (Alba Pomares i Núria Mendoza), al campió d’Europa Sub-21 Dídac Vilà,i Jordi Amat i Álvaro Vázquez, cuartfinalistes en el mundial sub-20, sortint tots els jugadors al mig del camp.
Allà, el saxofonista i soci perico Pep Poblet amb motiu de la Diada i en mig d’uns nens que en dues fileres amb els colors blanc-i-blaus i els colors de la senyera, ha interpretat himne nacional de Catalunya (que no ha sigut respectat per part de la grada, amb xiulets i posteriorment interromput amb crits d’Espanyol, Espanyol! des de la zona de la Curva RCDE).
Després, ha acompanyat amb el saxofon les notes del himne del RCD Espanyol quan sortien els jugadors al terreny de joc. Finalment, per gentilesa d’Estrella Damm, Joan Verdú ha rebut lliurament del trofeu al millor jugador del passat Ciutat de Barcelona.
Temps xafogós, temperatura estiuenca malgrat jugar-se a l’horari de les 22:00 hores.
.jpg)
4 comentaris:
Per què al costat de la senyera les nenes van vestides de blau cel i els nens de blau marí? és simple curiositat...
Ufff! Això ja se m'escapa... No tinc ni idea d'aquestes qüestions dels uniformes de les nenes i els nens... Si algú ho sap...
Salutacions.
L'intent de boicot de la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya per part d'una petita part de la Curva va deixar ben clar el fals apoliticisme i la intolerància cap a qualsevol signe de catalanitat d'aquest petit grup que va intentar rebentar l'acte.
Per la resta la reacció unànime de la gent, aplaudint fervorosament, l'apassionada interpretació d'un gran perico com en Pep Poblet, va ser inoblidable i va deixar clar quin és el sentiment majoritari de la parròquia blanc-i-blava.
PRÍNCEP
Estic d'acord, PRINCEP. Jo no seria capaç de xiular cap himne, tant si estic d'acord o no. Ni tan sols el del nostre rival esportiu quan en més d'una ocasió en un torneig l'he tingut que escoltar malauradament junt al de l'Espanyol o equips participants, amb molt mala gana, que consti i amb cara da fàstic. I parlo d'un himne de club, no ja del himne de Catalunya. El que es desprén d'aquesta actuació... és que odien a Catalunya? Al seu règim? o als catalans?. Encara que només es sentin espanyols i no catalans el respecte és quelcom necessari sempre. Una cosa son els polítics i les seves encertades o desafortunades actuacions, (que per això al menys ací, sempre se'ls hi donen els pals necessaris i oportuns, que es guanyen per les seves actuacions quan aquestes van en contra del nostre club, o ens menyspreen i discriminen), i altre cosa son himnes oficials els hi agradin o no a més d'un, siguin d'on siguin.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada