divendres, 21 de setembre del 2012

COMENTARI:
APAREIX EL PROPIETARI, PER DIR LA SEVA

Dani… au va!... que ja no ens enganyes!...

Ahir vespre al programa del règim danista (“Tiempo de Espanyol”) va comparèixer “in person” qui atresora (malgrat sigui repartides entre els seus familiars i amb Condal a l’empresa Teoserver SL) major número d’accions en el RCD Espanyol SAD.

I ho va fer suposadament, - doncs això és interpretable -  amb varies intencions. Com sempre intentà enganyar-nos fent veure que ell està plenament allunyat de la gestió i direcció de la societat  (“no es troba dirigint l’entitat a l’ombra”), i per altre part per tornar a mostrar un missatge ben clar de què té  posada tota la confiança amb el senyor Ramon Condal. En quant al primer tema, això no s’ho creu ni dormint.  Fins a cert punt inclòs lògic seria pensar el contrari doncs el màxim accionista està obligat pels fets i les circumstàncies personals a vetllar pels seus propis interessos i per tant no pot desvincular-se en cap dels sentits del que en el club està passant.

Però és que a més els fets el contradiuen i el deixen altre cop per mentider. Qui va ser qui va donar tot el suport al senyor Germán de la Cruz en la darrera moguda al Consell? Qui va ser qui va desautoritzar en la designació de Coordinador del futbol base quan ja Condal i Collet ho tenien fet amb Perarnau? Per què surt en aquest moment sinó és a validar l’actuació d’un consell que clarament en els darrers temps en matèria esportiva és un vaixell a la deriva, del que inclòs un sector de la grada demana la seva dimissió a l’estadi de manera reiterada?

Aquests darrers dies diverses persones de l’entorn (el que abans es deia “prohombres” ho recordeu els més grans d’edat?)  han dit la seva. Dos d’ells han sigut inclòs importants consellers seus com José Luis Perelló (ex vicepresident) i Gay de Liébana i Saludas (àrea econòmica abans de passar-se a la candidatura de “l’enemic”). Aquest darrer ha sigut el més contundent amb una sèrie d’afirmacions en les que ha vingut a dir que  el club cada cop se’ns fa més petit, cada cop més hi més desencís; en definitiva cada cop això va clarament a pitjor sinó s’inverteix la tendència.  Però és que també altres persones del espanyolisme militant i de l’entorn han tingut més d’una presa de contacte entre ells per analitzar críticament la situació i possibles solucions (que ni es veuen, ni ara per ara semblen puguin ser factibles) a l’hora d’aglutinar una possible alternativa de poder a l’entitat.

Per que el cansament i fastiguejament ja s’estén irremeiablement per bona part de l’afició espanyolista que assisteix impotent als espectacles darrers haguts a l’entitat i la pobre gestió esportiva, impassible des de la seva posició, esperant al menys una reacció de l’equip. Doncs si la pilota entra, tot es tapa, aquí si li tinc que donar la raó a Sánchez Llibre. Com per exemple quan es traspassa a Osvaldo, i si la pilota entrava i l’equip feia un matalàs de punts, tot quedava tapat, plusvàlues incloses, oi?...

Per enèsima vegada torna a sortir a defensar i posar pels núvols com a exemple de grans gestors als senyors Condal, Collet i De la Cruz. Penseu amics lectors, que aquests tres senyors van ser els tres vedats per l’editor José Manuel Lara Bosch en el famós acord amb Daniel Sánchez Llibre (pacte del Windsor) i que aquest darrer va tenir que acceptar la seva defenestració per pogué a canvi, continuar presidint l’entitat amb l’abstenció necessària de Lara. En aquell moment va qualificar-los l’editor com autèntic problema per Dani seguir comptant en els llocs més importants a aquests tres grans pericos. No se si el temps li va donar la raó a l’editor (ho deixo a l’opinió de cadascú) però pel que es pot veure, el tema anava molt més enllà de simples relacions personals d’afecte, de bona relació o no, de Lara amb aquests  tres esmentats senyors.

També a la seva radio amiga va parlar de Molinos (pel que s’ha vist la “força dels diners” es va imposar a la “força d’un sentiment” li van fer canviar la proporció sentiment en el seu cor entre el que significava o ell deia significar l’Espanyol i el Zaragoza). Va dir que era un dels cinc amics que ell tenia... Suposo que es referirà amics dins l’Espanyol. Qui serà el cinquè  (Condal, Collet, Germán, Molinos i...) Facin travesses, “porres”... Tot i recordar sempre que “el que avui es blanc demà pot ser negre”, però ja m’atreveixo a pensar que sigui José Luis Marcó. Igual vaig errat. Els designis i pensaments del “Virrei de Vilassar” son inescrutables i ves a saber per on sortirà...

També parla de les seves accions i que no ha pensat mai en vendre. Això senzillament deu ser altre inexactitud per ser benèvol en l’expressió. I quant van anar a Qatar i van estar a punt de ser enredats pel famós estafador brasiler? A què hi van anar allà?  En definitiva si l’altre dia el senyor President Ramon Condal ens va recordar qui mana a una SAD  (SAD = trist en llengua anglesa), ahir el titular de  la propietat ens va venir a dir que tot segueix igual i que mentre hi hagi avals, tot seguirà idènticament igual; no hi ha cap possibilitat de canvi ni de persones ni cap nou projecte. Sense remissió ens hem d’encomanar  a tots els integrants del santoral perico,  en el futur: A Sant Tamudo, a Sant Coro, i inclòs a Sant Morel o Sant Juan Carlos el culer  (d.e.p., jugador del Racing 1977/78). La qüestió és que serà de nosaltres quan recuperin els avals?...    


3 comentaris:

Anònim ha dit...

"programa del règim danista"... Ha, ha,, ha! Enhorabona per la definició. Entrevistador i entrevistat: cap veritat.
EPB

Anònim ha dit...

Bravo josepmaria, ets un valent denunciant tant al president a l'ombra com al llepa del de haro, que li va fer un massatge vergonyós al seu amo.

Anònim ha dit...

Aquest blog s'hauria de titolar LA VERITAT DEL SENTIMENT PERICO.
Qun llegueixo el teu blog i recordo en De Haro parlant amb Dani sembla més un exercici de massatge i neteja facial, que no pas una entrevista
Domènec.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M